Verba volant, scripta manent.
-Gai Tit, senador romà.
ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα.
-Sòcrates, filòsof grec.
Μνάσεσθαί τινά φαῖμι
καὶ ἔτερον ἀμμέων.
-Safo, poetessa grega.
Les paraules se les emporta el vent,
no cal dir res més.
Les idees per expressar
són més difícils del que pot semblar.
Les meves mans tampoc em responen
són com castells a la costa egea que s’ensorren.
Estic sola, ningú no em fa companyia,
sóc un fantasma tant de nit com de dia.
Per a què serveixen les meves creences
en un món on no hi ha lloc per a una poetessa?
Per a què em serveix arribar al coneixement
si Grècia no aprecia el que sé?
Només pot demostrar el saber
aquell qui té el poder.
Com que la meva veu no és escoltada,
serà millor que sigui callada.

Σαπφώ (s. VII-VI aC)
Laia Muñoz Osorio
2n Batx Llatí-Grec
Esperem, Laia, que la teva veu poètica no sigui menystinguda ni silenciada com la de moltes poetesses precedents!
Gràcies magistra! És important que la societat conegui aquestes poetesses que van haver de callar a l’època en que els va tocar viure, però ara per fi podem escoltar les seves veus perdudes.
Espero que les muses no m’abandonin i que Orfeu m’acompanyi de nou en aquest curs!
De ben segur, Laia, que t’acompanyaran si tu vols! Amb la Pepita tens també un bon model per seguir trenant versos!
Les muses no t’abandonaran, Laia. Seguixes escrivint i això és l’important. M’ha agradat el poema. Com tu dius és important que es coneguin aquestes poetesses i si tothom deixa un granet de sorra, com fas tu, serà possible. Una abraçada.
Pepita
Sóc una fanàtica de la poesia …
La meva més sincera enhorabona a l’autora d’aquest poema, m’encanta. Sobretot perquè comença amb una de les meves frases preferides: Les paraules se les emporta el vent. És un poema preciós.
Moltes gràcies, Pepita! Segur que a tu tampoc t’abandonaran. Hem de lluitar per aquests testimonis perduts!
Me’n alegro, Amar, que t’hagi agradat el poema. Estic d’acord amb tu, el primer llatinisme que apareix a la poesia és molt maco.
Fins aviat!
Laia, ja saps que continuo llegint els teus poemes, tot i que ets tan prolífica que no sempre tinc temps de deixar-hi comentaris. I saps també que alguns alumnes de Badalona, com l’Amar o la Carla, també et llegeixen. Així doncs, continua no paris de deixar volar les teves paraules a través de la xarxa.
I a tu, Amar, t’animo a compartir les teves creacions, si és que a més de llegir-la, també t’agrada escriure-la, la poesia. Sensibilitat segur que en tens i això es nota en la teva participació al bloc…
Moltes gràcies, Teresa.
Us agraeixo molt el vostre recolzament des de Badalona. Jo també animo a l’Amar a compartir les seves creacions literàries al bloc, segur que ens pot oferir moltes idees noves.
A reveure, aràcnids!
Salve.
Un poema molt maco Laia, et feliçito de veritat. Sembla que l’inspiració mai t’abandona oi? Si continuas així arribaràs a ser una gran eescriptora. Segueix així.
Vale.
Ho sento molt, però és que no sóc molt bona escrivint poesia (ho he intentat moltes vegades). Per això em limito a llegir-la.
Doncs ja és molt, Amar, llegir-la és un plaer en si mateix i denota una gran sensibilitat. Continua així…
Xaipe!
Un poema preciós, sobretot del tema que parla. Algun cop havia escoltat ”les paraules se les emporta el vent” que significa que lu únic vertader són els fets i no les paraules. És nota la sensibilitat i el sentiment que has possat al poema. Però la veritat no penso que estigui molt relacionat amb Grècia o la mitologia..
Xaipete!
Un poema molt bonic i molt ben estructurat! La veritat penso que els poemas són un bon instrument per expressar els teus sentiments i pensaments.
XAIPETE!
Crec que de totes les odes i poemes que he llegit, aquestés probablement el que més m’agrada.
És una reivindicació del dret de la dóna, és una crida a ser escoltada, és senzillament un poema que mereix ser reconegut, i que és brillant.
Aquest poema te un missatge molt directe i crec que reivindica la situació i la importància que tenim les dones i que hem tingut al llarg de la història. M’ha agradat molt.
Xaipete!!
Realment és ben veritat el que diu aquesta recreació. Comença dient que les paraules marxen amb el vent i té tota la raó!!
M’ha gradat molt aquest poema!! Maquissim i ben cert!!