A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?
Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?
Xaipete!
Aquesta ceràmica és una cílix àtica en la qual apareix un noi que juga amb un io-io.
Els nens grecs solien passar part de la seva infantesa en el gineceu, on s’entretenien i jugaven amb altres nens, acompanyats de les seves mares. Tenien diverses joguines: sonalls pels més petits, bestioles de joguina, pilotes de roba, io-ios, baldufes, bales, tabes, daus… i jugaven a jocs semblants a l’oca, a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se…
La figura representada en aquest cílix és roja sobre un fons negre i té l’aparença d’ un noi d’entre 10 i 14 anys. Va vestit amb una túnica i un mantell enrotllat a l’entorn del cos per sota el braç dret, deixant anar una punta sobre l’espatlla i recollit damunt del braç esquerre anomenat himàcion. El jove està jugant amb un io-io.
L’escena és representada sobre una cílica, una copa utilitzada per a beure vi. Constava d’un cos poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses. Les representacions quedaven cobertes pel vi i quan s’anava exhaurint l’escena quedava revelada. De fet, era aquest el propòsit, estaven dissenyades per sorprendre el bevedor en quedar al descobert. Aquestes cíliques eren molt comuns en els simposis.
Aquesta ceràmica podria ser perfectament un reflex d’un nen a l’actualitat, tot i que no de la mateixa edat, ja que sobre els 10-14 anys els nois ja no solen jugar amb aquest tipus de joguines, però sí que ho fan de més petits. Jo mateixa jugava amb els io-ios quan tenia uns 7 anys i m’ho passava d’allò més bé!
Xaipete!!!
L’escena que ens mostra la il·lustració següent és una escena molt comuna a la vida quotidiana dels nens grecs, el nen de la imatge està jugant amb una joguina molt semblant al io-io contemporani, segurament el nen estigui al gineceu que és el lloc on passaven mes temps els nens grecs. Encara que el nen de la il·lustració estigui sol, normalment jugaven amb altres nens a jocs de grup que a amagar-se o la gallina cega. Els nens grecs tenien tota mena de joguines: en el cas dels nens podem assenyalar joguines a diferents etapes de la infantesa, quan són petits amb un sonall o petites bestioles de joguina o fins i tot un petit carretó, quan feien les primeres passes li donaven una roda per caminar, ja quan eren una mica més grans jugaven amb pilotes, io-io, bales, baldufa, tabes o daus. També es gronxaven i els agradava nedar i capbussar-se
Per altra banda les noies tenien titelles o nines fetes de tota mena de materials que després vestien, pentinaven i empolainaven amb joies i quan arribava el moment de casar-se oferien les nines als déus per tindre benestar al matrimoni.
El nen va vestit amb el qual sembla la clàmide que era una capa curta, tallada rectangularment i agafada sobre l’espatlla dreta amb un afiblall que, que els permetia muntar a cavall, podem apreciar que el nen te’ls peus descalços.
Aquesta il·lustració esta sobre un clix àtic que representa com ja he dit amb anterioritat un noi grec jugant amb un io-io.
Finalment diré que aquesta imatge té molts paral·lelismes amb l’actualitat, ja que encara que canvi la roba i les joguines, a qualsevol part del món que viatgem podrem trobar una imatge semblant. Un nen jugant sol o acompanyat, amb joguines o sense joguina, un nen passant una bona estona.
La ceràmica grega ha sigut una de les fonts històriques més viables per conèixer la vida quotidiana dels nostres amics grecs de fa millers d’anys
XAIPETE!
A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia? Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)? Per què podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia?
A l’antiga Grècia els habitants feien com els prehistòrics a les coves, amb les pintures rupestres, representaven escenes de la vida quotidiana, del que feien. A diferència d’aquests els grecs representaven imatges en recipients per guardar els líquids o aliments. El que ens ajuda a saber com era la seva vida , ja que no hi existien ni telèfons mòbils,…
La imatge que observem representa un nen jugant amb un io-io. Els nens i nenes de l’època, jugaven a una de les estàncies de la casa, anomenada Gineceu. Les joguines dels nens grecs, la majoria són utilitzats encara avui en dia per la nostra societat infantil.
