Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.
Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.
Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.
Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂
Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.
A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!
– Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.
– Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.
– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.
– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)
– La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.
– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.
Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-CyzbSRPJ8&feature[/youtube]
(Fotomuntatge: Núria Valls)
Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz
1r batxillerat
C’est fantastique. Félicitations!
Us convido a fer un apunt de la vostra representació de l’Antígona a partir del text d’Anouih a Literatura grega a escena. Bona sort!
Salvete!
Felicitats per l’article i per la representació, les dos coses estan molt ben elaborades.
El mite esmentat en el article que m’ha cridat més l’atenció és el de “El fil d’Ariadna”. Em mite tracta sobre Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna són els reis de Creta, aquests havien declarat la guerra a Atenes i per aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu ,que és príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora d’ell i l’ajuda a sortir sobreviure en el laberint.
Valete!
Salvete!
L’histoire d’Antigone nous raconte l’action qui se developpe quand une femme athénienne qui se force pour enterrer son frère, Polinices, qui est mort en bataille contre son propre frère, Etéocle. Créont, le roi de Tebas et oncle d’Antigone et de ses frères, ordonne ensevelir vive Antigone car elle avait désobéi la loi du roi qui interdisait d’enterrer le corps de Polinices.
Cette histoire s’est rattachée avec la tragédie des immigrants qui sont arrivés à l’île de Lampedusa et qui meurent dans la mer sans recevoir aucune sépulture.
La représentation d’Antigone m’a surpris parce que je n’attendais pas une reconstruction si fidèle de l’ancien théâtre grec. Il y avait un choeur qui posait des questions aux spectateurs. Cela était étonnant pour le public actuel. D’autre part, j’aurais aimé un dialogue entre deux semichoeurs: l’un aurait posé des questions et l’autre aurait répondu.
Valete!
Salve!
Moltes felicitats per haver guanyat el concurs!
El mite d’Orfeu i Eurídice tracta d’ells dos enamorats. Un dia a la boda d’Eurídice l’intenten raptar i s’escapa corrents. Durant la persecució, Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d’Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, decideix anar a buscar a la seva amada a Hades, primer tocant la lira i convencent a Creont perquè el porti a l’altre banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música hi accedeix. Després adorm a Cèrber, també amb el so de la lira. Finalment es presenta davant del déu Hades i li suplica que li torni la seva estimada. Hades, embadalit també per la música d’Orfeu accedeix però amb una condició; Orfeu té que portar de retorn a Eurídice però fins que no estigui fora de l’inframón no pot mirar-la. Orfeu accedeix, però quan està a punt de travessar l’última porta de l’infern no es pot resistir i la mira.
Eurídice s’en va anar per sempre.
Vale!
Anna, Andrea i Mònica, entre aquest article i el de “Lisístrata”, ja us heu convertit en unes expertes en el tema teatral! Felicitats a totes i a tu, Andrea, per partida doble, ja que la teva Ismene va ser fantàstica, tan humanament covarda enfront l’heroïcitat d’Antígona…
Pau, un molt bon comentari en francès.
Sortim fins i tot a la televisió.
http://tvbadalona.xiptv.cat/noticies-vespre/capitol/26-de-maig-de-2014?s=951&e=1170#
L’enhorabona! Hi he reconegut moltes aràcnides i també la Núria! Sou un referent per a tots i també tot un orgull per a Aracne. Gràcies, Teresa!
Estem encantats de compartir-ho amb vosaltres, en un bloc tan premiat com aquest. Vet aquí un petit muntatge de les jornades.
Quina gran experiència, Teresa! Quin bell record!
Bonjour!
Antigone, veux-tu devenir ma femme? Aquesta és una de les frases que deia el meu personatge, l’Hémon, quan demanava la mà a Antigona, la seva enamorada. Tot i el sí que Antigona dóna a Hémon, el casament no s’arriba a fer mai ja que Antigona és castigada amb una pena de mort per haver desobeït les ordres del seu oncle i rei, Creón.
