Tag Archives: TV3

Chronos, el gran protagonista a “Lladres de temps”

1 Reply

El programa de TV3 Sense Ficció ha emès el documental “Lladres de temps” (“Time Thieves”), en què es pretén despertar entre els espectadors consciència de les moltes hores del nostre temps que regalem a executar processos productius de les diverses empreses amb què ens relacionem. En el reportatge la consultora en gestió del temps Magali Combal ens alerta que hem d’impedir caure en la dictadura del deu Cronos….

Podeu visionar el reportatge sencer a la pàgina del Sense Ficció

Qui són Chronos (en grec, Χρόνος), Kairós (en grec καιρός) i Aion (en grec, Αἰών)? Quina diferència hi ha entre ells? Qui representa el temps cronològic (present, passat i futur) o seqüencial? Qui representa un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d’especial? Qui representa el temps il·limitat?

Quin déu del temps impera avui en dia i quins déus del temps ens caldria recuperar?

Reportatge: Què són els clàssics? a Quan arribin els marcians

1 Reply

Sovint ens preguntem Què és un clàssic? i a Quan arribin els marcians, en el programa La mort, felicitat i cultura i els clàssics també s’ho plantegen:

Com els explicarem què són els clàssics? I què són els clàssics literaris? Ho demanem a l’escriptor mexicà Juan Villoro, que ha publicat La utilidad del deseo, i a l’escriptor italià Nuccio Ordine, que amb Clàssics per a la vida fa el seu propi cànon i fa una afirmació rotunda: “La cultura és l’únic instrument que tenim per fer la humanitat més humana”.

Origen: Reportatge: Què són els clàssics?

Ara ja sé què és un clàssic i em pregunto per què fan un programa així en un horari com aquest: dijous a les 23.30 a @tv3cat i els dissabtes a les 22.00 al @canal_33? Sort de TV3 A la Carta i de Twitter!

Valèria Cuní
2n Batxillerat d’Arts

Ca l’Arnau de Cabrera de Mar a Tv3

1 Reply
"Divendres" a Cabrera de Mar

“Divendres” a Cabrera de Mar

Dilluns 23 va sortir al programa Divendres de TV3 un dels molts patrimonis arqueològics d’època romana que hi ha al Maresme. Concretament, el patrimoni arqueològic situat a la vall de Cabrera de Mar. La muntanya que presideix el castell de Burriac, on es troba el poblat ibèric més extens de la Laietània, el qual tot i ser conegut des de 1915 i haver estat objecte de un bon grapat d’intervencions al llarg dels anys, resta en la seva major part completament desconegut, i solament uns pocs punts (torre de ponent, porta meridional) permeten visualitzar avui dia la seva entitat.

[youtube]https://youtu.be/0hKLl99Ec-Y[/youtube]

Aquest poblat va conviure en la seva darrera etapa amb un assentament itàlic de nova fundació,  situat a la plana, sota el nucli de població actual. La importància històrica d’Ilturo és innegable per comprendre el procés de romanització de la Laietània en el període anterior a la estructuració del territori en municipis, de fet es considera que l’abandó del lloc respon a la implantació de les noves ciutats de Baetulo i Iluro.

Els diversos closos arqueològics on s’ha detectat part de la superfície construïda d’Ilturo, responen als noms de Ca l’Arnau-Can Mateu, Can Benet i Can Rodon de l’Hort, així com alguns altres de menor entitat situats als encontorns. Tot plegat, fa que se li suposi a aquest assentament una extensió de més de tres hectàrees.

Un cop abandonats aquests nuclis de població abans de la meitat del segle I aC, la vall no va quedar deshabitada, sinó que si varen implantar instal·lacions agropecuàries, sobretot dedicades a la viticultura. Però el que més destaca del període alt-imperial és el jaciment de Can Modolell, interpretat con un centre cultual d’àmbit regional, que va sobreviure com a tal fins l’adveniment del cristianisme.

 Entre l’agost de 1997 i el de 1998 es va documentar i delimitar aquest conjunt arqueològic, però una visió quasi completa de les restes constructives no es va aconseguir fins el 2007. Des dels primers treballs, ja es va evidenciar que tot el conjunt estava format per dos realitats constructives diferents. La primera d’elles va ser interpretada com un centre administratiu i polític, amb un període de vida establert entre la meitat del segle II aC i el primer quart del segle I aC, i que ara identifiquem com Ilturo. La segona corresponia a un establiment de producció d’àmfores vinateres (figlina) que hauria funcionat entre el segon quart del segle I aC i els primers decennis de la centúria següent.

La troballa més rellevant del conjunt fou la dels banys públics (Balnea), la qual va facilitar la identificació de tota la superfície construïda que els envoltava com a pertanyent a un assentament de la República Romana, que gaudia del mateix tipus d’equipament que hi havia als llocs d’origen dels seus habitants.

[youtube]https://youtu.be/_Qvwu4ZDNns[/youtube]

Es tracta d’un edifici molt ben dissenyat, que originalment constava només de tres sales de servei, que marquen alhora un recorregut en el seu us. A l’edifici s’accedia des d’un carreró  que donava directament al vestuari (apodyterium), el qual tenia al canto nord uns bancs adossats. D’allà es podia passar a la sala tèbia (tepidarium) proveïda d’una pica (labrum) de la qual es conservava el suport. D’aquesta habitació es passava després a la sala calenta (caldarium), proveïda d’un banc al mig i també d’un labrum. Al cantó oest tenia la banyera (alveus) situada al damunt d’un hipocaust (subsòl buit i escalfat). La resta d’instal·lacions la composàvem els forns amb el seu praefurnium, que permetien l’escalfament de l’aigua i del alveus.

En un moment posterior, la instal·lació s’amplia amb la construcció d’una sauna de planta circular (laconicum), algunes habitacions annexes pel cantó oest i també una sala porxada al sud del laconicum. De retruc això fa modificar l’accés principal del complex, que ara es fa des de l’oest. L’abastiment de l’aigua necessària per als banys ve des de la muntanya per mitja de conduccions en plom primer i per canalons de ceràmica després, que permetien el seu emmagatzematge en l’espai situat entre el praefurnium i el tepidarium.

Un fet singular que presentaven aquests banys era que tant el tepidarium com elcaldarium estaven coberts per mitja de sostres de superfícies corbes fabricats a base d’unes peces de ceràmica d’uns 20 cm de llarg (tubuli afusats) que s’inserien les unes dins les altres. Aquests tubuli, ja muntats i armats amb varetes de ferro transversals i verticals, estaven recoberts per morter de calç i emblanquinades, fet que donava a aquests sostres l’aparença exterior i interior de cúpules i superfícies corbes molt avançades per al seu temps.

Les construccions situades al sud del Balneum i una bona part dels que hi ha entre aquest i la figlina corresponen a domus de tipus itàlic. També es poden interpretar com a tallers i magatzems les construccions que hi ha just al nord del balneum. Una de les característiques de l’assentament és la seva disposició adaptant-se al terreny, forma poc regular, amb absència de carrers creuats en angle recte. De fet, l’eix principal de circulació de sud a nord seria, com avui dia, el curs de la riera.

[youtube]https://youtu.be/ybrEYLTy2Vo[/youtube]

A l’extrem nord del clos, la part ocupada per la figlina, centre terrissaire, es superposa a les estructures d’hàbitat anteriors ja abandonades. Tot plegat sembla ocupar una àrea d’uns 600 m2, presidida per un forn de planta rectangular de set per sis metres que encabeix dins seu tant la cambra de foc i el laboratori com el praefurnium. L’entrada de les àmfores dins el forn es feia per una porta situada al nord, de metre i mig d’ample. El laboratori esta separat de la cambra de foc per una graella que té  14,75 m2 de superfície útil i que esta suportada per dues naus separades per un muret central que serveix de base a les arcades que suporten el pes de la graella i de les àmfores que si posarien al damunt. Les àmfores produïdes en aquesta figlina corresponen als tipus Dressel 1 citerior, Tarraconense 1 i Pascual 1.

[youtube]https://youtu.be/voY7PBKwvGM[/youtube]

Aquí us deixo el programa de Divendres de dilluns, dedicat a el jaciment arqueològic de Cabrera de Mar:

Amb Espartac Peran i Oriol Soler

Origen: El jaciment arqueològic de Cabrera de Mar

Mariona Cava i Ruiz, alumna clàssiques de segon de batxillerat

Les dones: rapte, violació i esclavatge

7 Replies

Ens proposem d’exposar  un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.

L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades.  Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.

Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3

Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi  podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.

L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona  i, a més,   pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més,  no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen  fins i tot  les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.

 L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.

A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.

El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801

Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?

Chorouk Regrag i Laia Arcas

1r de Batxillerat Humanístic,