Tag Archives: Jocs romans

Les alumnes de Cultura Clàssica 3r visitem l’exposició “CAPUT AUT NAVIS” al MEP

El dia 15 de desembre el grup de Cultura clàssica de 3r ESO vam poder gaudir d’una sortida al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. El nostre guia va ser en Ramon Coll. Allà vam aprendre un munt de coses.

Primer el Ramon ens va fer una breu explicació de l’exposició Caput aut navis.

«Caput aut navis. A cara o creu» era el nom d’un dels jocs més populars en l’antiguitat, un joc amb el qual encara ens entretenim avui dia.  A través de 72 peces del fons del Museu de Granollers, l’exposició us convida a fer un passeig pel món del joc en temps antics. Aquest conjunt de peces de petit format, que normalment reposen en caixes als magatzems, prenen un nou protagonisme i ens expliquen com es jugava des dels temps dels ibers i dels romans fins a l’època medieval; però no només els infants jugaven sinó també els adults, que interessant!

Les alumnes de Cultura Clàssica 3r a l’exposició Caput aut navis amb en Ramon Coll

Després de contemplar els objectes de les peces de joc romanes, en Ramon ens va fer una explicació de l’exposició permanent del museu amb objectes trobats a les excavacions del jaciment de Can Ferrerons. Tot seguit, vàrem pujar al seu estudi  i vam poder tocar objectes  romans autèntics (com per exemple una moneda, una tros d’àmfora).

Ara, a avui en dia estem acostumats al fet que els adults només treballin, però en aquella època no, era l’habitual jugar i passar-ho bé.

Els comentaris de les alumnes i companyes de Cultura clàssica de 3r són aquests:

-Hola, soc la Martina, ha estat  divertit  perquè ens han explicat sobre coses antigues i hem jugat a jocs.

  Hola soc la Irene, la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant. I crec que he après molt sobre els jocs i les moltíssimes coses que ens va explicar en Ramon. La part que em va agradar més va ser jugar al jocs romans, sobretot al gronxador (el meu joc).

-Hola, sóc la Carla, la meva opinió sobre la excursió del museu és que em va agradar molt aquesta experiència, ja que he après nous jocs antics, i n’hem practicat alguns.Hi ha hagut coses que ens ha explicat en Ramon Coll que no esperava però m’han agradat bastant i tornaria a escoltar una explicació com aquella. La part que he disfrutat més ha sigut quan hem fet l’estona de practicar els jocs romans.

Hola, sóc la Jainabu i la meva opinió de la excursió del museu ha sigut una nova experiència que no m’he perdut gràcies a la insistència de la nostra professora, encara que no he entès molt bé el que ens han explicat però m’ha agradat molt. La part que més m’ha agradat ha sigut quan hem jugat els jocs.

Hola sóc la Maria, la sortida em va agradar molt va ser molt interessant i vaig aprendre molt, sobre temes que m’agraden, el que més em va sobtar va ser els ossets amb els que es jugava antigament per la quantitat de jocs que es poden fer amb tan poca cosa i an comentar-ho al meu pare em va dir que ell també hi jugava, però amb pedretes.

Hola sóc la Roberta i  la meva valoració és que la sortida va ser prou interessant i ens van explicar moltes dades sobre els jocs que no sabíem i vam obtenir informació sobre un tema que esta infravalorat.

Hola sóc l’Helena i la meva opinió sobre la sortida al museu es que ha sigut molt entretinguda i he après com jugaven el romans en aquella època. Tots els jocs han sigut molt diverits i ha sigut la meva part preferida.

Hola, soc la Sara i la meva opinió sobre la sortida és que va ser molt interessant i vam rebre molta informació, bona i important.

Hola soc l’Olivia, crec que la sortida va ser interessant i que ens van explicar molt detalladament  tota la informació. La part que em va agradar més és la dels nostres jocs, ja que va ser molt divertit!

Hola, sóc l’Ona i m’ha agradat anar d’excursió. Encara que en alguns moments on en Ramon explicava història, em vaig avorrir una mica, però va ser interessant poder tocar aquelles peces antigues. Quan vam jugar a jocs ja acabada la visita al museu, em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.

Hola, soc la Paula i la meva opinió sobre la sortida al museu és que va ser molt interessant. Havia parts que es feien molt llarges, però vaig aprendre moltes coses.El que més em va agradar va ser jugar als jocs, va ser la millor part i m’ho vaig passar molt bé.Tornaria a anar, però no faria tan llarga l’explicació.

