Avui, a banda de ser el primer dia de primavera, és el dia internacional de la poesia. Fa deu anys que la UNESCO va proclamar-lo i, per aprofitar aquesta data tan assenyalada, he decidit compartir amb tots vosaltres un poema i, a la vegada, convidar-vos a penjar el vostre poema preferit i a comentar breument perquè us agrada. Cal que sigui o bé d’un autor grec o llatí o bé que la temàtica sigui del món clàssic.
El que jo he triat és el següent:
L’Helicó i el penyal macedoni de Pièria nodriren
amb himnes aquestes dones de divinals paraules:
Praxil·la, Mero, la boca d’Ànite, l’Homer femení,
Safo, l’ornament de les lèsbies de bells rulls,
Erinna, la il·lustre Telesil·la i tu, Corinna,
que has cantat l’impetuós escut d’Atena,
Nosssis de veu femenina i Mirtis de dolces tornades,
totes artesanes d’eternes línies.
El gran Úranos engendrà nou Muses i, altrament,
la Terra, aquestes nou, joia imperible per als mortals
(Antípatre de Tessalònica, Anth. Pal IX 25)
Aquest poema va ser escrit per Antípatre. El que més m’ha agradat d’aquest poema és que compara nou poetes gregues amb les muses.
Si teniu una vena poètica, deixeu-la fluir i penjeu el vostre poema per compartir-lo amb tots nosaltres!
Cristina Badalona
IES Anton Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm
2n BATXILLERAT
Cristina, em fa molt feliç trobar aquest apunt teu hic et nunc per diversos motius: per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, per haver triat un epigrama que jo he triat en diverses ocasions (ja veig que la Dolors ha compartit amb tu un petit obsequi!) i perquè et volia dir que em va saber greu no poder fer realitat el teu desig de fotografiar-me amb la teva professora. Espero que aviat trobem una ocasió per fotografiar-nos totes tres.
Enguany hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia al Facebook de Fildelesclassiques Aracne!
Aprofitant aquesta data i veient el teu article, Cristina, comparteixo amb tots aquest poema de Federico Balart que parla sobre Déu (tema característic de la seva poesia) i parla sobre diferents deus entres els quals veiem Hades. També esmenta molts escriptors com per exemple a Homer.
PRELUDIO
[…]No insensato deploro, con queja vana,
como excepción injusta la suerte mía:
el dolor es la prueba del alma humana;
sin él, virtud no hubiera. No -¡Ni poesía!
Homero Dante, Tasso, Milton, Cervantes
el azote probaron de la Fortuna:
hoy sus nietos sufrimos lo que ellos antes;
y, pigmeos nosotros, y ellos gigantes,
con tamaño distinto, la esencia es una.
Cerrad, cerrad el libro de mis canciones
los que de novedades sintáis capricho;
para quien no disfraza sus emociones
en materia tan vieja todo está dicho,
Hoy brillan las auroras corno brillaban,
y rugen las tormentas como rugían,
y las águilas vuelan como volaban,
y brotan los laureles como brotaban
cuando a Dante y a Homero la sien ceñían. […]
Deus Ignotus
Buscar lo inmaterial con los sentidos
(aspiración del ánimo impaciente)
equivale al esfuerzo del demente
que se empeñara en ver con los oídos.
Los miserables de mujer nacidos,
aunque agucen los ojos y la mente,
no te han de ver, oh Esencia Omnipotente,
mientras caminen cuerpo y alma unidos.
¿Qué son Hades, Ormuz, Osiris, Brahma?
¡Formas deformes de la eterna duda
y de la eterna fe que al hombre inflama!
¡No importa! Cuando de ellas te desnuda,
Sumo Bien la conciencia te proclama,
¡oh Realidad impenetrable y muda!
In excelsis
Implacables doctores cuya ciencia,
preñada de rencor y de codicia,
da a Dios por atributo la malicia
que hierbe en vuestra sórdida conciencia,
respetad su tranquila Omnipotencia
libre al par de flaqueza y de sevicia;
¡no exijáis la crueldad a su justicia!
¡no taséis el perdón a su clemencia!
Mientras descarga el lóbrego nublado
que el monte atruena y al león asusta
en su cóncava gruta refugiado,
detrás del velo de la nube adusta,
el cielo azul, sereno y estrellado,
guarda su eterna mansedumbre augusta.
Quin dia més meravellós, aquest. És un dia molt representatiu per a mi, i per a tots aquells que utilitzen la poesia com a un mètode per expressar realment el seu pensament o les seves emocions.
Hi ha diferents tipus de poesia, per exemple, no és el mateix relatar un poema, que grabar una lletra de rap. És poesia igualment, ja que l’essència és la mateixa, nomès canvia la manera en que es reprodueix.
Estic disposat a penjar aquí un rap escrit, una mena de poesia dedicada a aquest dia tan magnífic, però com tots i totes les poetes sabeu, ho faré quan realment estigui inspirat!
Aquest poema l’he triat perquè m’encanta la mitologia de les clàssiques: D
Llevad las aguilas de Roma
cargar el relampago de Jupiter
y la dulzura de Juno
la sabiduria de Minerva
y la magnanimidad de Febo.
Cartago nuestra es,
arremete con legiones
une a las naciones
Roma eterna est
Tomar la corona de laureles de la Victoria/Nike
no somos un pueblo, son el destino del mundo
somos el mundo, somos su presente, pasado y futuro
Roma aeterna est.
Roma eterna, la base de la civiliazación
lo bueno y lo malo que nos corroe desde dentro
nuestro amor y nuestra ciudad, nuestra patria, nuestra nacion
Roma aeterna es.
Roma de Claudio, Roma de Cesar
Roma que se fundo con la sangre con el ideal de la libertad
la comprension y el honor, nuestros valores son eternos
Roma eterna est!
Levantar la egida a los ojos de Jupiter
Levantar vuestra filosofia al alma de Vesta
Levantar nuestro corazón y nuestra alma a Marte
Roma aeterna est. eternos ante los ojos de los dioses somos.
Con mi sangre teñire la purpura
Con mi sangre teñire mi escudo
llevare las grebas y cantare hasta la muerte
mi gladios para el servicio del pueblo
mi honor para el servicio de Roma
mi amor eterno sera ante los ojos de Venus
heraldo de Jupiter soy, heraldo de esa aurea epoca.
Stefanny, de qui és aquest poema?
L’esperem, Uri, amb candeletes!
Des de Sant Hilari, Uri també l’esperem… Ahir les alumnes estaven molt contents que l’autor dels raps que tant hem escoltat a classe ens honori, quan la inspiració l’acompanyi, amb una obra pròpia!
Pingback: Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias | Aracne fila i fila