Author Archives: casensio_ro

Les escriptures de l’oceà

Seguint l’article de l’Origen de les grafies: Tendències enfrontades, aquest 13 juliol vaig seguir a través del canal 33 un documental anomenat “Les écritures de l’océan” (Les escriptures de l’oceà), d’Olivier Jonemann i Pierre Vachet. Aquest documental tracta alguns dels sistemes d’escriptura de les illes del Pacífic després de la seva invasió fa un segle, però desmentint la seva suposada incultura i mostrant la seva pròpia visió del món permanent, tot i que se’ls va imposar l’alfabet llatí en la majoria d’elles.

Photobucket
Illes del pacífic representades en aquest enllaç.

El reportatge se centra en tres llocs: en l’Illa de Pàsqua i el “rongo rongo”, sistema escrit encara no desxifrat, Nova Caledònia i els seus missatges tallats en les roques, i l’alfabet de l’illa de Pentecosta (Vanuatu) per a la llengua bislama (barreja d’anglès, francès i espanyol).

Abans de tot, però, cal recordar l’evolució de l’escriptura fenícia fins a derivar en l’alfabet grec i l’abecedari llatí.  No hi ha cap norma a l’hora de modificar una grafia per adaptar-se a les necessitats del poble que la tracta, ni existeix un període temporal concret per a aquest canvi.

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Llavors, el motiu d’aquest article és el tractament de les grafies llatines en ment de la gent de Vanuatu, ja que les reinterpreten a la seva manera. Les dues imatges que trobareu a continuació són la mateixa lletra en l’alfabet local i el llatí.

Photobucket

Photobucket

El primer es pot anomenar “abuanna” i és el primer signe de l’alfabet autòcton, igual que la lletra A és la primera. En el vídeo explica com l’alè va ser transportat pels vents i que, quan es van trobar tots, van donar lloc als sons. També significa “paraula”, igual que l’alp’ fenícia era un cap de bou que es va anar girant convertint-se en alfa i després aleph i A llatina. La part curiosa és que en la segona imatge veiem una representació de la lletra A que es correspon al signe original llatí, però que adquireix el nou significat provinent del símbon de la primera imatge. Com podeu veure, queda traçada seguint la forma rodona del recorregut dels vents tal i com s’ha explicat anteriorment.

Així doncs, és interessant palpar aquests canvis fets fa cosa d’un segle ja que la lletra segueix sent la mateixa, una A llatina, però amb un significat propi per a la gent de Vanuatu. No és el cap de bou, ha evolucionat massa, però torna a tenir un sentit quan s’identifica amb les grafies locals. És una forma de demostrar que els alfabets encara són modificats; no és una cosa del passat. En un món en què la gent creu que l’establiment dels diccionaris oficials i la gran alfabetització del Primer Món asseguren la continuïtat dels alfabets quasi de forma intacta, la gent de Pentecosta ens fa reflexionar sobre què és allò que realment escrivim.

M’hauria agradat oferir-vos l’enllaç de TV3 a la carta, però sembla que s’ha retirat el vídeo dels arxius. Si el trobo, ni que sigui en la versió original francesa, ja el publicaré.

Carla Asensio R.
Institut Isaac Albéniz

2012: any diví

Després de tres anys junts, dotze alumnes de la classe 2.2. Batxillerat de l’Institut Isaac Albèniz hem decidit preparar un calendari per a la nostra estimada professora de Grec i Llatí, la Teresa Devesa. El nostre objectiu era agrair tots els bons moments que hem passat amb ella i com ens ha cuidat fins fer de nosaltres uns bons discipuli atque discipulae.

Llavors, hem seguit un procediment especial: Com que no podíem quedar tots a la vegada per fer una sessió de fotografies col·lectiva perquè teníem exàmens, hem acordat establir un mes per alumne, però representant una divinitat grega i llatina. La Carla Asensio s’ha encarregat de buscar bones fotografies de cadascú dels participants i ha fet uns muntatges en Photoshop amb paciència i originalitat, ja que l’ocasió ho mereix.

