Carpe diem, quam minimum credula postero

Horaci va ser fill d’un esclau alliberat,aquest fet el marcarà profundament alhora de reivindicar el seu prestigi com a poeta després de destacar a partir de la misèria en la que va néixer. Va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia; aquests estudis li proporcionaran la profunditat filosòfica a les seves odes. Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs.

Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, i es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat. Era conscient de la rapidesa amb què passa el temps i era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida. De la seva Oda I, 11 s’extreu el tòpic del carpe diem . Aquesta oda va dirigida a Leucònoe i ens transmet un missatge directe i contundent: aprofita el moment. Aquest tòpic ha deixat una herència latent fins als nostres dies, el tòpic s’ha transformat en una filosofia de vida, molt relacionada amb els hedonistes. Els seguidors d’Epicur eren conscients que el plaer es troba en l’instant present i volien viure en un plaer continu.

No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.

M’he adonat que aquest tòpic horacià s’ha deformat amb el pas del temps i la gent ha interpretat el missatge de carpe diem com una manera de viure sense límits i gaudir del plaer sense pensar. M’agradaria pensar que el missatge d’Horaci pretén que gaudim del nostre present sense pensar en desitjos a llarg termini o perdre’ns en somnis que encara no han arribat, crec que el seu missatge realment ens esperona a gaudir dels motius que ens fan feliços en el present sense implicar viure esbojarradament només per ser servents del plaer.

Si teniu un minut us deixo adjunt un poema que he escrit inspirant-me en el tòpic d’Horaci carpe diem de l’Oda I, 11.

L’instant és el major dels tresors,
sempre canviant, sempre inesperat.

Ens inspira i deixa la seva estela,
si volguessis, podries respirar profundament,
sentir així els bategs del món al compàs dels teus.

Com la llum infinita, és present en tots,
el company del nou nadó i del vell ancià.

Portarà a les teves mans l’essència de l’univers,
en el temps que dura un vers.

Avui pot ser el dia,
en què la llum del migdia,
il·lumini davant teu els teus somnis.

Podria ser avui, sense presses,
quan trobessis un somriure inesperat,
un petit cop de vent, alegre i sorprenent.

Perquè no avui, quan tot es gira en contra,
tu trobis un instant per abraçar la soledat
i adonar-te que tens gent maca al costat.

Pensa que avui és possible
deixar anar una llàgrima,
inundant així el desert de l’oblit.

Podria ser el dia de formar un llaç,
pensar que l’única arma és una abraçada,
que despertis amb el sol que ens coneix a tots.

Ara, descobreix-te,
avui, és la millor oportunitat,
encara hi som a temps,
carpe diem!

Dani Costa
2n de batx. Llatí

33 thoughts on “Carpe diem, quam minimum credula postero

  1. Pingback: Garcilaso de la Vega, Sonet XXIII | Tòpics horacians arreu

  2. Pingback: Luis de Góngora, Mientras por competir con tu cabello | Tòpics horacians arreu

  3. Pingback: Luis de Góngora, Que se nos va la pascua, mozas, | Tòpics horacians arreu

  4. Pingback: Francisco de Quevedo, Con ejemplos muestra a Flora la brevedad de la hermosura, para no Malograrla | Tòpics horacians arreu

  5. Andrea Balart

    Salve!

    Aquest poema “Carpe diem quam minimum credula postero” és la oda 1,11 d’Horaci. Trobem el tòpic de “Carpe diem” que vol dir literalment aprofita el dia, és a dir, aprofita el dia abans que vingui l’endemà-

    Aquest tòpic s’ha entés moltes vegades malament i no com volia dir Horaci. La gent l’ha entés amb una concepció hedonista, de viure la vida esbojarradament. En el poema Horaci es refeiereix a que s’ha d’aprofitar les oportunitats abans que sigui massa tard, peruquè el temps passa. Trobem també el tòpic tempus fugit i podem veure la concepció filosòfica d’Heràclit sobre el canvi ( “L’instant és el major dels tresors, sempre canviant, sempre inesperat.”)

    En quant a la pervivència està ple de referents, per exemple trobem que una sabateria de Premià és diu “Scarpe diem” (ja que scarpe vol dir sabata>). També trobem el tòpic horacià en la pel·lícula “El club de los poetas muertos” on el professor ensenya als seus alumnes que és el veritable “Carpe diem” o la pel·lícula “El lado bueno de las cosas”. A més, trobem el tòpic en múltiples poemes com el ” Sonet XXIII” de Garcilaso de la Vega o el poema “Amorosa” de Miguel Hernández. En la música, “Hoy puede ser un gran día” de Joan Manel Serrat.

    En conclusió, aquest és un dels tòpics més importants d’Horaci però l’hem de saber interpretar tal i com ell el posa en el seu poema.

    Vale!

  6. irina

    Salve!!!
    Aquesta oda 1,11 d’Horaci anomenada “carpe diem quam minimum credula postero”, es troba el tòpic del carpe diem, que vol dir aporfita l’instant, el moment, i no el deixis escapar, doncs el futur és incert i mai se sap el que pot passar.

    Va dirigida a Leucònoe, a qui li transmet un missatge contundent: aprofita el moment. “No seas loca, filtra tus vinos y adapta al breve espacio de tu vida una esperanza larga. /Mientras hablamos, huye el tiempo envidioso. Vive el día de hoy. Captúralo. No fíes del incierto mañana.”. Per tant li diu que no es fii del demà i aprofiti el temps, doncs mentre parlen el temps va passant.

    Aquest tòpic té molta pervivència, sobretot en Epicur, que deia que calia aprofitar el màxim plaer (és a dir el que no ens causa dolor). Per altre banda, tenim l’oda a Taliarc del mateix Horaci, on li diu a un jove (Taliarc) que aprofiti el temps ara que és jove per estimar, per tenir relacions, per beure..

    Trobem pervivència d’aquest poema en el sonet XXIII de Garcilaso de la Vega o el poema “Mientras por competir con tu cabello” de Gòngora. En els dos es diu d’aprofitar el temps i de no deixar-lo escapar.

    En el cinema tenim la pel·lícula del “Curioso caso de Benjamin Button”,”El lado bueno de las cosas” o “El club dels poetes morts”.

    Fins i tot en la música trobem la canço amb el mateix nom del grup Falsalarma.

    En conclusió és un tòpic molt utilitzat avui en dia sobretot entre els joves doncs cal aprofitar el temps abans no ens fem vells!

  7. Pingback: Carpe Diem | Tòpics horacians arreu

  8. Pingback: Visions innovadores del Carpe diem per Víctor Botas | Tòpics horacians arreu

  9. Pingback: Carpe Diem i a ballar! | Tocats per Hermes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *