COS PSICOMOTRICITAT I JOCS COOPERATIUS

Durant les sessions de psicomotricitat els infants gaudeixen d’un espai i un temps per jugar lliurement amb diferents materials que els ajuden a conèixer-se i a expressar-se amb els cos, tot descobrint els objectes i les relacions amb els altres. Gaudir del joc i sentir plaer és l’objectiu principal d’aquestes sessions.

Partim del llenguatge corporal i l’acció espontània de l’infant per desenvolupar aquelles propostes de joc que sorgeixen dels seus interessos o demandes i que per tant, necessiten realitzar, entenent que l’expressivitat motriu és la manera original que tenen els infants d’expressar les seves vivències més personals. D’aquesta manera ens apropem d’una forma natural al seu món interior i és a través del joc que els ajudem en el seu creixement i maduració psicològica.

Al llarg de l’etapa d’educació infantil i primer cicle de primària, els infants de forma progressiva, aniran evolucionant del plaer de l’acció i del joc, al plaer de la representació i el llenguatge. Tenim com a referent teòric la Pràctica Psicomotriu de Bernard Aucouturier i ens basem en les seves idees per organitzar les sessions i materials, per entendre l’expressivitat motriu de l’infant i el rol que desenvoluparan els adults presents a la sala.

Organitzem la sessió en tres moments: el ritual de benvinguda i la conversa inicial; on ens situem a la sala i ens posem d’acord de les normes i les propostes de joc que voldrà fer cadascú, l’experimentació lliure; on tirem la muralla de coixins, gaudim del joc i de l’expressivitat motriu, i l’activitat de representació; on passem del plaer d’actuar al plaer de pensar, mitjançant la representació de l’acció, a través d’activitats amb un altre nivell de simbolització, com el dibuix, la construcció amb fustes, el modelatge amb plastilina o l’explicació de contes tradicionals, etc.

Al cicle mitjà i superior, proposem sessions de jocs cooperatius. Aquests  es basen en la cooperació. Són un bon recurs per tal de desvetllar en els infants actituds solidàries, promoure situacions en els quals es regulin els conflictes de forma col·lectiva, millora la cohesió de grup.  Els infants comparteixen activitats de coordinació motriu, on l’atenció cap als  propis moviments i els dels altres formen part d’un objectiu comú, que simbolitza l’èxit de tothom.

Segons Corman “un dels caràcters més notables de l’educació no violenta és el de formar infants alegres. En aquest tipus de jocs – cooperatius -, en desaparèixer la por al fracàs i al rebuig, associats generalment a jocs competitius, la finalitat última és l’alegria”.

“Jo crec en l’infant. Jo crec en la forma original de ser de l’infant. Jo crec en l’adult que respecta aquesta originalitat i que afavoreix la seva evolució. Jo crec en l’adult que posa a l’infant en el centre del dispositiu educatiu.

Creure en l’infant és, en primer lloc, oferir-li l’afecte, la tendresa i un marc d’acció el més regular possible, per tal de recolzar un sentiment de seguretat, necessari per al desenvolupament de totes les seves funcions.”

Bernard Aucouturier

Una escola oberta al món amb una mirada atenta