El repartiment és el següent:

Mar Morillo – Gener
Carla Asensio – Febrer
Ariadna Jiménez – Març
Ana Rosa – Abril
Edgar Baena – Maig
Annia Garcia – Juny
Thaïs Garcia – Juliol
Carlos Cuevas – Agost
Jessica Llavero – Septembre
Sara Cañizares – Octubre
Marc Cortés – Novembre
Andrea Martinez – Desembre

Ara bé, la nostra pregunta és aquesta: Sabeu quins déus estem representant? Com ho podeu saber?
Nosaltres ho sabem gràcies a la Teresa, així que moltes gràcies per aquests anys!

Els alumnes de Grec i Llatí
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Origen de les grafies: tendències enfrontades

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus,  el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

“Templa Romana” III: El temple romà de Bàrcino

Utilitzant com a referent la reconstrucció en 3D extreta d’HistoTube, donem pas a l’explicació dels orígens del temple de Bàrcino i la seva ubicació exacta.

El Mont Tàber és un turó situat a la ciutat de Barcelona, al barri Gòtic concretament. Es troba a 16 metres sobre el nivell del mar i va acollir el primer assentament dels romans de la ciutat ex novo Bàrcino. La llegenda de la fundació de la ciutat per part d’Hèrcules ens arriba a través de la tradició romana, tot i que l’assentament romà al cim de l’anomenat Mons Taber ha deixat empremta en les restes del Temple d’August,  actualment al carrer del Paradís. El Tàber tenia forma d’esquena d’ase, és a dir, tenia dos cims: un  se situava entre els punts del carrer Freneria i carrer de la Llibreteria; i l’altre es trobaria més pròxima al Palau de la Generalitat, coincidint amb el lloc on hi ha la roda de molí desgastada del carrer Paradís. Tot i que és difícil de percebre a causa de les edificacions en la ciutat,  el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana i els terrenys del voltant. El seu cim està indicat amb una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya.

Tot i això, al segle III els continus saquejos a la colònia van produir una aturada en l’ocupació regular del mont Tàber i la construcció de muralles, que seguien el relleu del turó.  Aquesta mena de ciutat-castell a sobre del Tàber va marcar el centre de la ciutat romana quan aquesta va créixer  posteriorment, però de totes maneres el mont Tàber s’ha caracteritzat per l’ocupació dels grans temples religiosos que presidien la ciutat.

MAPA MONS TABER

Imatge editada a partir de Google Maps

El temple de Bàrcino era de planta rectangular, hexàstil, que significa que tenia sis columnes per onze de costat  i perípter, o sigui, que té una renglera de columnes a l’entorn de la cel·la, amb dues columnes in antis. Aquest anàlisi s’ha dut a terme a partir de l’article “Templa Romana” I: Tipologia i característiques generals de les nostres companyes Ànnia i Ana.

Photobucket

Reconstrucció en maqueta del Temple de Bàrcino (Museu d’Arqueologia de Catalunya). En vermell queden assenyalades les parts que actualment es conserven del temple: part del pòdium i quatre columnes.

Photobucket

Com es pot apreciar a les fotografies actuals del temple d’August de Barcelona, les columnes eren d’estil corinti (un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, juntament amb el dòric i el jònic). El capitell corinti es caracteritza per estar decorat amb fulles d’acant i el seu origen es troba a la Grècia clàssica,  tot i que s’ha anat utilitzant a través de la història. Per contemplar les diverses parts que componien el temple de Bàrcino hem utilitzat una reconstrucció virtual de la qual indiquem les parts a continuació.

Photobucket

1. Com a agraïment a Caius Coelius perquè va aconseguir el permís i la col·laboració de les autoritats de Roma per construir les muralles, les torres i les portes exteriors, la ciutat li va dedicar aquesta inscripció a l’entrada del temple de Bàrcino.

Actualment aquesta incripció es conserva al MAC

2. En aquest altar es feien els sacrificis i les ofrenes als déus.

3. A sota del frontó hi havia uns dibuixos en senefa que reproduïen un sacrifici als déus.

4. El griu és un animal fabulós que custòdia els tresors dels temples, per això va ser utilitzat a l’època romana, pel fet que allà es guardaven totes les riqueses i objectes de valor obtinguts en les victòries militars.

5. El frontó de l’entrada. El poeta Virgili deia a l’Eneida que la família d’August era molt antiga i il·lustre i que, en els seus orígens, descendia de dos déus: Mart, déu de la guerra (figura de l’esquerra) i pare de Ròmul, el fundador de Roma, i Venus, deessa de la fertilitat (figura central). A més, August descendia d’Apol·lo (figura de la dreta), déu de la medicina, de les arts, de les ciències i de l’endevinació. Segons la llegenda, Atia Major va ser fecundada per Apol·lo -que va prendre la forma de serp- mentre ella dormia al seu temple. La representació d’aquests déus als temples ajudava a difondre la idea de l’origen diví de l’emperador.

Photobucket

6. La dea Victòria. En aquesta reproducció virtual no es pot apreciar, però al capdamunt del temple hi havia una escultura d’una deessa alada que és en sí mateixa una al·legoria o símbol de la victòria però, a més, té el sobrenom de Venus Genetrix (la Venus generadora de la família d’August) ja que la imatge de la deessa es va utilitzar a principis de l’època imperial com imatge de la victòria. Venus, com a deessa de la fertilitat, anuncia els bons temps i l’edat d’or que s’espera que sigui inaugurada per l’emperador.

Respecte al perquè de la construcció del temple, tot té origen en l’estratègia política de l’emperador Octavi August.

Durant l’Alt Imperi romà (segle I aC – segle III dC), Octavi August va mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però tot tergiversant-les inicia un sistema polític conegut amb el nom de Principat, ja que l’emperador tenia el títol oficial de princeps, que li atorgava el poder absolut gràcies al suport de l’exèrcit. Les antigues institucions republicanes van quedar sotmeses al poder d’August i les magistratures es van convertir en títols nobiliaris, els comicis desapareixen i el senat (poder legislatiu) queda sota l’autoritat de l’emperador. Es van crear nous càrrecs públics: prefectes, administració de capital de l’imperi, procurador, funcionaris, caps de la cancelleria, encarregats dels ministeris i el concilium principis (l’autèntic govern).

Octavi va consolidar el seu poder concentrant en sí mateix els càrrecs més alts de l’Estat, de l’exèrcit, del govern provincial i de la religió (pontifex maximus). Gràcies a les múltiples obres públiques i la gran quantitat de propaganda, Roma va engrandir i contribuir en la importància de la figura d’Octavi August. També va aportar sobretot l’esperança en una pau duradora (pax Augusta). Així, l’any 27 aC va començar els seu govern de quaranta-cinc anys fins a la seva mort, anys caracteritzats per la pax Romana, (llarga pau interna que va dur prosperitat a tot l’imperi).

El tercer puntal d’aquesta propaganda per afiançar el seu poder, juntament amb la literatura i les obres públiques, va ser la religió. Les modificacions religioses del nou règim imperial van ser:

• Divinització de Juli Cèsar, a qui la mort prematura va impedir ser divinitzat en vida,  i construcció d’un temple en honor seu al fòrum de Roma.

• Acceptació de la concessió per part del Senat del cognomen d'”August”, que  havia estat atribuït als déus pel seu significat en llatí ‘majestuos’’.

• Designació del sisè mes  del calendari (agost) amb el seu cognomen abans comentat.

• Inclusió en la religió oficial del culte a les seves divinitats familiars i personals: el Geni d’August i els Lars d’August com a divinitat individual que calia venerar.

Va envoltar la seva persona i la seva família d’una mística divinitat, tal com corresponia a una personalitat extraordinària dotada d’una fortuna excepcional gràcies a la protecció i estimació dels déus, és a dir, que els déus li atorgaven aquesta situació benestant.

Va afegir els cultes tradicionals al culte imperial: l’apoteosi era el moment de la successió del nou emperador que solia divinitzar el seu antecessor com una manera de justificar el seu propi poder. En canvi, mentre l’emperador és viu, és objecte d’adoració la part espiritual de la seva persona (numen o  geni) i es prega als déus que el protegeixin. Tot i això alguns emperadors, com Calígula, Neró, Domicià o Còmmode, van arribar a presentar-se com a déus o herois olímpics (Apol·lo, Hèrcules, Júpiter) .

Sens dubte, Octavi August va trobar Roma de maons i la va deixar de marbre.

  • Podeu anomenar d’altres temples hexàstils com el de Barcino?
  • Qui s’atreveix a transcriure i traduir la inscripció en honor a Caius Caelius? Quina altra inscripció important vam veure en la visita a Bàrcino? On es troba actualment?
  • Com es diu la deessa Victòria en grec?
  • Completeu les dades que dóna l’article sobre la propaganda augústea. En què consisteixen els altres puntals de què parla el text?

Recordeu que hi ha publicat un altre article similar a aquest sobre el temple Capitolí de Roma. Podríeu fer una comparació detallada dels dos temples?

Carla Asensio, Thaïs Garcia, Jessica Llavero, Andrea Martinez i Mar Morillo

2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz

El llatí en la llengua anglesa

Després dels articles en profunditat Do you speak Latin? i Plurilingüisme amb prefixos llatins,  em disposo a continuar la feina ja començada per adinsar-me en el món de les paraules angleses que provenen del llatí d’alguna forma.

Com a espai real, ens hem de situar a les illes Britàniques i fer un viatge en el temps per seguir totes les conquestes i veure la influència d’aquestes, així sabrem com el llatí ha influït en la llengua anglesa. L’anglès és una llenguapertanyent la família indoeuropea que deriva del germànic, per tant ambdues llengües tenen un origen proper i llunyà a la vegada. Tal i com diu el primer article (cfDo you speak Latin?), els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 durant l’època de l’emperador Claudi. Es va imposar el llatí com a llengua oficial i, quan els saxons la van tornar a envair i van imposar la seva llengua, el llatí va quedar restringit a l’àmbit litúrgic. Segles després, els francesos van conquerir part de les illes britàniques i van imposar la seva llengua en els estaments privilegiats com a la més culta pels seus origens clàssics.

Així doncs, l’anglès va ser un receptor d’influències de tota mena a nivell lingüístic i combina paraules de molts idiomes diferents juntament amb una gramàtica aparentment senzilla. Aquesta és la clau per la qual és un dels idiomes més internacionals que existeixen. No només s’incorporen algunes preposicions (cf. Plurilingüisme amb prefixos llatins) o alguns llatinismes/expressions llatines, sinó que  el llatí també és present en bona part dels substantius utilitzats diàriament.

Qui no ha sentit mai etcetera, verbi/exempli gratiaidem abreujats amb etc., v.g./e.g. i id. en anglès?  I modus operandi? No és gens estrany que una persona de parla anglesa utilitzi aquests termes! Per analitzar com de “llatina” pot arribar a ser la llengua anglesa, s’ha de separar les paraules que són directament cultismes de les paraules en préstec d’altres llengües (majoritàriament el francès).

I aquí plantejo les meves preguntes:

1) Reconeixeu algun dels noms i de quin ètim llati provenen?

2) Algú que sàpiga francès podria dir si detecta alguna paraula que és exactament igual en aquest idioma?

3) Se us acudeix algun mot anglès provinent del llatí?

Ànim, que aquí hi ha molta feina a fer i suculents comentaris amb bones reflexions!

Carla Asensio
2.2. Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?
Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´  i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.
Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA
CARDINAL GREC
ÈTIM
ORDINAL GREC
ÈTIM
α ´
εἷς, μία, ἕν /
μόνος,-η -ον
mono-
πρῶτος-η,ον
prot(o)-
β ´
δύο
di-
δεύτερος, -α, -ον
deutero-
κ ´
εἴκοσι (ν)
icosi-
εἰκοστός, -ή, -όν
(no ha donat arrel)

I, per finalitzar, deixo la meva pregunta:
Ja sabem que hi ha molts mots amb aquests nombres inclosos en grec. En sabeu algun més a part dels mencionats?

Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz