Horaci va ser fill d’un esclau alliberat,aquest fet el marcarà profundament alhora de reivindicar el seu prestigi com a poeta després de destacar a partir de la misèria en la que va néixer. Va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia; aquests estudis li proporcionaran la profunditat filosòfica a les seves odes. Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs.

Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, i es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat. Era conscient de la rapidesa amb què passa el temps i era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida. De la seva Oda I, 11 s’extreu el tòpic del carpe diem . Aquesta oda va dirigida a Leucònoe i ens transmet un missatge directe i contundent: aprofita el moment. Aquest tòpic ha deixat una herència latent fins als nostres dies, el tòpic s’ha transformat en una filosofia de vida, molt relacionada amb els hedonistes. Els seguidors d’Epicur eren conscients que el plaer es troba en l’instant present i volien viure en un plaer continu.

No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.

M’he adonat que aquest tòpic horacià s’ha deformat amb el pas del temps i la gent ha interpretat el missatge de carpe diem com una manera de viure sense límits i gaudir del plaer sense pensar. M’agradaria pensar que el missatge d’Horaci pretén que gaudim del nostre present sense pensar en desitjos a llarg termini o perdre’ns en somnis que encara no han arribat, crec que el seu missatge realment ens esperona a gaudir dels motius que ens fan feliços en el present sense implicar viure esbojarradament només per ser servents del plaer.

Si teniu un minut us deixo adjunt un poema que he escrit inspirant-me en el tòpic d’Horaci carpe diem de l’Oda I, 11.

L’instant és el major dels tresors,
sempre canviant, sempre inesperat.

Ens inspira i deixa la seva estela,
si volguessis, podries respirar profundament,
sentir així els bategs del món al compàs dels teus.

Com la llum infinita, és present en tots,
el company del nou nadó i del vell ancià.

Portarà a les teves mans l’essència de l’univers,
en el temps que dura un vers.

Avui pot ser el dia,
en què la llum del migdia,
il·lumini davant teu els teus somnis.

Podria ser avui, sense presses,
quan trobessis un somriure inesperat,
un petit cop de vent, alegre i sorprenent.

Perquè no avui, quan tot es gira en contra,
tu trobis un instant per abraçar la soledat
i adonar-te que tens gent maca al costat.

Pensa que avui és possible
deixar anar una llàgrima,
inundant així el desert de l’oblit.

Podria ser el dia de formar un llaç,
pensar que l’única arma és una abraçada,
que despertis amb el sol que ens coneix a tots.

Ara, descobreix-te,
avui, és la millor oportunitat,
encara hi som a temps,
carpe diem!

Dani Costa
2n de batx. Llatí