Baetulonis schola: darrers preparatius

Després de la tercera reunió al Museu de Badalona, un cop resolts els dubtes que se’ns podien presentar, els tres centres estem disposats a emprendre la recta final de la preparació de la nostra participació a la Magna celebratio.
Cadascú sap el lloc assignat en la programació de l’activitat i està disposat a preparar la seva tasca.

Els servi servaeque encarregats d’acompanyar la quitxalla que ens visiti als ludi romani heu de saber que el Museu ens va comunicar que tindríem els mateixos jocs que l’any passat i, per tant, hauríeu de mirar a l’enllaç del dossier publicat pel Camp d’aprenentatge de Tarragona la descripció dels ludi següents:

  • Jocs de punteria: seriae, pecuniam coniciere, triangulus nocis, ocellatis, ludus Deltae
  • Jocs d’habilitat: turbo, io-io, talus, pente litha, trunculorum ludus, grallis gradi
  • Jocs de taula: tabula lusoria, alquerque, tris, loculus archimedius
  • Jocs col·lectius: funem saltare, scarpeda, pila ludi

Si a més de preparació, hi afegiu paciència, atenció i un xic de fantasia per fer somriure l’infant, de ben segur que el taller rutllarà de fàbula. De fet, després de l’experiència de l’any passat, estic convençuda que ho fareu molt bé, però per a l’edició d’enguany ens hauríem de proposar com a objectiu introduir algunes pinzellades lingüístiques: Ave! o Avete! per començar, Salve! o Salvete!, per acabar, i alguna presentació com Mihi nomen Teresa est. Et tibi?… No oblideu tampoc recordar la numeració romana amb el ludus Deltae. Adapteu-vos, això sí, a l’edat de la criatura.

Em consta que els primi magistri del ludus litterarius esteu preparant les beceroles de llatí que compartireu amb els nens i nenes, sovint inspirades en la proposta de Personalis charta d’El Fil de les Clàssiques, de la qual podeu trobar fins i tot una concreció audibilis. La Núria també us proposa “llatinitzar” el nom dels infants, sempre que sigui possible (a la Vicipaedia, hi ha un exhaustiva llista per llatinitzar el nom o cognom), o comentar-ne l’etimologia, tasca per a la qual us pot ser útil aquest muntatge de la Coty Ledesma. Al bloc Nomen omen hi ha tota una sèrie d’articles titolats Noms itàlics on s’estudia més detalladament aquesta qüestió.

Tindrem força tabulae ceratae duplices, és a dir dues d’unides per uns cordons de  cuir,  amb les quals podem mostrar el tacte de l’stylus (el punxó) en escriure sobre la cera. Me’n vaig endur una a l’institut per tal que ho pugueu provar abans del cap de setmana. Aquest tutorial us presenta visualment com utilitzar-la.

Reproduccions que apareixen al web Forum Traiani

Tindrem també dues reproduccions d’àbacs romans, que vam poder contemplar a la reunió, amb els quals il·lustrarem l’eina que utilitzaven els romans quan la ment o els dits no  donaven a l’abast. Si us animeu, a la Viquipèdia trobareu explicat l’ús que en feien. Fixeu-vos que hi ha lletres gregues gravades coma referència.

Reconstrucció d’un àbac romà, feta pel RGZ Museum a Mainz, 1977. L’original és de bronze i es troba a la Biblioteca Nacional de França, a París. [Font: Wikimedia]

No cal dir que les salutacions i comiats en llatí en aquesta zona encara són més imprescindibles que a la dels Ludi i recordeu que els pueri puellaeque marxaran amb un “papir” en el qual hauran escrit amb pinzell i tinta alguna frase en llatí.

Volumen de papir exposat a la Vil·la Adriana de Tívoli. Els eixos dels extrems s’anomenen umbilici.

De la mateixa manera, amb un Χαίρε! o Χαίρετε!, hauríeu de rebre al públic que s’acosti al ludus grammaticus, on els alumnes de Grec fareu el mateix que a la azona anterior, però en aquest cas el focus d’atenció serà presentar l’alfabet grec i fer que els nens transcriguin el seu nom al “papir”. També podeu fer referència a l’etimologia, en cas que siguin antropònims d’origen hel·lènic. Déus i mites poden ser un altre eix temàtic fructífer, ¿comprovem si els badalonins, badalonines i d’altres visitants coneixen el panteó grec i el seus atributs? No us esteu de fer un cop d’ull als enllaços anteriors sobre etimologies i ús de les tauletes.

Menció especial cal fer a les valentes que us heu ofert a fer la presentació de l’schola i la dramatització d’una controversia al ludus rethoricus. Podem estar contents tot el professorat implicat, ja que hi ha representants dels tres els centres i de tots els nivells. La Úrsula, la Júlia i la Sílvia seran les nostres discipulae maiores, que compartiran la presentació amb discipuli discipulaeque minores de 5è de primària a 2n d’ESO, l’Arnau, el Pau, l’Oriol i la Valèria. La controvèrsia la representaran les tres alumnes abans esmentades juntament amb la Núria, la Sara, la Sanja, la Clara i l’Ester. Tal com consta al programa de mà, les sessions de l’schola (presentació i controvèrsia) tindran lloc a les 11:00, 12:30, 17:00 i 18:30.

Durant aquesta setmana, frescos després del descans de Setmana Santa, acabarem de fer els darrers preparatius per tenir-ho tot a punt. Per tal que us aneu ambientant, acabo amb uns selecció imatges clàssiques relacionades amb el món dels jocs i l’educació dels romans. Fixeu-vos en els posats, la gestualitat, l’abillament i els accessoris…

Hi reconeixeu els ludi? Podeu comentar les escenes de l’schola?

TERESA

33 thoughts on “Baetulonis schola: darrers preparatius

  1. Fatima El Azouan

    Salve!
    Teresa he estat mirant el document PDF hi el jocs que més m’han agradat són:
    -La mosca de bronze
    -bales
    -morra
    -gerres
    Espero que aquetes jocs estiguin disponibles el dia que hi anirem.
    Gracies!

  2. Chaima Anza

    Benvolguda Teresa amb dirigeixo a vostè, principalment dient-li l’enhorabona pel seu treball conjuntament amb la Lida la meva mestra. Ha estat una bona idea que per fi un dia a l’any o dos estigui dedicats als romans amb jocs, cosa que em toca interpretar amb els meus nens de Badalona!! Em fa mola il·lusió.
    Espero de tot cor, que tothom s’ho passi bé.

    Salutació I una abraçada a tothon!

  3. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Chaima i Fatima, ja espero que arribi diumenge per conèixer-vos personalment. Espero que us ho passeu molt bé!
    Fàtima, pel que fa als jocs, mira la llista de jocs que el Museu posa a la nostra disposició, perquè alguns dels que cites no els tindrem, però de fet n’hi ha de molt semblants.

  4. Thaïs

    Ave!!
    Espero q anés molt bé la Magna i que cada any millori, jo no hi vaig poder anar perquè tenia un compromís i m’agradaria haber pogut veure les renovacions que s’han anat fent en aquesta celebració, em quedo amb l’essència de fa un parell d’anys..
    vale

  5. Ariadna Jiménez

    Ave!

