Tag Archives: Horaci

Horaci: els tòpics literaris horacians

Quint Horaci Flac, millor conegut com a Horaci, va ser un poeta líric i satíric del que segur coneixeu algun dels seus famosos tòpics literaris que va escriure en els seus poemes, com per exemple el famós “Carpe diem”.

A continuació, teniu el prezi que he fet amb la vida i obres d’Horaci, i els tòpics literaris que surten a les PAU 2015. Podeu consultar tota la pervivència i informació sobre aquests en el blog de Tòpics horacians arreu que hem fet els alumnes de llatí de 2n Batxillerat. Coneixeu més pervivencia d’Horaci?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Edgar Allan Poe i el llatí

Edgar Allan Poe és un escriptor molt famós del segle XIX i que actualment ho continua sent gràcies a les seves històries de terror. Aquest autor, encara que no ho sembli, tenia un gran interès per les civilitzacions de Grècia i Roma. A la Universitat va aprendre tant el llatí com el grec i utilitza principalment el llatí per fer diferents cites en alguns dels contes, poemes etc. que ha escrit.

Edgar Allan Poe

Un dels seus contes de terror més famosos és el de Berenice, que comença amb una cita en llatí: “Dicebant mihi sodales, si sepulchrum amicae visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas“- Ebn ZaiatAltres cites que podem trobar en els seus escrits són:

Eleonoraagressi sunt mare tenebrarum quid in eo esset exploraturi Gabriel Sionita.

A Descent into the Maëlstrom (Un descens al Maelström), Mellonta Tauta y Eureka: “mare tenebrarum(Oceà atlàntic/ món de tenebres i foscor, com el que Poe recrea en els seus textos més gòtics).

– The Purloined Letter (La carta robada): “Nil sapientiae odiosius acumine nimiocita inventada per Poe i que atribueix a Sèneca.

Thou art the man (Tu ets l’home), la frase llatina “cui bono?”, que és la pregunta sobre la qual gira el misteri del conte.

Poe també emplea i tradueix poemes en llatí en les seves narracions:
Four Beasts in One (Quatre bèsties en una):

Himne llatí:

Mille, mille, mille,
Mille, mille, mille,
Decollavimus, unus homo!
Mille, mille, mille, mille, decollavimus!
Mille, mille, mille,
Vivat qui mille mille occidid!
Tantum vini habet nemo
Quantum sanguinis effudit!

Traducció (en anglès):

A thousand, a thousand, a thousand,
A thousand, a thousand, a thousand,
We, with one warrior have slain!
A thousand, a thousand, a thousand, a thousand,

Sing a thousand over again!
Soho! — let us sing
Long life to our King,
Who knocked over a thousand so fine
Soho! — let us roar,

He has given us more
Red gallons of gore
Than all Syria can furnish of wine!

– The Pit and the Pendulum (El pou i el pèndol):

Llatí:

Impia tortorum longas hic turba furores
Sanguinis innocui, non satiata, aluit.
Sospite nunc patria, fracto nunc funeris antro,
Mors ubi dira fuit vita salusque patent.
–Quatrain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Traducció (en anglès):

Here the wicked mob, unappeased,
long cherished a hatred of innocent blood.
Now that the fatherland is saved, and the cave of death demolished;
where grim death has been, life and health appear.
rain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Algunes característiques de les cites de Poe són:

– La majoria de les cites que Edgar Allan Poe posa en els seus escrits estan en el pricipi del text ( A Tale of Jerusalem (Conte de Jerusalem) , Metzengerstein, Eleonora i Berenice).

– En el cas de The Cask of Amontillado (La bóta d’amontillado) i Berenice, les cites són una pista de com serà el final del llibre.

– Diddling Considered as One of the Exact Sciences (L’estafa, considerat com una de les Ciències Exactes), A Tale of Jerusalem, X-ing in a paragrab (X en un solt) i The Island of the Fay (L’illa de la fada). Els autors que es citen en aquests relats són Horaci, Lucà, Ciceró i Servi.

– The Purloined Letter o en Berenice, la cita inicial també es repeteix en el text, creant una doble cita.

En els seus contes i poemes podem distingir tres tipus de cites: cites d’autors llatins, cites d’autors moderns i cites inventades. Quines són les frases que posaríeu en cada tipus de cites que fa aquest autor? Quina és la traducció de cada citació?