Hola, sóc la Marina i crec que va ser molt interessant i entretingut, em va agradar bastant. Va ser una sortida diferent a les altres.

I la meva és que el Ramon ho ha fet possible!

Al final, després de l’exposició, a fora, com que feia un dia assolellat, a la placeta, vam jugar els jocs romans, que uns dies abans els vam plantejar i ens van repartir.

Aquests són uns dels jocs que vam explicar i jugar.

Cinc ossos

Aquest joc és pot jugar de moltes maneres, es juga amb tabes, uns ossos de les cabres amb forma rectangular. Aquest joc és molt antic,i hi jugava la gent de camp, com els fills dels pastors.

 Es juga amb un petit grup de 3 a 5 persones encara que poden ser més, els jugador es posen en rotllana i comença un i agafa les cinc tabes, les tira a l’aire i posa la mà a sota i intenta que les tabes li caiguin a sobre,  si cau alguna li toca al següent fins que algú aconsegueix agafar totes.

Harpastum, també conegut com a harpustum, era una forma de joc de pilota durant l’Imperi Romà. Els romans també li donaven el nom a la bola petita amb què es jugava. La bola usada era petita (no pas gran com al paganica, o futbol) i dura, probablement de la mateixa mida i solidesa que la de softbol. La paraula harpastum és la llatinització del grec el neutre d’Aquest joc era pel que sembla una versió romanitzada versió d’un joc grec joc anomenat phaininda o d’un altre joc grec, Implicava una considerable velocitat, agilitat i esforç físic.

Poc se sap sobre les regles exactes del joc, però les fonts indiquen que era un joc violent i els jugadors sovint acabaven a terra. A Grècia, un espectador (de la forma grega del joc) podia acabar amb una cama trencada si quedava atrapat al mig del joc.

Hi jugaven els legionaris romans a la Bretanya l’any 43 dC

El terreny de joc era un rectangle delimitat amb cordes, l’objectiu del joc consistia a portar una pilota a l’altre extrem del camp, utilitzant tota la violència que fos necessària, excepte matar. El “punt o gol” es feia quan la pilota tocava la corda, llavors acabaven les baralles entre els jugadors. Aquest mètode d’entrenament enfortia el legionari, no el deixava pensar per ell mateix, sinó com una unitat conjunta, i l’obligava a una estricta disciplina, bàsica a les legions.

D’aquest esport deriva el calcio storico florentins, amb 27 jugadors per equip. Al joc romà n’hi havia 4 o 6 per equip, oficials contra soldats

Caput aut navis: Cara o creu

Ens agrupem en parelles. Una persona té una moneda i les dues han d’escollir si volen cara o creu. Tiren la moneda cap amunt i l’agafen sense que es vegi el resultat, per després destapar-ho i que es vegi si ha sortit cara o creu. Guanya la persona que ha escollit a l’inici la mateixa cosa que surt a la moneda.

 

Ocellatis: Bales

Va  sobre fer un cercle de 50cm i allà has de posar unes bales de fang a sobre i amb unes altres bales de fang has d’intentar que surtin del cercle i les que surten te les quedes i això es juga de 3 a 5 persones.

Digitis micare/ morra

El joc tracta sobre esbrinar el número que la teva parella està amagant a la seva esquena. Hem de fer parelles, i una d’elles ha de fer un número amb les mans, i l’altre l’ha d’esbrinar.

ANDABATE/ A QUI HE TOCAT?

El joc tracta que vàries persones amb els ulls tancats han de buscar una persona i si la reconeix ha d’aixecar la mà i, si endevina la persona, guanya el joc i es converteix en àrbitre.

La mosca de bronze:

ORBIS O TROCHVS / CÈRCOL

Aquest joc tracta de saber controlar un cercle.

S’ha de tirar el cercle de forma que torni a tu, i que no s’escapi. Pot semblar una tasca fàcil però no ho és pas.

 
S A L T A R   A   L A   C O R D A
 

Aquest joc romà és un de molt antic i es coneix encara avui en dia. És el joc de saltar a la corda.  L’origen és desconegut, però es creu que els nens i nenes d’aquella època es divertien saltant a cordes formades per trenes.

 
Els materials que es necessiten són molt simples; una corda (bastant llarga).
 