    Com bé vaig dir en un altre comentari, espero que la ” Magna celebratio” anés molt bé, i així em consta que va ser.
    Pel que fa a les imatges, són molt representatives de l’educació romana. A l’article apareix el retrat de Safo, en grec “Σαπφώ”, una poeta grega; la imatge de l’abac romà, en llatí ” abacus i en grec “άβαξ-ακος”, que literalment vol dir “taula”, que servia per calcular de manera manual les operacions aritmètiques, aquest aparell esta format per un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles; i per últim la fotografia d’un papir, exposat a la Vil·la Adriana de Tívoli.

    Vale!

  6. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Magna celebratio MMXII: Tot llest?

  7. Jordi Berdún

    Teresa, he estat observant aquesta part de la magna celebratio a més de veure el vídeo que has enllaçat. Ara m’aniré passant per cadascuns dels articles. Si tinc algun dubte, ja te’l faré arribar amb un comentari.

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Perfecte, Jordi, així aniràs ben preparat. Necessito gent de segon que pugui guiar als de 4t, que potser no tindran tanta base com vosaltres.

  9. Sergio

    Salve!
    -Un dels jocs que explicarè serà el de la carreta “plavstrvm”.
    Aquet joc consisteis en pujar a un noi a una carreta, i entre un o dos nois transportar-lo més lluny que els altres.
    Guanya aquell qui fassis el recorregut més llarg o que transporti més pes.
    -Un altre joc és el del vaixell “navis”. Cosisteix en fer una carrera entre vaixells, fets de fusta, per un llac, un estany…, però que tenen que ser aigües poc profundes.
    -El xiulet “Fistvla”. Consisteis en fer sonar un xiulet fet de fusta o de canya, i es fan diferents jocs, com per exemple veure qui bufa durant més de temps, o també fer diferents sons i els altres tenen que memoritzar-los.
    -Donar ensurts “mormolycion”. Consisteis en posar-se una màscarai espantar als teus companys, provocar corredisses de l’ensurt i després riure tots junts.
    -Gronxador “oscillvm”. Consisteis en en un noi es pugi a un gronxador, i que un nen o nena l’empenï, i després que vaguin canviant entre ells per tal de gronxar-se tots. No poden gronxar a un nen/nena dues persones a la vegada.

  10. Artem Shramchenko

    Salve Magistra!

    Ara faré una llista de 5 jocs, descrivint-los i comparant-los amb el que vindríen a ser avui en dia.

    “pvgnae” : Es tracta d’un joc col·lectiu de 6 persons per quip, en el qual se simula una batalla, amb espases i escuts de fusta. El joc es pot fer en qualsevol espai. Per guanyar, s’ha de fer caure la espasa del contrari per aconseguir un punt. Guanya qui més punts té. Avui en dia, seria l’esgrima el representant de l’antic joc.

    “Digitis micare” : Es tracta d’un joc d’intuició, jugat per dos o més nens. El joc tracta d’amagar una mà cap a l’esquena, i estirar uns quants dits. El jugador que està davant de l’altre ha d’endevinar el número de dits que ha estirat l’altrel. Si l’endevina guanya 2 punts, i si només endevina si és un número senar o parell, en guanya 1.

    “Capvt vt navis” : Es d’un joc d’intuició, en el qual es llença una moneda a l’aire, i s’agafa, sense veure-la previament, i es posa la mà a sobre. Els jugadors han d’endevinar si ha sortit cara o creu. Guanya qui ho endevina. Avui en dia això s’utilitza per a fer torns del que sigui, per triar camp o pilota en el cas del futbol, i fins-i-tot, en temps antics, en el futbol es decidia l’empat d’un partit, a cara o creu per a adjudicar-li la victoria a algun dels 2 equips.

    “Andabate” : És un joc d’habilitat i reconeixement tàctil, el qual es basa en tapar els ulls a alguns jugadors, i que aquests reconeguin als altres sense poder parlar ni veure res. Quan un jugador ‘cec’ està segur de a qui està tocant, aixeca el braç i li diu el nom al àrbitre. Si és correcte, el ‘cec’ es converteix en àrbitre, i sinó, va a per algú altre.

    “Efebos” : Es rtacta d’un joc de punterïa, velocitat, reflexes i atenció, el qual consisteix a dibuixar un rectangle prou gran, i dibuixar una ralla al mitj(que és la separació dels 2 equips) i 2 línies casi al final del rectangle, on aniran a parar el eliminats. Hi juguen 2 equips de 15 jugadors, i l’objectiu és donar amb la pilota a alguna persona del camp i equip contrari, sense que aquesta hagi ticat abans el terra. Si ho aconsegueix, això esdevindria un punt, i un jugador menys a qui matar. Avui en dia encara ho juguem persones de totes les edats, ja que és un joc molt divertit.

    Vale!

  11. Júlia Bardera Arlà

    Ave!

    Jocs de punteria:

    -“seri”: Fer entrar el major nombre de nous dins la gerra, es necessari una gerra de fang cuit amb una boca de mida mitjana per cada equip i nous.

    -“ pecuniam coniciere”: Encertar el màxim número de monedes als forats, es necessari un taulell foradat i 5 monedes per a cada jugador/a.

    -“ ocellatis: ”: Fer caure la piràmide i quedar-se les bales, es necessari tres bales fetes de fang o argila per cadascú.
    – ludus Deltae: Obtenir el màxim nombre de punts, es necessari 5 pedres, nous o monedes per a cada jugador/a.
    Jocs d’habilitat:
    -“Turbo”: Fer rodar la baldufa sense que pari, es necessita una baldufa de fusta acabada en punta de ferro i un cordill.

    -“ io-io”: Aconseguir que pugi i baixi el major nombre de vegades possible, es necesita dos cercles de fusta units pel centre per un petit cilindre i un cordill curt.

    -“tallus”: Llançar els ossets enlaire i plegar-los, es necessari quatre ossets sense tintar i un de tintat per a cada equip.sense que caiguin.

    -“pente litha”: Llançar els ossets enlaire i recuperar-los amb el dors de la mà dreta, sense que caiguin, es necessari cinc ossets per a cada equip.

    Jocs de taula:
    “tabula lusoria”: Col∙locar tres fitxes d’un mateix color, es necessari un tauler gravat amb un quadrat subdividit en nou quadrats més i sis fitxes, tres
    de cada color en línia.
    – “scarpeda”: Tenir força i equilibri, es necessari una corda curta lligada a dos bastons (un en cada extrem) i una branca.
    -“pila lud”: Passar-se la pilota sense perdre-la, es necessari una pilota, un pal i una corda per marcar dos cercles concèntrics al terra d’1.5 i 6.1 metres, respectivament.

    -“Grallis gradi”: Mantenir l’equilibri, xanques.

    Ami m’agradaria dirigir el “seri”.
    Salve!

  12. Ignasi D.

    Avete!
    Bon article i ,espero, bona jornada!
    Tot seguit procediré en l’esmentació d’alguns “ludi” tarragonins:
    -“BIGARVM CVRSVS” (cursa de bigues): Consisteix en una cursa de carros on hi pugen el nens que són arrosegats per qualsevol tipus d’ésser que pugui fer-ho. Els carros donen 7 voltes a un circuit ovalat per completar la cursa.
    -“MALVM CAPERE” (pescar la poma): Consisteix en un barrenyo en què el jugador ha d’gafar una poma amb la boca situada dins el barrenyo. Si aconsegueix agafar-la se la pot menjar i si no ho aconsegueix ho pot intentar el següent jugador.
    -“LVDVS GLADIATORIVS” (jugar a gladiadors): Els nens es vestien de gladiadors d el’època i ,en equips de dos, emprenien batalles en un recinte havent, abans, decidit les normes de lluita.
    -“MILITIS COLAPHVS” (la bofetada del soldat): El joc consisteix en endivinar qui t’ha tocat. Un jugador es col·loca en mig d’una rotllana de quatre grapes i els altres giren al seu voltant i el van tocant sense ser vistos. Si el jugador de terra endivina qui l’ha tocat i amb quina mà ho ha fet l’endivinat li canvia el lloc. El jugador que aconsegueix tocar-lo 5 cops sense ser endivinat és el que guanya el joc.
    -“GRVS” (córrer a peu coix): El joc consisteix en un grup de jugadors que aniran saltant a peu coix. Un d’ells, la grua, porta un bastó i si toca a un altre company, aquest, ocuparà el seu lloc.
    En l’últim exercici hi puc reconèixer el “cum pila ludus”, el “io-io” , el de fet i amagar etc, De l'”schola” es poden distingir els àbacs i “et cetera”
    Desitjo sort a les jornades!
    VALE!!!

  13. Amar Astudillo

    **Pilarii
    Objectiu:
    Mantenir les pilotes en moviment.
    Què necessitem?
    2, 3 o més pilotes petites.
    On juguem?
    En qualsevol lloc.
    Quants hi poden jugar?
    3 o més.
    Com s’hi juga:
    És un joc d’habilitat que es practica individualment, tot i que es pot jugar en equips
    de 2 o 3. Els jugadors llancen a l’aire les pilotes successivament, procurant mantenirles
    en moviment o en equilibri damunt dels seu cos, sense que caiguin al terra. Si
    són prou destres, poden barrejar el moviment i l’equilibri alhora.
    Els nois i les noies iniciaran el joc amb dues pilotes i segons les seves capacitats,
    incorporaran la tercera. Quan perdin una de les pilotes o caigui al terra perd i s’ha
    de passar el torn al següent participant.

    **Datatim pi la lVdere passar la pi lota
    Objectiu:
    Passar-se la pilota sense perdre-la.
    Què necessitem?
    Una pilota no gaire dura ni pesada, per parella.
    On juguem?
    En un indret obert, preferiblement de terra.
    Quants hi poden jugar?
    2 o més jugadors.
    Com s’hi juga:
    Es disposen els jugadors i les jugadores en dues files enfrontades i a una distància
    convinguda, aproximadament a uns dos metres. Els nois i les noies s’envien la pilota
    sense deixar-la que toqui a terra, però procurant enganyar al contrincant i agafar-lo
    despistat. Poden enviar-la a la seva parella o bé es pot enviar a qualsevol jugador de
    la fila del davant sense que li coincideixin dues pilotes alhora. Cada vegada que a un
    jugador li cau la pilota al terra, queda eliminat. Guanya el jugador o la jugadora que
    més ràpid llança i que no li ha caigut la pilota al terra.

    **Pvpas Lvdere/ jugar a nines
    Objectiu:
    Vestir i despullar nines de drap amb
    vestits romans
    Què necessitem?
    Una nina de drap i vestits.
    On juguem?
    En un espai, preferentment tancat
    Quants hi poden jugar?
    És un joc individual però el poden realitzar diferents nens i nenes alhora (10).
    Com s’hi juga?
    Les nenes i els nens vesteixen la nina segons sigui, en la seva imaginació, un personatge
    o un altre: un senador, una patrícia, un esclau o una esclava.

    **Arcvs ictvs/ tir a l’arc
    Objectiu:
    Encertar un blanc.
    Què necessitem?
    Arcs, fletxes, un blanc i
    un indret on situar-lo.
    On juguem?
    En un espai obert.
    Quants hi poden jugar?
    Tants com es vulgui i un àrbitre.
    Com s’hi juga?
    Es tensa la corda fixada als dos caps d’una verga de fusta fins encorbar l’arc, per tal
    que adquireixi la força necessària per a disparar fletxes. S’ha d’encertar, destruir
    o abatre la part central d’un blanc d’1.6 metres d’alçada i 0.45 metres d’amplada.
    Cada arquer ha de disparar tres sagetes en un temps màxim de dos minuts i mig
    i 20 segons de temps entre dos competidors. La puntuació s’efectua sobre la base
    dels blancs aconseguits. Es pot llençar des de diferents posicions: drets, agenollats
    o des de terra.
    Proposem el següent sistema de joc per als nois. Es traça una línia horitzontal al terra
    i al seu davant, a uns quatre metres de distància, es col∙loca el blanc. Els jugadors
    per parelles dispararan tres fletxes cadascun, una darrera de l’altra, tot procurant
    encertar-ne la part central. Els vencedors de cada parella formaran aleatòriament
    grups de dos, els quals s’enfrontaran novament. Si el nombre de concursants és
    vuit, caldrà tornar a repetir la competició entre els dos que quedin i arribar a un sol
    guanyador. Triomfa el que ha aconseguit més encerts, o bé el que les seves fletxes
    s’han apropat més al centre.

    **Malvum traicere/ Passar-se la poma
    Objectiu:
    Passar-se una poma amb la boca.
    Què necessitem?
    Una poma per equip.
    On juguem?
    En qualsevol lloc.
    Quants hi poden jugar?
    6 o 8 jugadors i jugadores per equip i un àrbitre.
    Com s’hi juga?
    Es col∙loquen les pomes damunt d’una superfície plana i relativament elevada,
    mentre els jugadors es distribueixen en dos equips. Els components de cada grup
    formen una fila, tot col∙locant-se l’un al costat de l’altre. El primer agafa la poma
    amb la boca i l’ha de passar al següent concursant i així successivament. Quedarà
    eliminat el col∙lectiu que usi les mans o els caigui la poma al terra. L’equip guanyador
    serà aquell que aconsegueixi passar-se la poma per cadascun dels jugadors,
    el més ràpidament possible.

  14. Mónica Martínez

    Salve!

    Després de llegir el dossier publicat pel Camp d’aprenentatge de Tarragona que hi ha enllaçat en l’article, m’agradaria explicar en què consisteixen un parell de jocs que m’han portat molts records:

    Jocs d’habilitat:

    Alguns dels jocs d’habilitat com ara el io-io o la baldufa(turbo)són coneguts actualment, encara que cada cop més, els nens els ‘deixen de costat’. Apart dels coneguts, hi ha jocs com talus, que potser no ho són tant. El talus és un joc que consisteix en llançar ossets enlaire i recollir-ne el major nombre possible sense que caiguin. La veritat és que recordo perfectament com quan tenia uns 6 o 7 anys, la meva avia em va ensenyar a jugar a un joc que consistia en agafar 10 pedres petites, tirar-les al aire primer una, i agafar-la, després dos, i agafar-les, i així successivament, i mentre les pedres són al aire, has de fer una palmada abans d’agafar-les. La meva avia deia que de petits a vegades feien servir ossos secs d’animals si en trobaven i sinó pedres, i que mentre ho feien cantaven una cançó… Quan vaig descobrir en què consistia el talus, no vaig poder pensar en aquest joc que em va ensenyar la meva avia i preguntar-me si n’era una variació ja que són practicament el matex. El talus consisteix en:
    Es tracta d’un joc d’habilitat, que va augmentant progressivament de dificultat.
    S’inicia el joc deixant els quatre ossets a terra i tirant enlaire el tintat.
    Abans que aquest caigui s’agafa un dels quatre que hem deixat a terra, amb les
    dues mans i agafem el tintat, aleshores tirem els dos que tenim enlaire i n’agafem
    un altre de terra fins a tirar els cinc. Després es fa el mateix amb una sola mà.
    En la segona fase del joc es repeteix tot el procés però recollint els ossets amb el
    revers de les dues mans juntes i després amb el d’una sola mà.
    Quan un jugador comet un error (els ossets toquen a terra o no ha agafat el següent,…)
    passa el torn al company.
    A part del talus, la meva avia també em va ensenyar a jugar al ‘penthe litha’.

