Nosaltres vàrem exposar a classe de llatí, l’obra representada a Tarragona de Plaute El soldat fanfarró. A nosaltres ens va agradar molt, perquè era molt divertida i molt de la nostra actualitat. I a vosaltres, què us ha semblat? Quines altres diferències, hi trobeu entre el llibre que vàrem llegir i l’obra representada a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona?
Erik Martins, Aïda Espasa i Natalia Espejo
Llatí de 4t opt.1
Ave!
Felicitats gent, m’ha agradat molt el vostre prezi 😀
Bé, tot i que no ens va donar temps de llegir-nos el llibre sencer, em sona que la criada que va sortir a l’obra de teatre explicant la obra, al llibre original no surt perquè és el mateix protagonista que explica la història.
Vale!
Salve.
Em va agradar molt la obra “El Soldat Fanfarró” de Plaute.
També vaig observar que en moments de la obra, deien coses que no sortien al llibre, i que tenien molta referéncia a la actualitat. La que més em va agradar, va ser quan un personatge, que ara no m’enrecordo qui era, li va dir que l’hi enviaria les seves fotos per Facebook.
Tot i així em va agradar molt.
Vale.
L’obra del Soldat Fanfarró em va agradar molt ja que va ser una comedia. Els actors/acrius van estar magnifics!.
Salve!
A mi també em va agradar molt l’obra, tant la representada com l’original.
Com a diferències, cal resaltar el llenguatge emprat, les cançons que al llibre no apareixen (ni tampoc els balls dels personatges), els Pirates del Carib que no apareixen a l’obra, l’esclava que feia la neteja i volia ser ballarina de Flamenco també se la van treure de la màniga…
Però de totes maneres va estar bé, perquè Plaute volia representar la societat de l’època, amb els seus costums i parla. Crec que aquests joves actors i actrius han acertat força aquesta adaptació; doncs si Plaute visqués el segle XXI, ho faria així!
Salve!!
Em va agradar més aquesta comèdia que el drama, sobretot per la representació que es fa fer. Va ser molt original l’us d’aspectes de la societat d’avui en dia i també, vaig veure que els balls i el vocabulari feia que es fes més amè.
A més a més els nois que ho van representar, van estar super bé.
Vale!!
aquesta obra em va agradar molt, va ser molt divertida, els actors van fer-ho molt bé. Jo he fet del treball de Tarragona Plaute, i pel que sé, l’objectiu de Plaute era entretenir al públic, crear escenas caoticas i un final sobtat. Felicitats pel vostre treball!
Salve! felicitats pel prezi està molt treballat. La veritat és que tot i que no ens vam acabr de llegir el llibre, la comèdia representada era molt més divertida. Potser és pel llengüatge coloquial o per les cançons però el cas és que em va agradar molt.Jo he fet el treball sobre Plaute i el Miles Gloriosus era una de les seves obres més exitoses i més importants.
vale!
salve!
l’obra del soldat fanfarró, a mi personalmentr em va agradar més que la tragèdia, crec que serà per el llenguatje que havi aque era més semblant al de l’actualitat i l’enteniem més i per algunes paraules (porque soy tan…GUAPO,facebook, twitter…), també seria per els balls i les cançons que posaven i ballaven i per la mona que s’anava passejant entre el públic, en general va estar molt bé, em va agradar assistir-hi. felicitats pel treball.
vale!!!
Salve!
No he pogut veure el prezi aquí, però m’hen recordo de la vostra presentació. Enhorabona perque va estar foça bé.
A mi personalment hem va agradar molt l’obra del soldat fanfarró, la veritat és que van adaptar molt bé una obra que té milers d’anys a l’actualitat.
El llibre no el vaig acabar, però amb el poc que vam llegir, hem va agradar més la obra, ja que van introduir moltes coses dels nostres anys.
VALE!
Salve!!
Bon bon article, felicitats! Aquesta obra hem va agradar molt , hem vaig riure moltíssim i els actors van estar explendits! . Y la vostra presentació a classe va estar molt bé! . Va estar molt bé l´obra ja que era molt dificil porta una obra d emoles d´anys al nostre vocabulari d´avui en dia.
Salve!!
Felicitats per el vostre apunt, el prezi ja ho vaig veure a la classe quan ho veu presentar i em va agradar bastant!!
Vale!!
Salve!!!
Trobo que és un gran article! Personalment aquesta es la obra que més em va agradar de les dues. Principalment perque era una comèdia i perque van saber introduïr elements i vocabulari moderns que van conseguir captar l’atenció del públic i entretenir-lo (l’objectiu que tenia Plaute). Va ser una bona experiencia i crec que es important dir que el treball dels actors va estar molt be i malgrat ser alumnes semblaven professionals.
Vale!!!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Medea al XVIII festival juvenil de teatre grecollatí de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat
Plaute va néixer el 250 aC i va morir el 184 aC. Va ser un dels dramaturgs romans més importants de tots els temps. Plaute va conrear la comèdia i concretament la comèdia palliata. Aquest subgènere còmic s’inspirava en la comèdia grega (especialment la comèdia nova i sobretot l’obra de Menandre) i per aquest motiu la seva ambientació també era grega, el seu argument és complex i hi preval l’expressió literària per sobre de la corporal.
