Com ja us vam prometre a l’última entrada al blog, anem a analitzar els dos primers anuncis de la nostra presentació Drive.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q8lxGGx0R04[/youtube]
L’home protagonista assumeix el poder de Zeus,—déu grec considerat pare dels déus i dels homes— i es veu com una persona poderosa, que ho pot tot, com un heroi, fins i tot. Es pot veure la clara prepotència (de Zeus), i l’erotisme de les deesses (per Afrodita/Venus), per tant Zeus li dóna la força amb la qual guanya el nostre protagonista, i Afrodita/Venus l’atracció eròtica.
Al final del vídeo, podem veure l’explotació del món de les deesses gregues, i també de l’erotisme, com eina útil per a la publicitat.
El missatge que l’anunci ens vol transmetre és que la persona que utilitzi aquesta colònia tindrà la força dels déus i l’atractiu de les deesses.
A la imatge del vídeo tenim el món clàssic i, com hem dit anteriorment, la força de Zeus i l’atractiu de les deesses, especialment de la dea de l’amor i el sexe.
Al so, trobem una cançó que ens fa veure la força, el fet de que sigui un guanyador, i per suposat, tot gràcies a la colònia. La lletra de la cançó encara ens deixa més clar que és millor que ningú, i que és ell el que guanyarà.
I per últim, al text, la paraula llatina invictus, que en anglès també vol dir «invicte», la qual es refereix a un equip o lluitador que no ha perdut cap lluita.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cMGhXqAtrWQ[/youtube]
A aquest anunci de colònia per a home, el protagonista està en un colosseu romà. Recordem que en el colosseu romà es feien lluites entre gladiadors, i que, per tant, aquest home ens indica indirectament que ha guanyat, que és ell el que mana aquí, el que té el poder. L’erotisme juga aquí també una part força important, ens diu que aquesta colònia és per a homes força forts i amb una bellesa inqüestionable.
A la imatge, trobem el colosseu romà, sense cap ànima, com si s’estigués preparant per un combat imminent.
Al so, podem escoltar un tambor de fons, per donar-li intensitat. Aquesta balada instrumental sembla dir-nos que tot està a punt per a la lluita.
La lletra és inexistent, en aquest anunci —obviant el nom de la fragància—.
¿Us ha agradat? ¿Què penseu que aquests anuncis tinguin tants referents clàssics? ¡Comenteu tot el que vulgueu!
Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.
Una molt bona feina noies. Seguiu aportant al bloc les referències que trobeu. Serà un no parar, segur.
Mar, m’alegro que recordis les converses que a classe sorgeixen arran de determinats textos o detalls lingüístics, de vegades són més profitoses que la classe en si.
Marina, segur que hi ha més a dir pel que fa als referents, però crec que vas per bon camí.
Pingback: Els perfums, tota una herència clàssica! | El Fil de les Clàssiques
Χαίρετε!
Aquest article que tracta sobre l’existència de referències mitològiques clàssiques en la publicitat actual és obra d’Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal.
El primer vídeo mostra un camp de futbol que, abans de la sortida, del jugador, està fosc i sembla un mar (ἅλς, ἁλός). A més, s’hi veuen uns reflexos misteriosos. Posteriorment, veiem el futbolista eixugant-se la boca, com un pas previ a dur a terme un acte transcendent. Després, veiem el rostre del jugador (sobre)il·luminat per llum blanca. El futbolista surt a la pista, on dues deesses, situades sobre núvols, li reten honors. Es veu com, des de darrere, uns robots corren per destruir-lo. L’heroi, amb un gir lleuger del seu cap els veu i els destrueix picant els seus dits. Continua avançant a través de la pista fins que es trova amb el déu Ζεύς, θεῶν πατέρ᾽ ἠδὲ καὶ ἀνδρῶν, el pare dels déus i els homes, segons Hesíode, barbut , ancià i amb aparença de σωφροσύνῃ. “El qui es delecta en el llamp”, segons Homer ( Ὅμηρος ου ὁ), porta a la mà un ceptre de fusta que es fa més robust a mesura que és més a prop de terra. Per acabar, quan el protagonista torna al vestidor, es trova amb un grup de noies joves i lascives. El jugador de futbol respon a la temptació amb un somriure. En tot el vídeo, les figures femenines són presentades com a objecte eròtic d’Ἔρως, -ωτος (ὁ).En el segon vídeo, veiem un gladiator que es troba sol a l’amfiteatre de la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Allà, el [[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=Narc%EDs&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari|narcís]] practica uns estiraments. És cert que, de fons, se sent so de tambors, que sempre ha estat associat a la guerra. Sense anar més lluny, el timbaler del Bruc, el 1808. Opino que ambdós anuncis, sobretot el primer però també el segon, és bastant masclista, ja que la dona hi apareix sempre com un complement de l’home i, per tant, com un ésser de menor vàlua. No es presenta sola ni independent, sinó que la seva posició en la jerarquia social és inferior a la masculina. Pel que fa al segon anunci, cal destacar que són ben pocs els anuncis en què una dona hi aparegui sola o independent, i encara menys els que ens mostren una dona dominant (bé) la situació. Desafortunadament, el masclisme no es limta a aquest anunci sinó que, encara avui, la discriminació de la dona és present en moltes esferes socials. Per exemple, mai no hi ha hagut cap presidenta d’Espanya.
Pel que fa a la cultura grecollatina, ningú no pot negar que la civilització clàssica no acaba amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476 d.C., sinó que continua impregnant la cultura dels territoris on hi va haver presència de grecs i/o romans. Els anuncis publicitaris no en són una excepció, i per això també hi podem trobar referències mitològiques. L’antiga Roma i l’antiga Grècia són vives i mortes, al mateix temps. Mortes cronològicament però el seu llegat ha perdurat i encara ho fa.
Χαίρετε!
Quins anuncis! M’agrada molt que a la Publicitat hi hagi de referents clàssics i espero que segueixi sent així.
Pau, vigila amb els enllaços. N’has tornat a posar un altre amb la configuració del wiki, per això l’he tret. Recorda com vam quedar que s’inserien al bloc.
D’altra banda, m’agrada que et refereixis a les divinitats amb referències homèriques i hesiòdiques, ja que mostra el respecte que cal tenir a les fonts en parlar de mitologia. Així mateix, cal valorar que un representant del sexe masculí defensi amb tanta vehemència la necessitat de donar més rellevància i valor a la dona i la seva consideració en tots els àmbits. Tot i això, jo em pregunto: ¿no són els protagonistes dels vídeos “homes objecte” igual que algunes dones en anuncis de perfums, roba i altres productes de bellesa femenina? Què en penseu?
Pingback: Tot un món de referents: els anuncis… | Aracne fila i fila
Salue!
Molt bon apunt!
Està molt bé que encara perdurin els referents clàssics. Mostrar-los als anuncis es una molt bona de perdurar perquè anuncis mai falten.
Ave!
És un bon apunt, m’agradat saber el significat d’aquest anuncis que sempre veia a la tv i ara els entenc millor, es un bon punt que fins i tot al anuncis surtin referents clàssics. A mi personalment m’agrada molt el perfum d’Invictus per un home!
Bonnum diem!
Aquests anuncia m’han agrada molt i crec que és important que en eles anuncis els hi donin com un visit romana o grega.
L’anunci que m’agrada més dels dos és el d’invictus encara que els dos són una mica iguals amb els nois sense camisa.
Salve!
Salve!
Estan molt bé aquests articles! T’ajuden a veure les referències clàssiques de la publicitat! Personalment, l’anunci que més m’agrada és el de Invictus. Està molt ben fet!