La sorprenent història d’un manuscrit perdut fa 400 anys i que aviat veurà la llum.
Joan Baptista Binimelis
A cavall entre els segles XVI i XVII va viure a Mallorca un dels homes més genials i excepcionals de l’època. Aquí relatarem la seva història. Es deia Joan Baptista Binimelis i va néixer a Manacor el 1539. Com a bon humanista, va ésser una figura polifacètica: eclesiàstic, metge, historiador, escriptor, matemàtic, astrònom, autor dels projectes de diverses torres de defensa de Mallorca i d’alguns invents que se li atribueixen, entre d’altres. D’orígens humils i pagesos, estudià medicina a València i destacà pels seus estudis sobre la sífilis amb la publicació de l’obra “De morbo Gallico”, Sobre el mal francès, nom pel qual era coneguda aquesta malaltia a Espanya. Continuà el seus estudis a Roma i, a Mallorca, es relacionà amb les esferes del poder, fins que caigué en desgràcia arran d’un procés inquisitorial. Fou acusat de tenir un comportament indecorós amb les monges del convent de Santa Clara de Palma, al qual acudia per confessar.
En octubre de 1604, quatre monges del convent de Santa Clara acudiren al Tribunal de la Santa Inquisició per denunciar-lo. Les actes del Tribunal recullen les següents declaracions: “una dixo quel dicho Binimelis era confesor de las monjas de su convento y que por tiempo de quatro años poco más o menos que la confesó muchas y diversas vezes, que debían ser 50 veces cada año, creya que después de haverla confesado, él la besaba en la boca y la abraçava y tenía tocamientos deshonestos con ella …y la deçia que aquello no era pecado pues no tenía mala intención.”(sic)
“El segundo testigo dixo que havría como diez años que siendo confesor el dicho Binimelis de su monasterio havía començado a tener conversación con ella y a tocarla las manos y después toda la persona y que una vez después de haverla confesado y comulgado inmediatamente la llamó al confesionario y la dixo que le havían dicho que ella tenía cierto accidente y quiso la ver y la vió las partes deshonestas”. (sic)
Per la seva part, a la primera audiència del 15 de juny de 1605, Joan Baptista Binimelis declarà en la seva defensa davant del Tribunal el següent: “dixo ser sacerdote y doctor en medicina, natural de Manacor y confesó ser verdad todo lo que los dichos testigos decían contra él, pero que siendo confesor de dichas monjas y viendo que tenían ciertos accidentes y enfermedades, havía tenido necesidad para curarlas de tocarlas el cuerpo y así las havía tocado muchas vezes, y que aunque algunas vezes las havía tocado más de lo que era necesario no havía sido en la confesión.” (sic)
El sant Ofici el va declarar culpable el 7 de juliol de 1605 i li va prohibir a perpetuïtat confessar homes i dones, celebrar la missa durant sis mesos i el condemnà a pagar pagar 25 ducados.
Binimelis, tal vegada mogut per la rancúnia, escrigué l’obra “De vitiis mulierum”, Sobre els vicis de les dones, un tractat d’intenció plenament antifeminista, on atribueix a la dona tots el tòpics misògins existents a la seva època, basant-se en una llarga llista de cites de la Bíblia i d’autors clàssics com Aristòtil, Plutarc, Heròdot, Ovidi i Plató.
Tanmateix, aquesta obra mai no va arribar a publicar-se i després de la mort de l’autor a 1616 el manuscrit es cregué perdut, fins que fa pocs anys l’investigador Gabriel Ensenyat descobrí que es conservava a l’Arxiu del Regne de Mallorca. I gràcies a aquesta troballa, un equip de filòlegs clàssics dirigits per Alexandre Font i integrat per Àngela Martí, Mireia Mulet i jo mateix, ha pogut transcriure el tractat inèdit fins ara i presentar una traducció al català que ja es pot trobar a les llibreries.
PEP CAMPILLO
Professor de Llengües Clàssiques
Institut Joan Alcover, Palma de Mallorca
No sé si m’agradarà el contingut de l’obra de Binimelis, però, sens dubte amb la seva publicació heu contribuït de manera ben acurada a la seva difusió i a donar a conèixer arreu un humanista mallorquí. M’ha emocionat veure reunits tot un floret de paisans i amics, dirigits pel savi illenc Alexandre Font. Certament els lectors amb ‘Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable’ poden fer festa grossa i poden passar-s’ho bé o enfadar-se amb la misogínia de Binimelis: “totes les dones són dolentes”, “dels vicis de les dones”, “de la supèrbia i hipocresia de les dones”, de llur “xerrameca i curiositat”, de la seva ambició i tossuderia, de la seva luxúria i iracúndia, i d’altres extrems igualment saborosos…
Moltes gràcies, Pep!L’enhorabona a tots i d’una manera molt especial al professor Alexandre Font i Jaume.
Salve!
Molt bon article! La veritat esque mai havia sentit a parlar de Joan Baptista Binimelis i pel que vist fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartograf i astrònom mallorquí.
Va fer els primers estudis a Mallorca. Durant la dècada del 1560 va estudiar Medicina a la Universitat de València. Tornà a Mallorca, féu alguns viatges i s’ordenà sacerdot. Aconseguí alguns càrrecs i beneficis dins de la diòcesi de Mallorca. Va escriure algunes obres sobre matemàtiques, medicina, astronomia i història en català, castellà i llatí i realitzà un mapa descriptiu de Mallorca i un plànol de Palma no conservat; gairebé tots aquests textos s’han transmès només per via manuscrita i alguns s’han perdut.
Estudià medicina a València i destacà pels seus estudis sobre la sífilis amb la publicació de l’obra “De morbo Gallico”, Sobre el mal francès, nom pel qual era coneguda aquesta malaltia a Espanya.
El van acusar de haver tocat massa les dones més del que les havia de tocar mentre confessàven per tant El sant Ofici el va declarar culpable el 7 de juliol de 1605 i li va prohibir a perpetuïtat confessar homes i dones, celebrar la missa durant sis mesos i el condemnà a pagar 25 ducados.
De vitiis mulierum”, Sobre els vicis de les dones, un tractat d’intenció plenament antifeminista, on atribueix a la dona tots el tòpics misògins existents a la seva època, basant-se en una llarga llista de cites de la Bíblia i d’autors clàssics com Aristòtil, Plutarc, Heròdot, Ovidi i Plató. Finalment el van trobar i van fer una adaptació en català d’aquesta obra
M’ha semblat interresant ja que ara se una cosa més !
Hola, Margalida. Som n’Àngela Martí. No ens coneixem personalment, però som seguidora del teu bloc i aprofit per donar-te l’enhorabona.
Sí, la misogínia de Binimelis s’ha de mirar amb distància i ironia per poder assaborir aquesta obra. Afortunadament, és un visió de la dona que avui està superada… o potser no tant, si hi pensam detingudament. Esperam que t’ho passis tan bé llegint-lo com nosaltres fent la traducció; en certs passatges vàrem fer vertaderes panxades de riure! Que vagi de gust i novament enhorabona per l’Aracne.
Moltes gràcies, Àngela! De ben segur, en gaudiré. Eres l’única de tot l’equip que no coneixia i ara, almenys per part meva, ens acabem de conèixer virtualment i me n’alegro ben molt. L’enhorabona més sentida i espero retrobar-te ben aviat.
Bon dia Margalida, el professor Alexandre Font me demana que te faci arribar el seu agraïment:
“Margalida, moltes gràcies per tots els elogis que dediques al llibre i a aquest equip, sense el qual avui no podríem tenir aquesta obra de Binimelis. El que em dediques a mi, massa sé que no és cert. Què més voldria jo!
Amb els teu comentari, i amb els que hi pugui haver, bons i dolents, d’alguna manera et fas partícip d’aquesta tasca que ens hem proposat: donar a conèixer Joan Baptista Binimelis.
Salut i força en la defensa, a l’aula i fora d’ella, de les nostres segones llengües! Alexandre”
Binimelis i les dones, article de Maria Toldrà.
http://mariatoldra.wordpress.com/2014/11/21/binimelis-i-les-dones/
Pep, moltes gràcies per deixar aquí els entranyables mots del professor Alexandre Font a qui vaig conèixer fa molts anys, quan encara jo estudiava a Mallorca amb la professora Coloma Blanes i Blanes.
salve
m’ha agradat molt, ie entès molt bé l’explicació
vale