Category Archives: Llatí 2n

Mourinho, el dolent fins i tot a Astèrix

Després de la final de Champions disputada a Roma el 2009, es va fer públic que, pocs instants abans d’iniciar-se el partit, Pep Guardiola motivava els seus jugadors amb un vídeo encarregat expressament a un conegut realitzador de TV3, en què les imatges dels encerts del Barça es combinaven amb la música i altres escenes de la popular pel·lícula Gladiator (any 2000, director Ridley Scott). A cavall del triomf blaugrana davant el Manchester UD en aquella final, es va generar una expectació molt alta al voltant del contingut d’aquest enigmàtic vídeo, utilitzat com un revulsiu anímic pel cap de files blaugrana. Fins al punt va arribar l’expectació, que la televisió catalana no es va resistir a emetre’l pocs dies després del partit, en un dilluns en hora punta, tot i que aquesta emissió va comportar algunes friccions amb els titulars d’explotació del film angloamericà.

Sens dubte, aquell inspirat muntatge en vídeo, que en principi havia de ser de caràcter merament privat, va marcar tota una fita en la forma de crear les promocions televisives d’esdeveniments esportius en general, i més particular en el cas del futbol, on és habitual veure els espots i reportatges amenitzats amb música de caire bel·licós, emprada com a banda sonora en pel·lícules del mateix gènere que Gladiator. Però ahir dimarts, per TV3 i arran de la semifinals de la Champions League entre el Barça i el Real Madrid, vam poder veure una nova modalitat de barrejar en l’escudella futbol i l’imaginari romà que molts joves, adolescents i adults de totes les edats tenen gràcies a les historietes d’Astèrix. Evidentment, en aquesta nova revisió d’Astèrix, es van rebatejar els herois gals amb els noms llatinitzats d’algunes de les estrelles barcelonistes… I a què no sabeu a qui se li va encarregar el paper de villà??

Gaby

Carta d’una exalumna reportera

Hola, molt bon dia a tots!

Aquest cap de setmana ha estat el de la “Magna Celebratio”, que ha tingut lloc a Badalona al costat del Museu, i entre d’altres actes s’ha inaugurat també la plaça Pompeu Fabra (la que està a prop de l’estació de metro i que per cert ha quedat molt maca).

La temperatura era l’adequada, ni massa fred ni massa calor, de gent n’hi havia de sobra i en alguns moments del dia fins i tot l’ambient esdevenia una mica asfixiant, però les ganes i les diversions i sobretot la curiositat dels nens petits eren increïbles.

Alguns dels tallers que recordo que han tingut més èxit han estat el de fer moneders o de polseres, però està clar que els millors van ser el taller d’escriptura romana i grega i els “ludi romani”.

Als “ludi romani” i als tallers d’escriptura hi havia alumnes dels instituts Isaac Albèniz i Cristòfol Ferrer, així com de l’Escola Vedruna de Gràcia, tots molt col·laboradors. Cap al final de les seves jornades alguns alumnes estaven esgotats de matinar i d’estar el dia fent activitats amb els nens petits (s’ha de dir, Teresa, que els poses molta feina, jo de tu faria veure que fas classe i els poses a tots un 10, crec que els semblarà correcte).

Tot i que la publicitat a Badalona de la “Magna” no va ser la millor, ja que la majoria de gent a qui parlava del tema no tenia ni ideia de què estava dient, crec que ha tingut un èxit aclaparador i que és agradable veure com a la gent li interessen les coses que es poden aprendre, com per exemple a la paradeta de l'”unguentarium”, o fins i tot jo he après que els que no tenien massa diners tenien una mena de llibretes de cera i els que tenien més diners es podien permetre els pergamins.

No ha faltat la participació estel·lar dels animals, ja que a la fira s’hi oferien passejades en un carro lligat a un cavall o també hi havia un poni i un burro que els nens podien acaronar, tot i que crec que els pobres estaven una mica atabalats ja. Una experiència sens dubte recomanable per assistir-hi l’any que ve, ja que passejar no fa mal a ningú i és entretingut de veure.

