Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir. Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….
AMETLLERS
Darrera l’horitzó
dorm la primavera.
Els seus llargs cabells
verdejen la terra.
Amb el seu alè
han florit els ametllers.
De lluny semblen joies
de maragda i argent
El vent juga a córrer
i esfulla les flors,
els pètals que cauen
s’adormen al sol.
Ametllers tan blancs
vora de la mar.
A la nit la lluna
pensa que ha nevat.
Estenen branques
i fulles sota el cel,
flors blanques o roses.
amb olor de mel.
Pepita Castellví
Moltíssimes gràcies, estimada Pepita! Ja sé com m’estimes i com bé saps del meu enyor que ja costa de dissimular en públic perquè ja se sap una part de mi es reflecteix, velis nolis, en els meus apunts. Per què amagar-ho? Sóc humana i tinc les meves febleses i l’ametller florit m’ha fascinat des d’infant, quan encara no coneixia el bell mite grec, i suposo que m’enamorarà fins a la mort. Un secret: dissabte vaig recórrer camps de vinyes per la serralada litoral fins a trobar enmig d’una pineda uns ametllers florits. Mallorca, en canvi, a l’altra banda de mar és tota blanca de gebre i de flor d’ametller.
M’ha encantat!
És preciós… M’han vingut unes ganes de que arribi ja la primavera!
A més m’encanten les flors… I aquest poema fa que sentis la brisa de la primavera rossant els teus cabells!
Moltes felicitats pel poema!
Ave Pepita!
En primer lloc he de dir que és un molt bon poema i m’ha agradat molt, ja que té molt sentiment.
Per altra banda he trobat el mite de l’ametller:
Quan Acamant va anar a Troia, Fílide, la seva enamorada anava tots els dies a la vora del mar amb l’esperança de tornar-ho a veure.
Al novè dia va morir de dolor i Atena la va convertir en Ametller.
Finalment, Acamant i va conèixer el destí de la seva amada i abraçar fot l’arbre, llavors en comptes de sortir fulles, surten flors.
Hola Margalida,
m’he llegit el poema, i m’ha encantat, m’ha trasmés com una mena de suavitat de la flor i un ambient molt tranquil.
M’han agradat molt aquestes frases del poema: “A la nit la lluna pensa que ha nevat” i “…flors blanques o roses.
amb olor de mel”.
Ja m’he llegit el mite i el comentari de la Lina.
Gracies per compartir aquest poema tan fantàstic amb nosaltres.
Demà, ametllers florits! http://www.joanmaragall.cat/ca/programacio/actes-institucionals/celebracio-de-l-ametller-florit-2011
aquest poema es del mite de l’etmeller m’agrada aquest poema i es raro que m’agradi aquests tipus de poemes !
Salve! és molt bonic aquest poema. Parla molt bé de com arriba la primavera parlant del seu element clau: els atmellers.
Molt bonic el poema, expresa molt bé la primavera.
vale:D!
La primavera o els últims freds d’hivern, preàmbul de primavera?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Ara que ha tornat Demofont