Category Archives: General

Santiago Posteguillo, Premi Barcino 2014

Santiago Posteguillo

En aquest apunt tractarem una mica de literatura, concretament de novel·la històrica. Aquest mes s’ha fet el Congrés de Novel·la Històrica 2014. Santiago Posteguillo amb ‘Trilogía de Escipión’, que se situa a l’Antic Imperi Romà, ha guanyat el premi Barcino d’enguany. Aquí teniu un enllaç molt interessant a una notícia del telenotícies vespre de Tv3  d’ahir (Vid. minut 27).

També hi ha una lleugera explicació, un resum, d’aquesta trilogia als Matins de Tv3. A El Periódico, al diari Ara

A Aracne, ja tenim una entrada amb la recomanació del professor d’Educació Física del nostre institut, n’Alfred, i a més un dels nostres companys de classe, l’Arnau Lario, s’ha llegit la trilogia completa i ens contestarà unes preguntes:

·De què tracta la trilogia?

Arnau: Té dues trilogies i tracta de Escipió l’africà, un general del segle III a-C que lluità contra Annibal. I tracta de la seva vida i la seva trajectòria militar.

·Quin dels tres llibres t’ha agradat més?

Arnau: El que més m’ha agradat és el tercer llibre.

·Per què ens la recomanaries?

Arnau: És fàcil de llegir i interessant per a la gent que no sap gaire del tema és facil i aprens molt.

 Us hi animeu?

Judit Giménez

2n Batx. Llatí i Grec

Els set reis de Roma

Una de les lectures que entren a la selectivitat és el primer llibre d’Ab urbe condita de Tit Livi, la qual ens narra la història de Roma des dels seus inicis fins a l’any 9 dC. En aquesta presentació que us he preparat podreu veure els set reis que van regnar a Roma des del 753 a.C fins el 509 a.C. si en voleu saber més llegiu Els orígens de Roma en traducció de Bàrbara Matas.

Powered by emaze

María Mayor
2n Bat
Llatí

Anàlisi d’anuncis amb referents (I)

Com ja us vam prometre a l’última entrada al blog, anem a analitzar els dos primers anuncis de la nostra presentació Drive.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q8lxGGx0R04[/youtube]

 

L’home protagonista assumeix el poder de Zeus,—déu grec considerat pare dels déus i dels homes— i es veu com una persona poderosa, que ho pot tot, com un heroi, fins i tot. Es pot veure la clara prepotència (de Zeus), i l’erotisme de les deesses (per Afrodita/Venus), per tant Zeus li dóna la força amb la qual guanya el nostre protagonista, i Afrodita/Venus l’atracció eròtica.

Al final del vídeo, podem veure l’explotació del món de les deesses gregues, i també de l’erotisme, com eina útil per a la publicitat.

El missatge que l’anunci ens vol transmetre és que la persona que utilitzi aquesta colònia tindrà la força dels déus i l’atractiu de les deesses.

A la imatge del vídeo tenim el món clàssic i, com hem dit anteriorment, la força de Zeus i l’atractiu de les deesses, especialment de la dea de l’amor i el sexe.

Al so, trobem una cançó que ens fa veure la força, el fet de que sigui un guanyador, i per suposat, tot gràcies a la colònia. La lletra de la cançó encara ens deixa més clar que és millor que ningú, i que és ell el que guanyarà.

I per últim, al text, la paraula llatina invictus, que en anglès també vol dir «invicte», la qual es refereix a un equip o lluitador que no ha perdut cap lluita.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cMGhXqAtrWQ[/youtube]

 

A aquest anunci de colònia per a home, el protagonista està en un colosseu romà. Recordem que en el colosseu romà es feien lluites entre gladiadors, i que, per tant, aquest home ens indica indirectament que ha guanyat, que és ell el que mana aquí, el que té el poder. L’erotisme juga aquí també una part força important, ens diu que aquesta colònia és per a homes força forts i amb una bellesa inqüestionable.

A la imatge, trobem el colosseu romà, sense cap ànima, com si s’estigués preparant per un combat imminent.

