Tag Archives: Actualitat

El metge d’Atenes, de Teresa Pous

Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre) i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.

No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.

De què va El metge d’Atenes?

A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.

Qui és Teresa Pous?

Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.

Mercè Otero

Lisístrata fins als nostres dies

55 Replies

Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.

Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.

LISÍSTRATA fins als nostres dies

Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.

[Font:wikipedia]

Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.

[Font: flickr]

L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.

La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.

La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.

L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.

El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.

A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.

Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.

L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.

Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.

El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.

FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA

Guió: Aristòfanes

Dissenys: Estanis Aboal

Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak

Producció: Orfeó Badaloní

Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.

Direcció: Albert López Vivancos

Assaig Lisístrata al Zorrilla

Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.

Marina García
1.2.
Grec i Llatí

Mourinho, el dolent fins i tot a Astèrix

2 Replies

Després de la final de Champions disputada a Roma el 2009, es va fer públic que, pocs instants abans d’iniciar-se el partit, Pep Guardiola motivava els seus jugadors amb un vídeo encarregat expressament a un conegut realitzador de TV3, en què les imatges dels encerts del Barça es combinaven amb la música i altres escenes de la popular pel·lícula Gladiator (any 2000, director Ridley Scott). A cavall del triomf blaugrana davant el Manchester UD en aquella final, es va generar una expectació molt alta al voltant del contingut d’aquest enigmàtic vídeo, utilitzat com un revulsiu anímic pel cap de files blaugrana. Fins al punt va arribar l’expectació, que la televisió catalana no es va resistir a emetre’l pocs dies després del partit, en un dilluns en hora punta, tot i que aquesta emissió va comportar algunes friccions amb els titulars d’explotació del film angloamericà.

Sens dubte, aquell inspirat muntatge en vídeo, que en principi havia de ser de caràcter merament privat, va marcar tota una fita en la forma de crear les promocions televisives d’esdeveniments esportius en general, i més particular en el cas del futbol, on és habitual veure els espots i reportatges amenitzats amb música de caire bel·licós, emprada com a banda sonora en pel·lícules del mateix gènere que Gladiator. Però ahir dimarts, per TV3 i arran de la semifinals de la Champions League entre el Barça i el Real Madrid, vam poder veure una nova modalitat de barrejar en l’escudella futbol i l’imaginari romà que molts joves, adolescents i adults de totes les edats tenen gràcies a les historietes d’Astèrix. Evidentment, en aquesta nova revisió d’Astèrix, es van rebatejar els herois gals amb els noms llatinitzats d’algunes de les estrelles barcelonistes… I a què no sabeu a qui se li va encarregar el paper de villà??

Gaby

L’Ars amandi dels alumnes de llatí de segon

18 Replies

Els alumnes de llatí de segon hem anat deixant les nostres opinions sobre l’amor, les relacions de parella, l’enamorament, la fidelitat… en el fòrum general del nostre Moodle de Llatí 2. A Catalunya la diada de Sant Jordi, el dia dels enamorats i el seu intercanvi de roses vermelles, fruit de la passió, amb un llibre, ens ha portat a fer públic els resultats del nostre treball privat arran de la lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi en versió d‘Hans. H. Orberg. Tots sabem que és un llibre que té més de dos mil i que els seus consells sobre les relacions amoroses, on trobar la parella ideal, com fer-li la cort, com mantenir viva la flama de l’amor, com recuperar l’amor perdut, com evitar el desamor,… ens han despertat molt d’interès i curiositat al llarg de les classes de llatí dels dimarts a la tarda.

Vet aquí el nostre Ars amandi:

Els discipuli valorem en les noies l’atractiu físic en primer lloc i després la simpatia, l’amabilitat, la sinceritat…, és a dir, el caràcter. Sols en Mekki valora la intel·ligència. En canvi, en una recent enquesta que va fer el Magazine de la Vanguardia pel dia dels enamorats es va arribar a la conclusió següent: “A los hombres les gustan las mujeres inteligentes”. “Las mujeres quieren hombres que sean, ante todo, buenas personas”. A veure què n’hem opinat les discipulae? Valorem que els nois siguin capaços d’estimar i de ser estimats, així com el sentit de l’humor i la capacitat de fer-nos riure. També donem molta importància al bon aspecte físic així com a la bellesa interior i la seva intel·ligència.
Ai, l’amor! És el motor de l’existència i de la plenitud personal. El busquem, tot i que no sempre el trobem com el volem si és que ens corresponen. El valorem positivament, tot i que som conscients del no poder abastar-lo així com del mal incurable del desamor. Considerem que l’amor és necessari per superar l’isolament i la solitud personal. L’unim a la passió. El Dani el defineix com una emoció intensa que ens fa sentir vius. El Mekki diferencia l’amor de l’estar enamorat que sempre ens encega i, quan ens cau la bena dels ulls, ens adonem que no tot són flors i violes. La Núria creu que avui en dia el “t’estimo” ha perdut el seu valor i que hi ha gent que l’utilitza amb la mateixa lleugeresa que dir “hola”.
En les relacions de parella hi veiem compromís, compenetració mútua, corresponsabilitat, necessitat de fer feliç l’altre o bé problemes i font de malestar personal i conflictes a la llarga si no funcionen. Diferenciem les de durada efímera de les estables, tot i que ens decantem per aquestes últimes fins al punt que la Ire considera que viure en parella és tota una necessitat innata. La Jenny desvincula les relacions de parella dels lligams del matrimoni i de la convivència. La Rebeca creu que són possibles a qualsevol edat, fins i tot en la nostra, tot i que la gent digui que, quan un és jove, no pot tenir una relació de veritat.
Impressionats pels mots d’Ovidi “Nos venerem tutam concessaque furta canemus / inque meo nullum carmine crimen erit” i pel fet que en temps dels romans l’adulteri era un delicte castigat severament en aplicació de la Lex Iulia de adulteriis coercendis tots valorem moltíssim la fidelitat en la parella i la considerem prova de confiança, lleialtat i amor, tot i que sabem de la dificultat actual per no caure en la temptació de caure en el parany de la infidelitat i els efectes de trencament de la parella que comporta. Coty no l’entén sobretot a la nostra edat ja que encara no hi ha cap compromís sòlid. No l’ha patit però té clar que no perdonaria una infidelitat.
Ovidi ja deia que la dona es troba arreu, al circ, a l’amfiteatre, al fòrum, als banquets… Nosaltres també creiem que l’amor es pot trobar a qualsevol part (carrer, institut, Universitat, supermercat, fleca, gimnàs, cinema, celebracions, lloc de treball …) no sols a les discoteques. La Lina creu que és qüestió del destí el lloc on es troba l’amor; el Dani que el lloc inesperat concorda amb la naturalesa inesperada de l’amor i la Rebeca diu que “l’amor et troba a tu a qualsevol part”. En Toni, fet un Ovidi, creu que l’amor es troba on hi hagi gent ja que “neix del contacte humà”.
Rosa i llibre són regals d’amor per Sant Jordi, però creiem que qualsevol detall pot ser un obsequi amorós: els viatges, els bombons, les flors, els ninots de peluix, la colònia, els CD’s, les joies, un sopar … A la Coty més que els regals materials li agraden aquells records que li quedaran gravats per sempre en la memòria. En Carlos i la Ire valoren com a millor regal la plenitud del dia a dia. La Lina i la Rebeca consideren un bon regal un petó, una abraçada; per a Mekki, un somriure fins i tot.
Tots els enamorats tenen la seva cançó i moltes cançons evoquen relacions, d’altres les fan possible. Realment la música parla d’amor i més sovint de desamor. Tots la valorem com a lligam d’amor en la parella, sobretot l’efecte que provoquen les cançons romàntiques. La Rebeca opina que la música és emoció, sentiment…
Els símptomes de l’enamorament avui són com els que va descriure Safo de Lesbos en el segle VII aC i el poeta romà Catul l’emulà després (vid. Els efectes de l’amor); destaquem sobretot el desig intens d’estar amb la persona estimada, l’obsessió per saber què fa l’altre/a, la mandra per estudiar, treballar…, l’enyorament, les papallones a la panxa, el nerviosisme, l’eufòria, el defalliment… L’enamorament ens fa tenir el cap a can Pistraus!
Hi ha manera, però, de mantenir viva la flama de l’amor? La confiança i l’estima mútua en són la clau. Sorpredre’ls, segons la Coty amb SMS inesperats, enviar alguna carta …Trencar la rutina, no perdre la il·lusió, esforçar-se dia a dia per complaure la parella, … en Toni creu que la distància apaga la flama i no sols la física sinó la mental. Tanmateix com diu en Dani mantenir la flama viva de l’amor és cosa de dos i la Lida diu que cal molta complicitat i paciència.
Recuperar un amor perdut és gairebé impossible, si no gira el vent amb una gran demostració d’afecte, amor i paciència, per això recomanem passar pàgina i deixar-lo en l’oblit del passat o bé esperar que torni sol. En Carlos considera que si l’amor s’ha perdut no s’ha de recuperar perquè mai no havia estat amor. Les segones oportunitats mai no són com les primeres, com les segones parts de les pel·lícules!
Hi ha diferents tipus d’amor: del maternal al carnal passant per l’espiritual, però el considerem únic i irrepetible, ja sigui fugaç o perdurable, real o impossible…
Tot i que sovint l’amor es confon amb el sexe, tenim molt clar que l’amor va més enllà de la passió o de la simple atracció física i per això trasbalsa tant. Creiem que el sexe encara és tabú a la nostra societat i que es pot dir amb sexe el que costa de dir amb paraules. Les relacions íntimes uneixen els enamorats. Parlem d’amor amb sexe i de sexe sense amor, però en canvi generalment no concebim l’amor sense sexe ni plaer físic.
Hem trobat la fórmula magistral per evitar el desamor: evitar l’amor. Tot i que sabem que l’amor és un risc, tots ens hi volem arriscar i seguirem els consells de l’Uri de ser amables i sensibles per no caure en el desamor.

Bona diada de Sant Jordi!

La Revista Auriga lliura els seus premis anuals

7 Replies

Els guardonats XVIII PremisAuriga, juntament amb els membres del consell de redacció de la revista, a l’Aula Magna de la UB

La revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació del llegat grecoromà a Catalunya, ha lliurat aquest dilluns dia 11 d’abril els seus premis anuals. L’acte s’ha celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Tres han estat els guardons que s’han lliurat en el marc del cartell de la divuitena edició dels premis Auriga: el premi Musa, d’exposicions sobre el món antic; el premi Didascàlia, d’experiències docents, i el premi Núria Tudela i Penya, adreçat als estudiants.

El Premi Musa, d’exposicions sobre el món antic, ha estat concedit, ex aequo, a les exposicions “Tàrraco pedra a pedra”, del Museu Arqueològic de Tarragona, i “La fascinació per Grècia”, del Museu d’Art de Girona.

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, ha recollit el premi Musa per “Tàrraco pedra a pedra”. L’exposició explicava les moltes històries que amaguen les pedres i que ajuden a conèixer millor la societat que les va fer servir. La construcció de Tàrraco va requerir un llarg procés en el qual van combinar-se pragmatisme i voluntat de generació d’una determinada imatge. Les aportacions dels materials procedents de les pedreres locals i regionals, profusament representades en nombroses edificacions i monuments, van conviure amb la massiva importació de materials i elements manufacturats, extrets de les més prestigioses pedreres de l’imperi. Matèria, forma, funció i voluntat escenogràfica (màrqueting, en llenguatge actual) són conceptes que cal associar a l’hora d’analitzar el què i el perquè d’una realitat que se’ns descobreix a través de l’anàlisi dels materials que ens proporciona l’arqueologia. “Tàrraco pedra a pedra” plantejava una lectura contrastada d’aquesta realitat.

D’altra banda, el director del Museu d’Art de Girona, Josep Maria Trullent, ha recollit també el premi Musa per “Fascinació per Grècia”. L’exposició commemorava el centenari de les excavacions a Empúries i la descoberta de l’Esculapi. Exposava més d’un centenar d’obres provinents de col·leccions privades i museus d’arreu de l’Estat en el que fou un viatge artístic, històric i cultural a través de la influència dels cànons grecs en l’art català. L’exposició mostrava la fascinació que el passat grec va despertar als artistes catalans dels segles XIX i XX: S’hi trobaven pintors i escultors, però també escriptors i poetes. Al costat de les obres d’art exposades s’hi van poder veure, alhora, referències literàries d’artistes marcats també per la tradició cultural grega, com Jacint Verdaguer, Carles Riba o Salvador Espriu, entre d’altres.

El premi Didascàlia, d’experiències docents, al qual poden optar els treballs o projectes realitzats per professors a les aules, ha estat concedit a Ricard Llop, de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, per la creació del grup de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana Barcino Oriens.

Finalment, el premi Núria Tudela i Penya, adreçat a estudiants, al qual poden optar treballs d’ensenyament secundari i universitari relacionats amb qualsevol aspecte del món clàssic, ha estat concedit a Laia Danés, de l’Institut Antón Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, pel treball “Éssers fantàstics”, que tracta les influències clàssiques d’alguns mites en la història de les Guilleries. El treball, premiat també amb el Baldiri Reixach, ha estat tutoritzat per la professora Dolors Clota, col·laboradora d’Aracne fila i fila.

Revista Auriga

N.B.: L’enhorabona als guardonats! Per molts anys revista Auriga!

“Visne nostram scholam Baetulone visitare?”

22 Replies

Tal com anunciàvem fa uns dies, ja s’ha posat en marxa el procés per a la nostra participació en la Magna celebratio de Badalona, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 1 de maig.

En primer lloc he de dir que els responsables del projecte estem meravellats de l’èxit de la convocatòria, en forma de 42 comentaris, la majoria d’ells oferiments de col·laboració. Tot un luxe! Però, a part de la quantitat, crec que val la pena destacar la diversificació en la procedència de l’alumnat: l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, com a bon company de bloc, reitera la seva participació, amb dues alumnes més que l’any passat, i l’Escola Vedruna de Gràcia, des del seu bloc El Vaixell d’Odisseu, estrena participació amb un allau d’oferiments. La implicació del professorat dels tres centres de ben segur que hi té molt a veure, tot aportant cadascun el nostre gra de sorra a l’engrantge general.

Imatge de la façana del Museu de Badalona procedent de la seva pàgina web oficial

Fa dos dijous va tenir lloc la primera reunió al Museu de Badalona i va ser en aquest vestíbul que veieu més avall on vam conèixer alguns dels nostres companys d’aventura, entre ells una bona representació dels tripulants d’El Vaixell.

Un cop a la sala de reunions, vam començar a dibuixar el nostre programa d’ampliació de l’espai dels Ludi Romani amb una schola adjacent, consistent en tres espais diferenciats en funció dels tres estadis del sistema educatiu romà. Les dues primeres zones, la del ludus litterarius i la del ludus grammaticus, estaran permanetment actives i la de l’educació superior, el ludus rethoricus, tindrà activitat a hores determinades, després d’una introducció dramatitzada. Ara per ara tenim els textos gairebé enllestits i, el que és més important i gratificant, alumnes valents disposats a anar una mica més enllà i posar-se realment en la pell dels discipuli Romani per donar veu a la representació d’un exercici de controversia, intercanvi d’arguments en pro i en contra d’un tema, o suasoria, discurs adreçat a convèncer el públic sobre una qüestió.

[Font: Viam stratam, bloc de l’institut MGB d’A Estrada]

Els alumnes de Grec seran indispensables en l’espai del grammaticus, on el públic entrarà en contacte amb aquesta llengua, que adquiria el nivell de llengua educativa principal a partir de l’educació secundària. Al ludus litterarius el visitant també podrà aprendre de lletra, en aquest cas la llatina. I evidentment, els jocs infantils continuaran sent l’objectiu de molts nens que sé per exeperiència que seran molt ben atesos per tots vosaltres.

Relleu romà del 150 aC on veiem nens i nenes jugant. Museu del Louvre

Pregunteu als vostre professor/a el torn i la tasca que us ha estat assignada i demaneu-los la documentació necessària en cada cas: el discurs de presentació, el text de la controversia o la suasoria o el dossier de jocs, que mentre el museu no concreti més, podeu consultar en aquest enllaç. En la propera reunió general al Museu, la setmana entrant, i les reunions internes que mantingeu amb el vostre professor/a, consulteu tots els dubtes que se us hagin presentat.

Com deia al principi, ara ens hem posat en marxa i, sigui com sigui el final de la travessa, el camí segur que haurà valgut la pena… No oblidem que tots som deixebles i el nostre objectiu és aprendre una mica més sobre els nostres avantpassats romans, tal com diu el final del parlament introductori del nostre taller:

Passeu, passeu… I abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…

TERESA

Anima sana in corpore sano

12 Replies

L’altre dia mirant la televisió, durant la publicitat, vaig veure escrita en pantalla la frase en llatí anima sana in corpore sano. A continuació van fer un joc amb les paraules amb el qual només en van quedar les inicials anima sana in corpore sano (ASICS), les quals donen nom a una marca de roba d’esport. Juguen amb el significat de la frase i de la paraula, ja que parlant d’esport i salut, és molt indicada pel seu significat.

A continuació, us adjunto l’espot publicitari.

Què us ha semblat?

Ïa Garriga Masó
Llatí 4t d’ESO
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm

21 de març, dia internacional de la poesia

8 Replies

Avui, a banda de ser el primer dia de primavera, és el dia internacional de la poesia. Fa deu anys que la UNESCO va proclamar-lo i, per aprofitar aquesta data tan assenyalada, he decidit compartir amb tots vosaltres un poema i, a la vegada, convidar-vos a penjar el vostre poema preferit i a comentar breument perquè us agrada. Cal que sigui o bé d’un autor grec o llatí o bé que la temàtica sigui del món clàssic.

El que jo he triat és el següent:

L’Helicó i el penyal macedoni de Pièria nodriren

amb himnes aquestes dones de divinals paraules:

Praxil·la, Mero, la boca d’Ànite, l’Homer femení,

Safo, l’ornament de les lèsbies de bells rulls,

Erinna, la il·lustre Telesil·la i tu, Corinna,

que has cantat l’impetuós escut d’Atena,

Nosssis de veu femenina i Mirtis de dolces tornades,

totes artesanes d’eternes línies.

El gran Úranos engendrà nou Muses i, altrament,

la Terra, aquestes nou, joia imperible per als mortals

(Antípatre de Tessalònica, Anth. Pal IX 25)

Aquest poema va ser escrit per Antípatre. El que més m’ha agradat d’aquest poema és que compara nou poetes gregues amb les muses.

Si teniu una vena poètica, deixeu-la fluir i penjeu el vostre poema per compartir-lo amb tots nosaltres!

Cristina Badalona

IES Anton Busquets i Punset

Sant Hilari Sacalm

2n BATXILLERAT

“Magna celebratio A.D MMXI”: Fem un pas més?

