Tisbe era la noia més bonica del barri. Tenia uns ulls preciosos de color verd, amb la cara pigada i els rínxols daurats.
Malaudarament, els seus pares, no volien veure a Píram amb ella, per la seva condició econòmica, però ell sabia que ella també sentia coses molt especials.
Un dia qualsevol, estava a la seva habitació i va escoltar unes veus a l’eixida, llavors, va treure el cap per la finestra i la va veure estendre la roba. Oh déu! li va dedicar una mirada tan penetrant…però ella va fugir de seguida. Des d’aquell dia, mirava continuament per la finestra amb l’esperança de veure-la, fins que els seus desitjos es van complir i van iniciar una conversa plena de preguntes sense resposta, que s’havien anat acumulant al llarg del temps.
Després de parlar molts dies secretament, van decidir quedar d’amagat a la plaça del poble.Encara que sabien la gravetat de la situació, van voler enfrontar-la per manifestar a tothom que ningú els podria separar mai més. Píram va arribar i no la va veure, però la seva bufanda estava entre els arbustos i es va preocupar.
De sobte, va escoltar la seva veu:
-Ves amb compte, Píram!
-Per què? Què passa Tisbe?
-Hi ha un captaire rondant per aquí amb una navalla!
-Tisbe, de veritat creus que és moment per riure amb bromes d’aquest tipus? Surt d’aquí i marxem abans que ens descobreixin!
Però ja era massa tard per a advertències, Tisbe tenia raó, hi havia un captaire. Va clavar la navalla a l’esquena de Píram i aquest va caure de genolls a terra. Ella no ho va poder suportar i va sortir corrents d’entre els arbustos, però d’aquesta manera només va espantar el captaire, i aquest, per por a ser delatat a la policia també la matà de la manera més cruel, li robà els diners i la roba d’abric.
Laura Galán
1r de batxillerat
Us recomano que, a més de llegir el mite en Ovidi (o en Narracions de mites clàssics) i de dramatitzar-lo al Parc del Laberint d’Horta visioneu a El Fil de les Clàssiques una genial interpretació dels Beatles. Comenteu-la a l’apunt corresponent.
Salve!
Bon treball Laura ^^! Has fet una genial adaptació del mite de Piram i Tisbe, està molt bé aquesta substitució de la lleona per el captaire.
Aquesta història és molt maca al pricipi, amb l’amor que hi ha entre els dos protagonistes, llàstima que no tingui un final feliç…
Felicitats Laura!
Valee! 😀
Ave Lauri!:D
Vale la nena rinxols:)
Has fet el meu mite, de Píram i Tisbe reflexant una història super tràgica i molt maca.Felicitats Laura, m’encantaa!
vale
Un mite maquíssim amb un final bastant tràgic, però molt bona adaptació moderna! És molt interessant com has substituit el mur i la grieta per la finestra, el pati per la plaça del poble i la lleona pel captaire.
Felicitats Laura 🙂
Holaaa!!
Vaya història!ejej que final més tràgic.
Es corta i entretinguda.
Molt be Laura!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Concurs de recreacions mitològiques
Hola buenas!! primero de todo quisiera decir que es muy buena la actulización de ARACNE.
FELICIDADES LAURAA, ME AH ENCANTADO ;)buen trabajo & buena Historia =)
Ave!
recreació molt adequada que ens fa veure com els mites ens poden explicar situacions de la vida real. Una història molt encertada.
Vale!
Salve!
Quina recreació més esgarrifosa. L’amor i el destí, quins temes més complicats!
Ave!
Molt bona representació. Crec que ha sigut massa breu però la història ja ha quedat bastan clara.
Té un final molt fort i dur , per una bunica història.
Pingback: La comèdia Lisístrata en els nostres temps | Aracne fila i fila