APOL·LO I DAFNE, LLORER, PERFUM I ACTRIU (DAFNE FERNÁNDEZ)
Coneixeu el mite d’Apol·lo i Dafne? Què en sabeu? Quina pervivència té en la literatura, l’art…?
Francesc Franquet Yerro
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Xaipe!
Dafne era filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, va ser una nimfa dels boscos mitològica, que a més era sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat de la terra. Actualment, la corona feta de llorer encara es fa servir, per exemple, per coronar alguns guanyadors de les olimpíades.
Χαιρε!
Molt bon apunt! Dafne era una nimfa filla del déu del riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa. Aquesta nimfa la conec sobretot perque en Història de l’art vaig tindre que fer una exposició sobre l’escultura d’Apol·lo i Dafne, la qual representa el famós mite entre aquests dos personatges i que forma part de la famosa obra de “Les Metamorfosis” d’Ovidi. L’estàtua representa just l’instant en que Apol·lo, qui persegueix a Dafne, toca el cos de Dafne i aquesta es comença a transformar en un llorer.
Xaipe!
Dafne es un nombre propio femenino de origen griego en su variante en español. Deriva del nombre griego Δάφνη (Daphne)
Tmbe conec aquets nom per la actora Dafne Fernadez.
Dafne va ser una nimfa filla del déu del riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa. La corona de llorer encara avui s’utilitza com a premi per a guanyadors. L’estàtua representa l’instant en que Apol·lo, qui persegueix a Dafne, toca aDafne i aquesta es comença a transformar en un llorer.
Pingback: Més referències mitològiques en l’art: Apol·lo i Dafne de Bernini | El fil del mite grec
Bonum Diem!
Dafne era una nimfa filla del déu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia.
El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d’Eros, l’estimava, però ella no li corresponia i l’esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va trobar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l’arbre que des d’aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.