El joc comença amb dues persones a cada extrem de la corda, donant-li voltes, prou grans per què la gent pugui saltar i no es doni amb el cap, a un costat hi ha una fila de persones preparades per entrar. Quan decideixin, entra la primera persona corrents i es posa a saltar, quan porti uns quants salts, pot entrar el següent, i així fins batre el rècord de persones saltant.
 
Atenció! Si algú para la corda, es torna a començar de nou.
 
Funem traere / estirar la corda 

Es tracta  d’estirar la corda, ens repartim en dos equips. Cada persona es prepara per tirar la corda, per veure quin equip és el guanyador es pinta el terra amb 3 línies, una per saber la meitat de la corda i les altres dos per saber fins on en d’estirar la corda i qui atravessi la segona línia guanya.

 Llançament de disc. Vaig portar un frisbee, ja que un disc de bronze podia causar molts problemes i ho vaig substituir. La màxima distància va ser 29 metres.
Després vam jugar al pica paret. Fer el joc va ser fàcil de fer, ja que encara avui en dia es fa. Només calia portar de material un guix. Ens ho vam passar bé i va ser molt divertit.

 Tactere et devenire    Tocar i parar 

L’objectiu d’aquest joc és no ser l’últim a arribar a la paret.

El joc consisteix a anar saltant fins a la paret i intentar no ser l’últim a arribar.

Els jugadors es posen en una filera en línia recta i van saltant fins a la paret mentre canten “Serà rei el que ho faci bé i el que no ho faci, no ho serà”. Hi ha una persona que para i els hi contesta “La pesta prendrà al darrer en arribar”. Després el que para es gira i si veu algú que es mou, ha de dir el seu nom i al que li han dit ha de tornar cap enrere. L’últim a arribar ha de parar a la següent ronda. 

 

 

I com diu Plató «Es coneix més a una persona amb una hora de joc que en un any de conversa». 

Martina Lloret

Cultura clàssica 3r ESO.

VICTUS, un “room escape” de temàtica romana, la proposta d’oci clàssic per aquest estiu (i hivern?)

Aquestes alçades qui no ha sentit a parlar o ha fet mai alguna partida de room escape?

 Pels despistats o desconeixedors del tema, un room escape, com bé diu el nom, és un joc d’“escapisme”, que normalment es juga en grup, en el qual has d’aconseguir sortir d’una habitació a través del treball en equip, la cerca de pistes i la resolució d’enigmes, i tot en un temps límitat (sovint 60 minuts). Cal dir que en cap moment se sent claustrofòbia ni res semblant. Des de fora, un mentor controla els moviments via càmeres amb altaveu i us pot ajudar i guiar en cas que us encalleu.

 Estem de sort i, per fi, tenim la primera sala (coneguda fins ara) que s’ha atrevit a muntar una partida de room escape de temàtica i ambientació romana: Escapanimus.cat (Ronda Zamenhof, 79, Sabadell).

L’entrada principal de la sala

 Aquesta setmana, hi vam anar i en vam sortir molt contents i satisfets, tant pels enigmes i el muntatge del joc però també per la representació històrica de la decoració de l’habitació i la narrativa mitològica. Només comentar-vos que vam invocar Bacus i vam poder estar en contacte amb ell, que ens feia de guia. També dir que no cal saber cultura clàssica per sortir-ne, però tot ajuda i, si ho teniu fresc, podeu anar més ràpid a resoldre segons què… (és una bona manera de repassar el temari, s’hi podria dur els alumnes a final de trimestre o curs).

La “ianua” de la sala, darrere d’aquesta es desenvolupa tota la partida.

 

 No us vull explicar gaire més per no fer-vos spoiler i aixafar-vos la il·lusió de veure-ho i gaudir-ho vosaltres mateixos in situ. Us deixo, això sí, les quatre línies de presentació oficial de la partida per fer-vos dentetes:

 “Ens trobem al segle II abans de Crist. L’home ha comès un gran error, robar al Déu Júpiter un dels seus tresors més preuats: El pergamí del seu llinatge. Els Déus, farts de la supèrbia dels homes, han decidit alliberar el caos a la terra. L’Oracle ho acaba de vaticinar: S’acosta l’apocalipsi. Només una prova d’humilitat i submissió retornarà l’equilibri.”

No us recorda una mica el mite de Prometeu?

