Juli Cèsar: el conqueridor assassinat

Imatge de previsualització de YouTube

Què saps de Juli Cèsar? Com era físicament? Per què creus que acabà assassinat tal dia com avui? Què va passar després de la seva mort?…

Quina relació té Juli Cèsar amb Cleòpatra, Marc Antoni, Gneu Pompeu, Octavi August, amb el Rubicó i amb Lleida? Jordi Creus: “Del Rubicó fins al Segre”. Diari Ara 15 de març de 2013

A banda de la seva carrera política, Juli Cèsar també fou escriptor. Quines obres literàries coneixes, de què tracten i en quin moment de la seva carrera política les va escriure?
Vols traduir textos de Cèsar? Els trobaràs adaptats i anotats a Hesperia Latina!

Caue periculum quod non ultra Martius idus proferetur.

35 thoughts on “Juli Cèsar: el conqueridor assassinat

  1. Yasmina Berkane Pais

    Salve!

    Aquest video explica molt bé de forma resumida quina va ser la història de Juli Cèsar, sobretot com va ser la conquesta del Ruhr i les raons del seu assassinat.

    Juli Cèsar, en llatí també conegut com Gaius Iulius Caesar, va ser un líder polític i militar molt important de l’Imperi Romà. Després de diverses batallas i guerres va ser anomenat dictador vitalici.

    Aquest dictador va aconseguir que l’Imperi Romà augmentès molt i es convertís en un dels més importants fins i tots segles més tard, però tenia molt poder.

    Algunes families del senat, creien que tenia massa poder i això els feia por, ja que al ser republicans no volien que Juli Cèsar demanés el títol de “rex” (rei).
    Per tot això un grup de senadors el día 15 de març de l’any 44aC el van apunyalar a la entrada del Senat, va morir al costat de una estàtua de Pompeu, que era un dels seus grans rivals.

    Al veure aquest article sobre Juli Cèsar, he recordat una frase que molta gent coneix i que va ser el mateix dictador que la va dir abans de començar la guerra contra Pompeu. Aquí està l’article d’Aracne relacionat amb la frase “alea iacta est” http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2013/02/15/us-imagineu-passar-el-rubico-amb-aquest-jeep/

  2. Laia Muñoz Osorio

    Salve!

    Gai Juli Cèsar va néixer el 100 aC i va morir el 44 aC. Va ser un gran polític i militar romà que va significar la transició política de la república a l’imperi romà.

    Juli Cèsar des de molt jove va tenir ambicions polítiques, volia arribar fins a la cúspide del poder romà. A partir del seu cursus honorum va esdevenir un gran militar i conqueridor, com Alexandre el Gran, i descobrir noves terres fins aleshores desconegudes. Però no només va ser reconegut en els camps de batalla, sinó també en el religiós (proclamat Flamen Dialis, i més endavant Pontífex) i en el polític (proclamat prètor i després cònsul).

    Juli Cèsar va participar en diverses campanyes militars i batalles com ara a Hispània (70aC), a les Gàl·lies (49aC) i a la Segona Guerra Civil Romana (49-45 aC). La Segona Guerra Civil va enfrontar els cesarians (partidaris de Cèsar) amb els pomepians (partidaris de Gneu Pompeu Magne). Va guanyar Juli Cèsar, qui proposava un règim amb més llibertats i drets, però finalment va proclamar-se dictador vitalici (44 aC) i va gaudir de plens poders. Malauradament el dictador romà va ser assassinat el 15 de març del 44 aC per una conspiració de senadors contraris a ells, ja que concentrava tots els poders en la seva persona. La mort de Cèsar va desencadenar en la Tercera Guerra Civil Romana (43-42 aC) entre els partidaris del dictador i els seus opositors.

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Laia, tu que fas a segon, hauries d’explicar quina relació té Juli Cèsar amb Cleòpatra, Marc Antoni, Gneu Pompeu, Octavi August, amb el Rubicó i amb Lleida? Què va escriure, quin és l’argument de les seves obres i en quin moment de la seva carrera política les va escriure?
    També t’hauries de preparar la part de traducció. Si passes per damunt el text, n’obtindràs l’anàlisi i la traducció.