Al so, podem escoltar un tambor de fons, per donar-li intensitat. Aquesta balada instrumental sembla dir-nos que tot està a punt per a la lluita.

La lletra és inexistent, en aquest anunci —obviant el nom de la fragància—.

 

¿Us ha agradat? ¿Què penseu que aquests anuncis tinguin tants referents clàssics? ¡Comenteu tot el que vulgueu!

 

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Tot un món de referents: els anuncis…

Per començar, què és la publicitat? La publicitat s’utilitza per incitar els consumidors a comprar alguna cosa, i és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització. La publicitat utilitza determinats aspectes per fer-la més atractiva; són un exemple les paraules en altres idiomes, la història passada, la mitologia i la llegenda, l’erotisme…

Nosaltres analitzarem durant aquest any més anuncis amb referents clàssics que exposem en aquesta presentació de Drive segons els tres elements clau: la imatge, el so i el text. Esperem que us agradi!

1. Anàlisi d’anuncis amb referents I
2. Anàlisi d’anuncis amb referents II
3. Anàlisi d’anuncis amb referents III
4. Anàlisi d’anuncis amb referents IV
5. Anàlisi d’anuncis amb referents V
6. Anàlisi d’anuncis amb referents VI

In proximum!
Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t C. Optativa 3.

La reconstrucció històrica més didàctica

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

La funció dels casos en grec

El grec és una llengua indoeuropea arcaica. Com a llengua flexiva diferencia el sistema nominal del verb. Pel que fa la funció en el nom o declinació, fa una funció de les categories del gènere, el nombre i el cas. En grec clàssic, hi ha cinc casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu. Vet aquí la seva funció sintàctica:


Marta Gallardo
2n Batx. Grec
(Grec 1 i 2 ed. Teide)

Etimologia i medicina: ἰατρός, -οῦ (ὁ)

Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ). Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:

  • iatrofòbia: que està formada per ἰατρός “metge”+ φόβος “por”.

Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:

  • pediatria: que està formada per παῖς, παιδός “nen” +  ἰατρός  “metge”.

Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.

Castellà Pediatría Psiquiatría
Català Pedriatria Psiquiatria
Francès Pédiatrie Psychiatrie
Anglès Pediatrics Psychiatry
Alemany Pädiatrie Psychiatrie
Portuguès Pediatria Psiquiatria

Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):

  • pediatria: Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
  • psiquiatria: És la ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.

Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.

-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?

-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?

-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?

Χαίρετε!

Andrea Muñoz Rodríguez

2.2

Sobre els vicis de les dones

La sorprenent història d’un manuscrit perdut fa 400 anys i que aviat veurà la llum.

Joan Baptista Binimelis

A cavall entre els segles XVI i XVII va viure a Mallorca un dels homes més genials i excepcionals de l’època. Aquí relatarem la seva història. Es deia Joan Baptista Binimelis i va néixer a Manacor el 1539. Com a bon humanista, va ésser una figura polifacètica: eclesiàstic, metge, historiador, escriptor, matemàtic, astrònom, autor dels projectes de diverses torres de defensa de Mallorca i d’alguns invents que se li atribueixen, entre d’altres. D’orígens humils i pagesos, estudià medicina a València i destacà pels seus estudis sobre la sífilis amb la publicació de l’obra “De morbo Gallico”, Sobre el mal francès, nom pel qual era coneguda aquesta malaltia a Espanya. Continuà el seus estudis a Roma i, a Mallorca, es relacionà amb les esferes del poder, fins que caigué en desgràcia arran d’un procés inquisitorial. Fou acusat de tenir un comportament indecorós amb les monges del convent de Santa Clara de Palma, al qual acudia per confessar.

En octubre de 1604, quatre monges del convent de Santa Clara acudiren al Tribunal de la Santa Inquisició per denunciar-lo. Les actes del Tribunal recullen les següents declaracions: “una dixo quel dicho Binimelis era confesor de las monjas de su convento y que por tiempo de quatro años poco más o menos que la confesó muchas y diversas vezes, que debían ser 50 veces cada año, creya que después de haverla confesado, él la besaba en la boca y la abraçava y tenía tocamientos deshonestos con ella …y la deçia que aquello no era pecado pues no tenía mala intención.”(sic)

“El segundo testigo dixo que havría como diez años que siendo confesor el dicho Binimelis de su monasterio havía començado a tener conversación con ella y a tocarla las manos y después toda la persona y que una vez después de haverla confesado y comulgado inmediatamente la llamó al confesionario y la dixo que le havían dicho que ella tenía cierto accidente y quiso la ver y la vió las partes deshonestas”. (sic)

Per la seva part, a la primera audiència del 15 de juny de 1605, Joan Baptista Binimelis declarà en la seva defensa davant del Tribunal el següent: “dixo ser sacerdote y doctor en medicina, natural de Manacor y confesó ser verdad todo lo que los dichos testigos decían contra él, pero que siendo confesor de dichas monjas y viendo que tenían ciertos accidentes y enfermedades, havía tenido necesidad para curarlas de tocarlas el cuerpo y así las havía tocado muchas vezes, y que aunque algunas vezes las havía tocado más de lo que era necesario no havía sido en la confesión.” (sic)

El sant Ofici el va declarar culpable el 7 de juliol de 1605 i li va prohibir a perpetuïtat confessar homes i dones, celebrar la missa durant sis mesos i el condemnà a pagar pagar 25 ducados.

Binimelis, tal vegada mogut per la rancúnia, escrigué l’obra “De vitiis mulierum”, Sobre els vicis de les dones, un tractat d’intenció plenament antifeminista, on atribueix a la dona tots el tòpics misògins existents a la seva època, basant-se en una llarga llista de cites de la Bíblia i d’autors clàssics com Aristòtil, Plutarc, Heròdot, Ovidi i Plató.

Tanmateix, aquesta obra mai no va arribar a publicar-se i després de la mort de l’autor a 1616 el manuscrit es cregué perdut, fins que fa pocs anys l’investigador Gabriel Ensenyat descobrí que es conservava a l’Arxiu del Regne de Mallorca. I gràcies a aquesta troballa, un equip de filòlegs clàssics dirigits per Alexandre Font i integrat per Àngela Martí, Mireia Mulet i jo mateix, ha pogut transcriure el tractat inèdit fins ara i presentar una traducció al català que ja es pot trobar a les llibreries.

PEP CAMPILLO

Professor de Llengües Clàssiques

Institut Joan Alcover, Palma de Mallorca

 

Referents clàssics en la Fira d’Economia Feminista

La Fira d’Economia Feminista 2014  s’ha celebrat el 14 i 15 de novembre a l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló, al barri de Sants de Barcelona. En el marc de la fira hi ha hagut xerrades, tallers, debats, presentació d’experiències i tenderolada de col·lectius, tot  un espai de trobada on posar en comú, debatre i crear unes relacions econòmiques feministes.

En el cartell de la fira, quins referents clàssics hi trobeu?

Fixeu-vos bé en aquest cartell de la Coperativa d’assessorament jurídic i transformació social, quin possible acrònim (del grec ἂκρος, “punt més alt”, i ὂνομα, “nom”) hi veieu?

Fotografia de Mercè Otero

Fotografia de Mercè Otero

Molts ànims per al tancament de la primera avaluació, avant!

Mercè Otero
Professora jubilada de llatí, IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Emporiae MMXIV A.D: Memorandum Emporiarum

Al llarg de tota la nostra estada a Empúries vaig poder fer més de 300 fotos, però després d’una acurada selecció hi ha aproximadament 100 imatges que conformen aquest fotomuntatge. 

Des de ja entono el mea culpa per la qualitat de les fotos!!

Espero que la visita us hagi agradat i que encara recordeu coses que vam veure a Empúries. Si no és així i necessiteu ajuda per fer l’exercici següent, podeu consultar la fantàstica crònica de l’Ainhoa.

Identifiqueu un mínim de 5 llocs del jaciment que apareixen en el vídeo i expliqueu-ne el que recordeu. Indiqueu el minut i segon del vídeo a què us referiu i mireu de no repetir els que s’hagin triat als comentaris anteriors.

Amar Astudillo
2.2