Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.
El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)
Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.
El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.
Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.
August de Prima Porta
Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?
Carlos Thiriet Chaparro
Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí
Salve!
Desconeixia aquesta escultura abans de llegir aquest article i el d’August de Prima Porta. Sempre m’han cridat l’atenció aquest tipus d’escultures com la d’August de Prima Porta, algun dia m’agradaria anar a Roma i poder-les veure en persona.
Pel que fa l’escultura és una escultura de Policlet, realitzada entre el 450 i el 445 aC, és una representació ideal del mític atleta o heroi, possiblement del jove Aquil·les.
Molt bon apunt Carlos!
Aquestes escultures també les hem vist a Història de l’Art , aquestes tres escultures tenen u gran paral.lelisme ,les seves proporcions són casi igual ,si les mirem podem veure semblances entre elles. Podem dir que les proporcions perfectes són casi bé igual ,és aixó es que caracteritza a l’escultura classica ,tenen una proporcions molt equilibrades,segueixen diversos canóns. les dos tene un gran dinamisme ja que el fet de que una tingui el braç aixecat i ie l plecs de la roba fa que tingui un cert dinamisme ,també per l’utilització del famós “contrapposto ” i també de la “corba praxliteriana”.
L’ August de Prima Porta manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Políclet , la còpia del qual probablement va poder contemplar l’escultor romà. Aquest seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l’estatuària funerària etrusca, el realisme de la qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la república romana), també es troba present en el retrat imperial. L’ August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi. Retrat de Luci Juni Brut (300-250 a. C.). Retrat de l’emperador Trajà.
Podem trobar escultures romanes semblants a la de Policlet com per exmeple :Amazona herida ,Hermes amb Dionis nen…
També podem trobar escultures en l’estil renaixentista semblants a la de Policlet com per exemple David de Miguel Ángel , que es troba a la Galeria de l’ Acadèmia de Florència.
L’escultura grega i romana tenene diferencies com per exemple els materials emprats .
Salve!
Aquesta escultura és del autor Policlet que va ser un dels escultors més aclamats de la Grècia clàssica, va destacar per aquesta definició del “cànon de racionalitat anatòmic” que és que l’alçada total ha de ser equivalent a set vegades el cap, en l’escultura de Dorífor ho podem apreciar.
És una figura d’un jove atleta dempeus, totalment nu, que amb la mà esquerra sosté una llança (actualment perduda) sobre l’espatlla. Degut al pes del marbre, la figura necessita d’un petit suport que enganxa el braç dret a la cama.
En la figura podem apreciar un cert dinamisme per la tècnica del Contrapposto que és una contraposició entre el que és dinàmic i el que es estàtic, perquè manté el tors en tensió alhora que marca l’elevació del maluc dret i flexiona la cama esquerra, fet que produeix l’efecte contraria en les espatlles.
Si bé és cert que moltes obres d’escultura grega van ser copiades pels romans (i gràcies a això, avui les coneixem), l’escultura romana té alguna cosa que la identifica i la diferència de la grega:el retrat. Els grecs mostraven en les escultures a l’home perfecte, exaltaven la bellesa, tan perfecte que resulta irreal, els romans el que van fer va ser mostrar a una figura humana més “humana” més real, retratada de la quotidianitat.
En aquesta copia per part dels romans podem trobar una altra obra que té una gran semblança amb la de Dorífor, aquesta és, l’August de Prima Porta. L’estàtua és una imatge idealitzada d’August que es basa en el Dorífor de Policlet, que recull la forma de contrapposto d’aquesta escultura, creant diagonals entre els membres tensos i els relaxats, un traç típic de l’escultura clàssica.
Altres escultures de Policlet són: Un jove de poca edat guanyador d’una cursa atlètica.
Un grup de dos nois nus coneguts per Astagalizontes.
Un Mercuri (a Lisimàquia).
Un Hèrcules.
Una estàtua d’Artemó de malnom Periphoretos.