46 Replies

Recordeu la Magna celebratio de l’any passat? Vam començar fent la proposta, que molts de vosaltres vau acollir amb molt d’entusiame. Un cop confeccionada la llista de participants, més nombrosa del que esperàvem les professores, vam posar mans a l’obra i vam reunir-nos a hores intempestives a les entrayes del Museu de Badalona per arribar al dia fixat en les millors condicions. I finalment, després de dos dies intensos, el bloc es va anar omplint de reportatges sobre la nostra experiència: l’Andrea Sala es va afanyar a mostrar-nos les fotos amb un formós legionari, jo mateixa vaig aprofitar les imatges de l’experiència per proposar-vos un qüestionari en llatí (sempre fent-vos treballar!) i la Margalida va publicar enregistraments sobre el nostre taller de Ludi Romani, la demostració de pintura mural i el taller de titelles. Fins i tot, al cap d’uns mesos, em vaig permetre analitzar tota l’experiència en conjunt i compartir-la amb d’altres professionals del món clàssic al Fòrum Auriga que va tenir lloc al Museu de Badalona.

Foto de família amb alguns dels participants. No hi som pas tots!

[Foto: Josep Lario]

Potser alguns dels que ara visiteu aquest post us heu incorporat aquest curs a l’entorn d’Aracne, ja sigui perquè curseu 4t o perquè sou d’altres instituts que comenceu a seguir-nos o a fer col·laboracions al nostre bloc. Doncs bé, us recomano que feu repàs als enllaços abans presentats perquè aquest curs hi tornem amb una nova proposta. Les Jornades de reconstrucció històrica MAGNA CELEBRATIO se celebraran a Badalona en la seva setena edició els dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig. Els clàssics i clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz, en el marc del projecte col·laboratiu en xarxa Aracne fila i fila, volem convidar-vos a tots a participar activament en aquesta festa en què estudiosos, estudiants i aficionats recreen un bocí de Baetulo romana al bell mig de la Badalona actual.

L’any passat, 16 estudiants de clàssiques de l’Albéniz i dues del Cristòfol Ferrer van gestionar el taller de Ludi Romani, on els nens i nenes aprenien a jugar com els antics romans romans amb reproduccions de peces del Museu de Tarragona.

Dues alumnes de 1r de batxillerat juguen a l’scarpeda davant de la mirada d’una de 2n de batxillerat que sostè una pila. Des de l’esquerre s’ho miren dues alumnes de Premià de Mar. [Foto: Josep Lario]

La veritat és que el professorat responsable, la Núria Valls, el JAM, la Margalida i jo mateixa no vam tenir massa cosa a dir, perquè l’empenta, la il·lusió i l’interés de tots els participants van fer que l’activitat rutllés sola i, gràcies a la possibilitat de fer rotacions, tots poguéssim gaudir del festival i descansar de tant en tant. És per això que he gosat proposar als organitzadors una ampliació de la nostra participació: al costat del recinte on continuarem fent el taller de jocs, tindrem un espai per fer demostracions de com era el sistema educatiu romà. El taller constaria de tres parts, corresponents a les etapes d’aquest sistema, molt semblants, d’altra banda, al nostre: ludus litterarius, ludus grammaticus i ludus rhetoricus. L’escola i el pati d’esbarjo, ¿què més pot desitjar el visitant?

Escena escolar, relleu d’un sepulcre del segle IV, Rheinische Landesmuseum, Trèveris (Alemanya) [Font: Labyrinthus]

Ben aviat ja concretarem i acabarem de donar forma al projecte, però primer de tot vull llençar una crida una crida a la participació als aràcnids i aràcnides d’arreu, i amb això incloc els hilariencs de la Dolors, els ampostins del Francesc (tot i que sóc conscient que és molt lluny), els tripulants del Vaixell d’Odisseu, o d’altres que demano que em perdonin si me’ls deixo. Als de Premià ja no us esmento perquè estic convençuda que enguany en sereu molts més.

En fi, necessitem l’experiència dels que hi vau participar l’any passat, l’empenta dels més joves, suport logístic dels més tímids i poc propensos a vestir-se d’un altra època, fotògrafs, càmeres de vídeo, reporters… També ens faria il·lusió tornar a comptar amb aquells i aquelles que ara ja sou exalumnes, sigui per trasllat o per trobar-vos immersos en la vida universitària.

