Balnea vina Venus corrumpunt corpora nostra
Sed vitam faciunt b(alnea) v(ina) V(enus)
Els banys, els vins, l’amor, corrompen els nostres cossos
Però la vida ens la donen els banys, els vins, l’amor
(Fragment de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus, segle I dC, Perennia)
Ara que ja som experts en el món de les termes romanes, us proposo de fer aquest kahoot!
Mar Cruz
1r Batxillerat Llatí
Els romans en el seu temps lliure feien activitats lúdiques com ara curses de carros, lluites i el circ. El Colosseu de Roma venia ser el gran centre d’aquest tipus d’espectacles. Les termes són una altra ocupació del temps de lleure. Gràcies a aquestes activitats nosaltres avui dia podem gaudir dels Jocs Olímpics, el circ, teatres i cinemes, i també dels balnearis.
A partir d’aquí els romans ho van considerar com llocs per fer activitats divertides i sobretot per poder relacionar-se amb altra gent, eren llocs socials.
Curses de carros
Les curses de carros eren un dels esports més populars a l’antiga Grècia i Roma. A la vegada, també eren un dels esports més perillosos, ja que els cavalls i les persones que hi participaven posaven la seva vida en perill ja que podien arribar a morir.
No se sap quan van començar les primeres curses, però la primera escriptura que les documenta correspon a la Ilíada d’Homer. La cursa va consistir en una volta al voltant d’un arbre. En els jocs olímpics hi havia curses de cavalls, de quatre cavalls (tethrippon) o de dos cavalls (synoris). Les primeres curses als jocs olímpics van ser al 680aC.
Lluites de gladiadors
Les lluites de gladiadors eren molt conegudes i importants en aquella època. La gent que hi participava eren condemnats, esclaus obligats pels seus amos, però també podien ser homes lliures que no tenien un altre recurs per poder viure.
En aquestes lluites, lluitaven gladiadors que havien estat entrenats durant bastant de temps. Les lluites de gladiadors començaven després que els gladiador desfilaven i saludaven l’emperador amb el crit ”Aue Caesar, morituri te salutant”. Seguidament feien les parelles per lluitar a l’atzar i llavors començaven l’espectacle. Aquests combats eren vigilats per instructors que controlaven si la lluita era real. Al final de la lluita, quan un dels dos gladiadors acabava molt ferit, l’emperador, amb ajuda del públic, decidia deixar-lo amb vida o no. Si finalment l’emperador posava el polze cap a baix, el lluitador que anava guanyant matava el perdedor.
Circ
El circ romà era una de les instal·lacions lúdiques més importants de la ciutat romana, juntament amb el teatre i l’amfiteatre componia la trilogia de grans instal·lacions destinades únicament a divertir el poble. Al principi el circ s’utilitzava per a jocs públics i entreteniments diversos, però més tard va destinar-se principalment a curses, espectacles i representacions. En el següent vídeo podreu veure com era el circ en aquells temps:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgIxSS_UJZQ[/youtube]
El Colosseu
El Colosseu és un amfiteatre construït al segle I, a l’est del fòrum de la ciutat de Roma. Es va utilitzar gairebé uns 500 anys. Al segle VI s’hi van celebrar els últims jocs. Als primers temps del Colosseu, els escriptors deien que es feia servir per a representacions de batalles navals, anomenades naumàquia, entre molts altres espectacles. Més tard, també es feien representacions de paisatges naturals a la sorra per part d’artistes.
Termes romanes
Les termes eren un lloc on els habitants podien relaxar-se i passar una bona estona. Van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals. Hi havia dos tipus de termes: Una de més senzilla que estava destinada a la classe baixa i una altra de més luxosa, que era per la classe alta. Les més riques que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la gran ciutat. Algunes termes que encara podem visitar són les termes de Sant Boi, termes d’Antoní, situades a Cartago, o les Termes de Caracal·la a Roma.
Mar Martínez i Marta Sánchez. Llatí 4t ESO opt.1.
La presència de restes de vil·les romanes a la Catalunya litoral i prelitoral és molt nombrosa. Moltes han sortit a la llum per troballes casuals i després han estat excavades o no segons les possibilitats.
