Category Archives: Llatí 4t

Roma fa anys!

La ciutat de Roma va ser fundada i habitada en principi pels troians els quals anaven vagant fugitius, sota el comandament d’Eneas. També van tenir-hi part els aborígens, raça independent i desgovernada. És increïble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints. Roma avui celebra 2.768 anys!

L’antiga Roma estava envoltada per set turons el Palatí (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l’Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l’Aventí (Mons Aventinus).

L’any 753 aC, segons la tradició, s’esdevingué la fundació de Roma, fins al 509 aC, quan va començar la República, trobem una sèrie de set reis, el primer dels quals és Ròmul. El segon és Numa Pompili, que va donar lleis a la ciutat, enmig d’un ambient pacífic i religiós. El tecer va ser Tul·lus Hostili el qual va ser un rei bel·licós. El quart Anc Marci, que va fundar la colònia d’Òstia, el port de Roma. El cinquè va ser Tarquini el Vell, el qual va edificar el circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima. El sisè va ser Servi Tul·li, que va dividir els romans en cinc classes socials. El setè i últim va ser Tarquini el Superb que va ser un governant despòtic. Després vingué la República i finalment l’imperi amb August i… Podeu comprovar coneixements tot jugant amb aquest Kahoot sobre la història de Roma!

Si aquest any us heu perdut els actes de la celebració de Roma, podeu fer-ne un tast amb aquest vídeo!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/91mkA-G7_zM[/youtube]

Què sabeu del naixement de Roma? Dels actes de la celebració d’aniversari?… Sabríeu escriure en números romans els anys de Roma?

Feliciter Roma! Ad multos annos!

Alexia Àlvarez
4t ESO Llatí optativa 3

Bústia de Sant Jordi: Epistulae Amoris

A la bústia de Sant Jordi de l’IPM, han començat a arribar les primeres cartes d’amor en llatí (Epistulae Amoris)!

Què t’han semblat aquestes declaracions públiques d’amor en llatí? Vols compartir públicament la teva carta? No cal que siguin reals, poden ser fictícies. A què esperes?

Feliç Diada de Sant Jordi, diada del llibre, de la rosa i també de l’amor!

Una escapada romana a Nîmes i a Arle

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/CkcbUyyRxrc[/youtube]

Aquesta Setmana Santa hem fet una escapada a dues ciutats del sud de França amb un passat romà que no us podeu perdre si encara no les coneixeu: Nîmes i Arle. A Nîmes el primer cap de setmana de maig, a més, fan un espectacle de reconstrucció històrica que ben segur us agradarà: Grans Jocs Romans de Nîmes.

Grands Jeux Romains 2015 from Culturespaces on Vimeo.

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Un Sant Jordi mitològic 14-15

Des del GRUP DE TREBALL DE CLÀSSIQUES del Bages us convidem a participar en el Concurs de Fotografia Mitològica que es farà per Sant Jordi. El concurs és adreçat als alumnes de l’ESO, del  batxillerat i a tothom que vulgui participar-hi, només cal fer una fotografia i posar-li un títol adient a la temàtica proposada (mitologia o cultura clàssica).

A més, és un projecte de Pràctica Compartida entre onze instituts de Catalunya, que el fa més motivador i enriquidor per a tothom; per aquest motiu  s’ha  creat un lloc web sites on cadascú pugui penjar les fotos dels seus alumnes o companys.

portada sites

Si en voleu saber més, cliqueu  a l’apartat ALTRES i hi  trobareu un quants exemples d’aquest any.

Les bases del concurs són molt senzilles:

-Una foto en blanc o negre, en color, sèpia etc. , feta per vosaltres , no publicada a internet.

-L’envieu per correu per poder penjar-la al lloc web i, a la vegada, l’entregueu dins d’un sobre al vostre professor amb el vostre nom,  la relació entre el títol de la foto i el mite triat.

Moltes gràcies

Grup de Clàssiques del Bages

Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias

El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.

Mª Roser Llopart i Trias

Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.

Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.

Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.

Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils  (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).

Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.

Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.

Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.

 

DONA

Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿

tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú

veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.

És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc

tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà

has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.

 

M. Roser Llopart i Trias

 

Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.

1. Quan va començar a escriure?

-Aproximadament quan tenia 15 anys.

2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?

– Mirant la vida amb uns altres ulls.

3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?

-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.

4. Quins poetes recomana llegir als lectors?

-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.

5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?

-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.

6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?

-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.

7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?

-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.

8. Quin consell li donaria als joves poetes?

-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.

9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)

-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…

 Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?

 Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

Inscripcions llatines a l’església de Premià de Mar!

No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.

Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:

inscripció llatina

petro paulo

Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:

– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?

– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?

No és molt difícil, oi?

Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

Heu llegit l‘article d’El Fil de les Clàssiques en què la Margalida us convidava a afegir-vos a la Magna Celebratio 2015? Segur que sí, perquè el nombre de respostes confirma que molts de vosaltres ja heu sentit el tret de sortida que donava aquesta entrada.

Allà s’anuncava aquest apunt en què us plantejaré les novetats d’enguany. Els que ja fa cinc anys que participem activament en aquestes Jornades de reconstrucció històrica de Badalona sempre hem tingut clar que cada edició hem de fer un pas endavant, per tal que l’experiència sigui enriquidora per a alumnes i professors. L’any 2010 vam començar amb els Ludi, però ben aviat vam veure que se’ns quedaven curts. Què podíem fer, doncs? La solució era clara: no érem alumnes i professors de centres educatius? No n’hi havia també a l’antiga Baetulo? Doncs faríem de nosaltres mateixos; no ens caldria fingir gaire, perquè el nostre sistema educatiu no és tan diferent del romà. I així, el 2011 va nèixer l’Schola, que vam combinar amb els Ludi a partir d’aquell moment.

L’edició del 2012, potser l’aposta més ambiciosa per part nostra, vam tenir dos col·laboradors de luxe: Albert Anglès, amb un taller sobre les tauletes de Vindolanda, i Josep Fuentes, que ens va ensenyar a fer papirs.

La del 2013 va ser una edició especial, ja que la visita de la pluja ens va obligar a aixoplugar-nos als espais interiors del museu. La veritat és que les inclemències del temps ens van permetre viure una experiència inoblidable: ludi a sobre mateix del decumanus, ludus rhetoricus a la vora del peristil de Quint Licini… Tot un luxe, irrepetible, sumat a un guió nou de trinca on, a proposta d’una alumna, la Júlia, es potenciava la tasca de la presentadora i la demostració oratòria del ludus Rhetoricus quedava reduïda a mínima expressió.

I el curs passat ens vam plantar al 2014, amb continuïtat de guió, però amb més moviment, ja que les conductores esdevenien una mena de cicerone, conduint el públic per les diferents etapes del nostre espai de recreació.

ludus rhetoricus 2014

Després d’aquest recorregut, ¿no ens aturarem pas, ara, oi? Πάντα ῥεῖ…, efectivament, com deia Heraclit, tot flueix i res no roman quiet, així doncs, en la nostra sisena participació hi ha previstes novetats:

  • Ens hem proposat fer un material didàctic ad hoc, per apropar millor les llengües clàssiques als nens i nenes. Els alumnes de Grec de l’Albéniz ja hem començat a fer unes targes grans amb cadascuna de les lletres de l’alfabet, que contenen majúscula, minúscula, un substantiu que la tingui com a inicial i el dibuix il·lustratiu corresponent. Tenim una coordinadora i tot (oi Anna?) que vetallarà pel la cohesió de totes les fitxes. Esperem que tot surti com esperem, a patir de les decisions que prenem entre tots.
  • A partir del que vam parlar amb el Jordi, estaria bé que els tripulants del Vaixell d’Odisseu féssin un cartell gran amb les lletres per tal de penjar-lo a la zona del ludus grammaticus com a complement del joc de targes que utilitzarem a la taula. N’heu parlat?
  • D’altra banda, què us semblaria als de llatí, als de 4ESO per exemple, confeccionar també targes amb llatinismes o expressions llatines, potser partits per proposar de completar-los? És una altra de les possibilitats que vam contemplar a la reunió del museu. Aquest material romandria als centres i també es podria utilitzar a classe. Ja sabeu, qualsevol proposta de confecció de material didàctic per al tallers serà benvinguda!
  • Pel que fa al contingut de la presentació, tenim dues alumnes interessades pel Dret, l’Alba i la Cristina, que han proposat integrar a la nostra escola alguna activitat relacionada amb l’ius Romanum, com a mitjà per aprofundir elles mateixes en els orígens de la disciplina a què es volen dedicar. L’explicació del ludus rhetoricus ens ha semblat el lloc ideal, ja que l’oratòria era important no només en l’àmbit polític, com escenificàvem fa uns anys, sinó també en el judicial. A hores d’ara tenen endegada una proposta de diàleg, que completarà l’explicació de la darrera etapa educativa. O sigui que ja sabeu, futurs advocats/advocades…, esperem els vostres oferiments per interpretar el paper dels alumnes participants a la controvèrsia.
  • Es probable que, per complementar la dramatització oferim un petit taller de llatinismes i aforismes jurídics amb un format semblant al que demanàvem als de 4t. Coneixem la bona tasca de les autores del De iure, si us voleu involucrar en tot l’aspecte jurídic, ens ho comenteu en aquest mateix article i ho podem gestionar amb la Margalida.
  • Per acabar de reblar aquesta darrera proposta, tenim la sort de gaudir de l’assessorament de Francesc Sánchez, advocat i estudiós del dret romà, aficionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell.
  • La ubicació de les nostres carpes també ha canviat d’un any a l’altre, ja sigui per raons alienes a la nostra voluntat en uns casos (la pluja del 2013), o per intentar trobar el lloc més confortable i adient per a la nostra activitat. De l’asfalt de la plaça Assemblea de Catalunya vam passar eventualment al subsòl del museu, per traslladar-nos sota els arbres de davant de Correus. Enguany continuarem en la mateixa zona, però allunyats de l’aigua de la font que l’any passat dificultava l’accés a la zona.

En fi, ja veieu que els aràcnids i els tripulants del Vaixell d’Odisseu, no sabem estar-nos quiets i volem que cada nova edició de l’Schola sigui una nova travessa. De vosaltres depèn que superem les dificultats, eludim els cants de les sirenes i arribem a bon port. Si encara no t’hi has enrolat, t’animes a acompanyar-nos?

TERESA