 Si voleu passar-ho bé una estona envoltats de coses romanes i clàssiques (i fresquets, tenen aire condicionat!), ara teniu una molt bona oportunitat! No la deixeu escapar (penseu en fer la reserva abans d’anar-hi). 

 Podeu explicar-nos com ha anat en els comentaris. Nosaltres vam aconseguir resoldre’l molt dignament! 😉 

Berta Cantó, professora de clàssiques

PS: L’amo ens va dir que uns col•legues n’estaven preparant un altre, també de temàtica romana però totalment diferent, a El Masnou. Caldrà anar-hi quan el tinguin llest!

A què jugaven els nens a l’antiga Roma?

Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.

Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.

Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.

Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.

També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple,  la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.

També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 

Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.

Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!

II Ludus Pollentinus a Alcúdia

L’Ajuntament d’Alcúdia (Mallorca), dins de les festes patronals de Sant Jaume que se celebren a finals de juliol, ha programat per segon any consecutiu el “CIVIS POLLENTINVS SVM“, un dia sencer dedicat a reivindicar l’empremta romana de la ciutat, a través de diversos actes celebrats al carrer. Aquesta iniciativa va ser proposada fa dos anys per Àngela Mer, regidora de l’Àrea de Festes, i per aquest 2012 ha inclòs, entre d’altres coses, un menú romà, a degustar en diferents restaurants de la ciutat, un taller de confecció de túniques romanes i un popular ball vespertí dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.

Per als més menuts, la Fundació Biblioteca Can Torró enguany ha organitzat “LVDVS POLLENTINVS“, una amena activitat, en què la quitxalla es pot recrear amb els mateixos estris i jocs que utilitzaven els nins de la Pol·lèntia romana. Francina Rincón, directora de la biblioteca, ens exposa en aquest vídeo alguns detalls dels preparatius d’aquesta activitat, a banda de fer-nos una acurada crònica del seu decurs. Aquests jocs romans d’Alcúdia s’estructuren com si d’una gimcana es tractés: Els nins i nines participants formen cinc grups i han de completar en un temps determinat un circuit de cinc jocs diferents, fita que al final serà recompensada amb la representació d’una obra teatral de caire clàssic. En tot moment, uns joves monitors cedits per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament i el mateix personal de la biblioteca vetllen pel bon transcurs del taller, que en part es desenvolupa al bell mig d’una de les principals avingudes de la ciutat mallorquina. Cal destacar, també, la participació de la companyia escènica Set de Teatre, com a animadors i conductors dels jocs. Els tres membres d’aquest grup interpreten la tríade capitolina, Júpiter, Juno i Minerva, i a banda de tutoritzar i marcar el tempo dels jocs, són els protagonistes de l’obra final que clou l’activitat, “Arió i el dofí”.

Per tal que aquests originals “ludi romani” siguin tot un èxit, des de la Biblioteca s’ha coordinat l’esdeveniment amb els diferents col·laboradors i àrees municipals que hi participen: Així, els monitors són cedits pel Patronat d’esports; Protecció civil vetlla per la seguretat del recinte on se celebren els jocs, i ajuda en el seu muntatge i posterior recollida; l’Àrea de Festes facilita la contractació del grup teatral que dinamitza l’activitat; i finalment, cal assenyalar que tota la documentació i el guió que segueixen els actors són responsabilitat de l’àrea de patrimoni de Pol·lèntia, amb Xisca Rosselló al capdavant. Francina Rincón fa una valoració molt positiva d’aquesta segona edició de Ludus Pollentinus d’Alcúdia, i en aquest àudio ens explica els canvis i millores que l’any vinent poden enriquir encara més l’activitat.

Des d’Aracne Fila i Fila volem felicitar els responsables municipals d’Alcúdia per aquest original taller infantil, que es celebra en el marc d’un jornada dedicada a la recuperació i orgull de l’ADN romà de la població alcudienca.

Gaby

L’Escola Mar Nova estudia els Romans!

Gràcies a la col·laboració dels alumnes de primer de batxillerat de llatí l’Institut de Premià de Mar, els alumnes de 2n i 3r de l’Escola Mar Nova han pogut estudiar com jugaven els nens i les nenes romans.

Amb el que van aprendre allà i tot el que van estudiar, van fer un projecte sobre els romans i que volen compartir en aquest bloc.

 

 

Albert Barnils
Escola Mar Nova