Per últim haig de dir que hi havia diferents restaurants que oferien una degustació de plats típics de l’època, però vaig entrar a un restaurant i la veritat és que em sembla que sóc una mica massa crítica amb el menjar, perquè la pinta que tenien els cargols i les coses que oferien no em va agradar massa. Tot i així, si us agrada provar menjar nou, us suggereixo que l’any vinent us atreviu a tastar menjars típics.

Espero que us hagi agradat la meva petita aportació de la “Magna celebratio”, així com també espero que em trobeu a faltar a mi  😉 . Sense més miraments, m’acomiado.

Atentament,

Andrea Sala

El rap de la filosofia, de Deka

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià  (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

 

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Ens dóna Ovidi bons consells a Ars amatoria I?

Després de llegir en llatí en la versió d’Hans H. Orberg el llibre primer d’Ars amatoria, creieu que  és una obra encara vigent? Podem fer cas els homes dels consells d’Ovidi per aconseguir l’amor en el segle XXI? Heu llegit el nostre Ars amandi? Us animeu a llegir l’Ars amatòria d’Ovidi? En teniu prou amb el llibre I o també voleu el resum del llibre II i III?…

El llibre I d’Ars Amatoria comença amb un preàmbul en què el poeta es declara mestre de l’amor i ocupa els versos 1-40. Segueix en tres parts: on trobar dones, com seduir-les i com mantenir el seu amor. Fins al vers 66 se’ns diu que a tot arreu es pot trobar una dona. En els versos següents, descriu les oportunitats per a una aproximació amorosa, als passeigs i als edificis públics en els versos 67-78; als fòrums i sobretot als teatres en els 79-134 tal com vàrem poder descobrir tots junts a classe. A partir d’aquí, ens vàrem repartir la resta del llibre I entre tots i aquest és la nostra feina que hem anat posat en comú en el Fòrum General del nostre Moodle però que ens plau ara compartir-la aquí i conèixer la vostra opinió:

En els versos 135-175, Ovidi ens torna a parlar d’aquells llocs que no podem passar per alt si volem trobar la noia dels nostres ulls. Per tant, ens proposa el circ, l’amfiteatre o el fòrum, ja que estan a vessar de gent durant tot el dia. A més, són llocs que tan si vols com si no, l’aproximació facilita iniciar una conversa.

En els versos 229-252, Ovidi ens diu que un banquet, a  part de bon menjar i bon vi, trobarem també dones amb qui parlar. Ens explica les sensacions que sentirem quan ens deixem seduir per la nit i el vi, en aquesta situació la preocupació desapareix i el diàleg amb les noies es converteix en el més important fins i tot més que la bellesa, ja que això ens fa companyia i ens fa sentir estimats.

En els versos 263-350, hi trobem una gran quantitat d’històries que serveixen de model per seduir les dones. El concepte que anuncia en primer lloc és que qualsevol noia, per difícil que sigui, podrà ser conquistada, i això és així perquè tot i que no ho mostrin, les dones tenen el mateix desig sexual que els homes i una passió més violenta. Fins i tot diu que els homes, si deixessin d’anar darrere de les dones, serien elles les que  hi anirien al darrere, invertint els papers. Posa l’exemple breu de Biblis i Caune, de Mirra, que van cometre l’adulteri pel seu desig sexual envers el seu pare. A continució, relata extensament com Pasífae s’enamora d’un toro, i l’acaba comparant amb Europa i Io. Els següents versos, del 328 al 340, H. Orberg els omet, tot i que Ovidi segueix posant una gran quantitat d’altres històries de dones amb un gran desig sexual, com Aèrope, la filla de Nisos, Escil·la, qui va enamorar-se de Minos, i també parla de Clitemnestra, qui va matar el seu marit engelosida per la seva relació adúltera amb Cassandra,… Conclou aquests versos dient que la majoria de dones podran ser conquistades, i fins i tot si et rebutgessin valdria la pena intentar seduir-les, ja que Ovidi creu que allò nou i al·liè ens agrada més.

En els versos 351-396, Ovidi crítica la manera de seduir la dona  desitjada ja que molts cops busquem un intermediari, en aquest cas apareix la figura de la serventa. Ovidi ens diu que el mateix conquistador d’aquest amor és l’únic que ha de intervenir dins de la relació, ja que de vegades, per no dir sempre, quan algú ho fa, pot acabar malament.