  4. Iván Zapico Fernández

    Salve!

    Gai Juli Cèsar o Gaius Iulius Caesar va ser un líder polític i militar que va néixer l’any 100 aC i va morir el 15 de març del 44 aC. Va néixer en el si de la Jens Julia, era una família patrícia d’escassa fortuna.

    Als 16 anys va ser nomenat Flamen Dialis , més serà rellebat. Va viatjar a Àsia i quan va tornar a Roma va exercir la advocacia.

    Més tard va esdevenir un líder tan polític com militar. Algunes de les seves grans accions van ser: la conquesta de les Gàl·lies, aquest fet van durar set anys resultant la victòria dels Romans i com a conseqüència va escriure”De Bello Gallico” un relat on explicava la contenda. La segona guerra civil, aquesta contenda es va produir perquè volia destitur a Cèsar del seu càrrec llavors aquest va decidir creuar el Rubicó i lluitar contra Pompeu que va acabar fugint cap a Grècia.

    En la seva vida com a polític va ser dictador desde l’any 49 fins el 44 AC. L’any 47 va rebre el títol d’Imperator Perpetu, l’any 44 va ser nomenat dictador vitalici .

    El 15 de març de l’any 44 AC va ser assassinat al senat per un grup de conspiradors.

    Com a relacions amb personatges importants:

    Cleòpatra va enamorar-se de Cèsar quan ell estava com general romà a Egipte. Ella va seguir-lo fins a Roma i van tenir un fill anomenat Cesarió. Després de la mort de Cèsar va fugir cap a Roma i Cesarió va regnar.

    Marc Antoni va ser un amic fidel de Juli Cèsar que va perseguir als assessins del dictador i que més tard es va enamorar de Cleòpatra .

    Gneu Pompeu fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se’l consideraria traïdor. Cèsar es va oposar i va donar lloc a la segona guerra civil.

    A Lleida va ocòrrer un fet molt important. La batlla d’Ilerda va tenir lloc l’any 50 Ac, aquest combat va ser entre les tropes de Gneu Pompeu i Juli Cèsar. Un fet curiós és que durant la campanya la climatologia va ser molt adversa per això els romans deien Ilerdam videas (“Tant de bo vegis Lleida!”).

    Vale!

  5. Laia Muñoz Osorio

    Durant la Segona Guerra Civil, Roma es va dividir en dos blocs: els partidaris de Pompeu (pompeians) i els de Cèsar (cesarians).

    L’origen d’aquesta insurrecció fou provocada per la mort de Cras, (cònsul romà juntament amb Cèsar i Pompeu) en la guerra contra els parts (53 aC a Carres) i l’estança de Cèsar a les Gàl·lies. Llavors Pompeu, que es quedà a Roma mentre Cèsar era fora, es va fer amb el poder. Tots tres formaven part del triumvirat de la República romana. L’any 52 aC, Pompeu es va proclamar consul sine collega.

    El problema va ser quan Cèsar va tornar a Roma i en trobar-se amb noves lleis, va desobeir-les: la guerra civil havia començat.

    La guerra es va desplaçar a totes les regions romanes: Hispània, Gàl·lia, Grècia, Nord d’Àfrica, Egipte…

    Una de les batalles es va donar a Ilerda (Lleida) i per aquest motiu rep el nom de “batalla d’Ilerda”. L’any 49 aC, les tropes cesarianes i pompeianes es van trobar a Ilerda i van lluitar des del 30 de juliol al 2 d’agost del mateix any.

    En aquells moments de la Guerra Civil, Pompeu i els seus homes es trobaven força perduts i els comandants pompeians a Ilerda (Afrani i Petrei) no van trigar en rendir-se.

    Paral·lelament a la batalla d’Ilerda, Pompeu es va refugiar a Egipte on va ser assassinat pels propis egipcis. Tanmateix, Cèsar no estava d’acord amb l’assassinat de Pompeu, ja que Pompeu com a ciutadà romà mereixia uns drets encara que fos el seu enemic, així que es presentà allà. A Egipte conegué Cleòpatra i l’acceptà com a reina egípcia. La segona guerra civil va acabar amb la victòria de Juli Cèsar, que es va proclamar dictador vitalici i que va concentrar tots els poders del Senat.

    L’any 44 aC Juli Cèsar fou assassinat per una conspiració dels altres senadors i llavors esclatà la tercera guerra civil romana (43-42 aC). Aquest conflicte va enfrontar els pro-Juli Cèsar i els assassins d’aquest. Acabaria amb la formació del segon triumvirat format per Octavi (el nebot de Cèsar), Marc Antoni i Emili Marc Lèpid.
    Més endavant esclataria la Quarta Guerra Civil Romana, que enfrontaria Octavi amb Marc Antoni. Marc Antoni coneixeria a Cleòpatra, i iniciarien una relació més enllà de l’amistat. Aquest conflicte acaba amb el suïcidi de Marc Antoni i el de Cleòpatra. Octavi va guanyar el conflicte i va annexar el territori d’Egipte a Roma i el 27 aC va ser proclamat Imperator Caesar Augustus. Aquest seria l’inici de l’imperi romà.

    En quant a l’obra literària de Cèsar, podem dir que fou un gran escriptor i orador. Cèsar va escriure sobre astronomia, la religió a la Roma republicana, la llengua llatina i sobre els conflictes bèl·lics que va viure en persona (Comentaris de les Guerres de les Gàl·lies i Comentaris de la Guerra Civil).

  6. Uxue Avilés

    Salve!!

    Gai Juli Cèsar o Gaius Iulius Caesar va ser un polític i militar molt important que va néixer l’any 100 aC i va morir l’any 44 aC. Va néixer en el si de la Jens Julia, era una família més aviat pobre.

    De ben jove, va ser nomenat Flamen Dialis. Va viatjar i quan va tornar Roma va començar a fer d’advocat.
    Més tard va ser un líder tan polític com militar. Ell va aconseguir la conquesta de les Gàl·lies, la qual van guanyar els Romans i amb això va escriure: De Bello Gallico.
    La segona Guerra Civil, aquesta contenda es va produir perquè volia destituir a Cèsar del seu càrrec llavors, va decidir creuar el Rubicó i lluitar contra Pompeu (que fugí cap a Grècia).

    Com a polític va ser dictador desde l’any 49 fins el 44 a.C. L’any 47 va rebre el títol d’Imperator Perpetu i l’any 44 va ser nomenat dictador vitalici.

    L’any 44 a.C va ser assassinat al Senat per un grup de conspiradors.

    Cèsar va escirure, com he nombrat abans un relat anomenat:
    – Guerra de les Gàl·lies: De Bello Gallico (narra la conquesta de la Gàl·lia (58-51 a.C) Fa una breu descripció del país, i relata les campanyes contra, per exemple, els germànics, també explica les expedicions a Britànnia).

    – Guerra Civil: De bello ciuili (Relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-48 a.C) en diversos llocs de l’imperi com per exemple a Itàlia, Gàl·lia o Hispània, també ens explica la victòria sobre Pompeu a Farsàlia i la persecució del seu enemic fins a Egipte, on és assassinat.)

    Juli Cèsar va tenir diferents relacions amb personatges destacats. Amb Cleopatra, per exemple, es va enamorar i aquesta el va perseguir fins a Roma i a partir d’aquí van tenir un fill que va ser animenat Cesarió, que aquest regnà quan Cèsar morí.
    Amb Marc Antoni es coneix que eren amics i que aquest perseguí els que estaven en contra de Cèsar.
    I, per últim, va tenir una relació bastant tormentosa amb Gneu Pompeu que va ser qui va voler destituir a Cèsar del seu càrrec. Cèsar es va oposar al que el Senat li digué i a partir d’aquí començà la segona Guerra Civil.

    Vale!!

  7. Marta Verde

    Salve!
    Juli Cèsar va ser un líder polític i militar. Va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
    Va morir el 15 de març del 44 a.C. Va ser assassinat a Roma a mans dels romans. Era un home ambiciós que volia acaparar el poder , volia aconseguir el lloc més alt dintre de l’Estat Romà i això el va portar a voler ser assassinat. Volia creuar el Rin ja que ningú més l’havia creuat, volia conquistar tant com ho va fer Alexandre el Gran.
    I per poder crear el riu van haver de crear un pont estable i fort com per poder aguantar a la seva legió, això ho va pensar per crear una forta impressió a la gent que l’estigués mirant mentre creuava el Rin.
    Després de crear el pont el va desmantellar. Va ser una de les primeres senyals de la seva ambició, encara volia més poder, va ser una de les causes del seu assassinat. Ell volia que el tractessin com un déu.
    Fisicament, era un home prim, alt i atractiu. Amb un nas prim i la barbeta sortida.
    Li agradava cuidar el seu aspecte i per això es pentinava els cabells cap endavant, per disimulat la seva calvície.

  8. Marta Bautista

    Salve!!!

    Juli Cèsar va ser un líder polític i militar. Va morir el 15 de març del 44 a.C. Va ser assassinat a Roma a mans dels romans. Era un home ambiciós que volia acaparar el poder , volia aconseguir el lloc més alt dintre de l’Estat Romà i això el va portar a voler ser assassinat. volia conquistar tant com ho va fer Alexandre el Gran. Volia conquistar tant com ho va fer Alexandre el Gran.
    Ell volia que el tractessin com un déu. I fisicament, era un home prim, alt i atractiu. Amb un nas prim i la barbeta sortida.

    Per una altre banda el vídeo m’agradat molt ja que ho explica molt bé i queda més clar com va passar tot!

    Vale!!

  9. Luis Moreno

    Gai Juli Cèsar va nèixer el 12/13 de juliol de 100a.C i va morir el 15 de març del 44a.C.
    Destacat per ser un important lider polític i militar, a més destacat per escriure llibres els cuals explicaven les seves batalles i conquestes.
    L’any 54 a. C. en l’època del seu pas pels Alps, va escriure dos llibres dedicats a Ciceró, d’analogia (una defensa del seu purisme lingüístic); l’any 46 a. C., camí d’Espanya va escriure el poema Iter (escrit a imitació de Lucili), l’any 45 a. C. escriure Anticatón en dos llibres, dirigits contra els elogis escrits per Ciceró i Brut en honor de Cató d’Útica, cèlebre pompeià, oposat naturalment a César. En aquesta obra Cèsar, a la vegada que atacava, defensava seus interessos polítics. Correspon aquesta obra a la literatura panfletística de l’època.

    L’assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d’una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC . Cèsar s’havia fet declarar “dictador perpetu” pel Senat, i molts temien que l’acumulació de poders conduïra a un règim tirànic. El buit de poder posterior a l’assassinat va portar a la Tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, va decidir declarar-se emperador, posant fi al període republicà a Roma. Aquest episodi va ser recollit per Plutarc i Suetoni.

  10. Pingback: La Lluna | El cel dels mites

  11. Nora

    Salve!

    Gai Juli Cèsar va nèixer el 12/13 de juliol de 100a.C i va morir el 15 de març del 44a.C. Va ser assassinat a Roma a mans dels romans. Era un home ambiciós que volia acaparar el poder , volia aconseguir el lloc més alt dintre de l’Estat Romà i això el va portar a voler ser assassinat. Volia creuar el Rin ja que ningú més l’havia creuat, volia conquistar tant com ho va fer Alexandre el Gran. Fisicament, era un home prim, alt i atractiu. Amb un nas prim i la barbeta sortida. Li agradava cuidar el seu aspecte i per això es pentinava els cabells cap endavant.

  12. Victor Huete, Jordi Rodriguez

    Juli Cèsar va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d’un monarca fins que va ser assassinat. D’altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.

