De itinere. La petjada grega a la Llombardia

Aquest Nadal hem passat uns dies a la Llombardia; hem fet estada a Milà (Mediolanum), i, des d’allà, hem visitat alguns nuclis importants: Bèrgam, Brescia, Parma, Pavia i, naturalment, el paisatge dels Alps italians, ben nevat, i, en alguns indrets, amb uns llacs bellíssims: el Llac Major, Como, Orta. Un entorn preciós per rebre el nou any 2015.

Imatge del Llac Major, en l’entorn dels Alps italians.

La veritat és que no pensava pas trobar senyals d’influència grega en aquest terreny, però alguns detalls em van sorprendre i els exposaré en aquest article.

El primer element de sorpresa el vaig trobar a la ciutat de Bèrgam, una població propera a Milà, i molt important per la seva història i riquesa artística. La ciutat alta, que és on es concentren els monuments, reuneix les principals obres d’interès que cal visitar: la catedral, la basílica de Santa Maria la Major, el baptisteri i la capella Colleoni. Precisament en aquesta capella, adossada a la basílica, hi vaig poder observar la influència de la civilització grega.

Imatge de la basílica i la capella Colleoni, a Bèrgam. [Font: Joan Molar]

La capella, que fou construïda entre 1470 i 1476, conté el mausoleu monumental de Bartolomeo Colleoni, un condottiero de la ciutat. Un condottiero era un cabdill de tropes mercenàries que estava al servei de les ciutats-estat italianes, durant els segles XV i XVI.

En la capella funerària que es va fer construir, Colleoni, un home del Quattrocento, es va envoltar de símbols clàssics. Ell mateix es comparava amb Hèrcules, pel valor heroic del personatge, i afirmava descendir d’aquest. Justament a la façana es poden veure alguns relleus amb escenes de la vida d’Hèrcules (Ἡρακλῆς -έους ὁ): Hèrcules i Anteu, Hèrcules i la Hidra (Ὕδρα -ας ἡ), Hèrcules i el toro de Creta (Κρήτη -ης ἡ) i Hèrcules contra el lleó de Nèmea.

Ja a dins de la capella es pot admirar l’arquitectura i la pintura del conjunt, plenament renaixentistes.

Imatge del sepulcre de Bartolomeo Colleoni. [Font: Joan Molar]

És en aquest espai interior on em vaig fixar en un altre detall. Es tractava del mausoleu de la filla de Colleoni, que estava situat al costat del del seu pare. Es tracta d’un sepulcre molt ben ornamentat, d’estil renaixentista. El que em va cridar l’atenció, però, no va ser la tècnica constructiva, sinó que el condottiero Colleoni havia posat a la seva filla el nom de Medea (Μήδεια). Medea és un personatge ben conegut de la cultura grega, però gens exemplar segons la moral catòlica. Ja sabeu que Medea va matar els fills que havia tingut amb Jàson (Ἰάσων -ονος ὁ) quan aquest la va abandonar, i que és considerada una mica bruixa o maga. No hem d’oblidar que Medea era neboda de Circe (Κίρκη -ης ἡ), la fetillera.

Imatge del sepulcre de Medea, la filla de Bartolomeo Colleoni. [Font: Joan Molar]

No obstant això, s’ha de considerar que, en la Itàlia del segle XV, es va produir un redescobriment de la cultura clàssica, intensificat per la desaparició de l’Imperi Bizantí, que va provocar l’exili de nombrosos erudits des de Constantinoble, capital imperial, cap a l’Occident d’Europa. Justament va ser Bizanci l’hereva de la cultura grega i oriental; des d’allà es va expandir la influència de la cultura hel·lènica. No hem d’oblidar que els sants Ciril i Metodi, d’origen bizantí, van evangelitzar i alfabetitzar els pobles eslaus.

Precisament d’estil bizantí és la cúpula de la basílica de Sant Ambròs de Milà. En la cúpula, que data del segle XIII, podem observar, escrits en l’alfabet grec, els noms dels arcàngels Miquel (ΜΙΧΑΗΙΛ) i Gabriel (ΓΑΒΡΙΗΛ).

Imatge de la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]

Hem de tenir present que, a mitjans del segle VI, un exèrcit dirigit per Narsès, general bizantí, va conquerir Milà per a l’emperador Justinià I. Milà seria bizantí fins l’any 568. Cal dir que, en la cúpula, es poden observar altres inscripcions en alfabet grec, però no són gaire intel·ligibles per a nosaltres.

Qüestions

  • Fixeu-vos en els treballs d’Hèrcules que surten esmentats a l’article. Situeu-los en el mapa de la Grècia antiga. Digueu per quines raons és famosa Nèmea. 
  • Desenvolupeu les referències mitològiques que trobeu en l’article.
  • Escriviu en minúscula, mantenint la majúscula inicial, el nom dels arcàngels que apareixen en la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà.

Χαίρετε!

Pau Molar. 1r de batxillerat

14 thoughts on “De itinere. La petjada grega a la Llombardia

  1. Marina Ruiz

    Χαίρετε!
    Hèrcules i Anteu, a Libia, en el nord d’Africa, Hèrcules i la Hidra, a Lerna, en la regió de l’Argòlida, Hèrcules i el toro de Creta, a l’illa de Creta i Hèrcules contra el lleó de Nèmea, a Nèmea, a la regió de l’Argòlida.
    Miquel i Gabriel.

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Marga, no sé si el joc de paraules és casual o volgut, però està molt ben trobat. El nostre Pausànias… La veritat és que a cada vacances ja espero la narració del Pau. Troba petjada clàssica a tot arreu…
    Marina, caldria concretar una mica més la ubicació geogràfica segons els àmbits que hem estudiat. Pel que fa a la pegunta lingüística, vols dir que has fet el que se’t demanava amb el nom dels arcàngels?

  3. Mar Alonso Garin

    Χαίρετε!
    En primer lloc, moltes felicitats pel teu treball!! Me’n alegro molt que el viatge fos tant profitós per a tu i que t’agradés tant!!
    Seguidament vaig a contestar les preguntes proposades:
    Nèmea és el nom d’una vall o territori de Cleones on Heràcles va matar el lleó de Nèmea i on se celebraven els jocs nemeics cada any.
    Nèmea no era una ciutat, però a la rodalia hi havia la ciutat de Bembina.

    -Hèrcules i Anteu: a Libia, all nord d’Àfrica,
    -Hèrcules i la Hidra, a Lerna: a la regió de l’Argòlida (Peloponès)
    -Hèrcules i el toro de Creta: a l’illa de Creta situada al Mar Egeu.
    -Hèrcules contra el lleó de Nèmea: a Nèmea, a la regió de l’Argòlida. (Peloponès)

    El nom dels Arcàngels: Miquel (Mιχαηιλ) i Gabriel (Γαβριηλ)

  4. Anna Ferrón

    Χαίρετε!

    Pau he de reconèixer, que cada cop em deixes més sorpresa amb els teus articles tant interessants d’on extreus tanta informació. Els articles sobre els viatges que realitzes són realment fantàstics. La veritat es que en el meu punt de vista, hem de anar sempre amb mil ulls, perquè no se’ns escapi cap referència grega o llatina que podem trobar quan fem una sortida, viatge. Bé, a continuació passaré a respondre les qüestions què ens planteges:

    · Fixeu-vos en els treballs d’Hèrcules que surten esmentats a l’article. Situeu-los en el mapa de la Grècia antiga. Digueu per quines raons és famosa Nèmea.
    Hèrcules i Anteu: Desert de Líbia, al nord de l’Àfrica
    Hèrcules i la Hidra : Lerna, un dels districtes de l’Argòlida
    Hèrcules i el toro de Creta : Illa de Creta, illa del mar Egeu
    Hèrcules contra el lleó de Nèmea : Nèmea, vall del territori de Cleones

    · Desenvolupeu les referències mitològiques que trobeu en l’article.
    A continuació desenvoluparé dues referències, de les que s’esmenten dins l’article.
    – Hèrcules i Anteu : Anteu, era un gegant, fill de Posidó i de Gea. Vivia al desert de Líbia, on assaltava els viatgers i els matava, ja que va prometre construir un temple al seu parede cranis humans. Hèrcules va lluitar amb ell, però cada cop que l’abatia s’aixecava amb més forces. Finalment l’heroi el va estrangular.

    – Círce : Circe fou una bruixa filla del tità Hèlios i de Perseis. El seu germà era Eetes, rei de la Còlquida i la seva germana era Pasífae, reina de Creta. Vivia a l’illa d’Eea i quan Odisseu hi va arribar, Circe, que havia convertit els seus companys en porcs, es va sentir atreta per l’heroi, al qual va convèncer de estar un any a l’illa, quan Odisseu va voler sortir , el va ajudar per anar a l’inframón per consultar Tirèsies. Aquest és un dels episodis que les companyes de grec aquest inici de curs vam llegir a la lectura,”Les aventures d’Ulisses”.

    . Escriviu en minúscula, mantenint la majúscula inicial, el nom dels arcàngels que apareixen en la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà.
    – Miquel (ΜΙΧΑΗΙΛ) : Μιχαηιλ
    – Gabriel (ΓΑΒΡΙΗΛ) : Γαβριηλ

  5. Andrea Muñoz

    Χαίρετε
    Molt bon treball Pau!! Veig que has aprofitat les vacances de nadal per viatjar i descobrir referències clàssiques.
    A continuació respondré les preguntes que ens proposes.
    *Fixeu-vos en els treballs d’Hèrcules que surten esmentats a l’article. Situeu-los en el mapa de la Grècia antiga. Digueu per quines raons és famosa Nèmea.
    Hèrcules i Ateneu: Líbia, república al nord de l’Àfrica, limita al nord amb la mar Mediterrània.
    Hèrcules i la Hidra: Es va produir a Lerna, un districte de l’Argòlida, al sud-oest de la plana a prop del mar.
    Hèrcules i el toro de Creta: Es va produir a la Grècia insular, especialment a l’illa de Creta.
    Hèrcules contra el lleó de Nèmea: a Nèmea, una ciutat del Peloponnès a l’Argòlida.
    Nèmea és el nom d’una vall del territori de Cleones (una ciutat del Peloponnès a l’Argòlida).
    Nèmea es famosa perquè allà es va produir un dels primers treballs de Heràcles. Heràcles va matar al lleó de pell forta que habitava a Nèmea es per aquest motiu que hagi esdevingut tant coneguda. a més a més a Nèmea es celebraven els jocs nemeus, fundats per Heràcles desprès de la matança del lleó. Es feien en honor a Zeus i foren un dels quatre jocs panhel·lènics, disputats a l’antiga Grècia. També a Nèmea hi havia un temple dedicat a Zeus, un temple,un estadi i altres monuments com la tomba d’Ofeltes (fill de Licurg, rei de Nemea i d’Eurídice).

    *Escriviu en minúscula, mantenint la majúscula inicial, el nom dels arcàngels que apareixen en la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà.
    GABRIEL Γαβριηλ
    MIQUEL Mιχαηιλ

  6. Mónica Martínez

    Χαίρε Pau!

    Molt bon article, com sempre! Tan de bo hagués viatjat tant com tu i a aquests llocs tan bonics ήήή!
    Bé, després de llegir el teu article he respòs algunes de les teves preguntes:

    1. Fixeu-vos en els treballs d’Hèrcules que surten esmentats a l’article. Situeu-los en el mapa de la Grècia antiga.

    Hercules – Anteu: Desert de Líbia. En l’antiga grècia el terme Líbia era utilitzat per a designar el nord d’Àfrica i Egipte, és a dir, que el desert estava situat a la Magna Grècia.

    Hercules – Hidra: El llac de Lerna al golf de l’Argòlida, que es trobava a la Grècia continental, central, a la península del Pel·loponès.

    Hercules – toro de Creta: A Creta. Creta era la illa més gran de l’antiga Grècia, formava part de la Grècia insular i estava situada al Mar Jònic.

    Hercules – Nèmea: A Nèmea. Nèmea era una regió situada a l’Argòlida que es trobava a la Grècia continental, central, a la península del Pel·loponès.

    2. Desenvolupeu les referències mitològiques que trobeu en l’article.

    Hércules i Anteu → Anteu era un gegant fill de Possidó i de Gea que Hercules va haver de matar per a completar un dels seus dotze treballs. El gegant, matava als viatgers del desert de Líbia.
    Així, quan l’heroi l’intentà matar, cada cop que l’abatia, el gegant s’aixecava cada cop amb més força. Finalment Hércules va comprendre que això era degut al contacte amb la seva mare (la terra) i el va estrangular a l’aire.

