L’altre dia, en l’assignatura d’Història de l’Art, vam fer un estudi iconogràfic de la església de Sant Climent de Taüll, concretament les pintures que hi ha en l’església situades a la zona de l’absis (darrere de l’altar).
Les pintures que es troben en aquesta zona són de tema religiós, on podem veure una perspectiva jeràrquica, la figura que més ressalta és la de Jesús. Per cert, sabeu quin nom rep i quins són els seus ètims?
En estudiar la figura de Jesús, em vaig adonar que a cada costat d’ell hi ha una lletra grega, en aquest cas a la esquerra una alfa (Α) i una òmega (ω) a la dreta, que segons el que vaig estudiar, signifiquen el principi i la fi.
Però el tret que em va portar a fer aquest apunt és una inscripció que hi ha en el llibre que porta Jesús en la mà esquerra: Ego sum lux mundi (Jo sóc la llum del món). Aquesta frase forma part de frases de Jesús en llatí.
Aquesta frase, a part de ser una frase de Jesús, també la podem atribuir als comportaments d’algunes persones que creuen que ells són els millors i que ningú els pot superar. Vosaltres creieu que aquesta frase és adient per aquest tipus de gent? Coneixeu altres frases en llatí o en grec que hagi dit Jesús?
Xènia Serra Gaxas
2n Batxillerat C
Llatí i Grec
Ave!
Ja coneixia aquest Pantocràtor, en el qual presenten Jesús com a centre del món i exemple a seguir (lux mundi), al voltant dels apòstols i els evangelistes, representats amb el seu animal característic. Trobo que està bé això de comparar la frase del llibre amb el que pensen moltes persones, i crec que l’egocentrisme existeix, i queda molt ben definit.
Vale!
Felicitats per l’apunt Xenia, la veritat es que has fet una gran recerca, tot i que el professor d’història de l’art no ens ha explicat aixó tu has anat més enllà i has arribat a trobar aquests referents classics que es troben amagats en aquesta magnífica obra.
Salve
Salve!
Felicitats Xènia pel teu article. Aquest conjunt iconogràfic ens va sortir també a l’últim exàmen d’Historia de l’art. Com ja bé ha dit la Xènia trobem a figura de Jesus al centre de la imatge, ja que és la més important i per això està representada més gran. Aquesta figura també s’anomena Pantocràtor i està envoltada d’altres elements bíblics del llibre de Sant Pau, si no m’equivoco. Pantocràtor vol dir en grec “tot poderos”, ja que la figura de Jesus és la més important del conjunt iconogràfic.
Totes aquestes pintures les trobem a l’àbsis de l’església com bé has dit i aquesta església, la de Sant Climent de Taüll la trobem a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
La frase “Ego sum lux mundi” ja em va cridar l’atenció ja que es refereix a la importancia que té Jesus relacionant-lo amb la llum, un element imprescindible a la nostra vida.
Alguna altra frase que també va dir Jesus en llatí:
– “Ego sum via, veritas et vita” –> Jo sóc el camí, la veritat i la vida. (Joan 14,6)
– “Beatius est magis dare quam accipere” –> És millor donar que rebre. (Hechos 20, 35)
Salve.
Enhorabona per aquest apunt teu Xènia. Molt bona troballa. Jo ja m’enrecordava d’aquesta pintura de Sant Climent de Taüll perquè anteriorment la vaig estudiar a la matèria d’Història de l’Art. De ben segur que servirà als alumnes que ara la facin.
Vale.
Pingback: De itinere: La petjada romana a la Llombardia. | Aracne fila i fila
Salve!
Ja havia vist aquesta obra quan vaig estudiar Història de l’art durant la ESO.
Aquesta composició coneguda com «Pantocràtor» que en grec vol dir«tot poderós» és una de les pintures romàniques més importants d’Europa. Es representa a Jesús com a centre la peça i metafòricament del món. Crist està en posició de beneir amb la mà dreta i a l’esquerre sosté un llibre obert (el llibre de les escriptures) en el qual pot llegir-se «Ego sum lux mundi», «Jo sóc la llum del món». També apareixen altres personatges i elements bíblics com poden ser els apòstols. Està decorada amb dibuixos vegetals. A l’alçada de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del principi i el fi.
Aquesta pintura mural la trobem a Sant Climent de Taüll, una esglèsia romànica pròpia de la localitat de Taüll. Concretament a l’absis, que és una construcció en forma de mitja esfera (tot i que també pot ser quadrangular i poligonal) i que es troba adossada a una esglèsia o temple, normalment darrere de l’altar.