ordaz.claudia | Aracne fila i fila

Livia, Ara Pacis. Foto Giovanni Dall’Orto

La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.

Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.

La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.

August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.

Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.

Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.

Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.