Tag Archives: Literatura

Tots els cotxes es volen dir Phaeton

Durant la nostra visita al museu Mercedes Benz d’Stuttgart vam trobar un cotxe que portava per nom Phaeton. Arrel d’aquest fet, vam decidir fer un apunt sobre l’automòbil en qüestió, però, quina va ser la sorpresa que, en posar-nos a la cerca d’informació vam descobrir un munt de marques que li havien atorgat als seus cotxes el nom del fill del Sol. Des de carruatges de cavalls, fins als darrers models de la marca Volkswagen, us presentem el mite de Phaeton dins l’extens món de l’automòbil.

Malgrat tot, no se’ns fa estrany que moltes marques hagin donat el nom de Phaeton a alguns dels seus models. Com ja sabem, Faetont presumia de ser el fill d’Helios i, per demostrar-ho, va demanar al seu pare de portar el carro del Sol. Però, no va ser capaç de governar-lo i va morir en el seu gran acte de gosadia.

Així, els fabricants dels primers carros de cavalls van agafar el nom d’aquest personatge del mite de Les Helíades. Avui en dia, encara existeixen cotxes de cavalls model Phaeton. Com el que s’utilitza cada juny durant l’aniversari de la reina Elisabeth II per la desfilada reial, un carro d’ivori fet l’any 1842 per a la seva rebesàvia. També se’n va utilitzar un per a la pel·lícula del 1995, Sentit i sensibilitat , basada en una novel·la de Jane Austen.

Podeu veure més curiositats de Faetó aquí i aquí.
Coneixeu més referents clàssics en el món dels transports?

Sílvia Espinach García i Oriol S. López Cerezo
Llatí i grec de 1r de batxillerat

La fugida d’Eneas en l’art

He escollit de l’Eneida de Virgili i d’ Ab Urbe Condita de Tit Livi, l’episodi en el qual el troià Eneas, fill d’Anquises i de Venus, fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani.

Eneas portant el seu pare Anquises a les espatlles

A més dels exemples que jo he inclòs en el meu muntatge d’aquesta escena, també trobem representacions en gemmes  i pintures pompeianes, a vegades en forma de caricatura (com les d’Herculà). Si en trobeu imatges, no dubteu de deixar l’enllaç en un comentari i de comentar per què aquest episodi de la fugida ha tingut tanta pervivència en l’art.

Lina Velasco Sandoval

2n  Batxillerat Llatí

Cupido a “Romeu i Julieta”

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti  Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí

Amor d’autoajuda

 Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40.  Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa,  ja ho vam fer en el seu moment!  

 [De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat

Lucrècia, segons  Tit Livi  Ab Urbe Condita llibre I (57-60), va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí. La seva història explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa es van reunir per celebrar un banquet a casa de Sext Tarquini, aquell dia també hi sopava Tarquini Col·latí, fill d’Egeri. Mentre bevien i xerraven, la conversa va recaure sobre les esposes. Tots els homes van ressaltar, amb elogis, les seves esposes, fins i tot es van arribar a discutir; però Col·latí, ben seré, va dir que tot allò no calia que  tant bon punt arribés la seva dona veurien com superava en bellesa totes les altres Van decidir anar a comprovar quina de les dones era la més bella i també la més virtuosa. Van muntar a cavall i es van dirigir cap a Roma. Quan van arribar, van trobar Lucrècia entregada a les feines de la casa acompanyada de les seves esclaves, en comptes de passar temps en banquets i jugar com les nores del rei. Tant el seu marit Col·latí com la resta d’homes van ser rebuts per ella amb gran hospitalitat. Va ser aleshores quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia, encisat per la seva bellesa i castedat. Quan va acabar la nit, tots van retornar al campament.

Al cap d’uns dies, Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense saber-ho Col·latí. Allà va ser rebut amb hospitalitat, el van convidar a sopar i després el van conduir a la cambra dels hostes. Més entrada la nit, quan ja no sentia ningú pels passadissos, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Entre súpliques i amenaces, Tarquini va acabar per amenaçar el seu honor dient-li que si no cedia als seus desitjos quan fos morta posaria al seu costat un esclau nu degollat, en senyal de que l’havien morta per cometre  adulteri. Aquesta amenaça va superar la seva puresa obstinada i Tarquini va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avisés al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit. A la carta demanava que cadascú hi anés amb un amic de confiança i que a poder ser hi anessin el més aviat possible ja que havia passat una desgràcia. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia  estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots els homes de la casa la consolaven i li deien que ella no n’havia tingut cap culpa, ja que no es peca de cos sinó de cap. Tot i així la pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus jurà que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.

La proverbial fidelitat de Lucrècia ha estat un tema preferit per als artistes i literats de tots els temps, un exemple literari a casa nostra seria el menorquí Joan Ramis i Ramis amb Lucrècia o Roma libre (1769), publicada a Les eines, Proa  el 2008 a  partir de la troballa del manuscrit original de l’obra al 1999. Consta de cinc actes i és considerada el gran clàssic teatral de la literatura catalana setcentista.

Nuria Yela

2n batx. Llatí

Les Lisístrates modernes

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm

Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Literatura i formes de govern a l’antiga Grècia

Homer

El passat dilluns dia 24 de gener, com ja sabeu, els alumnes de grec i llatí de 2n de Batxillerat vam podem anar a les conferències que van ser organitzades per la secció catalana de la SEEC a l’Universitat de Barcelona.

En el meu cas, la conferència sobre el món grec del dr. Jesús Carruesco em va resultar tan interessant que m’ha inspirat fer aquesta recerca i escriure aquest quadre sobre el govern i la literatura de l’antiga Grècia, un petit resum que us resultarà de gran ajuda, ja que els estudis de molts de nosaltres estan relacionats o bé amb la literatura, o bé amb el món polític i, per suposat, amb el món grec.

PERÍODE TEMPORAL EDAT CORRESPONENT TIPUS DE GOVERN LITERATURA I ESCRIPTORS DESTACATS
XX-XI aC Edat de bronze Monarquia
X-IX aC Època
Fosca
Monarquia

-Cap a l’any 1200 a.C., un altre poble d’origen grec, els Doris, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant els micènics.

-Esparta i Corint es van transformar en les ciutats principals dòriques.

  • Tipus de literatura

La guerra de Troia fou descrita per Homer en la Ilíada i va ser un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació en aquesta evasió.
-Durant aquest període Grècia va patir un retrocés cultural, fet que fa que aquesta època s’anomeni així.

VIII-VI aC Època
Arcaica
Oligarquia i Tirania:
-Inicis de la creació de la polis
-Base de la política: aristocràcia.
-Grans celebracions marcades per representacions artístiques (poesia, literatura, art…)

-Utilització de mons antics (civilitzacions micèniques) de caràcter imponent..
-Històries no fidedignes.

-Utilització de metàfores(la pau del estat, auriga…)
-Els tirans demostraven el seu poder ja que ho utilitzaven propagandísticament.

V-IV aC Època Clàssica Democràcia
Va començar a causa d’un buit de poder per pèrdua de prestigi dels hereus del càrrec.
-Inici de la POLIS:
*Parts: Pnyx (assemblea), Àgora(tribunal), Teatre…
-Tots els ciutadans es consideraven iguals.

*Reflex de la societat del moment, ja que com tot el poble era igual, el tipus de literatura també era igual de valorada.

III-IaC Època Hel·lenística Monarquia
-Ampliació del món grec per Alexandre el Gran.
-Nova col·locació de la POLIS:
*Pau del rei és el centre de la ciutat.
  • Tipus de literatura:

-Propagandística: exaltació del rei.
-Es mostra el gran governant absolut com a heroi (per exemple Aquil·les,…)

En aquest Google Maps hauríem d’anar introduint amb molta lectura i paciència, a partir de la seva localització geogràfica, fragments de literatura grega i formes de govern.


Mostra Literatura grega i formes de govern en un mapa més gran

Rebeca Sànchez
2n Batxillerat de Llatí i Grec

Οἰδίπους: un destí tràgic

Οἰδίπους δὲ ἀκούσας ἔλυσε τὸ αἴνιγμα τὸ ὑπὸ τῆς Σφιγγὸς καὶ τὴν βασιλείαν παρέλαβε καὶ τὴν μητέρα ἒγημεν ἀγνοῶν, καὶ παῖδας ἐτέκνωσεν ἐξ αὐτῆς.

Apol·lodor, Biblioteca III 5, 8

Després de llegir i traduir aquest fragment sobre Èdip, explica com continua la història d’Èdip, dels seus fills (vid. El casal de Tebes). Recordes el complex d’Èdip?

Alissa Komarova

2n batx. Grec

Ametllers

Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal  troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir.  Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria  i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….

AMETLLERS
Darrera l’horitzó
dorm la primavera.
Els seus llargs cabells
verdejen la terra.
Amb el seu alè
han florit els ametllers.
De lluny semblen joies
de maragda i argent
El vent juga a córrer
i esfulla les flors,
els pètals que cauen
s’adormen al sol.
Ametllers tan blancs
vora de la mar.
A la nit la lluna
pensa que ha nevat.
Estenen branques
i fulles sota el cel,
flors blanques o roses.
amb olor de mel.

Pepita Castellví