    Juli Cèsar era alt, prim, fibrós i amb una incipient calvície que el turmentava especialment. Així ens és descrit pels autors de l’Antiguitat Cayo Julio César, i amb els bustos que es conserven d’aquella època i els que es van realitzar seguint aquests models, tenim una imatge bastant aproximada de quin era el seu aspecte físic i els trets del seu rostre , amb el nas recte o la barbeta típicament romana tan conegudes.

    Exactament no sé quines eren les intencions dels 40 senadors que van conspirar per assassinar-lo. No crec que la seva jugada sortís tal i com esperaven perquè el buit de poder posterior a l’assassinat va portar a la tercera guerra civil romana.

    La seva obra consta dels llibres: De analogia, on defensava la puresa lingüística i De bello gallico (la guerra de les Gàl·lies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra. També va escriure un poema Iter, dos llibres anomenats Anticones i diversos comentaris de la guerra civil, De bello civili

  13. Pingback: Astrònoms grecs i descobriments | El cel dels mites

  14. Marta Serna Sánchez

    Salve!!!

    Trobo que és molt encertat fer un article sobre aquest gran home. El seu nom va quedar gravat en la història. Qui no coneix o ha no ha sentit mai a parlar sobre Juli Cèsar? Ningú. Jo crec que Juli mai hagués pensat que el seu nom perduraria fins avui.

    Recordat com Juli Cèsar el conqueridor va fer història durant el seu mandat. Va ser un emperador, líder tan polític com militar. Era un home polifacètic, no només es dedicava a la política. Va sorprendre al seu poble amb la seva faceta d’escriptor. Va conquerir “Les Gàl•lies”. Desprès d’aquesta gran victòria va escriure “De Bello Gallico.

    Juli va participar en diverses campanyes militars i batalles com Hispània, Les Gàl•lies (com he dit anteriorment) i a la Segona Guerra Civil Romana. Finalment, després de tants èxits va proclamar-se Dictador Vitalici. Però el seu mandat va finalitzar quan un grup de conspiradors en contra seu l’assassinen al Senat.

    Com he dit també anteriorment, una de les activitats que el van fer destacar apart de la política va ser l’escriptura. Va escriure llibres com “De Bello Gallico” on narra la conquesta de la Gàl•lia i les campanyes contra els germànics. També escriu ”De bello ciuili (on relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu en diversos llocs de l’imperi.).

    Va tindre relacions amb personatges importants en la història. Parlo per exemple de Marc Antoni. Van ser amics i aquest perseguia els opositors de Cèsar. També tenim a Cleopatra, la seva enamorada. Aquesta història és bastant coneguda i amí, m’encanta. I, per finalitzar, va tenir una relació negativa amb Gneu Pompeu. Era un conspirador contra ell i va intentar destituir-lo del seu càrrec. Com era d’esperar, Cèsar es va negar i començà la segona Guerra Civil.

    Vale!!!

  15. Pingback: La biblioteca d’Alexandria | El cel dels mites

  16. Pingback: Cometes | El cel dels mites

  17. Elisa Moya i F.Xavier Gras

    Salve!

    Gai Juli Cèsar fou una figura político-militar molt coneguda de l’era tardorepublicana.

    Juli Cèsar era alt, prim, fibrós i amb una incipient calvície que el turmentava especialment. Així ens és descrit pels autors de l’Antiguitat Gai Juli Cèsar, i amb els bustos que es conserven d’aquella època i els que es van realitzar seguint aquests models, tenim una imatge bastant aproximada de quin era el seu aspecte físic i els trets del seu rostre , amb el nas recte o la barbeta típicament romana tan conegudes.