Deixeu, doncs, els vostres comentaris per saber si us animeu i parleu amb la Margalida o els vostres professors per concretar la vostra possibilitat horària entre dissabte i diumenge, matí o tarda. Encara que sigui mig dia, sereu benvinguts.

Recollides totes les propostes, podrem començar amb l’organització i us diré la data de la primera reunió al Museu amb els responsables del festival.

TERESA

“Londinium V: Bye bye London!”

23 Replies

Per cloure la sèrie d’articles sobre Londres i, tal com he anat anunciat als lliuraments anteriors, ens acomiadarem de la ciutat britànica amb un monogràgic sobre el British Museum, visita obligada per a qualsevol amant de les clàssiques i de l’art en general que la visiti.

El Museu britànic va ser fundat el 1753, quan el naturalista Sir Hans Sloane va donar la seva col·lecció privada a la nació britànica, per a “all studious and curious Persons”. Durant aquesta primera etapa la seu de la institució es trobava en una mansió propera a la ubicació de l’edifici actual. El gran nombre d’adquisicions d’antiguitats gregues i egípcies que va tenir lloc a principis del segle XIX va crear la necessitat de traslladar les col·leccions d’història natural a un altre edifici, que va esdevenir seu del Museu d’historia natural, i construir un nou allotjament, molt més gran, per a les antiguitats. Així doncs, el 1857 s’inauguraven l’edifici quadrangular i la sala de lectura circular que ara coneixem. El 1997 va començar una restauració del pati interior i la biblioteca circular que va culminar el 2000 amb el cobriment del pati amb una cúpula de Norman Foster i la reobertura de la sala de lectura com a espai d’exposicions i d’atenció al visitant fins que torni a tenir també el seu ús primigeni, l’any 2012 segons les previsions.

En més d’una ocasió, tant a El Fil de les clàssiques com a l’Aracne fila i fila, se us ha demanat una reflexió sobre la polèmica actual en relació a la conveniència que els tresors arqueològics, especialment els marbres del Partenó, es puguin visitar tots junts al nou Museu de l’Acròpolis recentment inaugurat a Atenes. Aquest article, en canvi, us proposa un exercici de recapitulació basat en peces de la col·lecció permanent del museu, del qual heu de respondre aquelles preguntes que conegueu a partir de la feina de classe i del bloc, a Grec o a Llatí. En alguns casos us anirà bé repassar l’exercici sobre la vida quotidiana que s’incloia a Londinium IV i en les preguntes referents al Partenó us recomano consultar aquest article, amb els vídeos que inclou.

Tanmateix, és impossible una visita al Museu britànic sense que el dubte sobre la correcta ubicació de les peces plani per la ment d’aquell qui, badoc, es passeja enmig de tantes meravelles de la humanitat. I encara es fa més evident quan, en entrar a la gal·leria del Partenó, el mateix museu reparteix uns tríptics per donar la seva versió sobre la polèmica. Els administradors diuen que mai no havien argumentat que els marbres havien de romandre a Londres pel fet de no haver-hi un museu a Grècia digne d’allotjar-los i, tot rebatent un per un tots els arguments grecs, resumeixen així la seva posició:

The Trustees argue that the sculptures on display in London convey huge public benefit as part of the Museum’s worldwide collection. Our colleagues in Athens are, of course, fully able to conserve and preserve the material in their care and we enjoy friendly and constructive relations with them.

En aquest muntatge us deixo la meva visió de tot plegat. Es tracta d’un exercici de classe, no ens enganyem, i com a tal l’heu de treballar, però no deixo de ser una professora que es fa preguntes, sovint sense resposta, que sento la necessitat de compartir. No oblideu posar-vos els cascos perquè la música que acompanya les imatges no és casual. Qui m’explica per què l’he triada? Al crèdits finals en trobareu la referència…

Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí.

El anteriors lliuraments de la sèrie Londinium, a més del IV, anteriorment citat, els trobareu en aquests enllaços: I, II, III.

TERESA