L’Ariadna Zarcos i la Júlia Calvo de la classe de llatí de 4t d’ESO, després d’anar d’excursió a Tarragona i veure dues obres de teatre, hem fet thinglinks de l’obra de El Soldat Fanfarró de Plaute.
Ariadna Zarcos i Júlia Calvo
4t ESO Llatí opt.3
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Ja veig, Ariadna i Júlia, que us agrada ben molt aquesta eina digital! A més va molt bé per fer una síntesi de tots els apunts que hem anat publicant sobre El soldat fanfarró de Plaute.
Plaute va ser un autor còmic llatí nascut cap a 251 a.C a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 a.C
Com fa molt temps d’això, totes els dades que hi ha sobre ell no són del tot fiables.
El soldat fanfarró, també conegut com Miles gloriosus és una obra escrita per Plaute. és una comèdia grega, on els personatges van disfressats de grecs però per algun motiu, parlen en llatí.
Plaute és un comediògraf llatí que va viure entre 251 i el 184 a.C. Va escriure comèdies amb l’única intenció de fer riure.
Plaute va ser molt popular i va tenir un gran èxit en la seva època, per les seves comèdies de les quals es conserven 21 on totes pertanyen al gènere de la fabula palliata i on els seus personatges són tòpics joves enamorats, vells avars,aduladors……Els esclaus son protagonistes de les comèdies i enganyen i es burlen.
Plaute (Titus Maccius Plautus) va ser un autor còmic llatí. Plaute va nèixer el 251 a.C. a Sarsina , i va morir al 184 a.C. Diuen que és l’originari de Sarsina. Va escriure 21 comèdies, en escriure-les s’inspirava en la comèdia grega de Onagost.
En totes les seves comèdies, l’acció es concentra al voltant de la discussió de diners o d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. Els personatges d’aquestes comèdies solen tenir uns quants entrebancs al voler aconseguir els seus objectius.
Algunes de les seves obres són:
.Truculent (Truculentus), L’escota (Rudens), Psèudol (Pseudolus), Els captius (Captivi), Càsina (Casina), Els bessons (Meneachmi), El corc (Curculio), Epídic (Epidicus), El comerciant(Mercator), El soldat fanfarró (Miles gloriosus).
Plaute va ser un autor còmic llatí dels més antics poetes romans de comèdia però l’únic que tenia una mica més de fragments dispersos. Nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC.
Segons la llegenda, Plaute es va traslladar a Roma quan era jove, i allà va fer fortuna treballant entre bastidors, tot i que la va perdre en diversos negocis, i va començar a escriure comèdies mentre es guanyava la vida com a moliner.
Les comèdies de Plaute denoten varietat i originalitat en el tractament dels temes i els personatges.
Els seus personatges són els mateixos que en les comèdies gregues: joves i calaveres, cortesanes, alcavots, flautistes, traficants d’esclaus…
Se li van atribuir fins a 130 obres, però va reduir el seu nombre a les 21 que són les que tenen per autèntiques.
El seu èxit va provocà que morís pràcticament ric amb més de setanta anys, embolicat en una gran popularitat.
El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada Alazon.
Pleusicles està enamorat i la seva estimada Filocomasia li correspon. Però el destí els és esquiu i la jove és lliurada en matrimoni per la seva mare a Pirgopolinices, un soldat de la més baixa estofa.
Mesos més tard l’esclau de Pleusicles, Palestrió, és raptat per uns pirates i venut casualment al mateix soldat. En arribar, troba a l’antiga núvia del seu amo i després de convertir ràpidament gràcies a la seva habilitat i intel·ligència en el favorit del militar, decideix tramar un pla per tornar a unir els dos amants. Per a això fa arribar a Efes al seu antic amo i amb l’ajuda d’un vell i pintoresc veí tractaran d’enganyar al militar.
