Tag Archives: Roma

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

Referents de Juli Cèsar

POLÍTIC I GENERAL ROMÀ DEL SEGLE I aC (JULI CÈSAR) / MES DE L’ANY / NOM D’AMANIDA / L’ENCANTADOR DELS GOSSOS (CÉSAR MILLÁN) / PREMIS DEL CINEMA A FRANÇA / HOTEL I CASINO A LAS VEGAS (CAESARS PALACE) / TÍTOL D’EMPERADOR A ALEMANYA (KAISER) / BOTA DE FUTBOL (ADIDAS KAISER) I MARCA BRASILENYA DE CERVESA

Francesc Franquet Yerro

De itinere: Castulo

Castulo: ciutat ibero-romana

Antecedents preibèrics: Castulo és una de les ciutats més antigues del sud de la Península ibèrica. Abans de ser ibèrica, Castulo fou dominada pel regne de Tartessos. Crida l’atenció el fet que la ciutat estigués organitzada de manera partida entre dos monticles, separats per una vall.

Vista general de l’entorn de Castulo, prop de Linares, Jaén. [Font: Joan Molar].

Aquest assentament es va aliar amb Cartago ja abans de la Segona Guerra Púnica. Castulo va ser utilitzada com a cap de pont entre les colònies cartagineses de la Península Ibèrica i les ciutats de l’interior. De fet, l’estratègia de Cartago per assolir el domini de la Península Ibèrica va ser la de l’estira-i-arronsa. Per una banda, Cartago disposava d’un poderós exèrcit per sotmetre pobles i obligar-los a pagar tributs, i, per l’altra, tenia una extensa xarxa d’ambaixadors que oferia presents exòtics i luxosos als cabdills de les comunitats per guanyar-se el seu favor. Els arqueòlegs han trobat a Castulo restes de materials provinents de Xipre i d’altres punts de la Mediterrània oriental, que serien una prova dels regals dels cartaginesos als cabdills de Castulo. Ara bé, el principal interès que tenien aquells per controlar la ciutat era la seva proximitat als jaciments miners de la zona, rics en plom i plata; la seva explotació va servir per sufragar les guerres i batalles en què es va veure implicada Cartago.

Ciutat púnica: Una de les raons que han permès als arqueòlegs considerar que Castulo va ser ciutat púnica, és a dir, ocupada i aliada dels cartaginesos, és la troballa del basament d’una torre de defensa, de la qual s’han conservat alguns elements: els fonaments, els primers escalons i els carreus originals d’aquests. En la torre s’observen algunes característiques constructives que fan pensar que va ésser edificada per púnics. En l’interior hi ha un espai quadrangular però irregular. Per unir els blocs de pedra, es van fer servir claus en forma de doble “t”, fets de bronze i recoberts de plom: així s’asseguraven la seva resistència. L’estructura de la torre era molt especial: estava composta per diversos compartiments concèntrics. Si algun enemic aconseguia esfondrar un mur, havia de continuar enderrocant una altra muralla; almenys n’hi havia quatre, segons els arqueòlegs; totes elles fetes de fang. Els defensors se situaven al centre de la torre, en una posició endarrerida, per protegir-se dels atacs. El director de les excavacions ens va cridar l’atenció sobre un fet. El gruix dels murs de la torre i l’alçada que se suposa que tenien (4 metres i mig per la banda que mirava cap al poblat) eren extraordinaris, la qual cosa fa pensar que la torre tenia una doble funció de defensa, interior i exterior. Els cartaginesos no es refiaven del tot dels habitants de dins del poblat. En els enfrontaments bèl·lics són freqüents les traïcions i els canvis de bàndol, i la Segona Guerra Púnica no en va ser cap excepció. Els pobladors de Castulo van anar canviant de bàndol, per estar situats sempre al costat del guanyador.

Al final de la guerra, els romans van desembarcar a Empúries, i la batalla es va començar a inclinar a favor seu. L’inici de la victòria va agafar els castulenses amb el pas canviat. Els romans van baixar cap a Tàrraco, després van seguir l’Ebre i finalment es van dirigir a Cadis, deixant Castulo per a un altre moment. Un cop acordada la capitulació dels gaditans, l’exèrcit romà va tornar sobre els seus passos. Les legions romanes, liderades pel tarragoní Eli Marci, van assetjar i cremar un assentament iber proper a Castulo per escampar la por entre els habitants de la ciutat. El líder romà tenia raons personals per esborrar-la del mapa: en un canvi de bàndol durant la Segona Guerra Púnica, els castulenses, per reconciliar-se amb els cartaginesos, van assetjar la torre on estava instal·lat un general romà i el van matar. Tot seguit, van oferir el seu assassinat a Cartago com una mostra de fidelitat. Al final, els romans, com que havien de desembarcar a Àfrica, tenien pressa i van acordar amb els habitants de Castulo una rendició pactada, encara que no se sap en quins termes. Després de la victòria, Roma es va fer amb el control de les explotacions de plom i plata i, com a símbol de la seva victòria, va ordenar enderrocar les torres i la muralla d’aquest poblat.