    Jocs col·lectius:

    funem saltare: consisteix en saltar la corda que volten els companys. Només es necessita una corda, gent amb la que jugar i un espai obert i planer. Com s’hi juga? doncs molt fàcil: dos dels jugadors volten la corda mentre els altres companya(2 o més) salten la corda que els companys volten. Quan el jugador que està saltant trepitja la corda o es cansa, es passa el torn a l’altre equip, i ara, els que voltaven la corda salten, i els que saltaven volten la corda. La veritat es que el joc no té res en especial i és molt senzill però m0ha cridat el que m’ha cridat l’atenció és que encara avui en dia tots els nens, en especial les nenes, salten a corda al parcs, a l’escola, a qualsevol lloc i almenys en el meu cas, mai m’havia parat a pensar que saltar a corda pogués venir de tan lluny…

    Segur que a part d’aquests dos jocs, n’hi ha d’altres que potser també són coneguts, però a mi m’agradaria participar en algun d’aquests que ens recorden a la infacia.

    Vale!!

  15. Blanca Pérez i Paula Almeida

    Salve!!
    Hem estat remenant tots els jocs i en aquesta hora ens han cridat l’atenció aquests. Si el pròxim dia tenim més temps encara en destacarem molts més.

    JOCS DE PUNTERIA:

    -”Seriae”:

    Necessitarem una gerra de fang cuit amb una boca de mida mitjana per cada equip i nous.
    Dibuixarem una ratlla a terra, i a uns dos metres de distància es col∙locaran tres
    gerres a terra, separades entre elles un metre.
    Els jugadors llançaran una nou cada vegada, intentant que entri a la gerra, i deixaran el torn al company perquè faci el mateix.
    Quan tots hagin acabat de llançar les nous, guanyarà el que hagi aconseguit fer-ne entrar més dins de la gerra. Com a premi es podrà quedar les nous de dins de la gerra.

    Aquest joc ens agrada molt i tenim moltes ganes de jugar-hi.

    JOCS D’HABILITAT:

    -”Io-io”:

    Necessitem dos cercles de fusta i un cordill curt units pel centre.
    Enroscarem el cordill al cilindre central i el farem penjar del dit mig de la mà. El deixarem caure i amb l’ajut de suaus moviments de la ma farem que pugi i baixi el major temps possible. Guanya l’equip que aconsegueixi tenir més temps en moviment el io-io.

    Aquest també és un joc bastant habitual en l’actualitat i per això tampoc ens crida massa.

    -”Tallus”:

    L’objectiu d’aquest joc és llançar els ossets enlaire i plegar-los
    intentant que no caiguin al terra. Per jugar a aquest joc necessitem quatre ossets sense tintar i un de tintat per a cada equip (Deu equips de dos jugadors).

    Es tracta d’un joc d’habilitat, que va pujant de dificultat.
    Es comença el joc deixant els quatre ossets a terra i tirant enlaire el tintat.
    Abans que aquest caigui s’agafa un dels quatre que hem deixat a terra amb les
    dues mans i agafem el tintat, aleshores tirem els dos que tenim enlaire i n’agafem
    un altre de terra i així progressivament. Després es fa el mateix amb una sola mà.
    Hi ha una segona fase: Es repeteix tot el procés però recollint els ossets amb el
    revers de les dues mans juntes i després amb el d’una sola mà.
    Quan un jugador comet un error passa el torn al company.

    Ens agradaria jugar a aquest joc perquè hem parlat molt a classe i el creiem interessant, però el veiem una mica difícil per als nens.

    JOCS DE TAULA:

    -”Tabula lusoria”:

    Necessitem un tauler amb un quadrat dividit en nou quadrats més i sis fitxes, tres de cada color.
    Cada jugador pren tres fitxes d’un mateix color. S’estableix qui comença primer,
    per sort o per acord. Quan li toqui el torn, cada jugador introdueix una de les seves fitxes en el centre del quadre o en qualsevol altre punt. Per guanyar aquest joc has de col∙locar tres fitxes d’un mateix color en línia.

    Aquest és un joc bastant conegut, que avui en dia seguim jugant i per tant no ens interessa massa.

    JOCS COL·LECTIUS:

    -”Funem saltare”:

    Dos dels jugadors “paren” i volten la corda mentre els altres la salten per torns:
    dos, tres, quatre… salts, sense que pari la corda el seu moviment. Quan un dels jugadors para la corda, passa el torn a l’altre equip.
    Guanya l’equip que més temps salti.

    Aquest joc hi juguem moltes vegades i ens agrada bastant.

    -”Pila ludi”:

    L’objectiu en aquest joc és passar-se la pilota sense perdre-la. Necessitem una pilota, un pal i una corda per marcar dos cercles al terra.
    Tots els jugadors (màxim 12) se situen a la part exterior del cercle més gran i poden
    estar parats o corrent. Per començar el joc es tria un jugador/a qui agafa la pilota,
    amb la mà i la fa rebotar al cercle central, perquè l’agafi un altre
    noi/a de l’equip.
    Cada cop que es perd una pilota o que el rebot no es produeix dins del cercle petit
    o central, el participant que l’ha llançada s’anota 1 punt.
    Guanya el primer jugador/as que aconsegueix 21 punts.

    Aquest joc no ens agrada massa.

    Vale!!
    Tenim moltes ganes!

  16. Sònia Juan

    Salvete!
    Espero que us ho paseu molt bé i que us bagi molt be la magna.
    Els 5 jocs que m’han agradat més i que no estan citats en l’article són:

    – “Alea” / daus, consisteix en llançar tres daus i arribar el primer a la puntuació que s’ha dit. Es necessiten tres daus per equip ambles cares marcades. ES pot jugar a l’aire lliure o e cobert.Poden jugar quatre jugadors per partida. En el joc primer tirant els daus s’escull l’ordre de tirada. Després es tiren els tres daus a l’hora i es suma la puntuació. Guanya qui primer arribi als punts acordats prèviament.

    – “Dvplvm molendinvm (primer molendinum)”, el seu objectiu és deixar a l’adversari amb menys de tres fitxes. Per això es necessita un dibuix fet a terra o un tauler amb tres quadrats concèntrics. Es pot jugar en qualsevol lloc. Hi poden jugar dues persones per cada tauler. El joc consisteix en torns col·locar una fitxa en una casella buida. Perd qui al final es queda amb dues fitxes primer.

    – “Qvattvor angvli” / els quatre cantons, consisteix en ser més àgil que els companys. Es necessita un quadrat delimitat per quatre cantons o quatre arbres. Es pot jugar en un lloc ampli i a l’aire lliure. Hi poden jugar cinc persones. Quatre jugadors es situen als angle del quadrat o al costat d’un dels arbres i un cinquè al centre. Després tenen que córrer a un altre angle molt ràpid. Intentan que el jugador del centre no ocupi aquella posició. Al final guanya qui no ha estatmai al centre o el que hi hagi estat menys cops.

