Ens proposem d’exposar un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.
L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades. Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.
Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3
Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.
L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona i, a més, pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més, no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen fins i tot les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.
L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.
A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.
El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801
Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?
Chorouk Regrag i Laia Arcas
1r de Batxillerat Humanístic,