Tag Archives: Manualitats

Rosa, rosae, feta manualitat!

En una tasca del Moodle de llatí de 4t de l’ESO, havíem d’esbrinar la pervivència del paradigma de la primera declinació llatina Rosa, -ae i de comentar el perquè de la seva pervivència en la música, en el cinema, en els productes i establiments comercials,… En una altra tasca, hem conegut l’herència clàssica dels perfums i tot un món de referents clàssics en els anuncis publicitaris.
Jo, amb el permís de la magistra, he dissenyat un flascó de perfum de pètals de rosa i li he posat el nom de Rosa, -ae. Què n’opineu?

Carla Cámara
4t ESO Llatí opt. 1

Taller d’indumentària romana a Alcúdia

Des de l’Alcúdia mallorquina, aquest estiu ens ha arribat una interessant proposta per no desentonar en cap festa ni acte lúdic en què hàgim d’acudir vestits com a romans. Es tracta d’un taller d’indumentària romana, que ha organitzat per primer cop l’alcudienca Antònia Marqués a la seva botiga-taller del carrer Hostal, durant la setmana de juliol en què la ciutat celebra les Festes de Sant Jaume. Tal com ja hem exposat en articles anteriors, del programa de festes destaca el “Civis Pollentinus Sum”, la jornada dedicada a recuperar l’empremta romana de l’antiga Pol·lèntia entre els actuals vilatans, i que acull demostracions de cuina romana, ludi romani per als minyons, un taller de perruqueria romana i diferentes festes populars. Durant aquesta jornada, són molts els alcudiencs, petits i grans, que volen participar dels diferents actes guarnits com autèntics romans. És per aquest motiu, amb la finalitat que la vestimenta adoptada s’ajusti amb rigor històric als dissenys originals dels romans, que Antònia Marqués ha organitzat aquest primer taller d’indumentària romana al seu local comercial. Durant quatre hores, els inscrits, majoritàriament noies, van aprendre com decorar les teles escollides per a les túniques amb una sanefa, i col·locar-se-les al damunt i lligar-se-les de forma acurada. Amb la Valèria, vàrem tenir l’oportunitat d’assitir i enregistrar una demostració de la seva activitat que l’Antònia ens va oferir en exclusiva, i aquí us presentem el resultat en forma de breu reportatge en vídeo:

Antònia Marqués és historiadora de l’art i dissenyadora de vestuari per a espectacles, ha treballat en diferents produccions per a cinema i TV com “Aro Tolbukhin: en la mente del asesino” del reputat Agustí Villalonga, o la popular sèrie de TV3 “Temps de silenci”, emesa el 2003. Després d’estudiar belles arts i de fer les seves primeres passes professionals a Catalunya, amb una dilatada carrera en el mon del vestuari, l’Antònia va retornar a la seva Mallorca natal, establint de nou la seva residència a Alcúdia. Des d’allà, ha treballat en diversos espectacles teatrals i de recreació històrica, adaptant i dissenyat el vestuari dels actors i figurants. Entre aquests destaca les “Visites teatralitzades de d’Alt Vila de Eivissa” i “Via Fora“, la guia dramatitzada que cada estiu permet recrear al peu de les muralles d’Alcúdia alguns dels episodis més emblemàtics de la rica història de la ciutat, i que crida l’atracció de milers de visitants.

Per cert, aprofitem l’ocasió per fer avinent que demà dijous, 6 de setembre, es farà la darrera representació d’enguany del Via Fora, funció que començarà a les 9 de la nit a la Porta des Moll. Amb aquest article, tanquem aquesta sèrie que hem dedicat a diferents activitats que el juliol passat es van organitzar a la localitat mallorquina, amb motiu de les festes patronals de Sant Jaume.

Gaby

Opus musivum, pràctica compartida 4t i 1r de batxillerat

La paraula mosaic deriva de l’ expressió llatina opus musivum, i està relacionada amb les muses, del grec μοσαι . De fet tota decoració feta en llocs consagrats a les muses rebien aquest nom, però poc a poc, el mosaic va passar a ser una mena de paviment elegant i decoratiu que es feia servir tant als edificis públics com als privats. Al segle IV a.C ja els realitzaven a Grècia amb pedretes petites i formaven dibuixos geomètrics i figuratius. A Roma, aquesta tècnica va ser introduïda en temps de Sul·la tal com ens informa Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historiae.
Els romans van fer servir diferents tècniques per a cobrir els seus paviments, tant el terra com les parets, i els podem classificar de la següent manera: opus signinum , motius geomètrics senzills, sense complicació; opus sectile, formes geomètriques més complicades, rombes, triangles, quadrats etc.; opus tessellatum, paviment fet amb tessel·les de diferents colors col·locades sobre una base de ciment i s’aconseguien mosaics geomètrics i de tema figuratiu. Una varietat d’aquest és l’opus vermiculatum, paviment fet amb tessel·les minúscules i imiten la pinzellada d’una pintura.

Els alumnes de 4t d’ESO del curs passat, a l’assignatura de llatí, després de fer una introducció a la mitologia i de l’estudi d’alguns mites, van fer uns mosaics més cassolans seguint les tècniques de l’ opus tesselatum i el vermiculatum. Es van dividir en grups de dos i van triar el model a fer, dibuixos de diferents llibres que van ampliar i de temàtica tots ells mitològica. La nostra base va ser una cartolina gran, les nostres tessel·les van sortir de retallar fulles de revistes del cor, i axí ens van assegurar els banys de color necessaris, i ells mateixos retallaven les tessel·les quadrades o triangulars, grans o petites, depenent de les necessitats del dibuix. La cola, les tisores i la inspiració de les muses van completar la feina.

Una vegada acabats, i després de veure els resultats, van fer una petita exposició al passadís de 4t, i a continuació els vaig convidar a explicar els seus treballs i les tècniques empleades als alumnes de 1r de Batx de llatí, que en aquell moment estudiaven les domus i les villae ( estructura, decoració i mobiliari). Va ser per a ells i per a mi una experiència motivadora ja que van llegir, entendre, aprendre i al final es van sentir molt útils. Us deixo la presentació de la seva feina.

Uns dels llibres que els vaig ensenyar a classe per a que veiéssim la pervivència clàssica en els temes , en la tècnica i sobretot la seva actualitat en la decoració de miralls, parets, terres, fonts, jardins … va ser aquest:

Bibliografia: GOODWIN, Elaine M., Mosaicos decorativos,
Círculo de lectores, Barcelona,1994

Els torno a dir, Feliciter !!!!!

Rocío Poyato

Quod sumus

Els nostres punts de llibre: L’ase d’or

Arran de la lectura de l’Ase d’or d’Apuleu hem fet una pila de Propostes de lectura, avui ens visita el seu adaptador, en Xavier Serrahima i li hem fet aquests punts de llibre en agraïment:

També podeu veure els nostres punts de llibre a Xavier Serrahima aquí.

Discipuli discipulaeque 4t ESO

Destresa de cartró i no d’avet!

fracti bello fatisque repulsi

ductores Danaum tot iam labentibus annis

instar montis equum diuina Palladis arte

aedificant, sectaque intexunt abiete costas;

uotum pro reditu simulant; ea fama uagatur.

…Repel·lits pels fats i retuts per la guerra,

els capitans dels grecs, perquè tants anys ja fugien,

un cavall pel giny divinal basteixen, de Pal·las,

com un pujol i amb taulons d’avet li fan les costelles.

Van fingir que era un vot pel retorn: en corre la brama.

VIRGILI, Eneida II 13-17 (trad. M.Dolç)

Què n’opineu del de cartró? Què en sabeu del d’avet? Potser primer us voldríeu fer un casc de guerrer troià i més endavant el cavall!

Discipulae