Un bon dia, a la ciutat de Tebes, Polinice i Eteòcles germans d’Antigona, es barallen de tal forma que arriben a la mort. Creón ha de escollir un heroi, i sense posicionar-se decideix a la babalà que el guanyador sigui Eteòcles i per tant qui podrà ser enterrat. Antigona en saber-ho, decideix encara que li suposi la mort, enterrar el seu germà Polinice, ja que no el pot deixar sense sepultura. El rei, en saber-ho, ordena executar a Antigona i aquesta és enterrada viva. Com que estem parlant d’una tragèdia grega, encara que sigui una altra versió, és normal que el final sigui tràgic, i Hemón al saber que la seva futura esposa ha estat assessinada mor, i posteriorment la mare d’aquest, Euridice. La trama va intercalada amb la presència del cor que va repetint el tema principal amb variacions: À qui sont tous ces cadavres? Qui va les enterrer?
La veritat és que l’experiència de fer una tragèdia grega amb francès, assejar, compartir l’emoció i els nervis del dia del concurs, viatjar amb les companyes i les professores…, ha estat una experiència molt maca i que segur que no oblidarem.
Per acabar, dir que tindreu la magnífica oportunitat de veure aquesta obra el pròxim dia 10 a les 18.30 a la sala d’actes de l’Institut Isaac Albénix. No us ho perdeu!
MARINA
Χαίρετε!
Com a una de les tres participants en aquest article, vull felicitar als alumnes de Francès que van realitzar aquesta magnifica representació teatral. Com ja ens han explicat ells i elles com ha anat per Nice i hi hem parlat a classe de Grec sobretot en referència al teatre.
Per aixó, voldria explicar-vos les explicaciones que va donar la Teresa i les nortes companyes sobre el teatre que hi ha a França com una replica del teatre Epidaure. Per començar aquest teatre és una replica de l’ Epidaure però, esta fet dins l’art modern. Aquest teatre esta també situat en un vessant de la muntanya i així aprofita la forma que li donen a les grades. Segons imatges i el que sabem aquest teatre presenta les dues cares teatrals, la tragèdia i la comèdia. I aixó ho representa amb dues cares, una més seria i una més somrient.
A part d’aixó les companyes han tingut l’honor de poder fer unes representacions allà mateix i viure aquella experiència que segur que va ser molt enriquidora per a elles.
Fins un altre!!
Ja com han comentat anteriorment les meves companyes i la Teresa, ha estat un orgull participar en l’obra de teatre i en aquest article.
Volia felicitar a tots els meus companys de francès i sobretot a la Núria per el seu treball i la seva dedicació. Ha valgut la pena!
L’estada a Cap d’Ail va estar genial. Una experiència inoblidable, ja que hem après a comunicar-nos amb altre gent i a millorar l’ idioma. També hem après a improvisar , a veure el concepte del teatre d’una altra forma. Des del meu punt de vista tornar a repetir l’obra en aquell teatre tan magnífic va ser al•lucinant.
Si voleu veure les obres que es van representar i la millor improvisació aquí us deixo un enllaç. Espero que us agradi
Andrea, suposo que l’enllaç que volies deixar és el del segon article, en què expliqueu l’experiència a posteriori i íntegrament en francès. Jo us hi deixaré les meves precisions, i quan la Núria hi doni el vis-i-plau pel que fa al francès, el publicarem. Aquest tampoc no té pèrdua. Aleshores pots posar aquí l’enllaç, d’acord? Aquesta experiència ha donat per tant que ens han demanat que l’expliquem a les Jornades de didàctica de les llengües clàssiques del col·legi de llicenciats. Què us sembla?
Marina, m’encanta la visió que ens dones de la vostra “Antogone”, partint del punt del teu personatge d’Hèmon i enriquida amb referències textual d’uns parlaments que heu sentit tantes vegades… Em sumo també a la invitació del dia 10. La vostra magnífica tasca bé es val una tercera representació. Les famílies no podien quedar-se sense veure-ho!
Anna, el teu punt de vista és també molt interessant, perquè has pogut compartir amb nosaltres, la passió amb què explicàvem les nostres impressions. Veig que et va quedar molt clar tot el que vaig explicar sobre la inspiració i l’origen de l’amfiteatre dissenyat per Cocteau.
Pingback: Journée de théâtre à Cap d’Ail | Aracne fila i fila
Pingback: I.VI La música en la literatura i el teatre | Siringa, la música de l'Antiga Grècia