L’historiador Tit Livi és una de les primeres fonts que ens dóna notícia de l’enclavament iberoromà de Castulo. Vegeu aquesta observació treta de Ab urbe condita, 24, 41. 7

Castulo, urbs Hispaniae ualida ac nobilis et adeo coniuncta societate Poenis ut uxor inde Hannibali esset, ad Romanos defecit.

ANÀLISI GRAMATICAL. Estructura general de l’oració:

Oració principalCastulo ad Romanos defecit.

Aposició del SN Castulourbs Hispaniae ualida ac nobilis et adeo coniuncta societate Poenis ut uxor inde Hannibali esset.

Oració subordinada dins de l’Aposició: ut uxor inde Hannibali esset.

Castulo urbs Hispaniae ualida ac nobilis: Castulo: Nominatiu singular masculí i nucli del SN (Subjecte); urbs Hispaniae ualida ac nobilis: SN en aposició, el nucli del qual és urbs: Nominatiu singular femení. Hispaniae: Genitiu sing. fem. CN. Tot seguit, trobem un SAdj. integrat per dos adjectius en nominatiu singular femení (ualida ac nobilis) i units per la conjunció coordinant copulativa ac.

et adeo coniuncta societate Poenis: Conjunció coordinant copulativa (et), que uneix valida ac nobilis amb coniuncta: tots tres són modificadors del substantiu urbs. Segueix un adverbi modal (adeo). A continuació, trobem coniuncta és una forma de participi (coniuncta: coniunctus, -a, -um, pp. coniungo: 3a conj.), que concorda amb urbs. El participi, com que té arrel verbal, pot portar complements; en aquest cas, societate: Ablatiu femení sing.: (societas-atis: 3a decl.) i Poenis: ablatiu plural masculí (Poeni-orum: 2a decl.)

ut uxor inde Hannibali esset: ut és conjunció subordinada adverbial consecutiva, relacionada amb adeo (fins a tal punt … que); uxor és SN (Subjecte) en nominatiu singular femení (uxor -oris, 3a decl.); inde és adverbi de lloc. Hannibali: Datiu singular masculí, amb funció de Datiu possessiu. Finalment, esset: Verb en tercera persona; pretèrit imperfet de subjuntiu actiu de sum. Desenvolupa la funció de nucli del PV de l’oració subordinada consecutiva que s’inicia amb ut.

ad Romanos defecit: ad Romanos és sintagma preposicional, encapçalat per ad, seguida d’un substantiu en acusatiu plural masculí; la funció del sintagma és de CC. Per acabar defecit: Verb en tercera persona del singular; pretèrit perfet d’IA. Nucli del PV i, per extensió, de l’oració principal (Castulo ad Romanos defecit).

TRADUCCIÓ DEL TEXT: Càstulo, una ciutat d’Hispània, forta i noble, i fins a tal punt unida en aliança amb els cartaginesos que Hannibal tenia una esposa d’allà, va lliurar-se als romans. 

Ciutat romana: Una mica allunyada de la torre púnica, es troba l’espai que correspon a una construcció romana. Es tracta d’un edifici destinat al culte imperial de Domicià, però amb els murs enderrocats i sense coberta, en senyal de rebuig a la memòria de l’emperador, que morí assassinat per una conspiració del seu conseller. Amb ell s’acabà la dinastia Flàvia en el tron de Roma. El senyal de l’edifici en ruïnes s’ha d’interpretar com una damnatio memoriae; és a dir, una condemna, una negació, de la memòria dels vençuts. En el que va ser l’interior de l’edifici s’ha conservat un mosaic molt bonic, ple d’imatges que representen el significat que Roma tenia per als propis romans.

Mosaic de la villa romana de Castulo. Vista general. [Font: Joan Molar].

Per una banda, l’imperi aspirava a l’eternitat; per l’altra, garantia l’abundància i la riquesa dels seus ciutadans. En una meitat del mosaic hi és representat el mite d’Endimió i Selene (Σελήνη). La deessa de la Lluna, que munta en un carro de cavalls, estima Endimió. Per això demana a Zeus, l’aplegaire de llamps, poder baixar durant la nit a la Terra per veure el seu amant. Zeus li ho nega, però, en compensació, ordena que Endimió s’adormi per sempre. D’aquesta manera es manté jove, i Selene el contempla cada nit admirant la seva bellesa. El mite fa referència a l’anhel d’eternitat de l’Imperi Romà, que aspirava a ser intemporal.

Mosaic amb l’escena de Selene i Endimió. Villa romana de Castulo. [Font: Joan Molar].

En un altre extrem del mosaic, observem la llegenda del judici de Paris, narrat per Homer en la Ilíada. En un pla distingim les tres deesses, Afrodita, Hera i Atena; en un altre pla, veiem Paris i Hermes; aquell li retorna la poma al déu, després d’haver fet la seva tria. Es pot comprovar que l’escollida és la deessa de l’amor, ja que està una mica separada i avançada respecte de les altres. Aquest episodi no és representat en el mosaic per casualitat, sinó que cal entendre’l com una lliçó sobre l’origen de Roma. Recordem que l’Eneida (Aeneis) de Virgili situava aquest origen en la mateixa guerra de Troia, que esclatà a causa del rapte d’Hèlena per part de Paris.

Mosaic amb l’escena del judici de Paris. Villa romana de Castulo. [Font: Joan Molar].

A l’entorn de les dues escenes que he comentat, trobem la representació de les quatre estacions o edats de l’home (infància, joventut, maduresa i senectut), en referència al cicle etern de la vida, que s’equipara a l’imperi. Les imatges corresponen a rostres humans en les seves successives fases vitals.

Imatge de la primavera / joventut en el mosaic de  Castulo.  [Font: Joan Molar].

Els amorets (així s’anomenen els Eros anònims) molsuts que adornen el mosaic es presenten tots ells amb el carcaix, capturant cérvols, conills i aus. Com que és un dels motius més repetits en el mosaic, aquest es coneix amb el sobrenom de “Mosaic dels Amors”.

Imatge d’un dels amorets del mosaic de Castulo.  [Font: Joan Molar].

Altres animals completen el conjunt, i també són representats en un moment àlgid del seu cicle vital: les femelles amb senyals d’alletament (el guia ens va cridar l’atenció sobre el detall del mugrons) i els mascles en zel. El missatge és el de la plenitud de l’imperi: els romans, com que eren el producte de la fusió entre els llatins i alguns troians, el poble protegit per Afrodita, estaven destinats a ser ciutadans d’un gran imperi, hegemònic per a l’eternitat.

Ciutat paleocristiana: Tal com hi havien arribat Cartago i Roma, el cristianisme, amb l’empenta dels primers temps, també va arribar a Castulo. I, efectivament, en aquest poblat, just al costat de la construcció romana, vam poder observar un baptisteri del segle IV. L’edifici constava de dos espais: un per als iniciats, i l’altre per als no iniciats, separats per una pica baptismal. En aquella època, el ritual d’entrada al cristianisme era el bateig per immersió. Per això, la pica del baptisteri té unes dimensions considerables.

Restes del baptisteri paleocristià de Castulo. [Font: Joan Molar].

Un cop celebrada la cerimònia del baptisme, l’iniciat s’integrava a la comunitat cristiana, que a Castulo no era gaire gran. En el museu de Linares, prop del jaciment, es conserva una imatge, procedent del baptisteri de Castulo, que representa Jesús acompanyat dels apòstols Pere i Pau. El nostre guia ens va comentar que, en la imatge, Jesús no porta barba; el fet sobta perquè, quan se’l representa com a adult, el més habitual és contemplar-lo amb barba. Cal dir que, en l’antiguitat, als ancians se’ls suposava experiència i saviesa; per aquesta raó, en la majoria de representacions iconogràfiques, els savis portaven barba. Jesús, en tant que Messies o profeta segons el cristianisme, posseïa la saviesa per la seva naturalesa divina. En conseqüència, és molt possible que els pares de l’Església retoquessin la imatge facial de Jesús afegint-li la barba. La imatge provinent de Castulo, doncs, seria una mostra inicial de la representació de Jesús, quan encara no s’havia introduït aquest detall en el seu rostre.