Els nens, jugaven quan eren nadons amb un sonall, després amb un carretó amb llança, més endavant, amb pilotes de roba o pell, jugant amb objectes de fusta com els io-io, baldufes, bales, daus… També a jocs de taula com l’oca, i jocs molt comuns a la infantesa del S.XXI, tocar i parar, gallina cega o a amagar-se.
Les nenes en canvi jugaven a titelles i a fer ninots, fetes de roba, fusta, os o draps. I quan aquestes es casaven donaven les seves joguines als déus.
El noi representat a la imatge, duu posat una túnica semblant al “peple”, també porta una espècie de diadema daurada i va descalç.
El recipient en el qual està representada l’escena podria ser una àmfora, un lècitos, un pitos, un estamne, … els grecs representaven imatges en recipients per guardar els líquids o aliments. El que ens ajuda a saber com era la seva vida , ja que no hi existien ni telèfons mòbils,…
Actualment, nosaltres no fa falta que pintem escenes de nosaltres per la decoració de les nostres vaixelles, seria estrany, mentre que ara el que fem és decorar-les amb una sanefa o pels més petits amb representacions de dibuixos animats com és ara: en Mickey Mouse, els Lunnis o la Peppa pig.
Per concluir aquest comentari, podem dir que gràcies als objectes que ens van deixar els grecs: ( cerámica, texos, llibres, arquitectura, escultures…) podem saber com van viure.
XAIPETE!
A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració? En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs? Tenien joguines? Quines? Qui és representat? Com va vestit? Què està fent? Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?
Aquesta il·lustració representa un nen grec vestint una túnica i jugant al io-io. Els infants passaven la major part dels temps amb les seves mares i altres dones en el gineceu. Els nens grecs tenien diferents joguines: quan eren petits s’entretenien amb sonalls, desprès amb petites bestioles de joguines (cavallets, gossets,etc) o petites pilotes de roba i de pell; també jugaven al io-io, a la baldufa, a bales, a tabes, a daus, al cèrcol, etc. Les nenes acostumaven a jugar amb titelles i ninots de fusta o drap. Aquesta Il·lustració forma part d’una Cílix àtica, aquesta és una copa per a beure vi, de cos poc profund i ample. Aquestes peces de ceràmica es trobaven habitualment en el simposi.
A l’antiga Grècia les joguines tenien un valor molt important, sobretot per a les noies ja que el dia que es casaven les dedicaven als déus protectors del matrimoni ( Zeus i Hera, com a parella divina; a Àrtemis, com a dea de la virginitat i a Ilitia, com a dea dels parts).
Podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia perquè ens expliquen en Il·lustracions on vivien, com vivien, quin eren les seves costums, com eren les seves relacions etc. En les peces de ceràmica podem veure des de escenes quotidianes al simposi, fins a escenes sobre deus i dees. Per tant, són fonts d’informació primàries i verídiques.
Xaipe!
La següent escena de la vida quotidiana a Grècia representa un nen jugant. La escena es troba dins d’una cílix grega.En aquella època, elss nens grecs passaven la seva infantesa en el gineceu, amb les seves mares i altres dones.
Per entretenir-se tenien moltes joguines com ara podrien ser: pilotes de roba, baldufes, bales, etc. També es divertien sense cap tipus de joguina i jugaven a jocs com ara la gallina cega, a tocar i a parar i molts més!
En aquesta imatge hi podem trobar un nen jugant amb un io-io. Pel que fa a la seva vestimenta, porta una mena de clàmide llarga fins als peus que li descobreix una espatlla. En els peus, no porta res, és a dir, va descalç.
El suport en el qual apareix és la ceràmica.; exactament, el nom que rep és una cílix àtica que, en català, podríem anomenar com una mena de copa una mica més gran que les d’avui en dia. Aquestes cílix, tenen un cos poc profund però estava enganxat a sobre d’un suport i als cantons, tenia dues nanses; el que la feia més vistosa i que semblés més gran.
Comparant-la amb l’actualitat, aquesta representació és bastant diferent de la que es viu avui en dia; ja que en la infantesa s’està incorporant el tema de les tabletes, les Nintendo o qualsevol vídeo-consola; els jocs tradicionals es deixen enrere i aquesta imatge cada vegada és menys usual.