Plaute
Titus Maccius Plautus es creu que nasqué a Sarsina vora el 254 aC Segons Morris Marples, Plaute va treballar a teatres durant els seus primers anys. Gràcies a aquestes feines, potser,va sorgir el seu amor pel teatre. Amb el temps descobriren el seu talent com a actor i va adoptar els noms de “Maccius” i “Plaute” . La tradició explica que va acumular força diners en un negoci nàutic, però que va acabar anant-se en orris. Plaute va haver de treballar d’obrer manual i estudià drama grec —particularment l’Antiga Comèdia Grega de Menandre d’Atenes— durant el seu temps lliure. Els estudis li van permetre de crear les seves obres, publicades entre el 205 i el 184 aC. Plaute va assolir gran popularitat i el seu nom esdevingué sinònim d’èxit teatral. Les comèdies de Plaute són majoritàriament adaptacions dels models grecs per al públic de Roma, i sovint estan basades directament en dramaturgs hel·lens. Va reescriure texts grecs amb la intenció de donar-los un aire que atragués els romans. Les seves obres són de les més primerenques que ens resten intactes en la literatura llatina (tot i que més pròpiament, potser, podrien anomenar-se “adaptacions”). Els seus títols són Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus,Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, Trinaummus, Truculentus i Vidularia.
El soldat fanfarró
Pirgopolínices és un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa que està enamorada de Plèusicles, i se l’emporta a Efes amb ell. Casualment, el mateix soldat rep com a regal d’uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusicles, l’enamorat de Filocomàsia. Plèusicles viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i és queda a la casa del costat de la del soldat. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d’Atenes la germana bessona de Filocomàsia. Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d’ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al soldat que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El soldat allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se’n va amb Plèusicles i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l’acusa d’adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l’informa que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.
Plaute és un dels autors de comèdia llatina més famosos. El seu nom en llatí és Titus Maccius Plautus. Va nèixer a Sarsina (una ciutat que ara se sitúa per Romanya) cap a l’any 251 a.C. i va morir el 184 a.C. Aquestes dates són aproximades perquè la vida de Plaute compta amb unes dades molt escasses i poc segures. Plaute, segons la poca informació que tenim d’ell, va escriure 21 comèdies. Plaute s’inspirava en les comèdies gregues per crear les seves obres, per tant, a vegades no es consideren del tot originals. Això ho va afirmar ell mateix, de manera que no ho feia d’amagades. Les seves comèdies solen seguir l’esquema d’un problema central, que solien ser els diners o alguna dona, que acaba bé per part de qui més ho mereix. Els personatges principals solen tenir també bastants problemes per aconseguir el seu objectiu, però sempre de manera còmica. Moltes de les comèdies de Plaute han inspirat grans artistes com Shakespeare o Molière per crear les seves obres. L’obra que vam veure al teatre de Tarragona, el soldat fanfarró (Miles gloriosus), està basada en una comèdia grega, Alazon. Com ja he dit abans, això era molt usual a les obres de Plaute. El nostre soldat fanfarró, Pirgopolínices, s’endú una noia d’Atenes (Filocomàsia) a la seva ciutat, Efes. També porta un criat anomenat Palestrió. L’amo d’aquest es diu Plèusicles i resulta estar enamorat de Filocomàsia. Per això viatja fins a Efes per intentar recuperar-la, allotjant-se just al costat de la casa on és ella. A amagades del soldat fanfarró, creen un passadís secret entre els dos habitatges per poder-se veure. El problema comença quan un dels criats els descobreix junts, però amb Palestrió s’inventen que Filocomàsia té una germana bessona que està amb Plèusciles. Li fan creure al soldat fanfarró que la bessona està enamorada d’ell, per tal que oblidi la veritable Filocomàsia i ella pugui estar amb el seu enamorat. Finalment, Plèusciles aconsegueix emportar-se Filocomàsia a Atenes de nou i s’endú amb ell també Palestrió, que l’ha ajudat a aconseguir el seu propòsit.
Pingback: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus | Aracne fila i fila