    Malgrat les seves gestes militars a la Gàl·lia, Cèsar té molts enemics al Senat: l’aristocràcia més alta no el veu amb bons ulls. Al capdavall, Cèsar prové d’una família patrícia i antiga, però vinguda a menys i, sobretot, ningú no ha oblidat el seu pas pel consolat (59 aC). Per tal d’accedir al cim del poder, Cèsar va haver de pactar amb dos pesos pesants de l’oligarquia romana: Pompeu, el conqueridor d’Àsia, i Marc Licini Cras, un home riquíssim i vencedor de la sagnant revolta dels esclaus d’Espàrtac. Tots dos desitjaven aprovar unes lleis que no agradaven al Senat i Cèsar els prometé tirar-les endavant si potenciaven la seva candidatura. Fou el primer triumvirat: una aliança no oficial entre tres dels homes més influents de Roma, en virtut de la qual res que ells no aprovessin no es duria a terme.

    Cleòpatra va enamorar-se de Cèsar quan ell estava com general romà a Egipte. Ella va seguir-lo fins a Roma i van tenir un fill anomenat Cesarió. Després de la mort de Cèsar va fugir cap a Roma i Cesarió va regnar.

    Marc Antoni va ser un amic fidel de Juli Cèsar que va perseguir als assessins del dictador i que més tard es va enamorar de Cleòpatra .

    Molt bon apunt!

  18. Pingback: La Lluna | El cel dels mites

  19. Pingback: Eneas com August | Aracne fila i fila

  20. Paula Contreras

    Salve!
    L’any 44 a.C. van assesinar a Juli Cèsar. Va ser assesinat en la Curia, on es reunia el Senat de Roma. l’assesinat de Juli Cèsar va ser la conspiració de senadors romans.

  21. Maria Cancio

    Salve!!
    Van matar a Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC, per tant fa 2058 anys. Cèsar s’havia fet declarar “dictador perpetu” pel Senat, i molts temien que l’acumulació de poders conduïra a un règim tirànic.

  22. Cristina Berjano

    Salve 🙂
    Aqui deixo un comentari que es podria relacionar amb aquest apunt, ja que apàreix la figura de César;
    Indiqueu la resposta correcta de cada apartat. Es penalitzaran les respostes errònies.

    1. Plaute va escriure una comèdia titulada:

    a) Els herois

    b) La sogra

    c) Amfitrió

    d) Hèrcules gloriós

    2. Un famós personatge històric, polític i home d’estat que va escriure obres del gènere historiogràfic va ser:

    a) Juli Cèsar

    b) Sèneca, el Vell

    c) Marc Tul·li Ciceró

    d) Virgili

    3. Un dels discursos més famosos de Ciceró està adreçat contra un patrici romà que va maquinar una conjuració per enderrocar el mateix Ciceró, que llavors era cònsol. Aquest patrici era:

    a) Tiberi Semproni Grac

    b) Luci Sergi Catilina

    c) Marc Antoni

    d) Rosci Amerí

    4. L’expressió carpe diem s’atribueix a:

    a) Ovidi

    b) Virgili

    c) Catul

    d) Horaci

    1 – C
    2 – A
    3 – B
    4 – D

  23. Andrea Balart

    Salve!

    Gai Juli Cèsar (100 aC-44 aCva) ser un polític i militar molt important que va que va comportar la transició de la república a l’imperi romà.

    Juli Cèsar va néixer en la família Jens Julia, que era una família patrícia però de poca fortuna. Als 16 anys va ser nomenat Flamen Dialis i més endavant Pontífex. Era mol ambiciós i va esdevenir un gran militar i conqueridor de terres com les Gàl·lies ( com a conseqüència va escriure ”De Bello Gallico”on explica la conquesta).

    Hi va haver una segona guerra civil perquè volia destitur a Cèsar del seu càrrec llavors aquest va decidir creuar el Rubicó i lluitar contra Pompeu que va acabar fugint cap a Grècia. Com a conseqüència va escriure la guerra civil de bello ciuili

    Cèsar va ser dictador (desde l’any 49 fins el 44 AC) i va rebre el títol d’Imperator Perpetu, i més endavant va ser anomenat dictador vitalici .

    Va tenir una amant molt famosa, Cleòpatra, quan ell estava com a general romà a Egipte i va tenir amb ella un fill. Va ser amic de Marc Antoni, qui va perseguir als assessins del dictador i es va enamorar de Cleòpatra. Marc Antoni i Cleòpatra van ser perseguits per Octavi August , fill adoptiu de Cèsar, i Cleòpatra va fer veure que estava morta, però això va fer que Marc Antoni es suicidés. LLavors Cleòpatra es va suicidar també amb el verí d’una serp.