Aquí teniu unes fotos de la vil·la romana dels Terrers que es troba en el terme municipal de La Garriga i que és considerada de les importants. La part excavada, com podeu veure, és la de les termes (balneum) que ens donen informació sobre la categoria de la vil·la. La producció agrícola d’aquest assentament havia de ser abundant i diversa. A prop es troben també en molt mal estat les restes d’un aqüeducte a la riera de Malhivern. Al Museu Episcopal de Vic es conserven algunes peces trobades també a les excavacions dels Terrers com el mosaic i la escultura.
Us he de confessar que vaig anar a La Garriga a descansar un parell de dies a un balneari i em vaig trobar que es conservava la tradició de les termes romanes, però que el llatí havia quedat malmès pel camí, perquè al balneari em van oferir un recorregut termal per l’àrea Natatorium i un per l’àrea Templarium.
Repasseu els noms en llatí de les parts de les termes: Com s’haurien de dir aquestes parts del balneari?
Professora jubilada de llatí
Institut Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat
De tant en tant, paga la pena passejar-se pels racons de Catalunya, que amaguen tresors a cada passa. No negaré que els viatges llargs ens aporten sorpreses i ens ajuden a obrir la ment a d’altres formes de vida, però no oblideu de fer, a voltes, un cop d’ull al que tenim al costat.
En una d’aquestes escapades, una de recent, vaig anar a raure al poble de Caldes de Montbui, on vaig retrobar-me amb els seus famosos balnea.
Em vaig quedar gratament sorpresa en comprovar la recontrucció dels safareixos, proveïts d’uns plafons informatius que no s’estaven d’incloure interessants precisions lingüístiques com l’origen i el significat d’una expressió tan nostrada com fer safareig. També vaig fer un cop d’ull al museu, on s’explica amb profussió de detalls el funcionament de les termes romanes de la vila i la seva evolució fins a esdevenir una important centre termal. A la sortida, de camí cap a la plaça, vaig topar-me amb una escultura d’un egregi artista local que representa una dea de sobres coneguda per nosaltres, però ai, podeu dir-me per què en en llegir la inscripció de la base vaig pensar en una de les precisions que més us faig en corregir la feina de mitologia que em lliureu?
Posats a fer, intenteu treure el suc de l’article, tot especificant el nom llatí de la vil·la i la seva etimologia, la seva riquesa arqueològica, explicant què són els balnea i citant d’altres localitats catalanes on se’n conserven restes, definint la divinitat esmentada… D’altra banda, encara que no tingui relació directa amb el llatí, ¿coneixeu el significat i l’origen de l’expressió catalana citada? I, per què no?, busqueu informació sobre l’escultor autor del monument.
TERESA
Balneum ad Rubricatum és un nou taller del Museu de Sant Boi de Llobregat, adreçat als alumnes de Llatí de 4t ESO i de Batxillerat. Val a recordar que les termes romanes de Sant Boi són unes de les més ben conservades de Catalunya. Per la seva importància actualment formen part del currículum de Llatí de les PAU.
Aquesta sortida permet:
Conèixer les termes romanes, tant en les seves funcions terapèutiques, com tècniques i socials, i aprofundir en diferents aspectes de la vida quotidiana a l’època romana, i emmarcar la romanització en el seu context històric.
Aplicar els coneixements de llengua llatina de manera pràctica a partir de materials arqueològics, trobats a Sant Boi o altres llocs.
Contingut de l’activitat:
En primer lloc es realitza una visita a les termes, on s’explica in situ l’origen i l’evolució del termalisme, i a través d’imatges de maquetes de ciutats i d’edificis romans s’explica l’urbanisme romà i la funció i estructura dels seus edificis principals, continguts contemplats en el currículum de Llatí de les PAU amb la col·laboració de Conxita Collellmir, catedràtica de llatí.
Una altra activitat consistirà en treballar alguns aspectes del món romà a partir de diferents inscripcions i peces arqueològiques.
Preus vigents fins al 31-12-11 a partir del 01-01-12 pot haver un increment respecte l’IPC
5 € per persona / 85 € grup mínim
Joanjo Esteban Castanera
Museu de Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 50