Les dones, en els versos 397-434, són més fàcils de seduir el dia del seu aniversari o durant la festa de Venus (1 d’ abril). En canvi, intentar seduir una dona en mal temps és una missió impossible. També els regals les fan tornar boges i en volen sempre, tot i que no siguin dates especials.

En els versos 435-484, demana que supliquem en cartes l’amor de la nostra estimada, així ens farà cas. També funciona la intriga i mantenir en vel a la noia, amb promeses que potser mai no s’acompliran però sí que la faran somniar i desitjar-nos. El discurs és un bon aliat, sempre i quan sigui escrit en una carta d’una manera entenedora, dolça i creïble. Cal ser constant i no forçar res, hem de deixar passar el temps si volem aconseguir-la sincerament.

El fragment que va dels versos 485 al 502 parla de que els homes han de complaure la dona i fer el mateix que ella fa. Hi ha una frase que representa molt bé aquesta idea “Quan ella s’aixequi, t’aixecaràs; mentre ella estigui asseguda, seuràs: perd el temps al gust de la teva estimada.” Seguidament (503- 522) esmenta una sèrie de consells d’elegància masculina per agradar la dona: tallar-nos els cabells per una mà experta, o tallar-nos bé les ungles, o que no hi hagi pèls al nas. Les altres coses les hem de deixar per a noies presumides o mals homes.

En els versos 523 – 600, el poeta crida  Bacus per tal que reviscoli la seva flama de la inspiració bevent vi. Ens explica la història d’Ariadna a l’illa de Naxos quan plorant per la partida de Teseu hi arriba Bacus i el seu seguici amb qui s’acaba casant. Dóna consells a l’home casat (afalagar la dona, beure i menjar plegats, compartir els amics, donar-li sempre la raó, fer-li regals…) i que el vi  no li faci perdre el cap.

En els versos 601 – 628 aconsella la galanteria ja que no hi ha cap dona que no es cregui maca i a partir del 629 les promeses, uns bons al·licients per a la dona. A partir del vers 657 tracta la utilitat de les llàgrimes, dels petons, de les carícies i que no cal anar sempre amb tant de compte en tractar-les ja que també destigen ser posseïdes per la força d’un home en un atac de passió com Febe, la noia d’Esciros, Deidamia.

En els versos 721-736 tracta l’amor directament i parla sobre l’aspecte que s’ha de tenir l’hora de buscar parella femenina, diu que els homes que treballen tenen la pell morena d’estar al sol tot el dia, en canvi diu que per enamorar a una dona s’ha de ser pàl·lid ja que mostra les preocupacions i les passions de l’amor.

En els versos 737-752, aconsella malfiar-se dels amics i dels parents; de ser discrets en el moment de parlar sobre les virtuts de l’esposa perquè els nostres amics podrien desitjar ocupar el nostre lloc.

Ara bé, Ovidi acaba el llibre primer (753-770) deixant ben palès que els consells del poeta no poden ésser aplicats de qualsevol manera; més aviat han de ser adaptats a cadascuna de les dones en funció del seu caràcter.

Alumnes de Llatí de segon de Batxillerat.

Relator: Carlos Rocamora

Baetulonis schola: darrers preparatius

Després de la tercera reunió al Museu de Badalona, un cop resolts els dubtes que se’ns podien presentar, els tres centres estem disposats a emprendre la recta final de la preparació de la nostra participació a la Magna celebratio.
Cadascú sap el lloc assignat en la programació de l’activitat i està disposat a preparar la seva tasca.