    L’any 45 a. C. escriure Anticatón en dos llibres, dirigits contra els elogis escrits per Ciceró i Brut a Cató d’Útica (opositor de Cèsar).

    El 15 de març de l’any 44 AC va ser assassinat al senat per un grup de conspiradors. l’any 45 a. C. Va ser el resultat d’una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus) ja que molts temien que l’acumulació de poders conduïra a un règim tirànic.

    Vale!

  24. Irina Balart

    Salve!!
    Gai Juli Cèsar, (Gaius Iulius Caesar) va nèixer el juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC, a Roma. Va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana, és a dir, abans de la República.

    Va nèixer en una familia patrícia, però de poca fortuna, als 16 anys, el popular Cinna el va nomenar Flamen Dialis, càrrec religiós, i més endavant Pontífex. Cèsar va esdevenir un gran militar i conqueridor de terres com les Gàl·lies.

    La segona guerra civil, es va produí perquè Pompeu volia destitur a Cèsar del seu càrrec, llavors aquest va decidir creuar el Rubicó i lluitar contra aquest, que va acabar fugint cap a Grècia. Es diu que va dir una famosa frase “Alea iacta est”, la sort està llançada.

    Ell mateix es va anomenar dictador vitalici el 44 a.C. (d’Imperator Perpetu). Una amant que tingué fou Cleòpatra, reina d’Egipte. La va conèixer quan ell estava com a general romà a Egipte i va tenir amb ella un fill. Va ser amic de Marc Antoni, que es va enamorar també de Cleòpatra mentre perseguia els assasins de Cèsar.

    L’any 45 a. C. escriure Anticatón en dos llibres, dirigits contra els elogis escrits per Ciceró i Brut a Cató d’Útica (opositor de Cèsar). També escriu de bello ciuili, com a conseqüència de la segona guerra civil, i ”De Bello Gallico” on explica la conquesta de les Gàl·lies.

    Va ser assassinat el 15 de març de l’any 44 AC al senat , quan un grup de conspiradors van entrar i el van matar a ganivetades, aquests eres: 40 senadors romans que es van anomenar a ells mateixos liberatores (alliberadors), i eren liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), doncs estaven en contra de l’acumulació de poders de Cèsar.

    Vale!!

  25. Cristina Berjano

    Salve 🙂
    Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC – 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d’escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.

    Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
    El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

  26. Sara Martín

    Salvete!
    Juli Cèsar és el líders militar i polític més conegut de l’Antiga Roma i també de la memòria humana. Va morir el 15 de març del 44 a.C., és a dir, fa 2058 anys. L’emperador va morir assassinat a mans dels senadors perquè aquests volien establir un règim autocràtic. Així doncs, un complot va conspirar contra ell i el va acabar matant.
    Valete!

  27. Judith Caballero

    Salve!
    Desde la mort de Juli Cèsar han passat 2058 anys. Els conspiradors van al·legar que Cèsar era un tirà i com els senadors no estaven d’acord amb ell, el van apunyalar.

  28. Pingback: Equus caballus | Aracne fila i fila

  29. Andrea Torrente

    Salve!
    Com ja sabem, Juli Cèsar va ser un líder i un polític molt conegut a l’Antiga Roma. Va morir assassinat pels senadors per diverses motius polítics el 15 de març del 44 a.C. Si ens informem de la seva mort, arribem a la conclusió de que un grup de gent(en aquest cas, pertenyents al senat), van conspirar un complot i el van matar.
    Vale!

  30. Pingback: De qui fou mare Aurèlia Cotta? | El Fil de les Clàssiques

  31. Pingback: El matrimoni i el dret romà | De iure

  32. Pingback: Xena- La princesa guerrera | La cinta de Νίκη

  33. Pingback: Serà veritat el que es diu de Juli Cèsar? | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *