Category Archives: Llatí 4t

Fer pedagogia vestit de romà

10 Replies

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana“, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=c5j9EKRxQf8[/youtube]

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Ròmul i Rem a Mèrida

5 Replies
EmeritaAugustaLuperca

Luperca, Emerita Augusta

Passejant aquest Nadal pels carrers de Mèrida, vaig poder contemplar una Luperca, és a dir, una figura de Ròmul i Rem amb la lloba, que com ja vau poder veure a l’altre apunt que vaig fer d’Emèrita Augusta, és una ciutat plena de referents clàssics.

“De la ciutat de Roma a la ciutat de Mèrida, ahir Emèrita Augusta”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir a la placa de marbre situada al pedestal de granit que suporta la rèplica de la Lloba Capitolina donada des de l’Ajuntament de Roma a l’Ajuntament de Mèrida.

Va ser la ciutat de Mèrida la que l’any 1996 es posà en contacte amb l’ambaixador italià, Raniero Vagnni D’Archiarafi qui desinteressadament començà a realitzar les gestions oportunes per aconseguir que Mèrida gaudís d’aquesta peça. En poc temps partia des de la ciutat de Roma un camió, portant la rèplica de la Lloba Capitolina, amb destinació Mèrida.

Per a la seva ubicació es va construir una plaça a l’entrada del pont romà (Plaça de Roma), que consta d’un parc que té 843,50 metres quadrats i una rotonda de 10 metres de diàmetre envoltada per unes tanques anomenades “Tipus Mèrida”, similars a les utilitzades pels romans i característiques d’aquesta ciutat.

La Lloba Capitolina es troba a la part alta d’un pedestal contemplant el pas del riu Guadiana per aquesta històrica ciutat.

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic

Les joies, tota una herència clàssica

46 Replies

Tot i que ja sabem que els fills són les millors joies, a l’ésser humà sempre li han fascinat els ornaments i encara més en època romana ja que simbolitzaven tot un estatus. Quines joies romanes coneixeu? Us hem preparat aquest Prezi per tal d’ampliar la informació del Capitulum Octavum de Lingua Latina per se illustra, però aneu en compte amb les fotografies de pel·lícules. Quines són gregues?

Hem creat també un thinglink amb ornamenta romana! A més d’aquestes joies, quines coneixeu? Us atreviu ara a jugar!

Omaima el Azouan i Iria Rael 1rD Batx. Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

5 Replies

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Projecte de recerca classico-plàstic

16 Replies

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatio, redactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA

La basílica de Santa Eulàlia

4 Replies

Com ja vau poder veure a l’apunt que vaig fer sobre Emèrita Augusta, la basílica de Santa Eulàlia és un dels edificis religiosos més famosos de la península. No us vaig parlar a fons sobre aquesta, per tant, ara us mostraré més informació.

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és considerada un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica. Forma part del «Conjunt Arqueològic de Mèrida».


Va ser un dels primers temples cristians a Mèrida després de l’Edicte de Milà de l’Emperador Constantí i va ser edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l’Edat Mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d’Europa Occidental i el Nord d’Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l’Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies, especialment a l’Europa Occidental.

La història d’aquest temple s’emmarca en la història de l’arquebisbat de Mèrida – Badajoz en la seva singular relació amb els papes. Fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.

En l’atri de la basílica es conserva el famós “Hornito“. Segons la tradició, s’aixeca sobre el lloc en el qual patí martiri la jove emeritense. En realitat, es tracta d’una capella votiva erigida perquè els pelegrins poguessin pregar davant la santa a qualsevol hora del dia sense necessitat d’accedir a l’interior del recinte basilical. En destaquen les restes reutilitzades d’un temple romà dedicat al déu Mart on pot apreciar-se la inscripció “MARTI SACRVM VETTILIA PACVLI”.

Sabríeu fer la traducció de la inscripció? Per què creieu que el cristians construïen els seus temples damunt dels temples romans?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

“El nostre mar” i cançó “Odissea”. CANTÀNIA 2015

5 Replies

Benvolguts aràcnids!

Com els seguidors d’aquest bloc ja deuen estar esperant de fa temps… anuncio que un any més la Cantània “Al bell mig de la terra” torna a tenir referents clàssics! Insisteixo amb la pregunta de l’any passat: Es pot fer una gran obra obviant-los? Sembla que no, però… Per què? Potser ens podeu ajudar a respondre aquesta qüestió i a trobar aquests referents en la cançó i en l’àudio que la precedeix. Potser també sereu capaços d’utilitzar el mapa que adjunto per tal d’ampliar els referents i donar a conèixer informacions relacionades amb les ciutats i enclavaments geogràfics.

(L’àudio i el vídeo que teniu a continuació corresponen a les pistes 14 i 15 del cd de la cantata, d’un total de 21 pistes. Són les dues que tenen referents clàssics)

La cantata d’enguany s’anomena “Al bell mig de la terra” i n’ha fet el text la Carlota Subirós i la música en Xavier Pagès. En aquesta ocasió la temàtica gira entorn del mar Mediterrani (tot un referent!) i una relació epistolar entre un noi africà que viatja a Europa i la seva germana Ebele que es queda a l’Àfrica. Si voleu veure més vídeos de les cançons cliqueu aquí.

Molts d’ànims a tots els aràcnids que s’animin a completar aquest treball cooperatiu o a donar la seva opinió al respecte. Bona feina a tots!

Xavi de música

La patrulla romana

13 Replies

Camino pesadament pels carrers acompanyat del meu company i amic Publi. Un gran gos abandonat es posa en el nostre camí, i ràpidament el faig fugir amb el costat sense punta de meu pilum. Llavors m’adono de l’absència de Publi, i em giro per tractar de veure’l. No hi ha sort. El crido i rebo una resposta des de més enllà del pont que tinc a déu metres de mi. Allà, Publi està reprimint a un musculat però inexpert esclau que havia intentat fugar-se del grup de vendes d’un esclavista del mercat de Traià.

Després de donar-li un fort cop amb l’empunyadura del meu gladius, regal que em va fer el meu pare Cneus (del qual també he rebut el nom), el fugitiu cau desplomat i el carreguem per tornar-lo al seu amo.

A mida que anem avançant, veiem a més i més persones que es dirigeixen al mercat. És el  normal, ja que ha passat bastant temps des que va sortir el sol a la ciutat, cosa que determina el moment en què els romans s’aixequen. A aquesta hora les dones ja han acabat de preparar-se per sortir al mercat, seguides d’un sèquit d’esclaus que portaran tot allò que elles decideixin comprar.

Atravessem l’illa tiberina esquivant i empenyent prostitutes i captaires i passem pels temples de Júpiter Optimus Maximus i Juno Moneta. Publi em demana aturar-nos, com cada matí, al primer temple, perquè és molt religiós. Jo no sóc un mal creient, però crec que adorar els déus no m’ajudarà.

Finalment arribem al fòrum de Traià i localitzem l’esclavista. Li tornem l’esclau, al qual dóna fuetades amb fúria. Donem una volta pel fòrum, conversant amb venedors i consumidors i solucionant algunes disputes entre aquests, algunes amb ajuda d’altres soldats que tenen guàrdia en les proximitats.

Abandonem el fòrum per arribar a la caserna de la primera cohort de la segona legió urbanae just a l’hora del menjar. Després d’una llarga caminada arribem al nostre destí, donem un informe al centurió i ens anem a menjar. Així és la vida per a un soldat local de la ciutat de Roma.

 Carlos Thiriet 1r Batxillerat D