Ens proposem d’exposar un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.
L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades. Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.
Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3
Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.
L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona i, a més, pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més, no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen fins i tot les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.
L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.
A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.
El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801
Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?
Chorouk Regrag i Laia Arcas
1r de Batxillerat Humanístic,
Bonum diem!
Primer de tot felicitar a les companyes per l’apunt tan interessant que han fet!!!
En temps de els grecs i els romans no es tractaven malament a les dones i hi havia un mínim respecte cap a elles; a la mitologia fins i tot el rapte es va utilitzar per explicar fenòmens naturals, com el pas de les estacions, amb el rapte de Persèfone per Hades . Fins i tot el gran legislador Soló va haver de regular mitjançant lleis aquests actes , imposant al raptor el pagament d’una petita suma de diners a la família de la dona, … Pel que podem suposar que el rapte va ser acció habitual entre els pobles de la antiguitat.
No coneixia cap d’aquests raptes de dones amb aquests noms però es veu clarament que aquests raptes comparats amb el segle XXI són pitjors ara que abans. Penso igual que les meves companyes, és molt difícil que les coses canviïn ara.
Bonum diem!!
Aquests temes tant delicats, com la violació i el rapte en les dones, són molt difícils d’explicar; ja que des del meu punt de vista, és la pitjor cosa que li pot ocórrer a una dona.
Realment, mereixien/mereixen les dones ser violades o raptades? I la majoria de vegades, per homes… Simplement per satisfer les seves necessitats internes o per que la seva religió ho diu… Doncs no; absolutament ninguna dona ni ningun ésser humà es mereix aquesta crueltat.
Per mi, que aquests fets ja ocorreguessin a l’època romana, encara que fos de manera mínima a com ho és ara, ho veig una total bogeria. Aquí es veu i es demostra, com la manera de pensar i actuar, encara avui dia, segueix antiquada. Ja que si tant moderns som avui en dia, i tenim tantes innovacions, per què segueixen ocorren aquestes desgràcies?
Crec que seria un triomf total que desapareguessin per complet a TOT el món, tant la violació, com la discriminació i el rapte a les dones.
Felicitats per l’apunt noies!!
Pingback: Ser mare a l’antiga Roma | Aracne fila i fila
SALVE!!
Veig molt fort que hi hagi gent aixì , que maltractin a les persones , bueno , a les dones com si fossin inferiors a ells , ningú es mereix que el tractin d’aquesta manera ser violades, raptades i el pitjor es que ho fan per ells mateixos , amb el que em avançat després de tants segles de desigualtats és molt fort que encara succeeixin cosses aixì o pitjor.
Crec que tots mereixem ser tractats iguals dones, homes, nens, inclòs animals. Ningú és millor que ningú , que es una vergonya i em fa molta rabia aquets cassos i encara no se si seré capaç de veure el reortatje. I no entenc perqué es tant difícil cumplir , que treuen els drets a aquestes pobres dones sesnse cap empatia . Espero que algún dia desapareguin d’aquest món les desigualtats , discriminacions , violacions …
Felicitats per l’article !!
Salve!
Personalment trobo molt impactant aquest tema tan fort i delicat, no entenc com encara en l’actualitat poden passar aquesta serie de problemes, després de tants anys de discriminació i desigualtats. Penso que tothom ha de ser tractat igual, sigui un home o una dona, cap ésser humà es mereix aquesta crueltat. Tothom ha de tenir els mateixos drets, igualtats i llibertats, en aquest món, i espero que això algun dia succeeixi.
He trobat molt interessant aquest article, per donar a conèixer que encara no hi vivim en una societat lliure, per això em de lluitar per aconseguir els mateixos drets per a tothom.
Salve!
Jo trobo molt fort aquests temes, em xoca que encara actualment quan es soposa que les coses han millorat encara existeixi aquestes coses. Al igual que la majoría de les persones que tenen una mica de cap opino que tothom ha de ser igual que no per ser un home has de ser més que una dona i espero que aixó algún dia acabi passant. A part d’aixó aquest article m’ha agradat ja que fa entendre a la gent que encara passen aquestes coses.
Salve!
Personalment, quan em trobo amb aquest temes, és a dir, ( a notícies, a diaris, a internet, etc…), m’espant-ho moltíssim, ja que, puc pensar que en un futur puc estar en la mateixa situació que està passant avui dia. Jo personalment, penso el mateix que tothom, és a dir, que els homes no poden ser més que les dones, penso que tots som iguals i que per no ser un home no pot ser més que una dona. Deixant això de banda, m’ha agradat bastant aquest artícle, ja que, fa entendre a la resta de gent que segueixen passant aquestes coses.