Un dels llibres que recull moltes de les històries d’Edgar Allan Poe i el llibre que m’ha portat a fer aquest apunt és el de Contes Macabres. Aquest llibre conté en algunes narracions frases llatines al principi, com per exemple el de Berenice. Les frases que apaerixen en aquest llibre són:

Cuentos Macabros

– La cita de Berenice citada anteriorment i també apareixen altres paraules i cites: incitamentumMortuus est Dei filius; credibili est quia ineptum est: et sepultas resurrexit; certum est quia impossibili est. Al final de la història, podem tornar a trobar la primera cita que trobem a la portada del conte: Dicebant mihi sodales si sepulchrum amicae visitarem, curasmeas aliquantulum fore levatas.

El gat negre: en aquest conte, el gat que apareix es diu Plutó, igual que el déu Plutó.

– L’illa de la fada: en aquest conte, trobem en la portada una cita de ServusNullus enim locus sine genio est i també trobem una nota de l’autor que diu: Florem putares mare per liquidum aethera (P. Commire).

– La caiguda de la casa Usher: Son coeur est un luth suspendu; Sitôt qu’on le touche, il résonne (aquest últim en francès) – De Béranger.

– Morella: Al principi d’aquest conte, trobem una famosa cita del filòsof Plató: “Él mismo, solo por sí mismo, eternamente Uno y único”. També trobem la paraula palingenesia en grec παλιγγενεσία i la paraula principium individuationis en llatí.

– Ligeia: el nom de Ligeia és el femení del adjectiu homéric grec ligys (λιγύς, -εια -ύ) (sonor, agut); també es el nom d’una dríada (nimfa protectora dels boscs) en “Les Geòrgiques” (IV, 336) de Virgili.

Coneixeu aquest llibre? Sabeu d’alguna altra història d’aquest o altres autors que hi hagi paraules i frases en llatí i en grec? Seríeu capaços de traduir alguna d’aquestes frases?

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Carpe diem, quam minimum credula postero

Horaci va ser fill d’un esclau alliberat,aquest fet el marcarà profundament alhora de reivindicar el seu prestigi com a poeta després de destacar a partir de la misèria en la que va néixer. Va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia; aquests estudis li proporcionaran la profunditat filosòfica a les seves odes. Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs.

Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, i es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat. Era conscient de la rapidesa amb què passa el temps i era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida. De la seva Oda I, 11 s’extreu el tòpic del carpe diem . Aquesta oda va dirigida a Leucònoe i ens transmet un missatge directe i contundent: aprofita el moment. Aquest tòpic ha deixat una herència latent fins als nostres dies, el tòpic s’ha transformat en una filosofia de vida, molt relacionada amb els hedonistes. Els seguidors d’Epicur eren conscients que el plaer es troba en l’instant present i volien viure en un plaer continu.

No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur
en els nombres Babilònics. Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter en envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica els vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà.

M’he adonat que aquest tòpic horacià s’ha deformat amb el pas del temps i la gent ha interpretat el missatge de carpe diem com una manera de viure sense límits i gaudir del plaer sense pensar. M’agradaria pensar que el missatge d’Horaci pretén que gaudim del nostre present sense pensar en desitjos a llarg termini o perdre’ns en somnis que encara no han arribat, crec que el seu missatge realment ens esperona a gaudir dels motius que ens fan feliços en el present sense implicar viure esbojarradament només per ser servents del plaer.

Si teniu un minut us deixo adjunt un poema que he escrit inspirant-me en el tòpic d’Horaci carpe diem de l’Oda I, 11.

L’instant és el major dels tresors,
sempre canviant, sempre inesperat.

Ens inspira i deixa la seva estela,
si volguessis, podries respirar profundament,
sentir així els bategs del món al compàs dels teus.

Com la llum infinita, és present en tots,
el company del nou nadó i del vell ancià.

Portarà a les teves mans l’essència de l’univers,
en el temps que dura un vers.

Avui pot ser el dia,
en què la llum del migdia,
il·lumini davant teu els teus somnis.

Podria ser avui, sense presses,
quan trobessis un somriure inesperat,
un petit cop de vent, alegre i sorprenent.

Perquè no avui, quan tot es gira en contra,
tu trobis un instant per abraçar la soledat
i adonar-te que tens gent maca al costat.

Pensa que avui és possible
deixar anar una llàgrima,
inundant així el desert de l’oblit.

Podria ser el dia de formar un llaç,
pensar que l’única arma és una abraçada,
que despertis amb el sol que ens coneix a tots.