    – “Lvdvs orbis” / joc del cèrcol, el seu objectiu és aprendre a dirigir el cèrcol amb habilitat. Per jugar es necessita un cèrcol i un pal acabat amb un ganxo on entri el cèrcol per cada jugador. Es pot jugar en un espai pla, a l’are lliure i no massa llarg. Poden jugar fins a 20 persones. Cal fer rodar el cèrcle amb l’ajuda del pal. Després quan ja es té control es poden fer recorreguts més difícils.

    – “Fvnem traere” / estirar la corda, consisteix en comprovar quin equip té més força. Pe aquest joc es necessita una corda bastant llarga i forta. Es juga en un lloc obert. Poden jugar 10 o més persones. En el joc es formen dos equips i es possa un limit, el qual no es pot traspassar. Els dos equips a continuació tenen que tirar la corta cap al seu costat. Guanya aquell equip que és més fort i que per tan fa traspassar el limit l’altre equip.

    Valete!

  17. Margarita Badoyan

    Salve!!
    He estat buscant totes les descripciones dels jocs esmentats en l’article i n’he trobat la majoria. M’ha cridat l’atenció la amplia i variada llista de jocs que tenien els romans.
    Aqui us deixo les descripcions dels jocs que he trobat:

    -Jocs de punteria:
    · “Seriae”- en català vol dir ‘les gerres’. Consisteix en fer entrar el major nombre de nous
    dins la gerra. Es necessita una gerra de fang cuit amb una boca de mida mitjana per cada equip i nous.
    · “Ludus Deltae”- en català vol dir ‘joc del delta’. Consisteix en dibuixar un triangle al terra representant la lletra grega Delta. El triangle es divideix en 10 parts, amb ratlles horitzontals. A cada part se li escriu un número romà, essent un X (10) un vèrtex superior. Els jugadors llencen les seves nous o pedres dins del triangle des d’una distància de 2 o 3 metres. Cada jugador té cinc
    tirades. Es compten els punts. I El guanyador serà aquell que n’obté més. Es necessita: 5 pedres, nous o monedes per a cada jugador/a.
    · “Pecuniam coniciere”- en català vol dir ‘llençar la moneda’. Consisteix en qie els jugadors es posen al seu darrera i un darrera l’altre llencen les monedes al taulell i les han de col·locar als forats que hi ha. Guanya aquell jugador/a que n’ha encertat més. Poden fer una sola tirada o bé que cada concursant repeteixi fins a tres vegades el llançament. El guanyador serà també el
    que hagi tingut més encerts en total. Es necessita: Un taulell foradat i 5 monedes per a cada jugador/a.

    -Jocs d’habilitat:
    · “Turbo”- en català vol dir ‘ballaruga’. Consisteix en donar un impuls rotatori a la ballaruga, tot
    agafant-la amb els dits polze i índex, pel pal que sobresurt. Aquesta rodolarà pel
    terra o pel damunt d’una superfície plana i llisa i esperarem a veure en quina cara
    s’atura. Depenen dels símbols que es vegui, tindrà un punt o altre.La A vol dir 10 punts, la R vol dir 5 punts, la T vol dir 2 punts i la P vol dir 0 punts. Es necessita una baldufa i quelcom per fer anotacions. Es necessita una baldufa de fusta acabada en punta de ferro i un cordill.
    · “Io-io”- en català és diu igual. Consisteix en aconseguir que pugi i baixi el major
    nombre de vegades possible. Es necessita dos cercles de fusta units pel centre per un
    petit cilindre i un cordill curt.ç
    · “Talus”- en català vol dir ‘tabes’. Consisteix en deixar els quatre ossets a terra i tirant enlaire el tintat. Abans que aquest caigui s’agafa un dels quatre que hem deixat a terra, amb les
    dues mans i agafem el tintat, aleshores tirem els dos que tenim enlaire i n’agafem
    un altre de terra fins a tirar els cinc. Després es fa el mateix amb una sola mà. Es necessita quatre ossets sense tintar i un de tintat per a cada equip.
    · “Pente litha”- en català vol dir ‘cinc ossets’. Consisteix en que llancen els cinc ossets a l’aire i es recuperen damunt del dors de la mà dreta. Per recuperar els que caiguin al terra, el jugador ha d’impulsar enlaire els que es troben al dors de la mà dreta, agafar, amb la mateixa mà, els que li han caigut i rebre els que ha llançat abans de que caiguin a terra. Es necessita cinc ossets per a cada equip.
    – “Grallis gradi”- en català vol dir ‘camInar sobre XanQues’. Consisteix en distribuir unes xanques per a cada jugador i aquests pujaran dalt i mantindran l’equilibri. Prèviament, s’hauran marcat dues ratlles al terra a uns 4 metres de distància l’una de l’altra. Els participants es col·locaran darrera de la primera línia i intentaran arribar caminant sobre les xanques, a la segona. Guanyen aquells jugadors que més vegades puguin traspassar les línies. Es necessita: xanques.
    – “Trunculorum ludus”- en català vol dir ‘joc de les bitlles’. COnsisteix en llença la bola que ha de passar per sota de la porta i abatre les bitlles. Un cop ha acabat amb les seves boles, es comptarà
    quantes bitlles ha enderrocat. Guanya aquell noi/a que ha abatut més peces. Es necessita: 3 boles per a cada jugador, a més del joc de bitlles (9 peces i la porta).

    -Jocs de taula
    · “Tabula lusoria”- en català vol dir ‘tres en ralla’. Consisteix en posar sobre una taula de joc es pot optar per dibuixar-hi un quadrat dividit en altres nou, o bé assenyalar-hi les diagonals i els eixos. Cada jugador pren tres fitxes d’un mateix color. S’estableix qui comença primer. Quan li toqui el torn, cada jugador introdueix una de les seves fitxes en el centre del quadre o bé en les interseccions, segons el tauler triat, que estiguin buits. El primer jugador que aconsegueixi alinear-ne tres de seguides, guanya la partida. Es necessita un tauler gravat amb un quadrat subdividit en nou quadrats més i sis fitxes, tres
    de cada color.
    · “Loculus archimedius”- en català vol dir ‘puzzle d’Arquimedes’. Consisteix en anar combinant les 14 peces o “tans” s’ha d’aconseguir dissenyar una figura humana, d’animal, d’objecte, geomètrica… que reprodueixi un model real. Només hi ha una condició i és que s’han d’emprar totes les peces en cadascuna de les figures que es composen. Es necessita 14 elements geomètrics fets de fusta.
    · “Alquerque”- en català vol dir ‘dames’. Consisteix en un taulell que consta de 8 per 8 quadrats amb diagonals. Cada jugador col·loca les seves 12 fitxes sobre els punts d’intersecció, en un dels extrems de la fusta. Cada peça es pot moure en 5 direccions, sense retrocedir mai: en lateral, transversalment i endavant. Es pot avançar saltant per damunt de les fitxes dels contrincants, «menjant-se-les», es poden anular vàries fitxes enemigues d’una sola jugada. Guanya qui captura
    primer les fitxes de l’adversari. Es necessita: 1 taulell i 12 fitxes per a cada jugador.
    · “Tris”- en català vol dir ‘Tres en línia circular’. Consisteix en marcar 9 punts de jocs: 8 en les interseccions de les diagonals amb la circumferència i un en el centre del cercle. També es pot fer el dibuix al terra. El joc, igual que el tres en línia convencional, consisteix en alinear les tres fitxes d’un dels jugadors. Guanya qui ho aconsegueix. Es necessita: 1 taulell i 3 fitxes per a cada jugador.

