Després de la tercera reunió al Museu de Badalona, un cop resolts els dubtes que se’ns podien presentar, els tres centres estem disposats a emprendre la recta final de la preparació de la nostra participació a la Magna celebratio.
Cadascú sap el lloc assignat en la programació de l’activitat i està disposat a preparar la seva tasca.
Els servi servaeque encarregats d’acompanyar la quitxalla que ens visiti als ludi romani heu de saber que el Museu ens va comunicar que tindríem els mateixos jocs que l’any passat i, per tant, hauríeu de mirar a l’enllaç del dossier publicat pel Camp d’aprenentatge de Tarragona la descripció dels ludi següents:
- Jocs de punteria: seriae, pecuniam coniciere, triangulus nocis, ocellatis, ludus Deltae
- Jocs d’habilitat: turbo, io-io, talus, pente litha, trunculorum ludus, grallis gradi
- Jocs de taula: tabula lusoria, alquerque, tris, loculus archimedius
- Jocs col·lectius: funem saltare, scarpeda, pila ludi
Si a més de preparació, hi afegiu paciència, atenció i un xic de fantasia per fer somriure l’infant, de ben segur que el taller rutllarà de fàbula. De fet, després de l’experiència de l’any passat, estic convençuda que ho fareu molt bé, però per a l’edició d’enguany ens hauríem de proposar com a objectiu introduir algunes pinzellades lingüístiques: Ave! o Avete! per començar, Salve! o Salvete!, per acabar, i alguna presentació com Mihi nomen Teresa est. Et tibi?… No oblideu tampoc recordar la numeració romana amb el ludus Deltae. Adapteu-vos, això sí, a l’edat de la criatura.
Em consta que els primi magistri del ludus litterarius esteu preparant les beceroles de llatí que compartireu amb els nens i nenes, sovint inspirades en la proposta de Personalis charta d’El Fil de les Clàssiques, de la qual podeu trobar fins i tot una concreció audibilis. La Núria també us proposa “llatinitzar” el nom dels infants, sempre que sigui possible (a la Vicipaedia, hi ha un exhaustiva llista per llatinitzar el nom o cognom), o comentar-ne l’etimologia, tasca per a la qual us pot ser útil aquest muntatge de la Coty Ledesma. Al bloc Nomen omen hi ha tota una sèrie d’articles titolats Noms itàlics on s’estudia més detalladament aquesta qüestió.
Tindrem força tabulae ceratae duplices, és a dir dues d’unides per uns cordons de cuir, amb les quals podem mostrar el tacte de l’stylus (el punxó) en escriure sobre la cera. Me’n vaig endur una a l’institut per tal que ho pugueu provar abans del cap de setmana. Aquest tutorial us presenta visualment com utilitzar-la.
Reproduccions que apareixen al web Forum Traiani
Tindrem també dues reproduccions d’àbacs romans, que vam poder contemplar a la reunió, amb els quals il·lustrarem l’eina que utilitzaven els romans quan la ment o els dits no donaven a l’abast. Si us animeu, a la Viquipèdia trobareu explicat l’ús que en feien. Fixeu-vos que hi ha lletres gregues gravades coma referència.
Reconstrucció d’un àbac romà, feta pel RGZ Museum a Mainz, 1977. L’original és de bronze i es troba a la Biblioteca Nacional de França, a París. [Font: Wikimedia]
No cal dir que les salutacions i comiats en llatí en aquesta zona encara són més imprescindibles que a la dels Ludi i recordeu que els pueri puellaeque marxaran amb un “papir” en el qual hauran escrit amb pinzell i tinta alguna frase en llatí.
Volumen de papir exposat a la Vil·la Adriana de Tívoli. Els eixos dels extrems s’anomenen umbilici.
De la mateixa manera, amb un Χαίρε! o Χαίρετε!, hauríeu de rebre al públic que s’acosti al ludus grammaticus, on els alumnes de Grec fareu el mateix que a la azona anterior, però en aquest cas el focus d’atenció serà presentar l’alfabet grec i fer que els nens transcriguin el seu nom al “papir”. També podeu fer referència a l’etimologia, en cas que siguin antropònims d’origen hel·lènic. Déus i mites poden ser un altre eix temàtic fructífer, ¿comprovem si els badalonins, badalonines i d’altres visitants coneixen el panteó grec i el seus atributs? No us esteu de fer un cop d’ull als enllaços anteriors sobre etimologies i ús de les tauletes.
Menció especial cal fer a les valentes que us heu ofert a fer la presentació de l’schola i la dramatització d’una controversia al ludus rethoricus. Podem estar contents tot el professorat implicat, ja que hi ha representants dels tres els centres i de tots els nivells. La Úrsula, la Júlia i la Sílvia seran les nostres discipulae maiores, que compartiran la presentació amb discipuli discipulaeque minores de 5è de primària a 2n d’ESO, l’Arnau, el Pau, l’Oriol i la Valèria. La controvèrsia la representaran les tres alumnes abans esmentades juntament amb la Núria, la Sara, la Sanja, la Clara i l’Ester. Tal com consta al programa de mà, les sessions de l’schola (presentació i controvèrsia) tindran lloc a les 11:00, 12:30, 17:00 i 18:30.
Durant aquesta setmana, frescos després del descans de Setmana Santa, acabarem de fer els darrers preparatius per tenir-ho tot a punt. Per tal que us aneu ambientant, acabo amb uns selecció imatges clàssiques relacionades amb el món dels jocs i l’educació dels romans. Fixeu-vos en els posats, la gestualitat, l’abillament i els accessoris…
Hi reconeixeu els ludi? Podeu comentar les escenes de l’schola?
TERESA
Salvete!
D’acord amb el dossier que hem vist, hem pogut veure que hi ha molts tipus de jocs i de tot tipus.
MVSCA AENEA/LA MOSCA DE BRONZE:
Aquest joc es poden jugar moltes persones i tracta de que un nen o una nena s’ha de tapar els ulls i ha d’intentar agafar-ne als altres companys guiant-se per el soroll d’una mosca que fan els altres nens.
Quan al jugador que para se li tapen els ulls i crida.
“Jo caçaré la mosca de bronze”
,mentre els seus companys responen
“La caçaràs, però no l’atraparàs”
Mentre que els jugadors començen a escampar-se.
Actualment aquest joc el reconeixem com ”La gallinita ciega”
a diferencia de que actualment no es fa el brunzit de les mosques.
Quan al jugador que para se li tapen els ulls i crida ”Gallinita ciega, gallinita azul dime cuantos años tienes tu”
Mentre que els altres li donen voltes segons els anys corresponents del nen o la nena.
Els dos jocs el que tenen en comú es que en el seu nom els dos hi porten un animal.
RECESSVM FACERE/ FET I AMAGAR:
Aquest joc es fa en un espai obert i ampli on hi hagi diferents objectes per podert-hi amagar.
El nombre de participants es indeterminat però com més millor.
El joc tracta de que uns jugadors s’amaguen mentre que el que la ”para” amb els ulls tancats compta fins a un número. Després de comptar ha de buscar als seus companys que estan amagats abans de que ells corrin cap el lloc on ha comptat. Si aconsegueixes salvar-te tens que dir “Un, dos, tres, salvat”. I si el que la “para” et pilla, li toca, al primer pillat, comptar i buscar als nens.
Hem pogut veure que molts dels llocs que s’hi jugaven avans son la majoria que es juguen ara, o bé han cambiat una mica.
Valete!
Salvete!
Trobem que aquest article aprofundeix molt bé en el tema de la magna i tot el que està relacionat amb ludis o schola. Tots els jocs que reconeixem ja han estat esmentats així que en comenterem d’altres:
VENATIO FVNE
Significa- caça amb corda
L’objectiu és atrapar la caça (aprox. 8 jugadors) tancant-los amb una corda d’uns 4 metres de llarg subjectada per els caçadors (dos jugadors). Cada cop que caçen dos, aquests passen a ser els caçadors.
MORMOLYCION
Significa- donar ensurts
Consisteix en espantar als companys posant-se unes màscares semblants a les utilitzades en el teatre romà. S’amaguen on poden esperant a que els seus amics estiguin distrets per espantar-los.
CONCHAE LVDVS
Significa- joc de la petxina
10 jugadors es divideixen en 2 equips, l’àrbitre traça una ratlla i un equip es situa a l’est (dia) i l’altre a l’oest (nit). L’àrbitre llança una petxina o un tros de ceràmica a l’aire tot cridant: Dia o nit? Si cau el costat més clar guanya el dia, això vol dir que aquest grup ha de perseguir a l’altre. Cada vegada que algú és atrapat es converteix en “ase” i ha de carregar a l’esquena al company que l’ha atrapat i es torna a llençar la petxina. El joc acaba quan tots els membres d’un dels equips són ases.
A més a més, també ens ha semblat interesant el fet de que tinguéssin una forma de calcular amb l’àbac.
Vale!
Salve!
A la Magna fan diferents activitats, tant per gent adulta com per nens petits. Aquestes són les diferents activitats que hi trobarem:
– CONFERÈNCIES
– PRESENTACIONS
– CINEMA
– TROBADA D’INSTAGRAM
– ESPAIS PATRIMONIALS
– BAETULO
– MUSEUS DEL MÓN ROMÀ
– ARTESANS DEL MÓN ROMÀ
– JORNADES DE CUINA ROMANA
– RECREACIONS HISTÒRIQUES
– TALLERS I ACTIVITATS
– CALENDARI D’ACTIVIATS
Dins de les activitats nombrades anteriorment, hi trobem:
– Menjar fora de casa a Baetulo cauponae, popinae i altres tipus d’opcions alimentàries
– Odorifera urbs: rere la flaire de l’antiga Roma
– August
– El paper de la cultura en la política d’August
– Presentació de la cervesa ZYTHI
– Presentació de Vinum Mulsum. El vi melat de l’època romana
– Cicle de Cinema Arqueològic – FICAB
– Trobada d’Instagram #descobreixBAETULO
– Les noces d’August i Lívia, un casament d’estat
– Schola Gladiatoria
– Els espais del Museu de Badalona
– Visita comentada als espais no museïtzats
I moltes més activitats de Dijous a Diumenge. Aquestes activitats són per els adults, després están les de la part infantil que és el més divertit. Jo hi participaré aquest any, i com que m’agrada relacionar-me amb els nens, participaré en la part de Iudi Romani. Les activitats que m’agradaríen fer són els Jocs d’habilitat: turbo, io-io, talus, pente litha, trunculorum ludus, grallis gradi… algun d’aquests.
Vale!
Cristina, crec que t’has despistat i has deixat aquí el comentari corresponent a l’article del 2014. Aquí calia fixar-se més en els jocs.
Trobo que heu fet bons comentaris i m’agrada que alguns de vosaltres, com la Raquel i l’Hèlia hagin triat jocs no tan coneguts, però igualment interessants.
Marçal i Fatima, no vingueu a buscar l’arc, per`que ixò demana un lloc ben protegit que no tenim i, a més, el museu no ens proporciona reproduccions d’arcs. Tot i això podreu barallar-vos amb la “turbo”, si voleu.
Paula i Ainhoa, esta bé que hagueu intentat fer assimilacions entre alguns jocs antics i els actuals i us hagueu fixa’t en el nom dels jocs en llatí.
Salve!
Després de remenar una mica el dossier sobre els jocs que portaven a terme abans els nens romans, tractaré de comentar els que m’han semblat més destacables. L’idea de tornar a enfonsar-nos en aquella època i tractar de jugar de la mateixa manera i amb els mateixos objectes amb els que ells ho feien, em sembla molt ingeniosa i sobretot, útil, perquè podrem ser capaços de divertir-nos entre nosaltres, i ens adonarem que no fa falta tenir al nostre abast les últimes tecnologies per passar una bona estona. Fins i tot, diria que és millor interactuar amb els demés ja que aprens a socialitzar i guanyes seguretat en tu mateix. En canvi, si et passes el dia tancat a casa enganxat a un cert joc virtual, no només et converteixes en una persona sedentària sinó que limites el poder conèixer a gent i fer nous amics. No obstant, en moderació, tampoc crec que faci mal a ningú, pero s’ha de ser capaç de posar un punt intermig. Cap extrem es bó.
1. PVPAS FACERE / FER NINES
M’ha agradat veure aquest joc, perquè actualment no s’hi fa, d’aquesta mena. Generalment, les coses amb les que has de ficar les mans i embrutar-te, són automàticament tretes de la llista per ser poc ‘higièniques’. Tracta sobre fabricar pel teu propi compte nines de fang a la manera romana i poden jugar al menys uns vuit alumnes, en qualsevol lloc. Pots fer-les de la mida que vulguis i representar el personatge que més t’agradi. Tot tracta aquí del gust personal. Si vols, pots fer-les estàtiques o sinó, articulades: les cames o els braços poden estar unides al cos mitjançant un cordil o un filferro.
2. FVNE ARREPERE / PUJAR PER UNA CORDA
Aquest joc sembla molt divertit, no obstant, no tots poden participar-hi perquè primerament es necessita destressa física i si no disposses d’aquesta característica, és evident que et costarà més convertir-te en el guanyador. L’he escollit perquè és un joc que es fa poc, per aquest mateix motiu abans esmentat: la gent acostuma a fer-se enrere per por a caure. L’objectiu és pujar per una corda i es necessitarà, evidentment, una corda (si és possible, fer-li nusos cada mig metre), una cinta mètrica i un guix i es pot jugar en una zona elevada i segura a on es pugui penjar la corda (per exemple, la branca d’un arbre). Poden jugar al menys 6 persones i el que s’ha de fer és pujar el més ràpid possible i qui arribi més a dalt, guanyarà, ja que l’arbritre haurà marcat amb el guix fins a on ha arribat cadascú.
3. COMAE PECTITAE / PENTINATS ROMANS
Com bé indica el seu nom, es tracta de pentinar als nostres companys adaptant-se a l’estètica romana. Necessitarem pintes, clips, agulles de cabell i il∙lustracions per fer-nos una fidel idea de com eren en aquella època. S’intentarà reproduir de la manera més exacta possible el ‘look’ que portaven. M’ha agradat aquesta activitat perquè a la gent que se li dona bé tot això del món de la perruqueria, podrà lluir-se i mostrar el seu costat més artístic i que li reconeixin el seu treball.
Vale!
Pingback: Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius | Aracne fila i fila
Bones reflexions. Gabriela, sobretot la del principi.
Pingback: Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna | Aracne fila i fila
Pingback: Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio! | El Fil de les Clàssiques