L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

• Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
• Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
• L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
• L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…],

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

• El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

• La columna Trajana, que es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

• Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

• Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

Es troben al Museu Britànic

• Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

Actualment es troba a Estranburg

• Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

A posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

• La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
• La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
• La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
• La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
• La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
• L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

• Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
• Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
• I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
• Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

  AmarAstudillo

  2n de Batxillerat