Els servi servaeque encarregats d’acompanyar la quitxalla que ens visiti als ludi romani heu de saber que el Museu ens va comunicar que tindríem els mateixos jocs que l’any passat i, per tant, hauríeu de mirar a l’enllaç del dossier publicat pel Camp d’aprenentatge de Tarragona la descripció dels ludi següents:

  • Jocs de punteria: seriae, pecuniam coniciere, triangulus nocis, ocellatis, ludus Deltae
  • Jocs d’habilitat: turbo, io-io, talus, pente litha, trunculorum ludus, grallis gradi
  • Jocs de taula: tabula lusoria, alquerque, tris, loculus archimedius
  • Jocs col·lectius: funem saltare, scarpeda, pila ludi

Si a més de preparació, hi afegiu paciència, atenció i un xic de fantasia per fer somriure l’infant, de ben segur que el taller rutllarà de fàbula. De fet, després de l’experiència de l’any passat, estic convençuda que ho fareu molt bé, però per a l’edició d’enguany ens hauríem de proposar com a objectiu introduir algunes pinzellades lingüístiques: Ave! o Avete! per començar, Salve! o Salvete!, per acabar, i alguna presentació com Mihi nomen Teresa est. Et tibi?… No oblideu tampoc recordar la numeració romana amb el ludus Deltae. Adapteu-vos, això sí, a l’edat de la criatura.

Em consta que els primi magistri del ludus litterarius esteu preparant les beceroles de llatí que compartireu amb els nens i nenes, sovint inspirades en la proposta de Personalis charta d’El Fil de les Clàssiques, de la qual podeu trobar fins i tot una concreció audibilis. La Núria també us proposa “llatinitzar” el nom dels infants, sempre que sigui possible (a la Vicipaedia, hi ha un exhaustiva llista per llatinitzar el nom o cognom), o comentar-ne l’etimologia, tasca per a la qual us pot ser útil aquest muntatge de la Coty Ledesma. Al bloc Nomen omen hi ha tota una sèrie d’articles titolats Noms itàlics on s’estudia més detalladament aquesta qüestió.

Tindrem força tabulae ceratae duplices, és a dir dues d’unides per uns cordons de  cuir,  amb les quals podem mostrar el tacte de l’stylus (el punxó) en escriure sobre la cera. Me’n vaig endur una a l’institut per tal que ho pugueu provar abans del cap de setmana. Aquest tutorial us presenta visualment com utilitzar-la.

Reproduccions que apareixen al web Forum Traiani

Tindrem també dues reproduccions d’àbacs romans, que vam poder contemplar a la reunió, amb els quals il·lustrarem l’eina que utilitzaven els romans quan la ment o els dits no  donaven a l’abast. Si us animeu, a la Viquipèdia trobareu explicat l’ús que en feien. Fixeu-vos que hi ha lletres gregues gravades coma referència.

Reconstrucció d’un àbac romà, feta pel RGZ Museum a Mainz, 1977. L’original és de bronze i es troba a la Biblioteca Nacional de França, a París. [Font: Wikimedia]

No cal dir que les salutacions i comiats en llatí en aquesta zona encara són més imprescindibles que a la dels Ludi i recordeu que els pueri puellaeque marxaran amb un “papir” en el qual hauran escrit amb pinzell i tinta alguna frase en llatí.

Volumen de papir exposat a la Vil·la Adriana de Tívoli. Els eixos dels extrems s’anomenen umbilici.

De la mateixa manera, amb un Χαίρε! o Χαίρετε!, hauríeu de rebre al públic que s’acosti al ludus grammaticus, on els alumnes de Grec fareu el mateix que a la azona anterior, però en aquest cas el focus d’atenció serà presentar l’alfabet grec i fer que els nens transcriguin el seu nom al “papir”. També podeu fer referència a l’etimologia, en cas que siguin antropònims d’origen hel·lènic. Déus i mites poden ser un altre eix temàtic fructífer, ¿comprovem si els badalonins, badalonines i d’altres visitants coneixen el panteó grec i el seus atributs? No us esteu de fer un cop d’ull als enllaços anteriors sobre etimologies i ús de les tauletes.

Menció especial cal fer a les valentes que us heu ofert a fer la presentació de l’schola i la dramatització d’una controversia al ludus rethoricus. Podem estar contents tot el professorat implicat, ja que hi ha representants dels tres els centres i de tots els nivells. La Úrsula, la Júlia i la Sílvia seran les nostres discipulae maiores, que compartiran la presentació amb discipuli discipulaeque minores de 5è de primària a 2n d’ESO, l’Arnau, el Pau, l’Oriol i la Valèria. La controvèrsia la representaran les tres alumnes abans esmentades juntament amb la Núria, la Sara, la Sanja, la Clara i l’Ester. Tal com consta al programa de mà, les sessions de l’schola (presentació i controvèrsia) tindran lloc a les 11:00, 12:30, 17:00 i 18:30.