    Jocs col·lectius:
    · “Funem saltare”- en català vol dir ‘saltar a la corda’. Tal com diu el nom, consisteix en que dos dels jugadors “paren” i volten la corda mentre els altres la salten per torns. Només es necessita una corda. A més, guanya el que equip que més aguanti.
    · “Pila ludi”- en català vol dir ‘pilota romana’. Consisteix en que tots els jugadors se situen a la part exterior del cercle més gran i poden estar parats o corrent. Per començar el joc s’escull un dels nen qui agafa la pilota, de mida mitjana, amb la mà i la fa rebotar al cercle central, perquè l’agafi un altre nen de l’equip. Cada cop que es perd una pilota o que el rebot no es produeix dins del cercle, el participant que l’ha llançada s’anota 1 punt. Guanya el primer jugador/as que aconsegueix 21 punts. Es necessita una pilota, un pal i una corda per marcar dos cercles concèntrics al terra d’1.5 i 6.1 metres.
    – “Scarpeda”- en català vol dir ‘estirar la corda’. Consisteix en posar una branca al terra o tracem una ratlla mentre el dos jugadors estiren un per cada costat, amb l’objectiu de fer perdre l’equilibri al contrincant o fer-li passar la ratlla i portar-lo al seu terreny de joc. També es pot girar la corda per apropar-nos al company/a. Qui sobrepassa o xafa la ratlla del terra perd. Es necessita: Una corda curta lligada a dos bastons (un en cada extrem) i una branca.

    De tots aquest, i més, que he llegit m’agradaria poguer fer-ne algun d’aquests: El “funem saltare” o el “pila ludi” dels jocs col·lectius. El “loculus archimedius” dels jocs de taula. I el “talus” dels jocs d’habilitat.
    Espero que vagin l’ho millor possible les jornades, ja queda menys!

    Vale!

  18. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Si t’has preparat tant, segur que ho faràs de meravella!

  19. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Heu fet una bona recerca i les reflexions, valoracions i comparacions amb l’actualitat d’alguns de vosaltres demostra que he entès bé el sentit dels “ludi”. Encertats, per exemple, són els paral·lelismes amb jocs actuals de l’Artem, però sobretot les emotives evocacions de la Mònica. Tu mateixa podràs comprovar que la gent gran també queda embadalida amb aquests jocs que els recorden la seva infantesa.
    Bé, les participants ja esteu una mica més preparades i, en qualsevol cas, els dubtes que sorgeixin podran ser resolts sobre la marxa.

  20. Noemi Gallego

    Salve!

    S’ha de dir que els romans no podien dir que no sabien que fer, mare de Déu quina cuantitat de jocs!
    Aqui deixo alguns que m’han agradat…

    Seriae:
    En què consisteixen? Dibuixarem una ratlla a terra, i a uns dos metres de distància es col∙locaran tres gerres a terra, separades entre elles un metre.
    Els jugadors llançaran una nou cada vegada, intentant que entri a la gerra, i deixaran el torn al company perquè faci el mateix.
    Quan tots hagin acabat de llançar les nous, guanyarà el que hagi aconseguit fer-ne entrar més dins de la gerra. Com a premi es podrà quedar les nous de dins de la gerra.
    Quin material cal? Una gerra de fang cuit amb una boca de mida mitjana per cada equip i nous.

    pecuniam coniciere :
    En què consisteixen? Es col•loca el taulell de joc al terra, damunt d’una superfície plana i es marca una línia a 1 metre de distància. Els jugadors es posen al seu darrera i un darrera l’altre llencen les monedes al taulell i les han de col•locar als forats que hi ha. Guanya aquell jugador/a que n’ha encertat més. Poden fer una sola tirada o bé que cada concursant repeteixi fins a tres vegades el llançament. El guanyador serà també el que hagi tingut més encerts en total. Quin material cal? Un taulell foradat i 5 monedes per a cada jugador/a.

    triangulus nocis :
    En què consisteixen? L’equip dibuixa un triangle a terra travessat per les paral∙leles a cada costat. Des de l’exterior del triangle cada jugador, tot respectant el torn llançarà la nou de manera que sobrepassi el major nombre de divisions però sense que la nou s’escapi del perímetre triangular.
    Quin material cal? Quatre nous per cadascun dels jugadors.

    ocellatis :
    En què consisteix? A bales s’hi pot jugar de moltes maneres , aquí us n’expliquem una. Cal dibuixar un cercle, d’uns 50 cm de diàmetre, directament a terra o en una superfície plana. Un dels jugadors dirigeix el joc i col∙loca una piràmide de cinc bales dins el cercle. Després dóna una bala als altres jugadors i quan els toca el seu torn tiren la bala cap a la piràmide des d’ 1 metre de distància. Poden quedar-se les bales que han fet sortir del cercle. Les bales que queden dins el cercle són propietat del que dirigeix, i que haurà de reconstruir la piràmide després de cada torn. Les maneres de tirar la bala són donant-li un copet amb el dit índex o també es pot fer amb el polze.
    Quin material cal? Tres bales fetes de fang o argila per cadascú.

    ludus Deltae :
    En què consisteix? Es dibuixa un triangle al terra representant la lletra grega Delta. El triangle es divideix en 10 parts, amb ratlles horitzontals. A cada part se li escriu un número romà, essent un X (10) un vèrtex superior. Els jugadors llencen les seves nous o pedres dins del triangle des d’una distància de 2 o 3 metres. Cada jugador té cinc tirades. Es compten els punts. El guanyador serà aquell que n’obté més.
    Quins materials cal? 5 pedres, nous o monedes per a cada jugador/a.

    Turbo :
    En què consisteix? Perquè pugui giravoltar la baldufa , cal prèviament enrotllar el cordill al seu voltant començant per la part inferior i atapeint-lo fins a la part superior. Quan es tira la baldufa a terra cal tenir el cordill subjecte per l’extrem, de manera que per la seva inèrcia es descargoli, i la baldufa en tocar a terra vagi giravoltant.
    Quins materials necesitem? Una baldufa de fusta acabada en punta de ferro i un cordill.

    Io-io :
    En què consisteix? Enroscarem el cordill, acabat en una petita nansa, al cilindre central i el farem penjar del dit mig de la mà. El deixarem caure i amb l’ajut de suaus moviments de la ma farem que pugi i baixi el major temps possible. Quan ja no pugi ho intentarà l’altre jugador. Guanya l’equip que aconsegueixi tenir més temps en moviment el io-io.
    Quins materials necesitem? Dos cercles de fusta units pel centre per un
    petit cilindre i un cordill curt.

    Tallus :
    En què consisteix? Es tracta d’un joc d’habilitat, que va augmentant progressivament de dificultat. S’inicia el joc deixant els quatre ossets a terra i tirant enlaire el tintat. Abans que aquest caigui s’agafa un dels quatre que hem deixat a terra, amb les dues mans i agafem el tintat, aleshores tirem els dos que tenim enlaire i n’agafem un altre de terra fins a tirar els cinc. Després es fa el mateix amb una sola mà. En la segona fase del joc es repeteix tot el procés però recollint els ossets amb el revers de les dues mans juntes i després amb el d’una sola mà.
    Quan un jugador comet un error (els ossets toquen a terra o no ha agafat el següent,…) passa el torn al company.
    Quins materials necesitem? Quatre ossets sense tintar i un de tintat per a cada equip.

    pente litha :
    En què consisteix? Es tracta d’un joc d’habilitat. Es llancen els cinc ossets a l’aire i es recuperen damunt del dors de la mà dreta. Per recuperar els que caiguin al terra, el jugador ha d’impulsar enlaire els que es troben al dors de la mà dreta, agafar, amb la mateixa mà, els que li han caigut i rebre els que ha llançat abans de que caiguin a terra.

  21. Daniel Rodriguez

    Salve!
    Els romans tenien una gran quantitat de jocs, m’he mirat els diferents jocs i els he trobat molt semblants a jocs que encara perduren actualment:
    -Turbo(baldufa) :Consisteix en fer giravoltar una baldufa , cal enrotllar un cordill al seu voltant començant per la part inferior i anar-lo cordant fins a la part superior. Es tira la baldufa a terra i cal tenir el cordill subjecte per l’extrem i aixi descargoli, i la baldufa en tocar terra va girant fins que perd inercia i cau.

    -Io-io (io-io):Enroscarem un cordill, al cilindre central i el farem penjar en un dit de la mà. El deixarem caure i amb l’ajut de moviments de la ma farem que pugi i baixi el major temps possible.

    -“Trunculorum ludus”(bitlles). COnsisteix en llença la bola que ha de passar per sota de la porta i abatre les bitlles. Un cop ha acabat amb les seves boles, es comptarà
    quantes bitlles ha enderrocat. Guanya aquell noi/a que ha abatut més peces. Es necessita: 3 boles per a cada jugador, a més del joc de bitlles (9 peces i la porta).

    I d’altres que no coneixia:
    – “Pila ludi”(pilota romana). Consisteix en que tots els jugadors se situen a la part exterior del cercle més gran i poden estar parats o corrent. Per començar el joc s’escull un dels nen qui agafa la pilota, de mida mitjana, amb la mà i la fa rebotar al cercle central, perquè l’agafi un altre nen de l’equip. Cada cop que es perd una pilota o que el rebot no es produeix dins del cercle, el participant que l’ha llançada s’anota 1 punt. Guanya el primer jugador/as que aconsegueix 21 punts.

    -Tallus (tabes): Es tracta d’un joc d’habilitat, que va augmentant progressivament de dificultat. S’inicia el joc deixant els quatre ossets a terra i tirant enlaire el tintat. Abans que aquest caigui s’agafa un dels quatre que hem deixat a terra, amb les dues mans i agafem el tintat, aleshores tirem els dos que tenim enlaire i n’agafem un altre de terra fins a tirar els cinc. Després es fa el mateix amb una sola mà. Quan un jugador comet un error (els ossets toquen a terra o no ha agafat el següent,…) passa el torn .

  22. Paula Barrachina i Ainhoa Morera

    Salvete!
    Nosaltres no podem anar a la Magna, però ens haguès agradat molt anar-hi. El que ens ha semblat més interesant són els diferents jocs que aparèixen al dossier perquè alguns s’assemblen bastant als d’ara, com “tactere et devenire”, que avui dia és el pica paret o “recessvm facere” que és el que ara anomenem fet i amagar, hem vist que jugaven a un joc semblant al rugbi, “harpastvm”, ja que avui en dia és un joc molt conegut. També ens ha semblat interessant el fet de que els nens fessin les joguines ells per desprès jugar-hi, i la gran varietat de jocs que tenien.
    El que més ens ha agradat són les nines que feien, ja que trobem que amb les poques coses que tenien, com són fils i fang, estaven molt ben fetes i fins i tot articulades, cosa que ens sorprent molt.

  23. Marçal Garcia i Fatima Slaoui

    Salvete!

    Desprès d’una estona buscant jocs, ens han semblat tots molt entretinguts i originals, ja que amb aquests, els nens podràn imaginar-se com era la vida d’aquells moments tant com representar els jocs que es feien en aquella època com els simuladors de la vida cotidiana d’aquells moments.

    Però hem trobat un que ens ha cridat més l’atenció que els altres, ha estat el tir amb arc, ja que no ens imaginàvem que seria un ludus* per als romans.

    L’objectiu del joc és senzill; nomès s’ha d’encertar amb l’arc a una diana col·locada a 4 metres de distància. Poden jugar tants nens com vulguin, sempre que hi hagi un arbitre per controlar, ja que és una mica perillós. S’ha de jugar en un espai obert, apartat de tothom per qüestió de precaució. El material que es necessita és fàcil d’aconseguir, ja que no és molta cosa: Arcs, fletxes, un blanc i un indret per situar-lo.

    Valete!
    Es traça una línia horitzontal al terra i al sue davant, a uns quatre metres de distancia, es col·loca el blanc. Els jugadors per parelles dispararan tres fletxes cadascun, un darrera de l’altra, tot procurant encertant-ne al parrt central. Els vencedors de cada parella formaran aleatòriament grups de dos, els quals s’enfrontaran novament. Si el nombre de concursants és vuit, caldrà tornar a repetir la competició entre els dos que quedin i arribar a un sol guanyador. Triofa el que ha aconseguit més encerts, o bé el que les seves fletxes han arribat més al centre.

    El tir amb arc és l’activitat que hem trobat més interessant i entretinguda, per tant és provable que ens hi passem a probar-lo.

  24. Marta Méndez i Jennifer Franco

    Salvete!

    D’acord amb el dossier que hem vist, hem pogut veure que hi ha molts tipus de jocs i de tot tipus.

    MVSCA AENEA/LA MOSCA DE BRONZE:
    Aquest joc es poden jugar moltes persones i tracta de que un nen o una nena s’ha de tapar els ulls i ha d’intentar agafar-ne als altres companys guiant-se per el soroll d’una mosca que fan els altres nens.

    Quan al jugador que para se li tapen els ulls i crida.
    “Jo caçaré la mosca de bronze”
    ,mentre els seus companys responen
    “La caçaràs, però no l’atraparàs”
    Mentre que els jugadors començen a escampar-se.

    Actualment aquest joc el reconeixem com ”La gallinita ciega”
    a diferencia de que actualment no es fa el brunzit de les mosques.
    Quan al jugador que para se li tapen els ulls i crida ”Gallinita ciega, gallinita azul dime cuantos años tienes tu”
    Mentre que els altres li donen voltes segons els anys corresponents del nen o la nena.

    Els dos jocs el que tenen en comú es que en el seu nom els dos hi porten un animal.

    RECESSVM FACERE/ FET I AMAGAR:

    Aquest joc es fa en un espai obert i ampli on hi hagi diferents objectes per podert-hi amagar.
    El nombre de participants es indeterminat però com més millor.
    El joc tracta de que uns jugadors s’amaguen mentre que el que la ”para” amb els ulls tancats compta fins a un número. Després de comptar ha de buscar als seus companys que estan amagats abans de que ells corrin cap el lloc on ha comptat. Si aconsegueixes salvar-te tens que dir “Un, dos, tres, salvat”. I si el que la “para” et pilla, li toca, al primer pillat, comptar i buscar als nens.

    Hem pogut veure que molts dels llocs que s’hi jugaven avans son la majoria que es juguen ara, o bé han cambiat una mica.

    Valete!

