Tag Archives: Referents clàssics

L’odissea dels Simpsons

Salvete Condiscipuli!

Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?

Valete.

Sandra Moya
3r Cultura Clàssica

Reprenem el fil cinèfil amb referents clàssics!

 

Χαίρετε συνέταιροι! Tothom se’n recorda del Fil de les Clàssiques, d’Aracne fila i fila i de l’Empremta d’Orfeu… (que aviat estarà plena d’apunts sobre filosofia i música) Però, que se n’ha fet d’un bloc que va ser creat per tres alumnes de la Margalida a l’institut Cristòfol Ferrer als quals els hi agradava molt el cinema el mes de març del 2011? Sí, efectivament parlo de La cinta de Νίκη.

Aquet bloc va ser creat pels amants del cinema i les clàssiques, la idea va sorgir dels meus companys: Coty Ledesma, Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez. Per resumir-vos una mica la idea que tenien ells en ment us posaré alguns comentaris que van fer:

Aquest bloc no és només per als alumnes i ens agradaria moltíssim que es pogués compartir amb tothom que gaudeixi del cinema.” – Diu en Carlos.
El nostre bloc està obert a la col·laboració de qualsevol que segueixi el cinema i les clàssiques, perquè igual que el nostre bloc no hagués nascut si no fos per les idees conjuntes, segur que seria molt pobre que només ho féssim nosaltres tres sols.” – Comenta la Coty.
A nosaltres ens encanta el cinema, però necessitem més ments perquè ens ajudin a ampliar aquest repertori, segur que hi ha molts films amb referents clàssics que se’ns escapen!” – La Rebeca anima a fer-nos a tots partícips.

 

Jo seguint l’exemple dels meus companys us esperono a que us animeu a col·laborar fent un apunt per aquest bloc! Els de segon de batxillerat podeu aprofitar la tasca de la història de Roma amb cinema, la gent cinèfila del centre pot fer l’anàlisi d’alguna pel·lícula que li agradi, en la que trobi referents clàssics i gent externa al centre també hi pot dir la seva i fins i tot si s’hi veu amb cor publicar-hi un apunt, com els alumnes de la Rocío de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter! Per tal de que hi hagi una homogeneïtat en els articles, els seus creadors van crear una sèrie de pautes a seguir. L’esquema que hauríem de mantenir seria el següent:

 

Per començar l’article integrarà com a títol el nom de la pel·lícula i el del director.

Tot seguit, s’afegirà  a l’apunt una imatge (lliure de drets d’autor) del cartell de la pel·lícula.

 

FITXA TÈCNICA (sempre en majúscules, negreta i vermell) dintre de l’apunt hi haurà els  següents punts (remarcats en negreta):
  • Nom original:
  • Director i guionistes:
  • Any d’estrena:
  • Durada:
  • Repartiment:
  • País d’origen:
  • Idioma original:
  • Gènere:

L’ARGUMENT és el segon apartat on es farà un breu resum objectiu de la pel·lícula, acompanyat pel TRÀILER a sota.

A la CRÍTICA sí que es podran fer alguns judicis subjectius, sempre respectant el film, i comentant els referents clàssics del mateix. En aquest apartat, també s’hi plantejaran les preguntes sobre aquests i s’esmentaran els errors i encerts que s’han fet a l’introduir els referents.

Cal sempre indicar a l’acabament de l’article el vostre nom, el curs en el que esteu, el vostre institut (si no sou de l’institut Premià de Mar) i si feu llatí i/o grec.

Alguns consells de més dels autors del bloc: en el cas de tractar-se d’una pel·lícula d’animació al repartiment s’indicarien o bé el nom dels actors que fan la veu o en qui està basat el personatge. El gènere haurà de correspondre a les categories que ja existeixen. A les etiquetes s’introduiran un altre cop els gèneres, els referents clàssics als quals es fa referència (història de Roma/Grècia, metamorfosis), el nom dels actors més destacats,  el nom del director, etc.

Ja teniu totes les eines que necessiteu per fer nous articles, crítiques o comentaris, ara només falta que us hi encoratgeu. Fem que la cinta torni a ser un bloc ben estructurat i animat. La cinta de Νίκη queda reinaugurada!

Núria Yela
2n de batxillerat Grec i Llatí

Veus perdudes

Verba volant, scripta manent.

-Gai Tit, senador romà.

ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα.

-Sòcrates, filòsof grec.

Μνάσεσθαί τινά φαῖμι

καὶ ἔτερον ἀμμέων.

-Safo, poetessa grega.

Les paraules se les emporta el vent,

no cal dir res més.

Les idees per expressar

són més difícils del que pot semblar.


Les meves mans tampoc em responen

són com castells a la costa egea que s’ensorren.

Estic sola, ningú no em fa companyia,

sóc un fantasma tant de nit com de dia.


Per a què serveixen les meves creences

en un món on no hi ha lloc per a una poetessa?

Per a què em serveix arribar al coneixement

si Grècia no aprecia el que sé?


Només pot demostrar el saber

aquell qui té el poder.

Com que la meva veu no és escoltada,

serà millor que sigui callada.

Σαπφώ (s. VII-VI aC)

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí-Grec

Sorpreses clàssiques més enllà de l’institut

Una de les petites satisfaccions que una professora pot tenir és veure com la llavor sembrada fructifica més enllà de les classes i de l’avaluació. Quan, sense l’incentiu de la nota, m’arriben aportacions d’alumnes que ja no estan sota la meva supervisió, penso que realment han entès que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts i treure el suc de cada moment.

I per a mostra un botó. En aquest article us transcric els missatges d’alumnes de segon de l’any passat que m’han fet arribar les seves troballes clàssiques. Vet aquí les seves paraules, amb l’espontanietat pròpia de la immediatesa.

  • 12-6

    Teresaaa, ara que els nervis de la sele ja estan millor, t’envio aquesta foto que hem fet avui la Sara i jo de tornada de la uni. Que ara que ja no ens compta per la nota TIC, ara sí que trobem establiments amb noms clàssics. Hem entrat a preguntar per què es deia així, però la dona ens ha decepcionat dient que perquè a la mestressa li agradava i volia… que no tenia cap sentit…
    Tot i això, li hem fet una foto, encara que estàvem al mig de Barcelona perdudes, perquè hi havia un incendi al metro i hem hagut de marxar caminant un tros… un caos de dia…
    Ara a acabar de repassar per als exàmens que encara queden, i a veure si van bé.

[Foto Marina García i Sara Castro]
  • 16-6 Teresa, fins i tot de festa trobem referents grecs… Això esta al costat de “versus”.

[Foto Marina García]
  • 15-6 Has llegit el nou número de la revista ”Sàpiens”? Parla sobre el senat de l’antiga Roma. Solament llegir el primer paràgraf i veure que l’autor de l’article fa referència a Tit Livi, és tot un plaer llegir-ho. Ho llegeixo i em ve al cap cada moment que hem passat a classe de Llatí d’aquest any.  JORDI

  • 1-10 Molt més complet és aquest muntatge fotogràfic sobre el viatge de la Marina a Escòcia, que tot just m’acaba d’arribar.

Ja veieu que amb l’ajuda d’aquests excompanys podeu fer entrades al Google map d’Establiments clàssics, per exemple, o d’altres. També podeu desenvolupar els referents històrics i literaris del missatge del Jordi i, qui en tingui l’oportunitat., consultar la revista. Finalment, a la presentació de la Marina hi ha indubtablement molt a fer: traduccions, referents arquitèctònics… Penseu que la majoria dels monuments que hi apareixen són d’Edimburg.

Fortuna secunda en la vostra futura vida universitària!

TERESA

L’empremta d’Orfeu: el bloc aràcnid dels referents musicals!

Aracne fila i fila acaba de fer quatre anys, però, per si encara no ho sabeu, a més de ser el bloc dels alumnes, El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu, ja té descendents! És, entre d’altres, la mare d’un bloc nascut com a treball de recerca de l’exalumne de Premià Oriol García Penche que tots coneixeu perquè aquest estiu ha compartit el seu viatge amb nosaltres (per cert on ha anat?). De ben segur, però, us sona més el nom de Deka per tots els raps que ens ha regalat! Aquests dies de principi de curs hem après l’alfabet grec amb El rap de les lletres gregues i hem reflexionat sobre per a què serveix avui estudiar llatí amb El rap del llatí. L’Uri també va immortalitzar el nostre bloc amb  El rap d’Aracne. El rap de la primera declinacióEl rap de la filosofia o El rap conclusió del seu Treball de Recerca són altres raps seus. L’esperit cooperatiu i col·laboratiu que va aprendre amb Aracne fila i fila el varen portar a regalar-nos el seu treball de recerca els referents clàssics en la música actual perquè entre tots i totes l’anéssim engrandint perquè era conscient que només havia obert el camí.

Aràcnids i aràcnides acabats d’arribar a aquesta teranyina clàssica, no us espanteu i entre tots i totes farem aquest teixit clàssic a la xarxa més gros, però si és música actual amb referents clàssics ho publicarem i ho comentarem a L’empremta d’Orfeu!

Referents clàssics a Harry Potter

Qui de vosaltres no coneix Harry Potter? Qui l’ha llegit? Quins referents clàssics hi heu trobat? El curs passat, l’alumna Sílvia Espinach en va trobar molts, però segurament entre tots i totes podrem comentar i engrandir els referents clàssics de l’heptologia de l’autora britànica Joanne Kathleen Rowling.

Dibuix de Pol Peiró per al TR Harry Potter

“Metamorfosi de Ticià 2012”

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu  a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i  d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney.  En aquest encreuament d’arts,  el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians  per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

Ni desconnecto dels referents clàssics anant a les termes de Montbrió!

Fa unes quantes setmanes vaig anar a les termes de Montbrió. Quasi sempre que puc vaig amb la meva família, ja que és molt relaxant i t’ho passes realment bé. Després d’haver-hi anat diverses vegades, em vaig adonar que hi havia moltes coses relacionades amb la mitologia, i vaig pensar en fer fotos per després ensenyar-se-les a la Lida i compartir-les aquí amb tots els aràcnids i aràcnides:

Sabeu on trobar aquestes termes? Quins referents clàssics hi sabeu veure? Quin personatge heu reconegut? Busqueu en El Fil de les clàssiques i Aracne fila i fila apunts sobre les termes i el bany termal i els enllaceu en comentari. Jo vaig a les termes per relaxar-me i no em trec del cap els referents clàssics que tant m’agraden!

Elisa Moya

4t ESO Llatí opt.1

L’origen llatí dels noms i cognoms catalans

Origen llatí dels noms
vid. aquí

Què us ha semblat? Què en sabeu vosaltres? Quins apunts heu publicat als vostres blocs sobre l’antroponímia d’origen grecollatí?…

Si en voleu saber més, diumenge 3 de juny, a les 11.00 hores, a l’Escola de Mallorquí de Manacor, dins el cicle de xerrades d’Acampallengua no us perdeu la meva conferència “L’origen dels noms i cognoms catalans”.

Antoni Janer Torrens
professor de l’IES Damià Huguet
Campos, Mallorca