Yearly Archives: 2012

De vacances: Festa do Esquecemento

Feia temps que volia fer un article com aquest, ja que el meu pare és natal de Xinzo da Limia a la província gallega d’Ourense.


Mostra un mapa més gran

La Festa do Esquecemento “festa de l’oblit” és una festa de recreació històrica de la localitat de Xinzo da Limia. Durant tres dies, el penúltim cap de setmana d’agost, es recrea la dominació romana de Galícia. La part principal de la festa consisteix en creuar el riu Limia, tothom va vestit de legionari romà i de celtes. És una litúrgia molt especial i emocionant on les mostres de les cultures celtes i romanes es fan molt evidents.

Aquest festa es fa per  rememorar l’arribada fins a la marge esquerre del riu Limia de les legions romanes comandades per Decimus Iunius Brutus l’any 135 aC. He tingut la sort de poder veure aquesta  festa, és molt bonica i molt interessant.

La bellesa del lloc feia oblidar tots els records dels que creuaven el riu Lethes, el Riu de l’Oblit. Diu la llegenda que tot aquell que el creua oblida qui és. Els soldats van creuar el riu Lethes, una vegada que el comandant amb el seu gran estandard romà els cridà pel seu nom. D’aquesta manera els va demostrar que no era el riu de l’oblit, en gallec “esquecemento”.

Decimus Iunius Brutus creua el riu Lethes

Vid. Imatges

En aquest vídeo, s’hi pot veure  com el general  romà creua el riu Lethes amb el seu estàndard.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1eRGQGFgUSc[/youtube]

Aquest petit article espero que us hagi ajudat a conèixer una altra festa que es celebra a Hispània a causa dels romans i moltes són les que tenen lloc durant el mes d’agost, si podeu gaudiu-les. Gràcies.

Iván Zapico Fernández
1r Batxillerat Llatí

De vacances: Ermitage de Sant Petersburg

La combinació de les matemàtiques i l’art és ben coneguda i ha de ser tota una via de treball interdisciplinar. A l’Ermitage o Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, hi trobem la forma octogonal de la planta de Can Ferrerons de Premià de Mar esdevinguda mosaic amb el cap de la Medusa com a emblema i amb tota una pila de figures geomètriques i formes i episodis clàssics simètrics:

Clica damunt la imatge i explora


Vid. Galeria de Google Art Project

La col·lecció del Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg té 75 mil metres quadrats d’exposició en 24 quilòmetres de visita  en un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d’Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l’edifici de l’Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins l’any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, de les quals 15 mil són quadres, 12 mil escultures, un milió de monedes i medalles, 600 mil obres gràfiques, 200 mil objectes d’arts aplicades, 600 mil peces arqueològiques, abasta des d’antiguitats gregues i romanes fins a quadres i escultures de l’Europa Occidental molts dels quals de pervivència clàssica, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes.

Compté 106.000 objectes de Grècia i de Roma, i de les excavacions arqueològiques que van tenir lloc durant al litoral del mar Negre durant els segles XIX i XX  a  les ciutats de NinfeaPanticapea,QuersonesosTeodòsia.

Tot seguit un petit tastet de les 15.000 peces gregues i romanes, sarcòfags, joies d’or, gemmes tallades, o més de 200 bustos de marbre d’època romana i una pila de pintures amb referents clàssics de la pinacoteca considerada, juntament amb la del Museu del Prado, la més gran del món:

En tornar de vacances ja podem començar a treballar tot aquest filó!

Bernat Ancochea
Director de l’institut Premià de Mar
Professor de Matemàtiques

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

Aracne fila i fila, semifinalista a Educared 2012!

Amb aquestes paraules, la Fundació Telefònica felicitava els semifinalistes del premi d’innovació educativa 2012:

“¡Por fin lo que muchos de vosotros estábais esperando! Ya están disponibles en Delicious los trabajos que han sido seleccionados como semifinalistas del Premio Fundación Telefónica de Innovación Educativa.

En la evaluación de todos los trabajos y posterior selección de los semifinalistas han participado más de 80 expertos del ámbito docente y tecnológico agrupados en 27 comisiones técnicas, procedentes de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Ecuador, España, México, Perú y Venezuela. La selección de los semifinalistas entre los más de 1700 trabajos presentados ha sido un trabajo complicado pero muy enriquecedor para los miembros de las comisiones debido a la calidad de los proyectos.

El siguiente paso será la selección de los trabajos finalistas. De nuevo, cuatro equipos formados por reconocidos expertos elegirán los trabajos finalistas de esta edición. Los resultados se conocerán en la primera quincena de agosto. Y a partir de ese momento, hasta septiembre, podréis votar vuestro candidato a Premio Especial del Público.

Desde la Organización del Premio queremos daros las gracias a todos por vuestra participación e implicación en el Premio. Como novedad este año, os anunciamos ya que desde el mes de septiembre empezaremos a trabajar con todos vosotros para preparar los trabajos para la próxima edición, así que no nos perdáis de vista.

¡Enhorabuena a todos los semifinalistas!”

Aracne fila i fila, un bloc interescolar de clàssiques i en català ha arribat a ser semifinalista! L’ENHORABONA, aràcnids i aràcnides! Arribar fins aquí és tot un mèrit i un gran orgull! A veure, però, si la nostra filadora Aracne aconseguix filant i filant arribar ben lluny. L’Enhorabona!

“Mythology” de Jana Álvarez, no us la perdeu!

Sirena, Jana Álvarez

Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.
La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys,  el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític  entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.
De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!

Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?

Jana Álvarez

Jana Álvarez

Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:

Carla Álvarez

Oda a la Dracma

 

Tu petita, que vares néixer a Grècia,

quan tota ella encara era bella.

Et passaven de mà en mà,

també et desplaçaven per mar,

o bé per terra.

 

T’intercanviaven per gerres,

metalls preciosos o menjar.

Et van tenir romans i cristians,

tot i així encara eres allà.

 

En arribar els musulmams te’n vas anar,

trigares quasi tres-cents anys en tornar.

Vas viure guerres, dictadures i democràcies,

qui et diria que et tombaria simple diplomàcia!

 

Després de la guerra, tota Europa devastada.

Van caldre anys però finalment es recuperava.

 

Els de dalt van decidir crear una moneda per a tots

i així convertir-la en la més forta del món.

Tu, amb l’òliba darrere teu,

no vas trobar altra casa que els museus.

 

Però van passar els anys i l’Euro anava malament,

van culpar els avis del continent.

Els joves que volen tenir la raó,

els decideixen fer fora sense cap pensió.

 

Jubilar els grans,

per poder heretar.

Els d’amunt volen treure’ls els béns

sense que s’assabentin de res.

 

En el seu moment ningú no es recordava de tu,

i ara tots en depenen pel futur.

Oh, Dracma! Cap a on ens portaràs?

Sabràs allunyar els grecs de mala mar?

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

“Metamorfosi de Ticià 2012”

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu  a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i  d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney.  En aquest encreuament d’arts,  el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians  per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

Els nostres mal gestos també són romans!

Hauríeu d’haver vist el gest que vàrem fer tots tres, quan la Margalida un dia a classe de llatí ens va proposar de fer a nosaltres, afortunats, aquest treball sobre la pervivència dels gestos dels antics romans en els joves d’avui a partir d’un estudi d’un grup d’investigadors filòlegs de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Maria Antònia Fornés. Nosaltres ens ho vàrem passar d’allò més bé, ara -bé més aviat quan comenci el curs escolar- us toca a vosaltres de jutjar el nostre treball i d’escodrinyar els gestos i mal gestos actuals, herència d’aquests romans que no ens deixen de sorprendre cada dia que passa. També podeu anar a les fonts dels textos originals que els descriuen i complementar-ho amb testimonis artístics (pintura, mosaic, escultura, et.). Llavors podreu jutjar a consciència si els romans de les pel·lícules són creïbles. Us deixem amb la mel a la boca: sabíeu que els romans eren uns grans besadors i que aquesta també és una herència que ens han llegat? Bé, però això són figues d’un altre paner i ara us deixem amb els nostres mal gestos. No sigueu durs amb nosaltres! Mai no ens haguéssim pogut imaginar de fer un treball de classe així!

[youtube]https://youtu.be/id8qdp6kA78[/youtube]

Carlos, Erik et Sergio

LLatí 4t ESO optativa 1

In albis

Fins ara, no ens havíem adonat de que aquí a Premià, tenim una escola de teatre anomenada In Albis.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Jo hi vaig però ignorava que el seu nom fos llatí i tampoc en sabia el seu significat. Realment és una mica irònic aquest nom per a una escola de teatre i és molt contradictori; però a la vegada molt original. Sabeu què vol dir In albis? Comenteu!

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO

Antropomorfisme de preposicions gregues

Nosaltres, l’Èric, la Cris i la Míriam també vàrem fer la tasca de les preposicions gregues del Fil Moodle però amb els nostres cossos. Tot inspirant-nos en l’aventura del lleó i de l’explorador del nostre llibre de Grec 1, ed. Teide, i a partir d’aquest apunt, Plurilingüisme amb prefixos grecs, publicat a Aracne fila i fila, ens vàrem trobar al pati del nostre institut i vàrem intentar fer unes preposicions ben antropomòrfiques. Esperem que siguin exemplificadores i tan útils com ens han resultat a nosaltres. El proper curs ens haureu de demostrar escrivint en grec amb un exemple de cada preposició o mot que en grec s’utilitza com a preposició què intentem fer en cada fotografia. Us hem posat també el cas perquè us hi fixeu bé i tot plegat us resulti més fàcil.

Cristina, Míriam, i Èric
1r Batx. Grec