Tag Archives: Cicle micènic

Gimcana mitològica III: El cicle micènic

Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.

Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:

  • Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
  • Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i Pèlops, Agamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra

Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat Theoi, Wikimedia Commons, Xtec, Ancient Rome (RU)…

Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.

Fins aviat aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

Emporiae MMXI: Mosaic del sacrifici d’Ifigenia

El passat 13 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO, 1er i 2on de batxillerat, de grec i llatí, vam fer una sortida a Empúries, on una actriu que feia de Iulia, ens va explicar la ciutat romana i, molt per sobre, la grega. Posteriorment, un cop dins el museu, la nostra tasca va ser explicar als companys la tècnica dels mosaics i, concretament, el mosaic del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges.

El punt de partida de la nostra investigació va ser aquest article, on vam trobar un puzzle del mosaic i un vídeo per si necessiteu ajuda amb els personatges. Vet aquí el resultat final.

La Marina va explicar la tècnica de fer mosaics

Els romans utilitzaven els mosaics per decorar els paviments de les cases. Els materials que s’utilitzaven eren normalment marbres de colors (basalts, granit, pòrfir, serpentina), pedres semiprecioses (malaquita, lapislàtzuli, cornalina) o fins i tot podien ser de vidre o esmalt, o de ceràmica. Els primers mosaics deriven dels primers paviments hel·lenístics, que són fets de còdols amb figures i dibuixos blancs a sobre d’un fons fosc. Més endavant, a Macedònia van començar a remarcar les figures dels còdols amb terracota, també eren de colors blancs i foscs. Les primeres referències gregues de mosaics són del segle I aC a la literatura. Aquests mosaics es trobaven en un vaixell, que tenia els paviments de mosaics fets amb pedres precioses. A Delos es troben molts tipus de mosaics. A partir del segle II aC va ser quan es va difondre la tècnica musiva.

L’opus tessellatum és la tècnica, en general, de fer mosaics. Ara bé, la tècnica que van utilitzar per fer aquest emblema, part central del mosaic en què trobem un dibuix, va ser l’opus vermiculatum, tècnica en què s’utilitzaven tessel·les molt petites per aconseguir traçar el que serien les pinzellades d’un quadre. En canvi, si el mosaic estava format peces molt més grans, s’anomenava opus sectile; estava fet amb peces de marbre, normalment disposades formant formes geomètriques. També hi ha l’opus spicatum, que és un paviment compost per maons col·locats de manera que formaven com una espina de peix.

Aquest mosaic el van trobar en una domus romana i actualment es conserva al Museu Arqueològic d’Empúries. Sembla que l’emblema el va fer a Atenes algun artista entre els segles II i I aC i el van portar a Empúries, on el van encaixar a un mosaic més gran. L’emblema el van fer seguint l’opus vermiculatum. Hi predominen els colors verd, vermell i blanc. Al voltant de l’emblema hi havia un mosaic opus tessellatum de color blanc i amb senefes geomètriques de color negre a la part més exterior.

La Thaïs va explicar el mite del sacrifici d’Ifigenia i els seus personatges

El mite d’Ifigenia està situat al cicle Troià de Grècia, quan l’exèrcit d’Agamèmnon està aturat a Àulida (en grec Αὐλίς, un antic poble de Beòcia) i no pot sortir cap a Troia per rescatar Hèlena perquè Àrtemis, Diana en llatí, deessa de la cacera i la castedat, s’havia enfadat amb el rei Agamèmnon per caçar un dels cérvols sagrats de la deessa i, aquesta havia aturat els vents.

Per això, Agamèmnon, rei de Micenes, pregunta a Calcant, un endeví, com aplacar la ira de la dea i aquest li diu que ha de sacrificar a la dona més bella, Ifigenia, perquè els deixi marxar d’Àulida. Aquest en un principi s’hi va negar, però en veure que no tenia una altre alternativa, va acceptar.

Llavors, va manar cridar la seva filla, que era a Micenes amb la seva mare, amb el pretext de casar-la amb l’heroi semidiví Aquil·les, de manera que, quan aquesta arribés, Calcant seria l’encarregat d’immolar-la en nom de la dea.

Segons Eurípides a Ifigenia a l’Àulida, finalment Àrtemis es compadeix del noia i la substitueix per una cèrvola. El mateix autor a Ifigenia entre els taures la presenta convertida en la seva sacerdotesa a Tàuride.

Havíem pensat en dir els personatges del mosaic nosaltres mateixes, com vam fer a Empúries, però finalment hem decidit que ens agradaria veure si sou capaços de diferenciar cadascún dels personatges.

I per anar més enllà, a les imatges que hi ha en el muntatge fotogràfic següent, podríeu identificar els personatges que apareixen i dir de quin tipus de repesentació es tracta? Comenceu pel mosaic d’Empúries mateix, segons la numeració que apareix en la imatge que encapçala l’article i, després d’identificar les altres representacions del muntatge, compareu-les amb ella.

Per concloure, volem dir que la sortida, en general, va estar molt bé, ja que la Iulia explicava com si hagués estat allà realment durant el segle I aC i feia comparacions entre el nostre món i el seu. Per descomptat, nosaltres no vam arribar a tant de nivell com el que tenien ella, però vam fer-ho tan bé com vam poder.

Thaïs Jiménez i Marina Garcia
2n Batx. Grec i llatí