També podem dir que la ceràmica grega és avui en dia una de les fonts per les quals sabem moltes coses dels nostres avant-passats gregs. Com bé he dit anteriorment, el fet de que sigui una mena de copa/plat (el fet és que forma part d’una antiga vaixella grega) ens demostra la diferència que hi pot haver entre la manera de pensar d’ells a la nostra. Nosaltres, la majoria de gent d’avui en dia, té una vaixella normal, llisa o amb alguna petita decoració i només és per als nens petits per als quals s’utilitzen alguns estampats amb dibuixos en les vaixelles de plàstic per a que s’entretinguin i mengin.
Així és que, les coses des d’aquell moment fins ara han canviat moltíssim, de la mateixa manera que la manera de fer les coses i el que és més important, la manera de viure-les.
Xaipete!
Aquesta imatge que veiem il·lustrada a la peça de ceràmica pertany a la d’un nen que es troba al gineceu, que era el lloc on els nens i les dones s’entretenien: quan eren nadons primer amb un sonall, després amb les petites bestioles de joguina , com per exemple: cavallets, porquets, gossets…
Quan començaven a donar les primeres passes, els donaven com una mena de roda per caminar i poder aguantar-se més, també els construïen com uns carretons amb llança.
Els nens en molts jocs feien servir pilotes de roba o de pell, Els nois es divertien amb al io-io, jugant a la baldufa, a bales, a tabes, a l’oca… També es reunien i jugaven a la gallina cega, a amagar-se, nedaven… les nenes utilitzaven titelles i sobretot jugaven amb ninots, fets de tota mena de materials (fusta, os, draps…) vestien els ninots, els pentinaven etc…
El noi de la imatge se’l pot veure que està vestit amb una mena de túnica, una màniga que està caiguda pel braç i s’anomena Himàcion; es troba divertint-se amb un io-io fet de materials de la seva època; es descriu clarament el suport que apareix i rep el nom de Cílix àtica, era una copa que s’utilitzava per veure vi, amb un cos relativament poc profund i ample aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
El paral·lelisme que té aquesta imatge amb altre de l’actualitat, penso que són les formes que adapten algunes copes o plats d’ara que s’inspiren en aquests dibuixos i es volen fer per que sigui una peça més cara per lo bé treballada que està.
Podem afirmar que la ceràmica grega és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana a l’antiga Grècia perquè en aquestes peces es troben molt bé representades les activitats que feien els grecs, eren com fotos d’aquella època que ara tenim i podem gaudir d’aprendre i veure el que feien els grecs.
Xaipete!!
En aquesta imatge hi ha representada una peça de ceràmica grega amb un nen jugant a un ioio.
Els nens grecs juntament amb les dones passaven la major part del dia al ginesec. Les dones preparaven el menjar, manaven a les esclaves i s’ocupaven de l’educació dels fills mentre que, els nens s’entretenien jugant amb pilotes de roba, io-ios o feien rotllanes, jugaven al joc de la tortuga tortugueta, a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se… També es gronxaven, caminaven amb xanques, nedaven i es capbussaven.
Pel que fa la vestimenta tant els homes benestants, els soldats i els joves vestien amb la clàmide, una capa curta, tallada rectangularment i agafada sobre l’espatlla dreta amb un afiblall.
En aquesta imatge podem veure la representació sobre una cílix de ceràmica. Es feia servir com a copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample. Estava aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.
Respecte l’actualitat ja no es fan servir gairebé cap dels jocs esmentats. Ara es sol jugar amb pilotes de futbol, la consola, cotxes teledirigits… Amb la tecnologia hem evolucionat en aquest aspecte i els hem quedat amb pocs jocs grecs a les nostres vides. Pel que fa la vestimenta també hem evolucionat. Ja no es porten capes, ni xancles per un ús diari, ara es mes comú portar pantalons, faldilles, samarretes i sabates però tancades. Tampoc passem el temps tancats al ginesec com en aquella època, sinó que hem d’anar a l’escola obligatòriament, els adults han de treballar, tant els homes com les dones.