Durant aquesta setmana, frescos després del descans de Setmana Santa, acabarem de fer els darrers preparatius per tenir-ho tot a punt. Per tal que us aneu ambientant, acabo amb uns selecció imatges clàssiques relacionades amb el món dels jocs i l’educació dels romans. Fixeu-vos en els posats, la gestualitat, l’abillament i els accessoris…

Hi reconeixeu els ludi? Podeu comentar les escenes de l’schola?

TERESA

L’Ars amandi dels alumnes de llatí de segon

Els alumnes de llatí de segon hem anat deixant les nostres opinions sobre l’amor, les relacions de parella, l’enamorament, la fidelitat… en el fòrum general del nostre Moodle de Llatí 2. A Catalunya la diada de Sant Jordi, el dia dels enamorats i el seu intercanvi de roses vermelles, fruit de la passió, amb un llibre, ens ha portat a fer públic els resultats del nostre treball privat arran de la lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi en versió d‘Hans. H. Orberg. Tots sabem que és un llibre que té més de dos mil i que els seus consells sobre les relacions amoroses, on trobar la parella ideal, com fer-li la cort, com mantenir viva la flama de l’amor, com recuperar l’amor perdut, com evitar el desamor,… ens han despertat molt d’interès i curiositat al llarg de les classes de llatí dels dimarts a la tarda.

Vet aquí el nostre Ars amandi:

  • Els discipuli valorem en les noies l’atractiu físic en primer lloc i després la simpatia, l’amabilitat, la sinceritat…, és a dir, el caràcter. Sols en Mekki valora la intel·ligència. En canvi, en una recent enquesta que va fer el Magazine de la Vanguardia pel dia dels enamorats es va arribar a la conclusió següent:  “A los hombres les gustan las mujeres inteligentes”. “Las mujeres quieren hombres que sean, ante todo, buenas personas”. A veure què n’hem opinat les discipulae? Valorem que els nois siguin capaços d’estimar i de ser estimats, així com el sentit de l’humor i la capacitat de fer-nos riure. També donem molta importància al bon aspecte físic  així com a la bellesa interior i la seva intel·ligència.
  • Ai, l’amor! És el motor de l’existència i de la plenitud personal. El busquem, tot i que no sempre el trobem com el volem si és que ens corresponen. El valorem  positivament, tot i que som  conscients del no poder abastar-lo així com del mal incurable del desamor. Considerem  que l’amor és necessari per superar l’isolament i la solitud personal. L’unim a la passió. El Dani el defineix com una emoció intensa que ens fa sentir vius. El Mekki diferencia l’amor de l’estar enamorat que sempre ens encega i, quan ens cau la bena dels ulls, ens adonem que no tot són flors i violes. La Núria creu que avui en dia el “t’estimo” ha perdut el seu valor i que hi ha gent que l’utilitza amb la mateixa lleugeresa que dir “hola”.
  • En les relacions de parella hi veiem compromís, compenetració mútua, corresponsabilitat, necessitat de fer feliç l’altre o bé problemes i font de malestar personal i conflictes a la llarga si no funcionen. Diferenciem les de durada efímera de les estables, tot i que ens decantem per aquestes últimes fins al punt que la Ire considera que viure en parella és tota una necessitat innata. La Jenny desvincula les relacions de parella dels lligams del matrimoni i de la convivència. La Rebeca creu que són possibles a qualsevol edat, fins i tot en la nostra, tot i que la gent digui que, quan un és jove, no pot tenir una relació de veritat.
  • Impressionats pels mots d’Ovidi “Nos venerem tutam concessaque furta canemus / inque meo nullum carmine crimen erit”  i pel fet que en temps dels romans l’adulteri era un delicte castigat severament en aplicació de la Lex Iulia de adulteriis coercendis tots valorem moltíssim  la fidelitat en la parella i la considerem prova de  confiança, lleialtat i amor, tot i que sabem de la dificultat actual per no caure en la temptació de caure en el parany de la infidelitat i els efectes de trencament de la parella que comporta. Coty no l’entén sobretot a la nostra  edat ja que encara no hi ha cap compromís sòlid. No l’ha patit però té clar que no perdonaria una infidelitat.
  • Ovidi ja deia que la dona es troba arreu, al circ, a l’amfiteatre, al fòrum, als banquets… Nosaltres també creiem que l’amor es pot trobar a qualsevol part (carrer, institut, Universitat, supermercat, fleca, gimnàs, cinema, celebracions, lloc de treball …) no sols a les discoteques. La Lina creu que és qüestió del destí el lloc on es troba l’amor; el Dani que el lloc inesperat concorda amb la naturalesa inesperada de l’amor i la Rebeca diu que “l’amor et troba a tu a qualsevol part”. En Toni, fet un Ovidi, creu que  l’amor es troba on hi hagi gent ja que “neix del contacte humà”.
  • Rosa i llibre són regals d’amor per Sant Jordi, però creiem que qualsevol detall pot ser un obsequi amorós: els viatges, els bombons, les flors, els ninots de peluix, la colònia, els CD’s,  les joies, un sopar … A la Coty més que els regals materials li agraden aquells records que li quedaran gravats per sempre en la memòria. En Carlos i la Ire valoren com a millor regal la plenitud del dia a dia. La Lina i la Rebeca consideren un bon regal un petó, una abraçada; per a Mekki, un somriure fins i tot.
  • Tots els enamorats tenen la seva cançó i moltes cançons evoquen relacions, d’altres les fan possible. Realment la música parla d’amor i més sovint de desamor. Tots la valorem com a lligam d’amor en la parella, sobretot  l’efecte que provoquen les cançons romàntiques. La Rebeca opina que la música és emoció, sentiment…
  • Els símptomes de l’enamorament avui són com els que va descriure Safo de Lesbos en el segle VII aC i el poeta romà Catul l’emulà després (vid. Els efectes de l’amor); destaquem  sobretot el desig intens d’estar amb la persona estimada, l’obsessió per saber què fa l’altre/a, la mandra per estudiar, treballar…, l’enyorament, les papallones a la panxa, el nerviosisme, l’eufòria, el defalliment… L’enamorament ens fa tenir el cap a can Pistraus!
  • Hi ha manera, però, de mantenir viva la flama de l’amor? La confiança i l’estima mútua en són la clau. Sorpredre’ls, segons la Coty amb SMS inesperats, enviar alguna carta …Trencar la rutina, no perdre la il·lusió, esforçar-se dia a dia per complaure la parella, …   en Toni creu que la distància  apaga la flama  i no sols la  física sinó la mental. Tanmateix com diu en Dani mantenir la flama viva de l’amor és cosa de dos i la Lida diu que cal molta complicitat i paciència.
  • Recuperar un amor perdut és gairebé impossible, si  no gira el vent amb una gran demostració d’afecte, amor i paciència, per això recomanem passar pàgina i deixar-lo en l’oblit del passat o bé esperar que torni sol. En Carlos considera que si l’amor s’ha perdut no s’ha de recuperar perquè mai no havia estat amor. Les segones oportunitats mai no són com les primeres, com les segones parts de les pel·lícules!
  • Hi ha diferents tipus d’amor: del maternal al carnal passant per l’espiritual, però el considerem únic i irrepetible, ja sigui fugaç o perdurable, real o impossible…
  • Tot i que sovint l’amor es confon amb el sexe, tenim molt clar que l’amor va més enllà de la passió o de la simple atracció física i per això trasbalsa tant. Creiem que el sexe encara és tabú a la nostra societat i que es pot dir amb sexe el que costa de dir amb paraules. Les relacions íntimes uneixen els enamorats. Parlem d’amor amb sexe i de sexe sense amor, però en canvi generalment no concebim l’amor sense sexe ni plaer físic.
  • Hem trobat la fórmula magistral per evitar el desamor: evitar l’amor. Tot i que sabem que l’amor és un risc, tots ens hi volem arriscar i seguirem els consells de l’Uri de ser amables i sensibles per no caure en el desamor.

Bona diada de Sant Jordi!

Carpe diem, quam minimum credula postero

Horaci va ser fill d’un esclau alliberat,aquest fet el marcarà profundament alhora de reivindicar el seu prestigi com a poeta després de destacar a partir de la misèria en la que va néixer. Va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia; aquests estudis li proporcionaran la profunditat filosòfica a les seves odes. Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs.

Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, i es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat. Era conscient de la rapidesa amb què passa el temps i era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida. De la seva Oda I, 11 s’extreu el tòpic del carpe diem . Aquesta oda va dirigida a Leucònoe i ens transmet un missatge directe i contundent: aprofita el moment. Aquest tòpic ha deixat una herència latent fins als nostres dies, el tòpic s’ha transformat en una filosofia de vida, molt relacionada amb els hedonistes. Els seguidors d’Epicur eren conscients que el plaer es troba en l’instant present i volien viure en un plaer continu.

No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.

M’he adonat que aquest tòpic horacià s’ha deformat amb el pas del temps i la gent ha interpretat el missatge de carpe diem com una manera de viure sense límits i gaudir del plaer sense pensar. M’agradaria pensar que el missatge d’Horaci pretén que gaudim del nostre present sense pensar en desitjos a llarg termini o perdre’ns en somnis que encara no han arribat, crec que el seu missatge realment ens esperona a gaudir dels motius que ens fan feliços en el present sense implicar viure esbojarradament només per ser servents del plaer.

Si teniu un minut us deixo adjunt un poema que he escrit inspirant-me en el tòpic d’Horaci carpe diem de l’Oda I, 11.

L’instant és el major dels tresors,
sempre canviant, sempre inesperat.

Ens inspira i deixa la seva estela,
si volguessis, podries respirar profundament,
sentir així els bategs del món al compàs dels teus.

Com la llum infinita, és present en tots,
el company del nou nadó i del vell ancià.

Portarà a les teves mans l’essència de l’univers,
en el temps que dura un vers.

Avui pot ser el dia,
en què la llum del migdia,
il·lumini davant teu els teus somnis.

Podria ser avui, sense presses,
quan trobessis un somriure inesperat,
un petit cop de vent, alegre i sorprenent.

Perquè no avui, quan tot es gira en contra,
tu trobis un instant per abraçar la soledat
i adonar-te que tens gent maca al costat.

Pensa que avui és possible
deixar anar una llàgrima,
inundant així el desert de l’oblit.

Podria ser el dia de formar un llaç,
pensar que l’única arma és una abraçada,
que despertis amb el sol que ens coneix a tots.

Ara, descobreix-te,
avui, és la millor oportunitat,
encara hi som a temps,
carpe diem!

Dani Costa
2n de batx. Llatí

Ovidi actualitzat porta dos premis literaris a l’Ins.Cristòfol Ferrer

Rebeca Sánchez  i Sílvia Espinach, alumnes de llatí de segon i de primer de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer, van rebre ahir, diumenge de Rams, a la biblioteca  Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar el primer i el segon premi literari en la categoria F de prosa en el certamen anual de premis literaris de Sant Jordi 2011. Rebeca Sánchez ara opta a la Mostra literària del Maresme amb Denis, ànima de llop, una actualització del mite de Licàon, i Sílvia Espinach acaba de publicar El silenci d’Hipe a Aracne fila i fila, una potent actualització del mite ovidià d’Ocíroe en un ambient web 2.0 de blocs, Facebook i xarxes socials.

Vaig interrompre les meves vacances per ser-hi present en un moment tan especial  i captar-ne algunes imatges per a tots els aràcnids i aràcnides.

FELICITER, discipulae!

Els clàssics grecollatins a Tarraco

dpp_204011

Dimarts 12 d’abril l’alumnat i professorat de clàssiques de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta vam tenir el goig d’assistir a les representacions d’Antígona de Sòfocles i de Rudens de Plaute posades en escena a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona pel grup Balbo Teatro del Puerto de Santa María de Cádiz que van omplir l’auditori amb un aforament superior a 2000 persones. Va ser una jornada per reviure els clàssics grecollatins.

Francesc Franquet
I. Ramon Berenguer IV
Amposta