Però us dic un secret: la tendresa és una gran espasa «travessacors». Només falta paciència. Tots els éssers humans necessitem ser acariciats, amb una paraula, un gest, una mirada, una abraçada… Gràcies a ella tota relació esdevé més profunda i durable, perquè la seva expressió no és més que un símptoma del desig de què l’ altre estigui bé.

                        Ana Ruano.  Revista Valors.org

Si algun element atorga bellesa i sentit a la vida, aquest és, sense cap mena de dubte, la tendresa.

(Álex Rovira, El País setmanal, 19 març 2006)

Aquest curs celebrarem la 14ª jornada poètica, que girarà al voltant de poemes que posin  la mirada en la cura de les persones.  Valors com la tendresa, la sensibilitat, l’empatia, l’amabilitat, el bon tracte, el respecte, la generositat, la responsabilitat, l’amistat,… són bàsics per a la vida i per a la convivència.

Des de l’inici d’aquest curs, hem volgut continuar amb el treball iniciat de coeducació posant en el centre la cura de les persones: portant la mirada cap a les relacions i promovent la creació de vincles amorosos  i respectuosos entre infants i adults.  És per això que les taules rodones d’aula i escola s’han centrat en acompanyar-nos, donar-nos suport i cuidar-nos  a través de diverses accions com ara la lectura intercicle, els acompanyaments a l’estona de pati i durant les sortides, les activitats compartides, l’esmorzar saludable…

Vivim en un moment on constatem que les criatures estan perdent espais de socialització, de relació interpersonal i connexió amb l’altre que estan quedant substituïts per la tecnologia amb un joc en solitari a casa que els apropa als que estan lluny però els separa dels que estan a prop. També veiem que, tots i els avenços, la socialització de nens i nenes  continua estant diferenciada amb un model binari de gènere que condiciona la seva manera de ser, d’expressar-se, de viure les emocions, de resoldre els conflictes, de jugar,  de relacionar-se… Les darreres investigacions aporten dades preocupants respecte a la manera en com continuem educant les criatures. Els estereotips de gènere continuen formant part del imaginari col·lectiu de les famílies, els mitjans de comunicació, l’escola, el món del joc i les pantalles. Així, les nenes, tot i que més conscients i empoderades,   tenen un joc predominantment  centrat en les cures, en les relacions i en la imatge personal, considerades tradicionalment com a femenines, (nines, cuines, roba, etc.) mentre que els nens continuen en un model de masculinitat que invisibilitza les cures i les emocions abocant-los a relacions i jocs  que posen en valor la competitivitat, l’agressivitat i la violència (esports competitius, superherois, jocs de lluites, viodeojocs).

És per tot això que pensem que posar la vida al centre de l’educació és necessari. És urgent educar-nos en les emocions: educar criatures perquè siguin amables, tendres, cuidadores, bondadoses i sensibles, de manera que puguin establir relacions igualitàries, respectuoses i plaents així com fer front a la violència que els envolta.  Visibilitzar les cures i socialitzar-les ens ajudarà a construir una societat més justa  perquè són interdependents,  tothom necessita ser cuidat i, per tant, compartir les tasques de cura.

Enguany, serà necessari crear espais de relació amb altres infants i adults de la comunitat educativa per dotar de significat el nostres poemes i que el projecte sigui una veritable oportunitat per fer emergir aquests món emocional i teixir vincles perdurables en el temps.

Com a escola, durant aquest segon trimestre, volem prioritzar el treball de la interpretació i anàlisi de la poesia des de totes les dimensions de la competència lingüística.  La poesia com a gènere literari que servirà per fer emergir el món emocional de les criatures i promoure que s’apropin als altres.

El  resultat final d’aquesta feina realitzada per l’alumnat, el compartirem amb tota la comunitat educativa  als recitals de  la Jornada Poètica que haurien de ser el 19 i 20 de març però que ens   veiem obligades a ajornar.