En conclusió, els grecs ens han deixat un gran patrimoni al nostre abast a més a més d’una llengua antiga amb la possibilitat d’estudiar-la, però amb el pas dels segles i amb l’aparició de la tecnologia hem anat avançant i deixant enrere unes maneres de viure per entrar dins d’unes altres.
I per acabar penso que en l’àmbit de les joguines ens han deixat les primeres que jo personalment quan era petita encara hi jugava.
Xaipe¡¡
La cerámica esta representando a un niño jugando en su tiempo libre con un yo-yo. En la epoca de la antigua Grecia los niños nacían en casa, y las madres eran asistidas por las mujeres de la casa, al
tiempo que se invocaba a la diosa Juno Lucina, protectora de los nacimientos.
Los varones eran separados de su madre a los 6 años y conducidos a la escuela por esclavos. La instrucción, aunque obligatoria en Atenas, no se recabita sino en casa de profesores particulares.
En las escuelas se ejercía la materia de Musica y la actividad Fisica.
En la antigua Grecia los niños se divertían a su manera jugando con juegos caseros, a falta de tecnologia y a sobra de ingenio. Los antiguos griegos y romanos ocupaban su tiempo libre con juegos. Son muy numerosos los
entretenimientos que se conocen de la antigüedad. La mayoría de ellos han llegado a nuestros
días.
Siguiendo con la cotidianidad, al hablar de sus vestimentas, nos referimos a ellas como extravagantes al igual que simples comparadas con estos tiempos en los que vivimos, ya que en Grecia, los niños y las niñas, cuando dejaban de llevar pañales, no utilizaban ropa interior, sino que llevaban un Quitónes, Himationes, etc. y las niñas vestían con un quitón largo y ceñido con un cinturón.
Apartándome a la imagen, se ve que el soporte en el que aparece es un vaso griego de ceramica..
el ánfora, el estamne o pitos que servían para guardar líquidos o cereales; las hidrias, para llevar agua; los Lutróforo, para llevar el agua del baño, sobre todo del prenupcial, y para hacer libaciones sobre las tumbas de los que morían solteras; las cráter para mezclar el agua con el vino; la Cílix, el escifos y el canto, vasos para beber; el enócoe, para servir a los líquidos; pequeños frascos para los perfumes como el aríbalo, el alabàstron y el lecitos; cajitas, como la píxide, para guardar joyas y cosméticos, etc.
El paralelismo que se establece con la actualidad es muy variado en todo aspecto..
Los niños de hoy (con un estatus normal) estoy seguro que no se rompen demasiado la cabeza para crear juegos. Ahora con el inmenso avance tecnológico que hay, nadie piensa mucho en jugar con las manos entre si, buscar lugares para jugar dentro de la misma casa o salir afuera a trepar arboles, etc.
Y con respecto a los vasos y la cerámica..
Hoy en día hay una solución para cada problema, osea que hay distintos elementos para distintas cosas, muy pocas veces un solo elemento tiene mas que una función..antes con una sola fuente contenedora, por ejemplo, se hacían variedad de cosas.
Xaipe!