    Hércules i la Hidra de Lerna → L’Hidra era un monstre marí en forma de serp policèfala ( πολύς, ή, ύ + κεφαλή, ής) (tenia set caps i cada cop que en tallaves un en sorgien dos més) i amb alè verinós. També Hércules la va haver de matar per a completar un dels dotze treballs.
    Així Hércules, aguantant la respiració va començar a tallar els caps de l’Hidra i per tal de que aquests no ressorgissin, Lolau, escuder d’ Hércules, l’ajudava cremant les ferides amb una torxa. Finalment van donar mot a l’Hidra, Hércules la va destripar i va mullar les seves fletxes amb el verí del monstre, causant que les ferides que provoquessin les fletxes fossin letals.

    3. Digueu per quines raons és famosa Nèmea.

    La vall de Nèmea és famosa perquè duu el nom del lloc on es va matar al Lleó de Nemea. Aquest Lleó era un animal que infundia terror per aquest territori. Hi ha diverses versions sobre el seu origen però se son considerar fill de Tifó i Equidna o d’Ortre i Quimera.
    La seva captura i mort va formar part d’un dels 12 treballs d’Hecules.
    Per a matar-lo, com que era invulnerable, l’heroi l’hagué d’estrangular, després li va treure la pell i es va fer una capa.
    Els déus van transformar-lo en la constel·lació del Lleó.

    4. Escriviu en minúscula, mantenint la majúscula inicial, el nom dels arcàngels que apareixen en la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà.

    Miquel → ΜΙΧΑΗΙΛ → Μιχαηιλ

    Gabriel → ΓΑΒΡΙΗΛ → Γαβρηλ

    Espero haver encertat!

  7. Teresa Devesa i Monclús

    M’agrada, Mònica, que sempre que puguis aprofitis per comentar alguna etimologia, en aquest cas l’adjectiu “policèfal”.
    El tema de la geografia el tenim més fluix. A veure si algú m’ubica els topònims utilitzant la terminologia per àmbits geogràfics que hem après.

  8. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Moltes gràcies, Margalida, per haver seguit els meus articles una vegada més. Igualment, moltes gràcies per haver estudiat els dos poemes tràgics titulats cada un “Medea”, d’Eurípides i Sèneca respectivament, i per haver creat el bloc “El fil de Medea”, en què tracta la pervivència d’aquesta heroïna. És molt important que, entre tots, contribuïm que el record dels clàssics no s’extingeixi mai . Us animo a estirar del fil de les referències clàssiques que trobeu en aquest article.
    Estic molt content d’haver vist ja que s’ha ubicat l’escenari de quatre treballs d’Hèrcules. A veure qui s’atreveix amb la resta de missions. Mar, has sabut explicar bastant bé la raó mitològica de la importància de Nèmea. I ara, una pregunta: quin poeta és l’autor de les odes Nèmees, així com de les
    “odes Olímpiques” (Olímpia), “odes Pítiques” (Delfos) i “odes Ístmiques (Corint)”?
    Mònica, t’has oblidat de passar a minúscula la la iota de ΓΑΒΡΙΗΛ.

    Χαίρετε!

  9. Anna Ferrón

    Χαίρετε!

    Com he vist que el Pau en el comentari ens ha animat a fer una altre tasca, intentaré relaitzar-la.
    Qui és l’autor de les obres Nèmees? Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus)va ser un poeta líric grec. Nascut a Beòcia, autor d’importants epinicis, és considerat un dels més grans exponents de la lírica coral.

  10. Teresa Devesa i Monclús

    Felicitats, Pau, per anar fent el seguiment dels comentaris, un cop ja publicat l’article, i per incentivar la participació tot proposant nous reptes. I felicitats també, Anna, per recollir la proposta i buscar de seguida la identitat del poeta.
    Per cert, a mi se m’havia passat aquesta iota perduda de la Mònica…

  11. Mónica Martínez

    Gràcies Pau, tens raó!
    La paraula escrita correctament és: Γαβριηλ.

    Χαίρετε!

  12. Pingback: De itinere: Els clàssics a la província de Jaén | Aracne fila i fila

  13. Mireia Sánchez Cano

    Xaipe!!

    És maquissim!! Quins paisatges, quina arquitectura i quina pintura!! Fa molt de goig i personalment moltes ganes de visitar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *