Rea juntament amb els seus fills Ròmul i Rem.
La celebració del dia de la mare és molt coneguda avui dia, i pràcticament totes les famílies la celebren. Aquesta celebració es remunta a l’antiga Grècia, on es rendia homenatge a Rea, la mare de les divinitats masculines Zeus, Posidó i Hades i de les femenines Hèstia, Hera i Demèter.
Més tard, quan els romans van adoptar aquesta festivitat i la van anomenar “Hilaria”. Aquesta es celebrava durant tres dies en el temple de Cibeles començant el dia 15 de març. Posteriorment, amb la intervenció de l’església catòlica aquesta festivitat va a passar a ésser per honrar la Verge Maria. Finalment, gràcies a activistes i poetes com Julia Ward Howe y Ana Jervis el dia de la mare va imposar-se com una festivitat necessària per honrar els pilars fonamentals de la nostre societat: les mares.
Per a les mares romanes els fills eren el més important de la seva existència i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts a casa fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.
La mitologia grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.
La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores.
Què sabe29 vosaltres del dia de la mare? El trobeu necessari? El celebreu?
Alexia Álvarez, Claudia Ordaz i Sandra Mendoza
1r de batxillerat Humanístic