Aquesta il·lustració pertany a l’escena d’un Cílix àtica amb la representació d’un noi que juga amb un io-io. Els nens grecs passaven la seva infantesa fora de casa, a l’exterior, on passaven l’estona jugant amb altres nens. Si que tenien joguines, i se les fabricaven ells mateixos a partir de fustes o teles. Els nens s’entretenien amb les petites bestioles de joguina al principi quan encara eren bébés (amb cavallets, porquets, gossets, etc.). Quan començaven a fer les primeres passes, els donaven una roda per caminar o bé els hi construien una mena de llança. En molts jocs, utilitzaven pilotes de roba o de pell; i sobretot es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a les caníques, etc. Qui és representat en aquesta peça de ceàmica és Cílix. Va vestit amb un exòmide, una túnica que deixava una espatlla descoberta i era la típica túnica que feien servir els artesans, els escalus o bé els soldats. No s’ajustava al cos sinó que era solt, habitualment era un rectangle de tela que envoltava el cos i es subjectava mitjançant un cordó , fermall o simplement li feien alguns punts de costura . Els grecs eren coneixedors de les teles com les sedes , el cotó , el lli i fins i tot de la pell dels animals. Els homes no utilitzaven roba interior abaix de les túniques. En aquest cas com he comentat anteriorment, aquesta túnica es tracta d’una exómida. És tractava d’un vestit curt cenyit a la cintura amb un cinturó i lligat a l’espatlla amb un nus el que els permetia més llibertat de moviments. El que fa és jugar amb un io-io. El suport en el que apareix aquesta il·lustració és en un cílix (en català també conegut com a cílica, i del grec κύλιξ, ‘copa’) és una copa per beure vi. El paral·lelisme que hi puc establir amb l’actualitat és que encara es conserven alguns jocs com el io-io o les baldufes o bé el d’amagar-se o el joc del pica paret. Però , tot i així, encara s’ha de reconèixer que en aquella època tot es valorava molt més que ara. Ara ja tenim totes les joguines fetes no ens fa faltar fabricar-les, al llarg dels anys aixó s’ha anat perdent, hem valorat molt més les joguines d’avui en dia que les anteriors com ho eren les baldufes. Encara recordo que de petita jugava amb baldufes i io- ios. Però ara mateix, aquestes joguines s’han anat perdent, per sort encara conservem jocs com el del pi, el bote-bote o el pica paret.
La ceràmica és una gran font per conèixer les escenes de la vida quotidiana de l’Antiga Grècia perquè va tenir entre els grecs gran importància. Va ser molt rica i variada en les seves formes i perfecta en els seus acabats . Es caracteritzà especialment per l’estilització i l’expressió de les figuras . Durant el període arcaic es mostrava ceràmica de figures en negres sobre fons vermell. I en el període clàssic predominen les figures vermelles sobre fons negre brillant. Com les representacions estaven cobertes de vi, les escenes només es revelaven per etapes quan el vi s’exhauria. Van ser sovint dissenyats amb això en ment, amb escenes creades amb el propòsit que sorprenguessin el bevedor en quedar al descobert.
XAIPETE!
Aquesta il·lustració pertany a un dia a dia d’un nen grec, un nen que està jugant. En molt jocs utilitzaven pilotes de roba o de pell, es divertien jugant al io-io, a la baldufa , a bales a tabes , a daus al cèrcol i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, etc.
Aquesta il·lustració mostra un nen que està jugant en aquest cas al io-io, un dels jocs més populars. Els nens, i les nenes, en general, els fills, passaven les hores i s’entretenien en el gineceu, la sala o habitació que poseïen les gran cases de Grècia per a ús exclusiu de les dones, els nens i els servents.
Com abans he esmentat els nens grecs tenien moltes joguines, els nois juguen amb el que abans he comentat i les noies jugaven més amb titelles, i sobretot amb ninots fets de tota mnea de materials, principalment fets de fusta, os i draps, tot i que només s’han conservat els de ceràmica.
Ja que només els nois, nens i homes bensestants es podien permetre tenir joguines com el io-io, es pot deduir que era un nen benestant i per lo tant el nen a la il·lustració està utilitzant la “clàmide”, una capa curta, tallada rectangularment i agafada sobre l’espatlla dreta amb un afiblall, que els permetia montar a cavall.
La il·lustració està en un suport de ceràmica grega, més concretament un cílix. Aquest tipus de ceràmica té una forma ben peculiar, és més ample que no pas llarga, a primera vista sembla que la hagin tallat tallat i que hagi de ser més alta. Quan segueixes observant la forma et recorda més a una copa estirada per els extrems per a que sigui més ample i amb dues nanses disposades simètricament, una a cada costat del cílix. El cílix és una copa per a beure vi. Com les representacions estaven cobertes de vi, les escenes només es revelaven per etapes quan el vi s’exhauria. Van ser sovint dissenyats amb això en ment, amb escenes creades amb el propòsit que sorprenguessin el bevedor en quedar al descobert. Com el principal ús del cílix era en els simpòsiums, sovint es decoraven amb escenes divertides, romàntiques, o de naturalesa sexual, que es feien visibles quan l’assistent es bevia la copa. Dionís, el déu del vi, i els seus sàtirs n’eren temes corrents.
Actualment, ja no es fa això de posar dibuixos i quan vas bevent el dibuix es va formant poc a poc, tot i que és una bona idea. Actualment els gots, copes o bols amb els que bevem tenen un significat bastant neutre, es basa en la pel·lícula o sèrie de dibuixos animat que en aquell moment està de moda, però no tracta de la vida quotidiana i jo trobo que seria molt més interessant si així fos.
És pot afirmar que la ceràmica és una gran font d’informació de la vida quotidiana, perquè com es veu a la imatge de la il·lustració, tota la ceràmica tenien imatge que representaven tots els moments importants de la vida quotidiana, mostraven el dia a dia, allò que feien i volien. És una font importantíssima, ja que es pot esbrinar un munt de coses, com la vida de les dones i temes diversos.
A quina escena de la vida quotidiana pertany aquesta il·lustració?
A quan els nens jugaven, a la hora d’esbarjo, d’entreteniment dels nens.
En quin lloc de la casa passaven la infantesa els nens grecs?
Passaven la infantesa a l’exterior de les cases i/o als jardins, com ara els patis.
Tenien joguines? Quines?
Si, tenien joguines els nens s’entretenien : primer amb un sonall; després, amb les petites bestioles de joguina (cavallets, porquets, gossets). En molts jocs utilitzaven pilotes de roba o de pell; es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a bales, a tabes ,a daus ,al cèrcol i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, al jaquet. Les noies tenien com a joguines titelles i sobretot ninots, fets de tota mena de materials.
Qui és representat? Com va vestit? Què està fent?
Un noi. Va vestit amb una túnica blanca peça de roba s’anomenaba l’exòmide o quitó, que deixava una espatlla descoberta, els grecs vestien la túnica directamente sobre el cos, per tant, no utilitzaven roba interior. Està jugant amb un io-io.
Descriu el suport en què apareix? Quin nom rep? Per a què servia?
El suport és una ceràmica rep el nom de cílix àtica. Servia per a pendre vi, és una copa poc profunda i ample, que tenia dues nances per a poder agafar-lo. El cercle d’interior sobre la base d’interior de la copa, anomenat tondo, estaba decorat amb de figures vermelles o negres. Com les representacions estaven cobertes de vi, les escenes només es revelaven per etapes quan el vi s’exhauria. Van ser sovint dissenyats amb això en ment, amb escenes creades amb el propòsit que sorprenguessin el bevedor en quedar al descobert.
Quin paral·lelisme pots establir amb l’actualitat (contingut i forma)?
El paral·lelisme que puc fer avui és amb els plats dels nens petits que avui en dia fan servir, on hi han dibuixos de pel·lícules o de series animades que veuen a la televisió o en còmics que llegeixen, els plats s’on rodons i en els gots que s’utilitzen avui en dia no són com ens el d’aquella epoca però tenen una nança o no en tene i el dibuix en compte de ser-hi al fons hi es al envoltall.
Xaipe,
En aquesta peça de ceràmica podem veure un noi grec jugant amb un io-io, una joguina que molts avui en dia ja coneixem, però que a l’antiga Grècia ja coneixien i molts nens s’entretenien jugant amb ells.
Els nens s’entretenien al gineceu amb les seves mares, que com el seu propi nom indica, era una part de la casa on només estaven les dones (gine) i els fills. En aquest espai, les mares parlaven entre elles, es pentinaven… mentre que els fills es divertien jugant.
Els nens grecs ja rebien joguines com en l’actualitat: primer, quan eren petits un sonall, i després animalets de joguines (com cavallets, porquets…), més tard, rebien una roda per poder caminar. També es divertien jugant a joguines que nosaltres ja coneixem, com ara el io-io (com podem veure a la imatge), amb baldufes, daus, etc.,.
Podem veure que el nen de la imatge va vestit amb una clàmide, que era una capa, tallada rectangularment i agafada sobre l’espatlla dreta amb un afiball que utilitzaven els joves benestants i no porta sabates, perquè esta a casa. Podem veure que porta un accessori al cap, com una espècie de cinta.
Aquesta imatge esta representada en un cílix àtica, que era una típica ceràmica grega per representar escenes de la vida quotidiana. Normalment, s’utilitzava per beure vi (ja que era com una copa). Aquesta ceràmica i moltes més, les podem trobar al Altes Museum de Berlín.
Podem trobar un paral·lelisme d’aquesta escena de l’Antiga Grècia amb l’actualitat, ja que avui en dia molts nens juguen amb les mateixes joguines que ja tenien els nens de l’antiga Grècia (encara que una mica més complexes) com per exemple, les baldufes, el io-io, la gallina cega…
Aquest no és més que un exemple per poder afirmar que gràcies a la ceràmica podem conèixer moltes més informació del passat i és una gran font d’informació primària, ja que ens ajuda a imaginar gràficament algunes escenes que potser, amb un text no podríem conèixer.
En definitiva, els nens grecs també es divertien, i no amb mota diferencia a nosaltres!
XAIPE
A la figura hi veiem representada una nena jugant amb una joguina de l’època, el io-io. La nena està situada en el gineceu, una habitació de la vivenda grega on les dones feien la majoria de les tasques domèstiques junt amb els nens i nenes que jugaven i ajudaven en part en les feines. Les nenes gregues igual que les dones, desde ven petites estàn educades i amb un costums integrats que després al llarg de la seva vida van continuant. Les nenes no anaven a l’esocla, tot el que aprenien ho tenien a casa i a partir de les feines que les seves mares els hi ensenyaven. Durant la seva infantesa les preparaven per així quan siguèssin dones s’ocuparien de la llar mentre l’home s’ocupava de dur els diners a casa.
A comparació amb l’actualitat els nens i nenes grecs tenien unes juguones molt rudimentàries; nines de fusta, pals i pedres… Podem dir que el consumisme en aquella època no esta desenvolupat com ho està ara.
Aquesta pintura està representada en una peça de ceràmica, era la seva manera de reflectir els fets quotidians. En aquest aspecte nosaltres també hem adquirit aquest costum, en moltes vaixelles actuals, des de vaixelles infantils fins aquelles utilitzades per a guarnir una bonica taula, nosaltres untilitzem gràfics per a decorar igual que ho feien ells.
Per desgràcia actualment moltes dones viuen només per a ocupar-se de la llar i sota la tutela del seu marit
Els nois i noies grecs es divertien amb molts jocs i joguines que encara se segueixen usant , com les nines , el jo – yó i la virolla . Les joguines estaven fets de fusta , tela o argila. Però als tretze anys s’acabava la diversió : havien de dipositar les seves joguines en el temple d’Apol·lo i preparar-se per a la vida adulta. En la següent fotografia, veiem un nen podriem dir que ja entran a la fase “ adulta” en aquells temps. A la mà hi porta un “Io-Io” ; un io-io consisteix en un disc doble unit per una barra cilíndrica. Al voltant d’aquesta barra s’enreda un fil l’extrem que sosté el jugador. Aquestes joguines es podien fabricar tant amb terra cuita com amb metall. Els nens, com ara dividien el seu temps en dos parts, diversió i estudis. Per tant, les mares no solien sortir de casa i es feien càrrec dels seus fills fins els set anys. És a dir, els nens i les nenes estaven amb la mare en el gineceu fins als set anys . S’han trobat joguines amb què s’entretenien . A partir d’aquesta edat els nens anaven a l’escola . He entès, que quan tenies 13 anys s’acabava la diversió, per tant, jo el que crec que està passant en l’escena és que el nen anava a dipositar la seva joguina en el temple d’Apol·lo per tal de preparar-se per a la vida adulta. La vestimenta era bastant sencilla.Consisteix en un chitón ( túnica llarga , de vegades fins als turmells , de vegades cerimonials , subjecta per un cinturó, i en les espatlles per una fíbula ) i un himatión ( capa que s’embolicava al cos, feta d’una sola peça de tela, subjecta en certes ocasions amb una esclavina o clàmide ) que servien per a homes i dones. L’escena està representada en una ceràmica, la ceràmica grega servia per representar escenes de la vida cotidiana.Està feta d’argila.Forma part de l’etapa prelàstica i és una ceràmica cílix àtica