UNA MIRADA ENRERE

Iniciar una escola és un repte!

Un repte meravellós que van oferir a professionals de l’àmbit educatiu. Aquest oferiment va estar dirigit a grans professionals de l’educació i sobretot a grans persones. Persones que van il·lusionar als que van ser-hi, als que hi som i als que hi seran, ja que l’obertura cap a l’entorn i la mirada atenta, amb la que van acollir a tots els representants de la Comunitat Educativa ha estat la llavor que ha quedat soterrada en els fonaments de l’edifici que avui trepitgem diàriament.

Començar en blanc,…

“Centrant-se en què els processos vagin encaixant per crear una peça única i especial.”

L’any previ a l’obertura i inauguració de l’escola, només teníem  un terreny delimitat per unes tanques i unes famílies en procés de preinscripció. Per aquest motiu, una de les primeres iniciatives va ser convocar-les a reunions informatives al Casal de Cultura de la ciutat i construir la nostra pàgina web com a mitja de comunicació.

“Dialogar, pensar, planificar, proposar com fer camí plegats”

Tot aquest procés ens encoratjava i ens feia sentir segures perquè la resposta de les famílies va ser entranyable. La construcció no estava acabada, ens mancava material pedagògic i mobiliari però no la il·lusió i l’emoció d’iniciar un projecte compartit que volia tenir una mirada oberta al món i una mirada atenta cap a l’infant i la seva família.

L’Equip de mestres vam voler posar nom a la nova escola.

Vam pensar en l’oportunitat de retre homenatge a un poeta català, molt estimat i que significa un símbol de lluita i sacrifici per a molts dels que formàvem part del claustre, per això li vam posar el nom d’Escola MIQUEL MARTÍ I POL.


Els seus missatges ens han ajudat moltes vegades a superar dificultats, tenint sempre present el

” Tot està per fer i tot és possible…”

Amb l’empenta d’aquest missatge, vam obrir les portes de la nostra escola, el quinze de setembre del 2005, sabent que ens havien ofert la possibilitat de pensar, idear, projectar i inclús somiar amb nous contextos educatius. Sota aquesta responsabilitat, la Comunitat Educativa iniciàvem un camí ple d’il·lusió i d’esforç per tal de construir una ESCOLA.

L’equip de mestres vam voler començar plegats un procés de transformació, basat en la reflexió de noves maneres d’acompanyar als infants en els processos que viurien a l’escola i en els contextos que havíem de generar per oferir l’aprenentatge. Tenint en compte el procés de transformació que s’anava produint a la societat, volíem fugir de la transmissió de saber i ens volíem centrar en generar reptes educatius que ens fessin emocionar, que provoquessin el diàleg, l’observació, l’anàlisi, la projecció i l’avaluació contínua de les pràctiques educatives que emergien en les nostres aules.

Aquesta emoció volíem compartir-la amb els infants, establint lligams emocionals que els ajudessin a assolir autonomia, autoconfiança i autoreconeixement. Volíem definir-nos com una escola amb una mirada atenta que tenia en compte la veu dels infants:

“Per aprendre em cal :

donar sentit al que faig, sentir-me reconegut, respectat, comprès, ajudat; saber que em fan confiança, saber que tinc dret a equivocar-me, tenir una bona imatge de mi mateix, saber que algú dona importància al que faig”

Gino Ferri (Reggio Emilia)

Vam iniciar un camí amb una direccionalitat clara, on l’horitzó llunyà ens alimentava cada dia d’experiències on els infants eren protagonistes del seu aprenentatge i aprenien a conèixer els seus avenços i augmentar la seva autonomia.

“Tot és camí des d’ara…”

Aquest camí ens encoratja perquè veiem com en les múltiples situacions d’aprenentatge que oferíem als infants els ajudàvem a desenvolupar les seves capacitats per aprendre.

L’escola tenia un nombre de grups inicials reduïts, concretament teníem 3 grups. El fet de tenir un grup format per alumnes de P3, un altre per alumnes de P4 i P5 i un altre format per alumnes de 1r i 2n,
ens va donar l’oportunitat d’observar com la interacció entre infants de diferents edats era una gran font d’enriquiment pedagògic mutu per tot l’alumnat. És per aquest motiu, que potenciem diferents agrupaments en el nostre projecte als Ambients.

La manipulació, l’observació i l’experimentació són elements claus en l’equipatge per recórrer aquest camí, eines que afavoreixen aprenentatges significatius, que contemplen les intel·ligències múltiples de cada un dels infants i que ajuden a definir-nos com

“ Una escola amb una mirada atenta cap a l’infant…”

La utilització de metodologies (reptes d’investigació, ambients, tallers) són el motor del vehicle que ens transporta en aquest camí, on les noves tecnologies estan presents com a recurs educatiu i com a eina de cerca d’informació i de comunicació amb l’entorn.

Que els infants assoleixin valors de convivència per tal que siguin ciutadans feliços i capaços de viure en un món cada cop més globalitzat és un objectiu clau per nosaltres.

“ Una escola oberta al món…”

La tasca de l’educació és una feina conjunta amb les famílies i l’entorn, per tant la idea d’obertura al món està molt present al nostre Projecte Educatiu.
Aquest camí ens ha portat a fer un viatge compartit amb passes fermes sobre un terreny adobat i cuidat, que ens ha permès que el somni es fes realitat.

“Una escola única, una escola pensada per ser escola, amb els espais planificats amb coherència, una escola que pensa en les persones que hi conviuen.
Una escola que respira reflexió, discussió, acords i vivències.

Una escola que escolta i s’escolta a si mateixa; que batega igual que en els seus inicis, que està plena de vida”.

Aquest camí continua, fixant-nos en un horitzó  que ens il·lusiona i ens engresca en la tasca diària de fer escola.

“Cap camí és fàcil,

tots ens plantegen reptes,

tots fan preguntes”. 

Miquel Martí i Pol (extret del llibre Abcedari)

Una escola oberta al món amb una mirada atenta