Si voleu saber com va continuar la història en l’enclavament de Castulo; el que s’ha pogut descobrir i reconstruir fins ara en el jaciment, sota la direcció de l’arqueòleg Marcelo Castro, us deixo aquest enllaç, abans de passar a les qüestions. També podeu consultar més fonts clàssiques, per obtenir informació de primera mà, o informar-vos sobre el projecte FORVM MMX, qui sap si us animeu a col·laborar-hi…

Qüestions:

  • Situeu la segona Guerra Púnica: Per què va començar? Quins líders militars s’hi van enfrontar? Com va acabar?
  • Qui va ser Domicià? Com va morir i qui el va succeir?
  • Relacioneu el judici de Paris amb la Guerra de Troia i amb el missatge de l’Eneida de Virgili.

Pau Molar Vilà, 1.2 Batxillerat

Roma fa anys!

La ciutat de Roma va ser fundada i habitada en principi pels troians els quals anaven vagant fugitius, sota el comandament d’Eneas. També van tenir-hi part els aborígens, raça independent i desgovernada. És increïble amb quanta facilitat es van fondre els uns amb els altres, encara que eren de llinatge diferent, diversa llengua i costums distints. Roma avui celebra 2.768 anys!

L’antiga Roma estava envoltada per set turons el Palatí (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l’Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l’Aventí (Mons Aventinus).

L’any 753 aC, segons la tradició, s’esdevingué la fundació de Roma, fins al 509 aC, quan va començar la República, trobem una sèrie de set reis, el primer dels quals és Ròmul. El segon és Numa Pompili, que va donar lleis a la ciutat, enmig d’un ambient pacífic i religiós. El tecer va ser Tul·lus Hostili el qual va ser un rei bel·licós. El quart Anc Marci, que va fundar la colònia d’Òstia, el port de Roma. El cinquè va ser Tarquini el Vell, el qual va edificar el circ Màxim i va construir la Claveguera Màxima. El sisè va ser Servi Tul·li, que va dividir els romans en cinc classes socials. El setè i últim va ser Tarquini el Superb que va ser un governant despòtic. Després vingué la República i finalment l’imperi amb August i… Podeu comprovar coneixements tot jugant amb aquest Kahoot sobre la història de Roma!

Si aquest any us heu perdut els actes de la celebració de Roma, podeu fer-ne un tast amb aquest vídeo!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/91mkA-G7_zM[/youtube]

Què sabeu del naixement de Roma? Dels actes de la celebració d’aniversari?… Sabríeu escriure en números romans els anys de Roma?

Feliciter Roma! Ad multos annos!

Alexia Àlvarez
4t ESO Llatí optativa 3

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Luperca, la lloba de Ròmul i Rem

Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem quan el rei amuli els va manar matar. Actualment la seva estàtua, anomenada “la lloba capitolina” (lupa capitolina en italià), es conserva al museu del Capitoli romà (Museus Capitolins). La cronologia de la figura de la lloba ha estat molt discutida; les imatges dels nens Ròmul i Rem van ser creades i afegides el 1471.

Es tracta d’una figura en bronze, de 75 centímetres d’altura i 114 d’amplada. Segons la tradició, es tractaria d’una escultura etrusca, encara que recentment s’ha posat en dubte aquesta datació ja que d’altres la situen a l’Edat Mitjana.

Segons la mitologia romana, a Alba Longa, ciutat fundada per l’heroi troià Eneas, el rei local Numitor va ser víctima d’un estratagema del seu germà, Amuli, amb l’objecte de fer-se amb el tron: va capturar Numitor, va matar tots els homes del regne i va obligar la seva neboda, Reva Silvia, a fer-se sacerdotessa vestal, dedicada a la deessa Vesta, el que implicava que ella hauria de mantenir la castedat. Mentrestant, Rea Silvia acabava de tenir dos fills de Mart (déu romà de la guerra): els germans Ròmul i Rem. En descobrir-los, Amuli va capturar Rea i va ordenar que els seus fills fossin ofegats al riu Tíber. Com un miracle, el cistell on hi havia els bessons va arribar fins a les riberes del riu a prop del turó Palatí, on van ser trobats per una lloba que els va alletar. Temps després, un pastor d’ovelles anomenat Fàustul va trobar els nens al peu de la Figuera Ruminal (Ficus Ruminalis), a l’entrada d’una caverna anomenada Lupercal. Els va recollir i els va adoptar. La seva dona Larència els va criar.

Anys després, durant un assalt a una caravana, Rem va ser capturat i portat a Alba Longa. En aquest moment Fàustul va revelar la veritat a  Ròmul que va partir cap a la ciutat, on va matar Amuli i va alliberar Numitor. Els bessons van decidir llavors partir d’Alba Longa i fundar una nova ciutat. Ròmul volia anomenar-la Roma i edificar al Palatí, mentre que Rem desitjava anomenar-la Remora i fundar-la sobre l’Aventí. Aquest conflicte va portar Ròmul a matar el seu germà Rem i fundar la seva nova ciutat: Roma.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4[/youtube]

En quines ciutats d’Hispània trobem escultures de Luperca? i per què? Per què a Tarragona també n’hi ha? En coneixeu més?
Quines són les fonts de la mitologia fundacional de Roma?
Què explica Tit Livi de Larència? En quina obra?
Heu vist alguna pel·lícula relacionada amb els bessons Ròmul i Rem com a fundadors de Roma?

Yuliza Infante
4t ESO LLatí optativa 1

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=c5j9EKRxQf8[/youtube]

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Ròmul i Rem a Mèrida

EmeritaAugustaLuperca

Luperca, Emerita Augusta

Passejant aquest Nadal pels carrers de Mèrida, vaig poder contemplar una Luperca, és a dir, una figura de Ròmul i Rem amb la lloba, que com ja vau poder veure a l’altre apunt que vaig fer d’Emèrita Augusta, és una ciutat plena de referents clàssics.

“De la ciutat de Roma a la ciutat de Mèrida, ahir Emèrita Augusta”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir a la placa de marbre situada al pedestal de granit que suporta la rèplica de la Lloba Capitolina donada des de l’Ajuntament de Roma a l’Ajuntament de Mèrida.

Va ser la ciutat de Mèrida la que l’any 1996 es posà en contacte amb l’ambaixador italià, Raniero Vagnni D’Archiarafi qui desinteressadament començà a realitzar les gestions oportunes per aconseguir que Mèrida gaudís d’aquesta peça. En poc temps partia des de la ciutat de Roma un camió, portant la rèplica de la Lloba Capitolina, amb destinació Mèrida.

Per a la seva ubicació es va construir una plaça a l’entrada del pont romà (Plaça de Roma), que consta d’un parc que té 843,50 metres quadrats i una rotonda de 10 metres de diàmetre envoltada per unes tanques anomenades “Tipus Mèrida”, similars a les utilitzades pels romans i característiques d’aquesta ciutat.

La Lloba Capitolina es troba a la part alta d’un pedestal contemplant el pas del riu Guadiana per aquesta històrica ciutat.

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

La patrulla romana

Camino pesadament pels carrers acompanyat del meu company i amic Publi. Un gran gos abandonat es posa en el nostre camí, i ràpidament el faig fugir amb el costat sense punta de meu pilum. Llavors m’adono de l’absència de Publi, i em giro per tractar de veure’l. No hi ha sort. El crido i rebo una resposta des de més enllà del pont que tinc a déu metres de mi. Allà, Publi està reprimint a un musculat però inexpert esclau que havia intentat fugar-se del grup de vendes d’un esclavista del mercat de Traià.

Després de donar-li un fort cop amb l’empunyadura del meu gladius, regal que em va fer el meu pare Cneus (del qual també he rebut el nom), el fugitiu cau desplomat i el carreguem per tornar-lo al seu amo.

A mida que anem avançant, veiem a més i més persones que es dirigeixen al mercat. És el  normal, ja que ha passat bastant temps des que va sortir el sol a la ciutat, cosa que determina el moment en què els romans s’aixequen. A aquesta hora les dones ja han acabat de preparar-se per sortir al mercat, seguides d’un sèquit d’esclaus que portaran tot allò que elles decideixin comprar.

Atravessem l’illa tiberina esquivant i empenyent prostitutes i captaires i passem pels temples de Júpiter Optimus Maximus i Juno Moneta. Publi em demana aturar-nos, com cada matí, al primer temple, perquè és molt religiós. Jo no sóc un mal creient, però crec que adorar els déus no m’ajudarà.

Finalment arribem al fòrum de Traià i localitzem l’esclavista. Li tornem l’esclau, al qual dóna fuetades amb fúria. Donem una volta pel fòrum, conversant amb venedors i consumidors i solucionant algunes disputes entre aquests, algunes amb ajuda d’altres soldats que tenen guàrdia en les proximitats.

Abandonem el fòrum per arribar a la caserna de la primera cohort de la segona legió urbanae just a l’hora del menjar. Després d’una llarga caminada arribem al nostre destí, donem un informe al centurió i ens anem a menjar. Així és la vida per a un soldat local de la ciutat de Roma.

 Carlos Thiriet 1r Batxillerat D