LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR

L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu. Tots els membres de la comunitat educativa tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.

Correspon a la direcció, al professorat del centre en exercici de l’autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre(monitors de menjador, PAS) . La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.

A l’escola les normes de convivència són imprescindibles. Contribueixen a la creació d’un ambient per poder conviure de manera gratificant i d’un bon clima per poder aprendre.

Secció 1. NORMES DE CONVIVÈNCIA RESPECTE ALS ALUMNES

Amb els límits els nens i les nenes troben la seguretat que necessiten. La bona convivència a l’escola ha d’obrir el canal, l’espai de confiança on tota la comunitat educativa pugui sentir-se escoltat, respectat, mirat amb bons ulls i sabent estar cadascú en el seu lloc.

A l’escola regiran tres normes bàsiques de convivència: cura d’un mateix, de les relacions personals, de l’espai i del material. (tant per part dels infants com dels adults).

El professorat vetllarà per mostrar-se coherent i actuar amb una mirada d’acompanyament respectuós cap als  infants, tal i com es defineix el paper del mestre  al PdCv.

Per tant tot el professorat s’haurà de comprometre en la realització setmanal de les taules rodones d’aula, les quals tot i estar assignades a l’ horari, es poden flexibilitzar respecte a la temporització del dia setmanal.

A nivell de gestió de coordinació es contemplaran sessions de cicle a compartir el contingut d’aquestes taules rodones per donar cabuda a diferents aspectes relacionats amb la convivència i la cohesió de grup, la cura dels espais i dels altres, la coeducació, l’educació emocional, etc.

A primària, durant els primers dies de curs es plantejaran les bases del funcionament de taula rodona (normes de l’assemblea) i s’escolliran els delegats i delegades que seran els encarregats/des d’anar a la taula rodona d’escola, seguint el calendari trimestral que facilitarà la direcció del centre. Caldrà promoure l’autonomia dels infants en la conversa, de manera que siguin ells i elles qui gestionin els torns de paraula de manera que la mestra passi a ser una més dins grup (fugir de la conversa on els infants parlen a la mestra i fomentar el diàleg i debat entre elles i regulats per elles). Caldrà assignar els rols de secretari/a  per fer acta i de moderadora per regular torns, com es fa a la taula rodona d’escola, per tal de potenciar l’adquisició per part de l’alumnat d’aquesta dinàmica d’autoregulació.

També es vetllarà per la realització de les sessions de tutoria individualitzada de 1er a 6è per vetllar pel PdCv.

Normativa de disciplina.

En cap cas el professorat castigarà a un alumne a fora de l’aula o en una altra aula, és a dir mai se’l deixarà sol al passadís ni se l’enviarà a una altra classe.

Caldrà acordar al cicle i amb el suport de les mestres d’atenció a la diversitat quines actuacions concretes educatives i si cal, restauradores, es duran a terme amb aquells alumnes que contínuament puguin tenir dificultats en la regulació de la conducta. Caldrà tractar cada cas de manera individual.

S’elaboraran protocols d’intervenció elaborat, i es vetllarà perquè tothom intervingui de la mateixa manera, tenint en compte que cada infant és diferent.

En el cas que l’alumne tingui intervenció de la vetlladora, s’establirà una coordinació per tal de consensuar la intervenció.

Secció 2. CONDUCTES CONTRARIES A LA CONVIVÈNCIA

Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.

Considerem faltes greus per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

  1. a) Els actes o les conductes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats.
  2. b) Les situacions d’ assetjament d’un company o companya.
  3. c) Les agressions físiques a un membre de la comunitat escolar.
  4. d) Les amenaces, ofenses i els insults als membres de la comunitat educativa.
  5. e) El fet de causar danys intencionats en les pertinences dels companys o companyes.
  6. f) El fet de causar danys intencionats en les pertinences del centre(dependències i/o equipaments
  7. g) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre.
  8. h) La falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de la personalitat en actes de la vida escolar.
  9. i) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

j)Les faltes d’assistència injustificades.

k)La manca de puntualitat per part dels alumnes que venen sols a l’escola.

l)La reincidència de més de tres vegades d’alguna faltes lleus.

Considerem faltes lleus per a la convivència en el nostre centre educatiu les conductes següents:

  1. a) L’ús d’un vocabulari inapropiat.
  2. b) Utilitzar un to poc respectuós vers als companys o qualsevol membre de comunitat educativa.
  3. c) El no compliment de les tasques acordades amb el grup al pla setmanal.
  4. d) Resoldre els conflictes sense diàleg.
  5. e) Caminar sense calma o amb desordre per dins l´ escola.
  6. f) Caminar sense calma o amb desordre en els desplaçaments pel poble, excursions.

A més a més considerem una manca de respecte per a la convivència a l’escola les conductes següents:

  1. a) Parlar quan algú està parlant i no respectar el torn de paraula.
  2. b) Desordenar els objectes o mobiliari de la classe, no mantenir un ordre i cura dels espais.
  3. c) El no compliment dels hàbits de treball acordats a classe.
  4. d) Treure les coses de les mans sense demanar el consentiment de l’altre.
  5. e) Córrer i cridar a dins l’edifici.
  6. f) Obrir les portes sense picar i fent cops.
  7. g) Pujar o baixar les escales sense deixar passar.

Secció 3. CONSEQÜENCIES DE L’INCOMPLIMENT DE LES NORMES DE CONVIVÈNCIA

L’aplicació de les conseqüències correctores  no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni de l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores o sancionadores que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes. Les conseqüències ha de tenir en compte les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva i ha de tenir com a finalitat contribuir al manteniment i millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

Les conseqüències i sancions aplicades per les faltes lleus s’apliquen en funció de la falta que han portat a terme i en funció de les vegades que ho han fet, les conseqüències van augmentant de gravetat .

La Comunicació a les famílies de la falta tan lleu com greu ha de ser un fet prioritari. Se´ls informa o bé amb una nota a l’agenda, o bé oralment a la sortida de l’escola o través d’una entrevista segons la gravetat de la falta que el seu fill o filla ha incomplert. Se’ls explica la norma de convivència que no han complert, les conseqüències que ha tingut  i la resposta que demanem  per a que aquesta actitud no es torni a repetir. Les famílies han de respondre a la demanda de l’escola, han de col·laborar amb les mesures presses, tenint en compte que han signat la carta de compromís i han d‟ acompanyar als seus fills o filles per tal de contribuir i millorar el seu procés educatiu.

Procediment que es segueix per a aplicar conseqüències:

1.Sempre que cometen una falta, s’avisa a l’alumne/a oralment per part de qualsevol membre de la comunitat educativa que estigui present, perquè canvi la seva conducta.

  1. Fem un llistat de possibles conseqüències però el més important és que siguin conseqüències lògiques i relacionades amb el que ha passat. 

La reflexió i l’acompanyament en aquest procés és molt important, per a que ho han fet, com afecta això a la comunitat, de quina altra manera haurien pogut fer les coses, donar temps…

– Preocupar-se del benestar en funció de l’edat. Què necessites per estar bé?

– Reparació dins de l’escola o a casa del dany o desperfecte ocasionat.

– Endreçar el material de classe.

– Recollir el material.

– Tornar el material que s’ha agafat.

– Recollir papers que hi ha al terra de les aules, els passadissos o del pati si  s’escau.

– Repetir el desplaçament caminant tranquil·lament.

– Netejar el que s’ha embrutat.

– Resoldre els conflictes amb diàleg seguint un procés de resolució de conflictes…

La resolució de conflictes permet el diàleg entre els implicats. L’adult o mestre dirigeix, orienta la conversa entre els implicats cap a una solució coherent. L’adult posa paraules en cas que els infants no sàpiguen fer. Si no arriben a un acord, pensen durant uns minuts de forma individual i tornen a buscar una solució. Tornen a parlar els dos implicats i si no hi ha solució un adult fa la mediació també es pot posposar a un altre moment donant un espai.

3.Si els alumnes no fan cas a l’amonestació oral i tenint en compte les característiques personals i socials (un avis, dos avisos, en tres avisos com a màxim) es passarà a prendre unes altres mesures més dures:

– Canvi d’espai dins l’aula però continuant amb la tasca iniciada.

– Canvi d’espai dins l’aula i deixar de fer l’activitat que tocava.

– Privació d’una estona d’esbarjo previ avís.

– Canvi d’aula per tal de relaxar-se i reflexionar.

– Anar al despatx de direcció.

  1. Quan aquestes faltes lleus es repeteixen sovint van convertint-se en greus i es fa un expedient intern i les mesures que es prendran respecte als alumnes que no les compleixin s’agreujaran i poden convertir-se en:

– Fer unes mesures cautelars recollides en un document expedient intern del centre on es recull la falta que s’ha fet, les conseqüències i la signatura de la família conforme ha estat informada.

– Pèrdua d’una activitat escolar.

– Pèrdua d’una activitat complementaria (sortides o colònies)

– D’altres que es considerin adients segons la falta.

  1. Les conseqüències aplicades per les faltes molt greus per a la convivència inici expedient Departament d’Ensenyament:

Són les previstes a l’article 37.3 de la Llei d‟ Educació de Catalunya. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient

La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció.

Tipus de sancions per aquests casos:

  1. a) Suspensió de les activitats extraescolars o complementàries.
  2. b) L’expulsió de classe per anar a una altre classe o al despatx de direcció.(S’haurà de concretar dies)
  3. c) Suspensió del dret d’assistència al centre en períodes que no poden superar els 15 dies.

De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i també els progenitors o tutors legals. Sense perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més.

Secció 4. MEDIACIÓ Llei d’Educació -Article 32

La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

El Departament ha d’establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d’aplicar-lo.

ACORD DE CENTRE:

Apliquem la resolució pacífica de conflictes com a procés de mediació escolar per tal de què els alumnes vagin assolint les estratègies necessàries per aplicar-les de forma autònoma.

El professorat és mediador en la resolució de conflictes. En aquesta línia, el professorat del centre ha de tenir formació en educació emocional i resolució de conflictes.

El centre desenvolupa tot el marc normatiu que planteja el Departament inclòs Serveis externs en cas necessari com els professionals de l’EAP.

Secció 5. MECANISMES I FÓRMULES PER A LA PROMOCIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

L’escola treballa l’educació emocional i la taula rodona d’aula en tots els nivells i d’escola amb els delegats i delegades d’aula com a camí per a millorar la convivència i la resolució de conflictes. El diàleg, l’autoregulació i el respecte vers l’altre són les eines principals per a aconseguir una bona convivència. A primària també es treballa a la tutoria individualitzada.

Secció 6. PROTECCIÓ CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR I CONTRA LES AGRESSIONS

El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat.

El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat.

El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni.

L’Administració educativa ha d’assegurar l’opció d’assistència lletrada gratuïta al professorat i a la resta de personal dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics que siguin víctimes de violència escolar, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris.

En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència.

És molt important que el centre segueixi la programació recollida al Pla de Convivència per tal que aquestes situacions no es produeixin i fer molta incidència en la fase preventiva.

El protocol d’actuació davant de sospita d’assetjament serà el següent:

PROTOCOL D’ASSETJAMENT ESCOLAR ESCOLA MIQUEL MARTÍ I POL 
Aquest protocol està vinculat a les NOFC i al PdCv del centre on donem molta importància a la prevenció en cada uns dels factors de risc de desenvolupament personal, context escolar, àmbit familiar, entorn.
FASE PREVENTIVA 
ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER TREBALLAR LA PREVENCIÓ PROGRAMES INCLOSOS AL PdCv ACTUACIONS A CENTRE
Desenvolupament personal

 

Detecció factors de risc:

 

·         Autoconcepte negatiu

·         Dificultat reconèixer emocions

·         Dificultat de gestió emocions

·         Dificultat relacionar-se amb els altres

 

 

 

 

 

Tutories individualitzades:

 

Treball de l’autoestima

Treball de la tolerància de la frustració

Treball de la resiliència

Treball de l’assertivitat

Treball del respecte

Treball de la gestió de conflictes lleus 

Concreció d’actuacions a les actes d’avaluació

 

Derivació a la MAD si és necessari

 

Derivació a la CAD per possibles actuacions de seguiment o derivacions a agents de salut o de reeducació pedagògica.

Acció tutorial  compartida Entrevistes compartides durant tota l’escolarització:

1.      Entrevista d’inici d’escolarització.

2.      Entrevista de seguiment.

·         Fitxa registre inicial

·         Fitxes entrevistes seguiment, establiment d’acords i actuacions signada per la família.

·         Arxiu a la carpeta vermella  d’aula de les  dades rellevants.

Carta compromís 

 Taules rodones d’aula

 

Treball de l’autoestima

Treball de la tolerància de la frustració

Treball de la resiliència

Treball de l’assertivitat

Treball del respecte

Treball de la cohesió de grup.

Treball de gestió positiva dels conflictes.

 

Treball de gestió de les emocions

Aplicació d’activitats d’aula que donin peu a :

·         la gestió de les emocions

·         l’escolta activa

·         utilització del programa #aquiproubulling

 

Aquestes actuacions estan derivades del treball de les competències socioemocionals incloses en el PdCv.

Activitat projecte filosofia 6-18.

Projecte Pati

Context escolar

 

Detecció factors de risc:

 

1.      Tendència a minimitzar

2.      Manca de formació

3.      Dificultat de crear vincles

4.      Manca d’estratègies facilitadores Cv

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aplicació del PdCv en relació a la cura de les persones

Agrupaments heterogenis dels alumnes com un element que afavoreix la

interacció i la inclusió de l’alumnat i que beneficia els processos d’aprenentatge

i el clima escolar.

 

 

 

Ambients

 Gestió l’aula.

 

 

Acompanyament del professorat a les metodologies actives i inclusiva per l’equip impulsor.

Aspectes organitzatius

(planificació i organització d’activitats, temps, espai, materials, etc.) relacionades amb una gestió d’aula comuna basada en reptes d’investigació i ambients.

Docència compartida professorat

Organització de cicles i claustre per parlar d’infants i mirada d’infància.

Taules rodones d’escola:

· Treball cura de les persones.

· Pertinença al col·lectiu. Drets i deures.

· Gestió activa de l’alumnat de les normes de Cv 

Projecte  PdCv

Activitats clima participatiu

Definir objectius

 

Concreció de projectes escola: Esmorzars saludables, Jornada Poètica,…

Programa d’ajuda entre iguals Lectura intercicle

Classes agermanades activitats escola: Projectes aula i escola, esmorzar saludable

Colònies

Supervisió espais i temps de risc Entrades i sortides d’escola – Mestres distribuïts als passadissos

Canvi ambients – implicació de tot el professorat del centre

Canvi especialitats

Esbarjo – Organització horari laboral del professorat per assegurar les 7 zones de vigilància del pati.

Patis actius 1.           Observació activa en diferents moments d’escola.

2.           Registre indicadors per l’elaboració d’una diagnosi preventiva.

3.           Coordinació dels docents per parlar d’infants en sessions de claustre.

4.           Elaboració de document amb indicadors d’observació per a tots els docents del centre.

Internet segura

Treball del pensament conseqüencial.

 

Taller adreçat als alumnes de 5è.

 

 

 

Formació al professorat

TDAH a càrrec EAP

Coeducació a càrrec Pla Educatiu d’ Entorn

L’alumnat TEA a càrrec EAP

Educar en la gestió positiva del conflicte a càrrec EAP

Educació inclusiva a càrrec EAP

Àmbit familiar

 

Detecció factors de risc:

 

Desconeixement de processos

Dificultat de posar pautes educatives que promoguin relacions positives

Dificultats d’establir processos coresponsabilitat família escola

 

 

Internet segura

Treball del pensament conseqüencial.

 

Taller adreçat a les famílies de 4t i CS.

 

 

Tallers a famílies a càrrec EAP

Taller d’acompanyament emocional a P3

Taller de gestió de les frustracions P4/P5

 

Tallers a famílies a càrrec del centre Pors

Rutines

Hàbits

Sexualitat

Gestió dels conflictes

Gestió de les emocions (bases psicològiques) 

Pautes clares sobre l’ús de dispositius mòbils Carta compromís

 

Entorn

 

Detecció factors de risc:

 

Dificultat de treballar en xarxa

Baixa participació d’activitats de l’alumnat en activitats de lleure.

 

 

Participació en el pla educatiu entorn Participació en formació en xarxa
Biblioteca oberta Biblioteca oberta els dx de 16.30-18.00

Dinamització de tallers lectors

Difusió oferta esportiva, cultural i de lleure de la ciutat Difusió informativa de les entitats que pertanyen al pla d’entorn i entitats col·laborat ives de l’ajuntament
 FASE DETECCIÓ I VALORACIÓ
Davant el coneixement de qualsevol cas d’assetjament entre iguals per part de qualsevol membre de la comunitat educativa, caldrà posar-lo en coneixement a la direcció del centre.

Aquesta informació es recollirà com incidència entre una acta signada entre família i tutor/a o família i direcció.

S’informarà si s’escau a la inspecció educativa.

Un cop realitzada es procedirà a portar a terme el protocol de detecció.

Tindrem en compte la llista d’indicadors de coneixement o sospita d’una situació d’assetjament.

*es tindrà en compte la base documental facilitada pel departament d’educació. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DETECCIÓ

INFORME DE VALORACIÓ  CONCRECIÓ DE LES ACTUACIONS
 

Crear un equip valoració

 

Format per:

Tutor/a

Cap d’estudis

EAP

Mestre EE

 

Compilació de la informació

 

Aplicar la pauta de recollida d’informació *annexada on es recull:

Dades dels alumnes implicats.

Data de la detecció, fets detectats i ubicacions.

Comportament de l’alumne presumptament assetjador/a .

Comportament de l’ alumne presumptament assetjat/da.

La recollida d’informació serà objectiva i la pauta es realitzarà amb les observacions directes durant un temps acordat entre l’equip de valoració en espais com l’esbarjo, sortides, desplaçaments entre ambients, caixes i especialitats. Es tindran molt en compte les zones WC i espais del centre que puguin ser amagatalls.

Entrevista a l’alumnat implicat

 

 

 

 

Actuacions generals tant per presumptes  assetjadors/es com assejat/ada 

Seguir protocol departament d’educació:

·         Crear clima de confiança

·         Oferir informació objectiva realista i contrastada.

·         Informar-lo de la tramesa d’informació de les famílies cap al centre

·         Informar de l’objectiu de l’entrevista

·         Recollida d’informació per elaborar l’informe

1.Entrevista presumptes  assetjats/des:

·         Trametre’l tranquil·litat

·         Fer entendre que entenem la dificultat de parlar de la situació

·         Escoltar atentament

·         Mostrar empatia i assertivitat

·         Explicar protocol de seguiment per l’elaboració de l’informe de detecció

a)     Recollida de dades graella

b)     Valoració posterior de l’equip de valoració

1.    Entrevista presumpte assetjador/dora

·         Parlar amb serenitat

·         Evitar valoracions morals o de judici

·         To respectuós i gens agressiu

·         Evitar discussions que creïn resistències.

a)     Recollida de dades

b)     Valoració de l’equip de seguiment posterior

Entrevista al grup d’observadors.

 

a)     Entrevista. Aspectes a tenir en compte:

·         Sensibilitzar davant l’assetjament

·         Contribuir a trencar el silenci

·         Animar a identificar i confirmar

·         Implicar-los en el canvi de rol passiu a actiu seguint els protocols de convivència del centre.

·         Garantir-los la confidencialitat.

a)     Recollida de dades

b)     Valoració de l’equip de seguiment posterior

Entrevista a les famílies

 

Paper a adoptar:

1.                      Fer entrevistes per separat

Presentació clara dels fets

Demanar col·laboració i compromís

Ni jutjar ni ferir

a)     Comunicació de les accions dutes

b)     Notificar els fets

c)     Demanar-los informació que li expliquen els fills/es per contrastar

d)     Preguntar opinió sobre els fets

e)     Explicar el protocol de prevenció

f)       Abordar la situació i intervenció de forma educativa

g)     Explicar protocol de detecció

h)     Protocol d’intervenció en cas que sigui necessari

a)     Recollida de dades

b)     Valoració de l’equip de seguiment posterior

Un cop elaborat l’informe de valoració en cas que es detecti l’assetjament s’activarà la fase d’intervenció.

En cas que només hagi estat una presumpció es continuarà amb el reforç de mesures preventives.

FASE D’INTERVENCIÓ
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mesures d’urgències

E

 

Aturar l’assetjament

 

–  Establir protocol d’extinció de la conducta confegit per la CAD per assegurar la implementació de mesures reparadores.
Confortar a l’alumnat assetjat

 

2.      Oferir atenció immediata i tracte individualitzat

3.      Proporcionar referents clars que pugui accedir en qualsevol moment.

4.      Sensibilitat en les relacions dels adults cap a l’infant.

5.      Construir espais físics i virtuals segurs en coordinació amb la família.

Notificar a l’alumnat assetjador mesures restauradores 1.      Informar a l’alumne de les mesures de control de la seva conducta i reparadores.

2.      Elaboració d’un contracte de treball en consens amb l’EAP .

3.      Informar a la família del contracte de treball que es dura a terme.

4.      Informar que  aquestes mesures estaran informades a totes les famílies implicades.

5.      En cas de ciberassetjament es demanarà col·laboració de la família pel control /supressió del mòbil o de l’ús de plataformes digitals.

Comunicació amb les famílies Entrevistes amb la família de l’infant assetjat  per informar actuacions preses i confegir mapa de seguretat.

–  Si és ciberassetjament recomanarem a la família que retiri l’accés d’aparells mòbils o eines digitals perquè facin restricció d’aquests.

–  Recomanar a la família bloquejar a l’alumne que assetja.

Entrevistes amb la família de l’infant assetjador:

Informació dels fets i conseqüències.

Demanar col·laboració i compromís.

Confegir una mapa de seguretat personalitzat a cada cas en base a l’informe de valoració elaborat en la fase de detecció
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Disseny d’un

mapa de protecció

Diagnosi de necessitats de protecció 1.      Perfil personal de l’alumne/a,

2.      Situació en el grup-classe (relacions amb la resta de companys, possibilitats

3.      de suports, etc.),

4.      Moment del desenvolupament dels fets per detectar els espais d’especial risc.

Creació d’entorns segurs 1.      Concreció dels espais físics i entorns virtuals de protecció tant al centre educatiu coma l’àmbit familiar i l’entorn immediat.

2.      Organització de la supervisió per part de diferents membres de la comunitat escolar.

3.      Concreció de mesures de supervisió i acompanyament.

1.      Presa de decisions organitzatives sobre agrupaments i horaris, si escau.

2.      Planificació de les mesures per a la comunicació i el seguiment de la protecció de l’alumnat víctima d’assetjament i ciberassetjament durant tot el procés d’intervenció.

3.      Assignació de persones referents pel que fa a l’acompanyament, el suport i la protecció.

4.      Elaboració del mapa de protecció on es concretaran les mesures de protecció sobre els següents àmbits:

·         espais físics

·         entorn virtual escolar

·         entorn virtual familiar

·         organització

·         comunicació

·         seguiment

 

 

 

 

 

 

 

Implementació del mapa de protecció en l’entorn escolar.

 

 

 

Pel que fa als espais físics

·         Supervisió durant els canvis d’ambients o especialitats

·         Supervisió al menjador

·         Supervisió durant l’esbarjo

·         Supervisió durant les absències del

·         professorat

·         Supervisió a les entrades i sortides

·         Supervisió en sortides

 

Pel que fa a l’entorn virtual

Supervisió dispositius a l’escola: ordinador portàtil.

Supervisió de mòbils en cas que hi hagin.

 

 Pel que fa a l’entorn virtual familiar

 

Orientació per part del tutor o tutora

a la família de supervisió de: ordinador, portàtil , mòbil o tableta

Orientació de la restricció de l’accés a plataformes, mitjans i/o aplicacions

Comunicació a les famílies del mapa de protecció

 

Es comunicarà a la família les concrecions del mapa de protecció dissenyat per l’equip de valoració conjuntament amb l’ EAP.
 

 

 

 

 

 

 

 

Col·laboració i compromís amb la família

 

 

Entrevista amb la famílies

1.      Seguiment: Informar de les NE detectades amb l’ EAP i el pla de treball

2.      Compartir actuacions a centre i a casa.

3.      Establir criteris de col·laboració i coresponsabilitat entre dos entorns.

Temporització de reunions posteriors Planificació de reunions de seguiment en consens.

 

 

 Seguiment del contracte de treball

Aquest pla de treball s’especificaran els acords presos amb el centre, la família i l’alumne/a

*Afegir-los al contracte de treball, juntament amb els acords presos.

 

 Facilitar a la família eines per la seva aplicació

Facilitar a les famílies webgrafia d’estratègies per a treballar amb els seus fills/es els aspectes pedagògics o psicològics a reeducar.

*web Departament d’Educació Família-Escola

Reconeixement, acceptació i reparació del dany

Plantejament de diferents fórmules de reparació: la directa, envers l’alumne/a que ha

estat assetjat o ciberassetjat, i la indirecta, respecte al grup i, si escau, respecte a la

comunitat educativa, analitzant en cada cas les dificultats i els beneficis que aporta a les parts implicades. 

 

 

 

 

Compromís de l’alumne/a assetjador/a de la reparació dels danys

 

 

 

Compliment del pla de treball restaurador.

 

 

 

 

Seguiment per l’equip de valoració

Establiment de les estratègies restauradores  

 

Definir amb l’EAP i l’equip de valoració estratègies personalitzades

Aplicarem estratègies de: *depenent de cada cas

· Mediació

· Reunions restauratives

· Cercles restauratius

*Seguint pautes d’actuació del protocol del Departament d’Ensenyament

 

 

 

Una escola oberta al món amb una mirada atenta