Category Archives: Llatí 1r

L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

Les vies romanes

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.

Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).

Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:

“Les vies romanes o les  xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums. 

La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.

Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la  via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”

Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?

Tots els camins encara duen a Roma?

Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.

Kahoot Pensum C capituli XIII et XIV

Bon dia a tothom!

Som l’Andrea i l’Ariadna i us portem un kahoot del Pensum C capituli XIII del nostre llibre de llatí Familia Romana per se illustrata:

pensum XIII 00

Pensum C, Familia Romana Capitulum XIII

Ara l’Ariadna Ruíz i l’Ariadna Vila us presentem el Pensum C del capítol XIV.

pensum XIV (2)

1r Bat. Llatí Humanístic

Ariadna Ruiz, Ariadna Vila i Andrea Gómez
1r Batx. Llatí

Roma fa anys!

La ciutat de Roma va ser fundada i habitada en principi pels troians els quals anaven vagant fugitius, sota el comandament d’Eneas. També van tenir-hi part els aborígens, raça independent i desgovernada. És increïble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints. Roma avui celebra 2.768 anys!

L’antiga Roma estava envoltada per set turons el Palatí (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l’Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l’Aventí (Mons Aventinus).

L’any 753 aC, segons la tradició, s’esdevingué la fundació de Roma, fins al 509 aC, quan va començar la República, trobem una sèrie de set reis, el primer dels quals és Ròmul. El segon és Numa Pompili, que va donar lleis a la ciutat, enmig d’un ambient pacífic i religiós. El tecer va ser Tul·lus Hostili el qual va ser un rei bel·licós. El quart Anc Marci, que va fundar la colònia d’Òstia, el port de Roma. El cinquè va ser Tarquini el Vell, el qual va edificar el circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima. El sisè va ser Servi Tul·li, que va dividir els romans en cinc classes socials. El setè i últim va ser Tarquini el Superb que va ser un governant despòtic. Després vingué la República i finalment l’imperi amb August i… Podeu comprovar coneixements tot jugant amb aquest Kahoot sobre la història de Roma!

Si aquest any us heu perdut els actes de la celebració de Roma, podeu fer-ne un tast amb aquest vídeo!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/91mkA-G7_zM[/youtube]

Què sabeu del naixement de Roma? Dels actes de la celebració d’aniversari?… Sabríeu escriure en números romans els anys de Roma?

Feliciter Roma! Ad multos annos!

Alexia Àlvarez
4t ESO Llatí optativa 3

Bústia de Sant Jordi: Epistulae Amoris

A la bústia de Sant Jordi de l’IPM, han començat a arribar les primeres cartes d’amor en llatí (Epistulae Amoris)!

Què t’han semblat aquestes declaracions públiques d’amor en llatí? Vols compartir públicament la teva carta? No cal que siguin reals, poden ser fictícies. A què esperes?

Feliç Diada de Sant Jordi, diada del llibre, de la rosa i també de l’amor!

Una escapada romana a Nîmes i a Arle

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/CkcbUyyRxrc[/youtube]

Aquesta Setmana Santa hem fet una escapada a dues ciutats del sud de França amb un passat romà que no us podeu perdre si encara no les coneixeu: Nîmes i Arle. A Nîmes el primer cap de setmana de maig, a més, fan un espectacle de reconstrucció històrica que ben segur us agradarà: Grans Jocs Romans de Nîmes.

Grands Jeux Romains 2015 from Culturespaces on Vimeo.

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Un Sant Jordi mitològic 14-15

Des del GRUP DE TREBALL DE CLÀSSIQUES del Bages us convidem a participar en el Concurs de Fotografia Mitològica que es farà per Sant Jordi. El concurs és adreçat als alumnes de l’ESO, del  batxillerat i a tothom que vulgui participar-hi, només cal fer una fotografia i posar-li un títol adient a la temàtica proposada (mitologia o cultura clàssica).

A més, és un projecte de Pràctica Compartida entre onze instituts de Catalunya, que el fa més motivador i enriquidor per a tothom; per aquest motiu  s’ha  creat un lloc web sites on cadascú pugui penjar les fotos dels seus alumnes o companys.

portada sites

Si en voleu saber més, cliqueu  a l’apartat ALTRES i hi  trobareu un quants exemples d’aquest any.

Les bases del concurs són molt senzilles:

-Una foto en blanc o negre, en color, sèpia etc. , feta per vosaltres , no publicada a internet.

-L’envieu per correu per poder penjar-la al lloc web i, a la vegada, l’entregueu dins d’un sobre al vostre professor amb el vostre nom,  la relació entre el títol de la foto i el mite triat.

Moltes gràcies

Grup de Clàssiques del Bages