Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ). Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:
iatrofòbia: que està formada per ἰατρός “metge”+ φόβος “por”.
Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:
pediatria: que està formada per παῖς, παιδός “nen” + ἰατρός “metge”.
Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.
Castellà
Pediatría
Psiquiatría
Català
Pedriatria
Psiquiatria
Francès
Pédiatrie
Psychiatrie
Anglès
Pediatrics
Psychiatry
Alemany
Pädiatrie
Psychiatrie
Portuguès
Pediatria
Psiquiatria
Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):
pediatria: Branca de la medicina que estudia el creixement i les malalties dels infants.
psiquiatria: És la ciència que estudia i tracta els desordres i les malalties mentals.
Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.
-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?
-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?
-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?
Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.
Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.
Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.
La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia gregaantiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.
Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.
El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.
Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.
Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.
Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!
Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?
Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.