Category Archives: General

“Salamina”, de Javier Negrete

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

[youtube]https://youtu.be/2KrT3ei00dY[/youtube]

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

La ceràmica grega, el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega

A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?

Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?

Amb quines escenes de la vida grega es corresponen?

Seguint l’exemple d’altres alumnes que s’expressen millor amb el dibuix que amb la recreació literària de la vida quotidiana a l’antiga Grècia, hem fet aquestes il·lustracions per tal que opineu sobre diferents moments de la vida dels grecs. A quina escena correspon el dibuix de la Chorouk? Està ben aconseguit? Quina escena de la trilogia de l’Alexia correspon a la vida quotidiana? Expliqueu-la? Què representen les altres dues il·lustracions? A quina escena correspon la il·lustració de la Sandra? Té relació amb l’amistat? Com seria la cita d’Aristòtil en grec? …

Chorouk, Alexia i Sandra
1r Batxillerat Grec

Quaeritur Medus

Hem tornat de vacances de Nadal i els alumnes de 4t de llatí ens hem perdut, sobretot ja no recordem què se n’ha fet d’en Medus (Quis est Medus? Quid fecit? Ubi est? Cur Medus in villa Iulii non est?…). Oferim, doncs, una recompensa per localitzar-lo ja que recordem que s’ha fugat amb els diners de l’amo, en Iulius de Lingua Latina per se illustrata.

Discipuli discipulae Lingua Latina 4t ESO

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gcbNxoW10zI[/youtube]

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HeEeiGGjb4Y[/youtube]

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

El dorífor de Policlet: L’home ideal

Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.

El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)

Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.

El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.

Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.

August de Prima Porta

August de Prima Porta

Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?

Carlos Thiriet Chaparro

Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí

Les dones: rapte, violació i esclavatge

Ens proposem d’exposar  un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.

L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades.  Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.

Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3

Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi  podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.

L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona  i, a més,   pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més,  no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen  fins i tot  les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.

 L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.

A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.

El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801

Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?

Chorouk Regrag i Laia Arcas

1r de Batxillerat Humanístic,

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic