Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.
Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.
Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.
Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.
També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple, la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.
També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 
Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.
Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!
Així m’agrada, Maria! A veure si algú s’hi anima i acabem jugant al pati!
Vid. A los niños romanos también les gustaba jugar
Moltes felicitats a la meva companya Maria, es veu que vas millorant i has fet un molt bon article, a la foto podem veure una nina amb la que les nenes petites jugaven, també podem veure canicas a la part de dalt de tot, també podem veure daus, els nens i nenes es divertien jugant amb ells i es podien apostar cosses fins i tot!
Vale!:)
Salvete!
En la imatge corresponent a l'article es poden distingir els següents jocs romans: les tabes, joc romà que consisteix a elevar cinc tabes i a consistir-les retenir-les amb el dors de la mà, una nina que, per l'aspecte, sembla d'os, un sonall metàl·lic, una mena de castanyoles que, com el sonall, es devien fer servir per crear música. Aquests són els principals jocs que he pogut identificar.
Valete!
Salvete!
Com podem comprobar els nens romans no tenien joguines molt diferents a les típiques que nosaltres hem tingut durant la nostre infància, tots hem jugat a cuinetes o a les nines, jocs que quan ets petit t’ensenyen a imaginar i tenir una ment més oberta a la creació.
En la fotografia podem veure-hi les tabes, una nina, un sonall metàl·lic, uns objectes que, aparentment són per jugar a cuinetes…
Despres de tot el que hem parès a classe sobre l’antiga roma, podem comprobar que realment els romans no eren tant diferents a nosaltres, i esperu que els futurs nens, com alguns hem pogut fer, vulguin sortir a jugar al carrer o al pati per passar-s’ho bé amb les joguines que tots hem tingut.
Valete!
Salvete!
En primer lloc volem felicitar la Maria per la seva feina perquè es mostra el “quid” del tema tractat a la perfecció. Nosaltres vam estar a la Magna Celebratio i gràcies a això hem reconegut tots els jocs que estan representats a l’article. Realment són molt semblants a les joguines actuals i vam comprovar de primera mà que als nens badalonins els hi van agradar molt i van gaudir dels jocs romans. A més, com a l’època romana, els nens i nenes els encanten els animals, molts d’ells en tenen a casa com a mascotes.
Valete!
Salve!
En la imatge en que s’exposen diversos jocs podem distingir alguns que em estudiat: veiem una nina (“pupa”), un dau(“alea”) i les tabes, que consisteix a llençar cinc ossos amunt i intentar agafar les més posibles a la vegada. També hi veiem uns altes que no haviem estudiat: una mena de castanyoles i un sonall metàl·lic que les devien fer servir per fer sons musicals. Aquests són els objectes que he pogut identificar encara que hi ha d’altres que no, com les jerres que estan a baix a la dreta de la imatge.
Vale!
Salvete!
Moltes felicitast per l’article, està molt ben elaborat i redactat, i les imatges són molt bones. L’article m’ha servit per conèixer més la cultura de l’antiga roma i fer-me una idea més realista de com els nens es divertien en el seu temps lliure. El que més m’ha sorprés, ha sigut donar-me conte de com es nota que l’origen de les nostres joguines actuals provenen dels romans, per exemple les “pupas” que serien les actuals “barbies”.
Valete!
Salve!
En aquest article trobem jocs com: les tabes, que és un joc romà en el que 5 tabes s’aguanten a la part de dalt de la mà el màxim temps possible; una nina, amb la que les nenes, o alguns nens, jugàven; un sonall de ferro que creava sons; els daus, amb els que hi jugàven i a vegades feien apostes…
Vale!
Salve!
En l’antiga roma, hi havia una gran quantitat i varietat de jocs. En la imatge és pot reconéixer una nina, les tabes, un sonall, una mena de monedes o pedres… això és el que he pogut reconéixer. Molts d’aquests jocs ha perdurat fins als nostres temps, el joc de les caniques, per exemple, o simplement el fet de jugar amb nines, que ara hi ha de tota mena.
Vale!
Salvete!
Està clar que els nens i nenes romans no s’avorrien! Per molt antic que sigui tenien les seves pròpies joguines, molt ben pensades, i la majoria han perdurat d’una forma o una altra fins els nostres dies. Alguns dels jocs esmentats els hem estudiat a classe, com el cèrcol o les tabes. Sí que són interessants tots aquests jocs, però veig molt poc probable que es posin de moda al pati de cap institut o escola.
Valete!
Salvete!
En la imatge de l’article puc trobar una nina que és diuen en llatí ‘pupa’ , que les nenes les utilitzaven per cuidar-les i jugar amb elles encara s’utilitzan però han evolucionat molt. Una altre cosa que puc veure són les tabes i uns daus. No consegueixo adivinar quines poden ser les altres coses.
Valete!
A la foto puc identificar la nina, els estris que feien servir per jugar a les cuinetes, dos daus, les tabes. Els altres no els he pogut identificar.
Salvete!
Tot i que nosaltres som principiants, hem pogut identificar alguns dels diversos jocs que s’hi poden observar a l’imatge. Primer de tot ens hem fixat en la nina, joc amb el qual jugàven els infants romans, També hem observat les caniques, daus i possiblament tabes.
Valete aràcnids!
Salvete!
En la imatge que veiem podem distingir alguns dels antics jocs romans com: les tabes, era un joc on havien de tirar cinc ossos en l’aire i intentar agafar el maxim d’ossos possibles, una mena de castanyoles i també hi podem veure una nina pupa articulada i creiem que de fusta. S’hi poden apreciar també una mena de pedres que creiem que podrien haber fet servir per jugar amb elles com si fossin bales.
Valete!
Salvete!
És bastant interessant saber com i amb que jugaven els nens i nenes romans, i poder comparar els jocs que hi han ara. Són molt semblants, l’únic que els diferencia és el material, de què està feta la joguina, i que ara tenim més coplements per poder jugar d’una altra forma, encara que la finalitat sigui la mateixa. En aquest afotografía d’una vitrina del MNAT de Tarragona, hi reconec les tabes, que són ossos petits d’animals amb els quals jugaven tirant una taba cap amunt i intentar agafar una altra sense que aquella es caigui i agrafar les dues, i així succesivament sumat-li una taba cada cop que tires una; també hi reconec la “pupa”, una nina, que a l’antiga roma eren de fusta o fang, i ara s’han fet de plàstic i materials més moderns; també hi ha un sonall metàl·lic i més coses per jugar.
Valete!
Salvete!
En la imatge podem reconèixer jocs romans com la “pupa” que era una nina amb que les nenes jugaven, la que surt a la imatge sembla feta de fusta. També estan les tabes que era un joc que consistia en llençar d’un en un cinc ossos de la columna vertebral d’algun animal i agafarlos en l’aire amb una mà. Nosaltres vam participar en la magna celebratio i vam tenir la sort de poder jugar a aquest joc que era molt complicat.
Avete!
Salvete
Trobem intessant el joc de” la morra”, ja que no la coneixiem com a tal.
També podem observar que a l’imatge hi ha una pupa on actualment les coneixem com nines, joc tipic de quan som petits.
Es interresant el fet de que quan ets petit sempre anavem aun una nina sota el braç, i que a mesura que ens nem fent grans encara que no hi juguem nosaltres juguem amb els cosins, germans petits etc…
Valete!
Un article que ens porta a la infantesa, Maria, i ens ha ajudat a recordar l’experiència de la Magna Celebratio.
En els comentaris de les que hi heu participat, es nota que us ha ajudat a posar-vos en la pell dels infants romans.
Salvete!
De la imatge he pogut reconèixer les nines.
Podria afirmar-se que l’origen de les nines és tan antic com el propi món, si ben els exemplars més vells, possiblement realitzats en fusta o cuir, no han arribat fins a nosaltres. Els més antics vestigis coneguts corresponen a la cultura assíria i l’Egipte faraònic.
Les nenes jugaven a cuinetes i amb nines de fusta tallada, algunes molt sofisticades en les quals articulaven braços i cames..
També he identificat daus: glaçons d’ossos, fusta o marbre amb un nombre, de l’un al sis, imprès en cada costat. S’utilitzaven dos o tres daus vencent el que treia un sis en tots els daus. Per tenir sort en la jugada solien invocar a una divinitat o pronunciaven el nom de la dona que estimaven.
I tabes (talus): os de les potes de be, ovella o cabra, amb sis cares, de les quals solament s’expliquen quatre, les que són iguals. En el joc s’empren de tres a quatre tabes. Els nens de famílies usaven en el seu lloc peces d’ivori o cristall, semblants als ossetos. Les regles del joc eren similars a les dels daus sent la millor tirada la venus i, la pitjor (cada cara diferent), canis. En ocasions utilitzaven gobelets per evitar els paranys.
Molt bon treball Maria! L’any que ve intentare anar a la magna celebratio per saber sobre la cultura de l’antiga romana. En la fotografia es pot reconeixer diferents jocs: les caniques, nines, joguines per fer de cuinera (materials), daus… alguns no aconsegueixo indetificar. L’antiga romana ens ha donat molt apart d’això. Esta molt be recordar, fer veure… que en aquella epoca no hi havien els matixos materials i que les joguines amb lactualitat amb més materials, et quedas molt sorpres preguntante com podien fer-ho? M’agradat molt aquest article, ja que m’agrada saber i es important saber coses d’aquella epoca.
Gràcies per la informació, ens ha servit per a fer un treball. Mis diez!
Moltes felicitats maria pero hi ha una cosa sexsista que pasa que les nenes no poden jugar a batalles i als nens no poden jugar a les nines
me ha servi do para acer un dossier de síntesis