  25. Raquel Martínez i Hèlia Saumell

    Salvete!
    Trobem que aquest article aprofundeix molt bé en el tema de la magna i tot el que està relacionat amb ludis o schola. Tots els jocs que reconeixem ja han estat esmentats així que en comenterem d’altres:
    VENATIO FVNE
    Significa- caça amb corda
    L’objectiu és atrapar la caça (aprox. 8 jugadors) tancant-los amb una corda d’uns 4 metres de llarg subjectada per els caçadors (dos jugadors). Cada cop que caçen dos, aquests passen a ser els caçadors.

    MORMOLYCION
    Significa- donar ensurts
    Consisteix en espantar als companys posant-se unes màscares semblants a les utilitzades en el teatre romà. S’amaguen on poden esperant a que els seus amics estiguin distrets per espantar-los.

    CONCHAE LVDVS
    Significa- joc de la petxina
    10 jugadors es divideixen en 2 equips, l’àrbitre traça una ratlla i un equip es situa a l’est (dia) i l’altre a l’oest (nit). L’àrbitre llança una petxina o un tros de ceràmica a l’aire tot cridant: Dia o nit? Si cau el costat més clar guanya el dia, això vol dir que aquest grup ha de perseguir a l’altre. Cada vegada que algú és atrapat es converteix en “ase” i ha de carregar a l’esquena al company que l’ha atrapat i es torna a llençar la petxina. El joc acaba quan tots els membres d’un dels equips són ases.

    A més a més, també ens ha semblat interesant el fet de que tinguéssin una forma de calcular amb l’àbac.

    Vale!

  26. Cristina Gómez

    Salve!
    A la Magna fan diferents activitats, tant per gent adulta com per nens petits. Aquestes són les diferents activitats que hi trobarem:

    – CONFERÈNCIES
    – PRESENTACIONS
    – CINEMA
    – TROBADA D’INSTAGRAM
    – ESPAIS PATRIMONIALS
    – BAETULO
    – MUSEUS DEL MÓN ROMÀ
    – ARTESANS DEL MÓN ROMÀ
    – JORNADES DE CUINA ROMANA
    – RECREACIONS HISTÒRIQUES
    – TALLERS I ACTIVITATS
    – CALENDARI D’ACTIVIATS

    Dins de les activitats nombrades anteriorment, hi trobem:

    – Menjar fora de casa a Baetulo cauponae, popinae i altres tipus d’opcions alimentàries
    – Odorifera urbs: rere la flaire de l’antiga Roma
    – August
    – El paper de la cultura en la política d’August
    – Presentació de la cervesa ZYTHI
    – Presentació de Vinum Mulsum. El vi melat de l’època romana
    – Cicle de Cinema Arqueològic – FICAB
    – Trobada d’Instagram #descobreixBAETULO
    – Les noces d’August i Lívia, un casament d’estat
    – Schola Gladiatoria
    – Els espais del Museu de Badalona
    – Visita comentada als espais no museïtzats

    I moltes més activitats de Dijous a Diumenge. Aquestes activitats són per els adults, després están les de la part infantil que és el més divertit. Jo hi participaré aquest any, i com que m’agrada relacionar-me amb els nens, participaré en la part de Iudi Romani. Les activitats que m’agradaríen fer són els Jocs d’habilitat: turbo, io-io, talus, pente litha, trunculorum ludus, grallis gradi… algun d’aquests.
    Vale!

  27. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Cristina, crec que t’has despistat i has deixat aquí el comentari corresponent a l’article del 2014. Aquí calia fixar-se més en els jocs.
    Trobo que heu fet bons comentaris i m’agrada que alguns de vosaltres, com la Raquel i l’Hèlia hagin triat jocs no tan coneguts, però igualment interessants.
    Marçal i Fatima, no vingueu a buscar l’arc, per`que ixò demana un lloc ben protegit que no tenim i, a més, el museu no ens proporciona reproduccions d’arcs. Tot i això podreu barallar-vos amb la “turbo”, si voleu.
    Paula i Ainhoa, esta bé que hagueu intentat fer assimilacions entre alguns jocs antics i els actuals i us hagueu fixa’t en el nom dels jocs en llatí.

  28. Gabriela Hidalgo Andrade

    Salve!

    Després de remenar una mica el dossier sobre els jocs que portaven a terme abans els nens romans, tractaré de comentar els que m’han semblat més destacables. L’idea de tornar a enfonsar-nos en aquella època i tractar de jugar de la mateixa manera i amb els mateixos objectes amb els que ells ho feien, em sembla molt ingeniosa i sobretot, útil, perquè podrem ser capaços de divertir-nos entre nosaltres, i ens adonarem que no fa falta tenir al nostre abast les últimes tecnologies per passar una bona estona. Fins i tot, diria que és millor interactuar amb els demés ja que aprens a socialitzar i guanyes seguretat en tu mateix. En canvi, si et passes el dia tancat a casa enganxat a un cert joc virtual, no només et converteixes en una persona sedentària sinó que limites el poder conèixer a gent i fer nous amics. No obstant, en moderació, tampoc crec que faci mal a ningú, pero s’ha de ser capaç de posar un punt intermig. Cap extrem es bó.

    1. PVPAS FACERE / FER NINES
    M’ha agradat veure aquest joc, perquè actualment no s’hi fa, d’aquesta mena. Generalment, les coses amb les que has de ficar les mans i embrutar-te, són automàticament tretes de la llista per ser poc ‘higièniques’. Tracta sobre fabricar pel teu propi compte nines de fang a la manera romana i poden jugar al menys uns vuit alumnes, en qualsevol lloc. Pots fer-les de la mida que vulguis i representar el personatge que més t’agradi. Tot tracta aquí del gust personal. Si vols, pots fer-les estàtiques o sinó, articulades: les cames o els braços poden estar unides al cos mitjançant un cordil o un filferro.
    2. FVNE ARREPERE / PUJAR PER UNA CORDA
    Aquest joc sembla molt divertit, no obstant, no tots poden participar-hi perquè primerament es necessita destressa física i si no disposses d’aquesta característica, és evident que et costarà més convertir-te en el guanyador. L’he escollit perquè és un joc que es fa poc, per aquest mateix motiu abans esmentat: la gent acostuma a fer-se enrere per por a caure. L’objectiu és pujar per una corda i es necessitarà, evidentment, una corda (si és possible, fer-li nusos cada mig metre), una cinta mètrica i un guix i es pot jugar en una zona elevada i segura a on es pugui penjar la corda (per exemple, la branca d’un arbre). Poden jugar al menys 6 persones i el que s’ha de fer és pujar el més ràpid possible i qui arribi més a dalt, guanyarà, ja que l’arbritre haurà marcat amb el guix fins a on ha arribat cadascú.
    3. COMAE PECTITAE / PENTINATS ROMANS
    Com bé indica el seu nom, es tracta de pentinar als nostres companys adaptant-se a l’estètica romana. Necessitarem pintes, clips, agulles de cabell i il∙lustracions per fer-nos una fidel idea de com eren en aquella època. S’intentarà reproduir de la manera més exacta possible el ‘look’ que portaven. M’ha agradat aquesta activitat perquè a la gent que se li dona bé tot això del món de la perruqueria, podrà lluir-se i mostrar el seu costat més artístic i que li reconeixin el seu treball.

    Vale!

  29. Pingback: Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius | Aracne fila i fila

  30. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bones reflexions. Gabriela, sobretot la del principi.

  31. Pingback: Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna | Aracne fila i fila

  32. Pingback: Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio! | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *