L’INFANT

Com a escola ens sentim en sintonia amb els principis pedagògics de les escoles de Reggio Emilia.

Mara Davoli, mestra a les escoles municipals de Reggio Emilia, exposa la imatge d’infant parlant d’una infància forta, que s’introdueix en la complexitat del món i, per tant, té el dret de ser escoltada  i respectada. Parla d’infants curiosos, portadors i constructors de drets.

Si és aquesta la imatge d’infància a què fem referència, l’escola
només pot pensar-se com un sistema, com un organisme viu, com a
laboratori de gent que investiga i que aprèn conjuntament. Una
escola en la qual els adults (…) haurien de ser capaços de proposar,
en el dia a dia, un entramat de situacions d’aprenentatge,
d’investigació, de joc i de treball; més que de dispensar solucions
segures i receptes unívoques.
Mara Davoli (2013)

Segons la neurociència moltes són les investigacions que demostren que els infants tenen un cervell molt plàstic i capaç d’establir moltes connexions, a una velocitat molt ràpida.

Des del naixement, l’infant posseeix centenars de milers de  neurones. Aquest patrimoni genètic, juntament amb un context adequat, ofereix la possibilitat d’enriquir-se a través de l’experiència.
El fet de saber en relació amb l’altre i amb el món a través dels  sentits està relacionat amb la capacitat de l’infant d’entendre allò que passa. Són capaços d’elaborar teories provisionals sobre les coses i d’interpretar els materials que se’ls ofereix.

Aquesta atribució de significat de les experiències que fan, ens porta a creure com a mestres en els “cent llenguatges” que ens parla en Loris Malaguzzi.

Tenint en compte aquests llenguatges  les mestres mirem més enllà del llenguatge oral i prestem  atenció al llenguatge de les mans, les accions.

Per  preparar els diferents contextos d’aprenentatge (Reptes d’Investigació i Ambients) tenim  una imatge d’infant:

Capaç amb capacitats innates i altres en desenvolupament.

Protagonista fent un pas endavant i sentint-se segur pels adults que l’acompanyen.

Curiós amb ganes d’explorar i descobrir el món.

Despert, pendent de qualsevol cosa que pugui ser del seu interès.

Disposat i actiu, amb ganes d’actuar constantment.

Perfecte. Tots els infants són perfectes tal com són, no cal pretendre canviar-los o modelar-los.

Atrevit/Arriscat amb necessitat de posar-se en situacions de risc. És la nostra tasca oferir-los l’oportunitat, generant espais sense perill. Però que donin peu a l’autonomia d’acció.

Amb una història de vida  creada per les situacions i experiències  viscudes que considerem i tenim en compte.

Si cliqueu a la imatge del dibuix podeu veure un vídeo que vol documentar la importància de donar un temps i un espai a la identitat individual de cada infant compartint amb la comunitat d’aula moments íntims per crear un llibre d’identitat col·lectiva.

 

Un infant capaç és aquell que coneix les seves habilitats però també les seves limitacions; arriba a l’escola amb una motxilla carregada d’experiències, sentiments, curiositats…

” I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre infant com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous! … Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -totes hem de treballar- per fer d’aquest món un lloc digne dels infants.”

Pau Casals

Una escola oberta al món amb una mirada atenta