Plaute va escriure al voltant de 130 comèdies, tot i que actualment només es conservin 21. Com bé hem dit la seva obra pertany a la comèdia palliata (comèdies romanes de temàtica grega) i hi apareixen escenes, vestits i noms grecs. La seva obra anava destinada a les classes populars i per això s’utilitzava un llenguatge col·loquial i fins i tot vulgar perquè el poble s’hi trobés a gust i li fes gràcia. Tanmateix això no vol dir que Plaute fos obscè, tot al contrari, el dramaturg era molt culte, de fet barrejava arcaismes amb vulgarismes. Però després de tot l’objectiu de Plaute era fer riure als seus espectadors.
A més a més, Plaute utilitza una sèrie de personatges plans que es van repetint en les seves comèdies, els podem classificar en: el jove enamorat i la donzella enamorada, el vell, l’esclau, la cortesana, l’esposa i el paràsit.
Les obres més importants de Plaute són L’Amfitrió, La comèdia de l’olla, Les Baquis, El soldat fanfarró i Els bessons.
En aquesta ocasió parlarem d’El soldat fanfarró. Aquesta comèdia tracta sobre un soldat fanfarró que es diu Pirgopolinices i del que tothom se’n riu. Un dia rapta la Filocomàsia, una noia atenesa, i se l’emporta a Efes. Pel camí rep com a regal Palestrió, antic esclau de Pleusicles, l’enamorat de Filocomàsia.
Posteriorment, Pleusicles viatja a Efes i s’hosteja a casa de Periplectòmenes, el vell veí de Pirgopolinices. Allà es troba en secret amb Filocomàsia. Malauradament, en una de les seves trobades, un dels criats del soldat enxampa la parella besant-se. Llavors la parella s’inventa que Filocomàsia té una germana bessona que també s’hosteja a casa del veí. L’esclau es veu incapaç de dir res.
Més endavant Palestrió, que segueix sent fidel a Pleusicles, té una idea perquè el seu antic amo recuperi Filocomàsia. En primer lloc, fa veure que l’esposa de Periplectòmenes està enamorada de Pirgopolinices. En segon lloc, Palestrió recomana al soldat que deixi que Filocomàsia se’n torni a casa, el militar accepta i Pleusicles se l’emporta amb l’excusa que l’acompanyarà amb la seva mare a Atenes. En tercer lloc, el soldat fanfarró allibera també a Palestrió per la seva “fidelitat” i “ajut”. Per últim, un cop Pirgopolinices s’ha quedat sol, apareix el veí i l’acusa d’adulteri. Per acabar, el protagonista promet que mai més no jugarà amb les dones i actuarà amb honestedat.
Amb aquesta obra, Plaute està fent una clara crítica a l’exèrcit, força política i militar molt prestigiosa aleshores. Així doncs podem dir que Plaute és un autor que es compromet amb política a canvi de fer riure al seu poble. A Plaute no l’importaven les autoritats polítiques i militars, sinó les classes populars, amb qui ell convivia i a qui ell estimava.
Laia, està molt bé; però recorda que has d’aprendre a dir el mateix amb moltes menys paraules, unes quinze línies! Prova-ho perquè et constarà sintetitzar!
Plaute va ser un dels dramaturgs romans més importants que va viure entre el segle III i el segle II aC. Plaute va conrear la comèdia i concretament la comèdia palliata. Aquest subgènere còmic s’inspirava en la comèdia nova grega de Menandre i per aquest motiu hi apareixen escenes, vestits i noms grecs.
Plaute va escriure al voltant de 130 comèdies, tot i que actualment només es conservin 21. La seva obra anava destinada a les classes populars i per això s’utilitzava un llenguatge col·loquial i fins i tot vulgar perquè el poble s’hi trobés a gust i li fes gràcia. Tanmateix això no vol dir que Plaute fos obscè, tot al contrari, el dramaturg era molt culte, de fet barrejava arcaismes amb vulgarismes. Però després de tot l’objectiu de Plaute era fer riure als seus espectadors.
A més a més, Plaute utilitza una sèrie de personatges plans que es van repetint en les seves comèdies, els podem classificar en: el jove enamorat i la donzella enamorada, el vell, l’esclau, la cortesana, l’esposa i el paràsit.
Les obres més importants de Plaute són L’Amfitrió, La comèdia de l’olla, Les Baquis, El soldat fanfarró i Els bessons.
En aquesta ocasió parlarem del Soldat Fanfarró, la qual explica la història d’en Pirgopolinices, un militar orgullós (però en realitat burlat per tothom) que rapta la jove Filocomàsia a Atenes i també s’emporta com a esclau Palestrió. Pleusicles, l’enamorat de Filocomàsia, viatjarà a Efes i s’instal·larà a casa del veí, Periplectòmenes, per recuperar la seva estimada.
Gràcies als enginys de Palestrió, Pleusicles i Filocomàsia poden escapar-se junts i a més a més Palestrió aconsegueix la seva pròpia llibertat.
Amb aquesta obra, Plaute està fent una clara crítica a l’exèrcit, força política i militar molt prestigiosa aleshores. Així doncs podem dir que Plaute és un autor que es compromet amb política a canvi de fer riure al seu poble. A Plaute no l’importaven les autoritats polítiques i militars, sinó les classes populars, amb qui ell convivia i a qui ell estimava.
Pingback: Golfus de Roma, de Richard Lester | La cinta de Νίκη
Pingback: El Soldat Fanfarró al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí | Aracne fila i fila
Pingback: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: Golfus de Roma, de Richard Lester | La cinta de Νίκη