Ara, descobreix-te,
avui, és la millor oportunitat,
encara hi som a temps,
carpe diem!

Dani Costa
2n de batx. Llatí

Horaci: Beatus ille en l’actualitat

Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

Casa familiar d’Horaci a Venosa

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.

Nunc est bibendum, d’Horaci

La Lida ens va demanar que triéssim una oda o un èpode d’Horaci i vaig triar aquesta, sense saber ben bé el que significava. Després d’adonar-me de perquè està tan content el poeta romà, vaig pensar que més que una oda alegre era una mica macabre. Però, endinsant-me en la història, vaig descobrir, per altra banda, que el seu odi era compartit per altres contemporanis seus.

Gràcies a la Rebeca, he descobert Prezi, diguem que una actualització fantàstica del Power Point, però on-line. Per a aquesta presentació he fet recerca sobre la pervivència de la frase amb algunes imatges i també he afegit l’oda en castellà, il·lustrada amb imatges. He trobat un vídeo en holandès i llatí que ens la torna a explicar.

Després, gràcies a l’ajut de la Lida també he trobat una ruta de vins homònima al Maresme.

Què en sabeu sobre aquest tòpic d’Horaci? Què creieu de l’oda? Sabríeu trobar més pervivències del tòpic horacià?

Coty Ledesma,
Llatí i grec,
2n Batxillerat.

Horaci: Persicos odi, puer, apparatus!

Després d’haver treballat a classe Horaci, ens hem adonat que és un gran  poeta romà que ha deixat una gran petjada en la literatura de tots els temps i que es mereix el lloc, entre els grans poetes clàssics no cristians, en què el va col·locar Dante:

El bon mestre va començar a dir:

“¿Veus aquell que, espasa amb mà,

va davant dels altres tres com si en fos el senyor?

Aquell és Homer, poeta sobirà;

l’altre que ve és el satíric Horaci;

Ovidi és el tercer, i l’últim Lucà“.

DANTE, Infern IV, 85-90

Sabeu qui parla a Dante i li presenta els grans escriptors clàssics que estan a l’infern dels no batejats? Per què creieu que titlla de satíric a Horaci?

En la tasca col·lectiva proposada al fòrum del nostre Moodle, el meu treball correspon a l’oda 38 del llibre I.
Aquí Us ha agradat escoltar-lo en llatí recitat amb el ritme que es mereix l’estrofa sàfica?

En aquest power point, us he recollit  la  seva pervivència:

<

Espero que us hagi agradat i que amb els vostres comentaris i suggeriments, m’ajudeu a millorar-lo.

Plurimas gratias!

Lina Velasco

2n Btx Llatí

Horaci: “Auream quisquis mediocritatem”

Aquesta setmana,  hem treballat tots plegats Horaci, un dels poetes romans més representatius  de l’època d’August. L’activitat  tractava d’escollir un dels seus poemes i d’exposar -lo a classe, a més de fer referència a la seva pervivènvia actual  A veure què us sembla la meva presentació de l’Oda 2, 10, 5? Espero no haver trencat almenys el tòpic de l’aurea mediocritas horaciana!

Si voleu cantar aquesta oda, potser trobareu la inspiració aquí:

Laura Galán
2n  batx.  Llatí

Exegi monumentum aere perennius

Tal i com podeu veure en aquesta presentació, Horaci fou un gran poeta romà. Els seus poemes han arribat fins a nosaltres sense perdre res de la seva essència, i un clar exemple és Exigi monumentum aere perennius, però… de què tracta realment aquest poema que m’ha tocat exposar a classe aquesta setmana? Què volia expressar Horaci amb aquesta obra? Reflecteix aquest poema el caràcter d’Horaci?

En aquest altre article del nostre blog de referents clàssics en la música actual, a L’Empremta d’Orfeu, també tractem un dels vídeos relacionats amb Horaci, la cançó Non je ne regrette rien de la gran Edith Piaf, i on podeu veure una explicació més detallada sobre la relació entre aquests dos grans artistes.

Com podeu comprovar, en la presentació he utilitzat unes precioses fotografies fetes per un gran amic meu, Adrià A. Thorson, unes verdaderes delícies per a la vista!

Si en voleu més d’Horaci, III, 30, gaudiu amb l’audició en llatí d’aquest muntatge audiovisual:

Rebeca Sánchez
2n Batxillerat Llatí i Grec