Balnea vina Venus corrumpunt corpora nostra
Sed vitam faciunt b(alnea) v(ina) V(enus)
Els banys, els vins, l’amor, corrompen els nostres cossos
Però la vida ens la donen els banys, els vins, l’amor
(Fragment de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus, segle I dC, Perennia)
Ara que ja som experts en el món de les termes romanes, us proposo de fer aquest kahoot!
Mar Cruz
1r Batxillerat Llatí
Els dies 28, 29, 30 d’abril i 1 de maig a Badalona es celebrarà la XII Magna Celebratio, festival romà del Museu de Badalona.
Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.
En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.
A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.
No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.
XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona
Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.
[youtube]https://youtu.be/V7UKBqxYjcY[/youtube]
Vid. programa.
Mireia Sánchez Cano
1r batxillerat- Humanístic IPM
Livia, Ara Pacis. Foto Giovanni Dall’Orto
La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.
Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.
La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.
August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.
Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.
Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.
Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.
Clàudia Ordaz (text) i Ramon Alberó (thinglink)
1r Batxillerat Humanístic i Social
[Fotografia: Alfonso Campo]
Després de tants anys en la docència, cada nova promoció d’alumnat continua semblant-me una tripulació amb la qual he d’emprendre un viatge incert, mai se sap si arribarà a bon port! En el cas de les optatives, la sensació s’accentua, perquè cada trimestre el procés comença de nou.
Els intrèpids navegants de Cultura clàssica I: Baetulo del curs 15-16, no heu estat una excepció i encara recordo la primera sessió a l’aula d’informàtica, quan us demanava que comentéssiu la feina feta pels companys d’una promoció anterior. En aquell moment no teníem clar, ni vosaltres ni jo, si arribaríeu a fer una visita guiada tan sensacional com la d’ells.
Però fa uns dies va arribar l’hora de la veritat i, sens dubte, us vaig trobar convertits en uns guies tan bons o encara millors que els de fa dos anys. Per donar-ne fe, tenim el tríptic que van confeccionar les coordinadores.
I també les imatges que immortalitzen la jornada. M’he permès donar-los un to desenfadat, espero que us agradi i, a partir d’ara, reconegueu cadascun dels espais on s’amaga el passat de la vostra ciutat i, en definitiva, les vostres arrels.
I per finalitzar, ja sabeu que us toca fer el mateix que els vostres companys en anys anteriors. Quina ha estat la vostra experiència en tots els processos de la recerca: preparació i realització in situ? Què heu après que no sabíeu i que potser no oblidareu? Quin consell donaríeu al grup que ve darrere vostre?
Penseu que, potser en part, pot dependre de vosaltres el funcionament de l’optativa Cultura clàssica II: Mitologia a Bètulo.
Valete. Fortuna segunda!
TERESA
A l’antiguitat clàssic, malgrat tots els impediments, algunes dones es varen fer un lloc en la ciència. Quines coneixeu? Què sabeu d’Hipàtia d’Alexandria? Per què la coneixeu? Ajudeu-nos a trobar apunts dels nostres blocs o bé de la xarxa sobre aquesta GRAN DONA i els més interessants els afegirem al nostre Thinglink. Quines altres dones científiques de l’antiguitat coneixeu? Què en sabeu?…
Per què encara avui hi ha poques dones científiques?
Eloi Salat i Mariona Cava
1r Batxillerat Humanístic
Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement. Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.
Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!
1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.
Companys nostres ,us hem volgut preparar un Kahoot sobre la civilització i la cultura que tenien els antics grecs, exactament sobre els jocs Olímpics i el teatre, de les unitats 7 i 9 del llibre de text de Grec de 1r de Batxillerat.
Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació.
1r Batxillerat, Chorouk Regrag i Laia Arcas
En una tasca del Moodle de llatí de 4t de l’ESO, havíem d’esbrinar la pervivència del paradigma de la primera declinació llatina Rosa, -ae i de comentar el perquè de la seva pervivència en la música, en el cinema, en els productes i establiments comercials,… En una altra tasca, hem conegut l’herència clàssica dels perfums i tot un món de referents clàssics en els anuncis publicitaris.
Jo, amb el permís de la magistra, he dissenyat un flascó de perfum de pètals de rosa i li he posat el nom de Rosa, -ae. Què n’opineu?
Carla Cámara
4t ESO Llatí opt. 1
Per als grecs, la finalitat del matrimoni era la descendència, tenir un hereu dels béns i de les obligacions religioses de la família.
Però el fet d’estar solter, no haver volgut rebutjar la dona estèril, no haver aconseguit descendència en diferents matrimonis o haver perdut els fills podia deixar l’home grec sense hereu. Tot i així, li quedava el recurs de l’adopció, que s’utilitzava sistemàticament. L’adopció es podia fer en vida o a través del testament. El nostre nom adopció prové del llatí adoptio “adopció, afillament”; en grec, es deia εἰσποίησις i υἱόθετος.
Per altra banda, un pare sense cap altre hereu que una filla casada, podia adoptar el fill d’aquesta, evitant així que algun dels seus propis familiars pogués exigir que es divorciés per a casar-se amb ella, ja que així el nét es convertiria en l’hereu legítim de l’adoptant.
L’adoptat podia assumir aquella condició lliurement si era major d’edat; en el cas contrari, es requeria l’autorització dels seus pares.
En el procés d’adopció hi havia una mena de protocol: si un pare volia donar en adopció el seu fill, el deixava en un vas funerari en un camí i la gent sabia que podia endur-se el nen i assegurar la seva supervivència. Si aquest era recollit era com tornar a néixer, ja que si no podien morir o ser menjats per animals.
Família grega. Relleu
L’adopció no és un fet recent. A Grècia ja n’hi havia; després a Roma van sorgir les cases d’acollida i els romans van tenir deliri pels fills adoptats. Adoptar un fill és un altre referent de la cultura clàssica!
Irene Sanz
1r Batxillerat Grec
