Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat

Lucrècia, segons  Tit Livi  Ab Urbe Condita llibre I (57-60), va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí. La seva història explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, els joves de la reialesa es van reunir per celebrar un banquet a casa de Sext Tarquini, aquell dia també hi sopava Tarquini Col·latí, fill d’Egeri. Mentre bevien i xerraven, la conversa va recaure sobre les esposes. Tots els homes van ressaltar, amb elogis, les seves esposes, fins i tot es van arribar a discutir; però Col·latí, ben seré, va dir que tot allò no calia que  tant bon punt arribés la seva dona veurien com superava en bellesa totes les altres Van decidir anar a comprovar quina de les dones era la més bella i també la més virtuosa. Van muntar a cavall i es van dirigir cap a Roma. Quan van arribar, van trobar Lucrècia entregada a les feines de la casa acompanyada de les seves esclaves, en comptes de passar temps en banquets i jugar com les nores del rei. Tant el seu marit Col·latí com la resta d’homes van ser rebuts per ella amb gran hospitalitat. Va ser aleshores quan Sext Tarquini va començar a desitjar Lucrècia, encisat per la seva bellesa i castedat. Quan va acabar la nit, tots van retornar al campament.

Al cap d’uns dies, Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense saber-ho Col·latí. Allà va ser rebut amb hospitalitat, el van convidar a sopar i després el van conduir a la cambra dels hostes. Més entrada la nit, quan ja no sentia ningú pels passadissos, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Entre súpliques i amenaces, Tarquini va acabar per amenaçar el seu honor dient-li que si no cedia als seus desitjos quan fos morta posaria al seu costat un esclau nu degollat, en senyal de que l’havien morta per cometre  adulteri. Aquesta amenaça va superar la seva puresa obstinada i Tarquini va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger a Roma que avisés al seu pare i un altre a Àrdea, per avisar al seu marit. A la carta demanava que cadascú hi anés amb un amic de confiança i que a poder ser hi anessin el més aviat possible ja que havia passat una desgràcia. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia  estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. Tots els homes de la casa la consolaven i li deien que ella no n’havia tingut cap culpa, ja que no es peca de cos sinó de cap. Tot i així la pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus jurà que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.

La proverbial fidelitat de Lucrècia ha estat un tema preferit per als artistes i literats de tots els temps, un exemple literari a casa nostra seria el menorquí Joan Ramis i Ramis amb Lucrècia o Roma libre (1769), publicada a Les eines, Proa  el 2008 a  partir de la troballa del manuscrit original de l’obra al 1999. Consta de cinc actes i és considerada el gran clàssic teatral de la literatura catalana setcentista.

Nuria Yela

2n batx. Llatí

31 thoughts on “Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat

  1. Dolors Clota

    Núria,

    He quedat ben sorpresa de la quantitat d’imatges que has trobat de Lucrècia, tant en pintura com en escultura.
    Des que era estudiant, sempre m’ha encuriosit com és que determinades obres o, en aquest cas, episodis, arriben a fer-se tan importants i a esdevenir referents en èpoques tan diferents…
    Gràcies per compartir la feina, teixint-la amb el fil invisible de la tecnologia.

  2. Margalida Capellà Soler

    L’enhorabona, Núria! Quina aventura la d’aquest muntatge, oi? Sort que finalment t’ha quedat molt bé!

    Dolors, ja t’explicaré el perquè de la pervivència d’aquest episodi si els alumnes no ho fan. Mentrestant el títol de l’apunt de la Núria et pot donar una bona pista, i més si es tracta d’una dona. Què n’opines?

  3. nuria

    Salve!
    Moltes gràcies Dolors per haver-te parat a mirar i comentar el meu article!
    En quant a algunes de les teves observacions, intentaré esclarir alguns detalls.
    Per començar, la qüestió de la gran quantitat d’obres que hi ha sobre la història de Lucrècia. Crec que el motiu pel qual s’han pintat tants quadres i se’n han fet tantes escultures és per el símbol que te i com bé deia la Margalida el títol del article dona una petita pista; el símbol que imparteix Lucrècia és el de la fidelitat, un valor que encara avui en dia es considera una gran virtut per als homes i per la societat en general, la fidelitat està molt ben vista i Lucrecia (com també ho és Penélope a l’Odissea) n’és un model del qual ha quedat constància al llarg de la història.
    També és molt important la importància que agafa aquest succés en el canvi de govern de Roma, ja que a partir de la mort de Lucrècia s’instaurarà la república. En aquella època i encara ara ens resulta extrany que una dona tingui alguna cosa a veure amb una desició tant important com ara un canvi de govern.

    Bé espero que serveixi d’alguna cosa aquest comentari. Moltes gràcies Lida per el temps que has invertit en que aquest article quedés tan bé com ha quedat! Se que pujar el Power Point, haver-lo de baixar altre cop i modificar-lo etc.. ha sigut una tasca que vulguis que no porta feina, així que gràcies per la teva ajuda!

    Valete! =)

  4. Dolors Clota

    Gràcies, Núria, per les teves explicacions. Mentre t’escric això, se m’acut si alguna de les obres artístiques inspirades en el personatge de Lucrècia o el de Penèlope estan pintades per dones. Per a les dones del segle XXI continuen vigents els referents que hi ha darrere aquestes figures femenines de l’antiguitat? Deixo la pregunta a l’aire…

  5. Thaïs

    Avee!
    Fer Història de l’art a segon de batxllerat t’ajuda a apreciar les obres d’art i ara que ‘estic cursant m’anadono de la grandiositat de l’art i les seves representacions.
    Aquest article ens ha demostrat, com de representada ha sigut la llegenda de Lucrècia! També m’he pogut adonar que les imatges han sigu posades cronologicament, primer imatges de Lucrècia sola, després de la violació,seguidament del seu suïcidi i finament la mort i com a resultat, l’expulsió de Tarquini el Superb i la proclamació de la República.
    M’ha semblat que a l’article està molt ben explicada i estructurada la història i crec que està molt entenidor!
    M’han quedat clares mltes coses.
    vale

  6. Margalida Capellà Soler

    Recordeu d’anar comentant i enllaçant aquí, com en altres muntatges, cada una de les obres d’art sobre Lucrècia, tot posant un enllaç a la imatge que trobareu amb llicència CC a la wiquipèdia. No obriu més apunts per tal d’evitar la dispersió.

  7. Ana Rosa

    Jo, amb la Thaïs, coincideixo en que aquest any, fent història de l’art, agafes més curiositat a l’hora de veure i analitzar obres de qualsevol tipus.
    Hem sorprén que hi hagi tantes representacions de Lucrècia tant en pintura com en escultura o altres tipus.
    L’article m’agrada molt perquè a més a més d’explicar l’episodi de Lucrècia en “Ab urbe condita” hi ha moltes representacions de molts tipus.

    🙂

  8. Carla A.

    Moltes són les representacions artístiques de Lucrècia al llarg dels segles, però voldria fer un anàlisi conjunt del recull d’obres per destacar-ne els elements comuns. Els estils són molt diferents depenent de les èpoques: unes obres son renaixentistes, d’altres neoclàssiques… però són fidels al caràcter del mite. Per exemple, la majoria de cops que es representa Lucrècia té el cos corbat com si estigués fugint ( em refereixo a què quan només surt ella sola a l’obra també està com en moviment) i que es pot interpretar com a por quan Sext Tarquini es llança al damunt d’ella o bé desesperació per els fets que li han afectat profundament, idea reforçada amb el fet que molts cops surti representada amb el ganivet ja en mà a punt de clavar-se’l. També cal destacar com està pintada, amb una pell més blanca que les típiques dones representades en pintura, mostra de la puresa i innocència, i que només quan està a punt de suicidar-se pot portar alguna túnica de color vermellós que simbolitzar la sang (ex. Guido Cagnacci), mentres és normal que sigui Tarquini qui vagi de vermell (ex. Jan van Sanders, Tiziano) en les obres en què ell ataca Lucrècia.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Felicitats, Núria, un treball molt complet pel que té de seguiment d’un episodi llegendari romà al llarg de la història de l’art, però també per la interpretació simbòlica que exposes al comentari 3.
    M’agrada, Thaïs i Rosa, que acabeu la vostra estada a l’institut sabent valorar l’art en la mesura de la seva importància.
    Em plau, també, l’enfocament global que has presentat en el teu comentari, Carla, en lloc de centrar-te en una sola obra. I és que l’apunt de la Núria dóna per molt!
    D’altra banda, Margalida, cal que sapigueu que els alumnes de l’Albéniz van fer durant les vacances un treball molt complet de la lectura del primer llibre de Tit Livi, la darrera pregunta del qual consistia en comentar una representació artísitca d’un dels episodis llegits. Totes les obres triades són diferents, però una d’elles, la que ja fa dies em va presentar l’Ariadna, és sobre un dels quadres que apareix en aquest recull, concretament el de Tiziano. Quan l’hagi publicat l’enllaçarem aquí, però evidentment qualsevol comentari fet de nou ha d’evitar la dispersió i, per tant, és millor fer-lo aquí mateix.

  10. Pingback: El Fil de les Cl

  11. irina

    Salve!!

    Està molt bé aquest apunt amb tots els quadres de Lucrècia!

    Tant el quadre de Lucas Cranach, el Vell com el text de William Shakespeare, el tema principal és la violació de Lucrècia per part de Tarquini el Superb. Aquest rei era el últim de Roma que va regnar entre els anys 535 i el 510 aC. Per començar, el context en el que s’enmarca és durant el setge d’aquest rei a la ciutat d’Àrdea. En aquesta ciutat tots els homes venauraven a les seves dones per ser molts fidels. Un dia, Sext Tarquini, fill de Tarquini el Superb, va veure a Lucrècia i se’n va sentir atret. Llavors, va demanar a aquesta hospitalitat quan el seu marit no hi era i la va intentar forçar. Li va dir que si no feia el que li deia la mataria, igual que faria amb el seu esclau, que el col•locaria en els seus braços una vegada fos mort. La noia, va haver de cedir. Després, Lucrècia es va presentar a casa i va explicar tot el que havia passat al seu pare i germà, ells ho van comprendre. Tot i així la noia ,que havia perdut el seu honor, va suïcidar-se amb un punyal. Pel que fa a las conseqüències històriques, aquest fet va portar a la fi de la monarquia i l’inici d’una República, ja que la família de la noiava jurar venganza i quan estaven lloant a la noia en un temple, aquests van alçar el punyal com a símbol de desacord i tota la grada va estar d’acord amb ells.

  12. Andrea Balart

    Salve!

    Núria et falta el quadre de Lucrècia de Lucas Cranach, el Vell, deixo aquí l’enllaç:

    La pintura de Lucas Cranach, que està inspirada en un episodi que explica Tit Livi, representa el suïcidi de Lucrècia. La història se situa en el regnat del darrer rei de Roma,Tarquini el superb a la ciutat d’Àrdea. Aquest tenia un fill anomenat Tarquini que es va sentir atret per Lucrècia. Després de molts intents fallits de seduir Lucrècia quan el seu marit no hi era, Tarquini amenaça Lucrècia. Li diu que si es nega, la violarà, la matarà i després matarà a un esclau seu. Quan torni el marit de Lucrècia li dirà que ell només ha venjat l’aduteri, així que la pobra Lucrècia no té més remei que acceptar. Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà, clavant-se un punyal, dient que cap dona romana quedaria autoritzada amb l’exemple de Lucrècia per sobreviure al seu deshonor. Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se i els traquinis van haver de fugir i es va instaurar la República.

  13. Laia Bagà

    Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes de l’examen de les PAU del setembre 2010/2011.

    A continuació, teniu una pintura de Lucas Cranach, el Vell(1472-1553), i un text de
    William Shakespeare que s’inspiren en un episodi que explica Tit Livi en el llibre primer
    de la Història de Roma. Identifiqueu-lo i expliqueu-lo en quinze línies com a mínim
    (unes cent cinquanta paraules): context i escenari de l’acció; protagonistes; causes,
    desenvolupament i desenllaç, i conseqüències històriques que se’n van derivar:

    «Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini, escoltant el que li diu, aterrida i tremolosa com una au en sentir les campanetes del falcó. “Aquesta nit t’he de posseir”, li diu Tarquini. “Si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]”.»

    La pintura representa el suïcidi de Lucrècia, el fet que Tit Livi usa per explicar el canvi del règim monàrquic al règim republicà romà. La història s’emmarca en l’època del regnat de Tarquini el Superb a la ciutat d’Àrdea. Durant el setge un dia els joves de la casa reial comencen a parlar sobre la fidelitat de les seves esposes.
    Tarquini Col·latí lloa la seva, Lucrècia, de manera especial. Aleshores decideixen presentar-se d’imprevist a casa de tots ells: les troben totes banquetejant, excepte Lucrècia. En veure-la, Sext Tarquini, fill del rei, s’hi sent atret i uns dies després d’aquest episodi es presenta a casa de Lucrècia, en absència del seu marit. Abusant de l’amabilitat de la dona, que l’acull i li ofereix quedar-se a dormir, a mitja nit es presenta a la seva habitació i la vol violar. Ella s’hi resisteix, però ell l’amenaça que, si no accedeix al seu desig, després de violar-la, la matarà, matarà també un esclau i el col·locarà al seu costat; després dirà al seu marit que els ha trobats al llit i que ha venjat l’adulteri. Lucrècia per por al deshonor deixa d’oferir resistència. En fer-se de dia, Lucrècia fa cridar el seu pare i el seu espòs. Els explica els fets i, malgrat que
    tots l’exculpen, ella treu un punyal i se suicida.

  14. caparros.lourdes

    La pintura representa el suicidi de Lucrecia, aquest fet va ser utilitzat per Tit Livi per explicar el canvi monarquic de l’epoca. La hisotoria diu que uns joves de la casa reial parlaven de la fidelitat de les seves esposes.
    El joves decideixen presentar.se a casa de tots ells, troben a totes les noies fent un banquet, menys a Lucrecia. Llavors Tarquini es va sentir atret per Lucrècia. Després de molts intents fallits de seduir Lucrècia quan el seu marit no hi era, Tarquini amenaça Lucrècia. Ella s’hi resisteix, però ell l’amenaça que, si no accedeix al seu desig, després de violar-la, la matarà, matarà també un esclau i el col·locarà al seu costat, i que li dira al seu marit que l’ha hagut d’assesinar per adulteri. Lucrécia per por al deshonor deixa d’oposar resistencia, llavors al dia següent agafa un punyal i es suicida

  15. Yasmina Berkane Pais

    Salve!

    Lucrècia és una de les figures més representatives de la història de Roma, aquesta dona, segons hem pogut saber per les narracions de Tit Livi, era filla d’un romà molt conegut i el fill de l’últim rei de Roma, Tarquini ell Superb, després d’intentar seduir-la sense èxit la va violar provocant el suïcidi d’aquesta i la posterior caiguda de la monarquia.

    És un dels mites més coneguts de la història de Roma, per aquesta raó ha estat molt representada en l’art, destaquen sobretot “La violació de Lucrècia” de Tizià, la versió de Botticelli o l’escultura de Campeny que es troba al MNAC. Igual que en l’art, en la literatura també trobem versions, com el poema de Shakespeare “The Rape of Lucretia” que posteriorment es va convertir en una òpera.

    Tant la pintura de Lucas Cranach com el fragment de Shakespeare s’inspiren en el mite de Lucrècia explicat per Tit Livi a l’hora de fer les seves respectives obres. El context el situem durant la Monarquia romana, però després d’aquest fet començà la República. Ja que després del suïcidi de Lucrècia la seva família es va revoltar obligant als Tarquins a fugir de la ciutat de Roma.
    El fill del rei, Sext Tarquini va violar la dona del seu cosí, Luci Tarquini Col·latí, provocant que la jove morís amb un punyal i el poble romà el revoltés.

  16. Elisa Moya

    Salve!

    Després de veure aquest apunt, m’he quedat fascinada de la quantitat de coses que fan referència a Lucrècia. Bé, tot seguit us deixo la seva història:

    Aquest quadre fa referència al suïcidi de Lucrècia. Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana. Segons la versió de Titus Livi, Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 510 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Després de molts intents infructuosos de seduir-la, Tarquini va aprofitar l’absència del seu marit i l’hospitalitat de Lucrècia per ficar-se amb ella al llit disposat a violar-la: ‘Així, la dona jeu inofensiva sota l’espasa de Tarquini’. Lucrècia, després d’espantar-se s’hi va negar però Tarquini, en veure-ho l’amenaçà amb l’espasa: ‘Aquesta nit t’he de posseir, si t’hi negues, només em restarà forçar-te; després et mataré al llit i, una vegada fet, assassinaré algun esclau teu menyspreable. Per acabar alhora amb el teu honor i amb la teva vida, el col·locaré entre els teus braços […]’. Lucrècia va comprendre que negar-se era morir i perdre l’honor i va accedir però més tard, no va poder suportar l’ofensa i va reunir al seu marit i pare per explicar que hi havia succeït i per venjar la seva honra perduda. Tot seguit, es suïcidà. Després d’aquests tràgics fets, Luci Juni Brut, el seu pare, tot mostrant el seu cos sense vida, va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven va ser substituïda per la República Romana.

  17. F. Xavier Gras

    Salve!

    Molt bon apunt sobre la mort de Lucrècia Nuria, el nombre de pintures que s’han realitzat d’aquest fet m’ha sorprès!

    Pel que fa a la pregunta de l’examen de selectivitat:
    Tant la pintura de Lucas Cranach com el text de William Shakespeare s’inspiren en la mort de Lucrècia, explicada per Tit Livi a “Ad Urbe Condita” (llibre I). Explica que durant el regnat de Tarquini el Superb, uns joves de la reialesa es varen reunir a casa de Sext Tarquini (fill del rei), entre ells també hi havia Tarquini Col·latí (marit de Lucrècia). Aquests van acabar discutint sobre les seves esposes, quina era la més guapa, etc. Aleshores els homes decidiren anar a casa de les dones a veure quina era la millor i al arribar allà, totes les dones es relaxaven menys Lucrècia, fou aleshores quan Sext Tarquini sentí atracció cap a ella. Uns dies més tard, i sense que ho sapigués Col·latí, marit de Lucrècia, Sext Tarquini es presentà a casa de Lucrècia, ella molt hospitalària l’acollí i li dongué un llit on descansar. Durant la nit, quan tothom dormia, Sext anà a l’habitació de Lucrècia amb l’objectiu de violar-la, ella es negà però ell l’amenaçà amb matar-la a ella i a un esclau i posar-los junts al llit, fent veure que l’havia mort Sext per cometre adulteri amb un esclau. Lucrècia no oposà resistència després de l’amenaça. Al següent dia, Lucrècia envià una carta al seu pare i una altre al seu marit perquè vinguessin el més ràpid possible. Quan arribaren, Lucrècia els explicà el que passà amb Sext, el seu pare i el seu marit li varen donar consol però ella va treure un ganivet amagat al pit i se’l clavà.

    Amb aquesta mort, Luci Juni Brut, familiar de Lucrècia, demanarà venjança contra el rei incitant al poble i finalment s’instaurarà la república.

    Vale!

  18. Hady Camara

    Salve!

    Aquesta pintura de Lucas Cranach, el Vell s’inspira en la mort de Lucrècia, de la mateixa manera que ho fa el text de William Shakespeare, sobre un episodi que explica Tit Livi en el primer llibre de la Història de Roma ( Ab urbe condita ) .

    Tit Livi explica l’ història menters Tarquini el Superb regna la ciutat d’ Àrdea.
    Molts joves de la reialesa es van reunir en un banquet a casa de Sext Tarquini, allà , mentres sopaven, van començar a discutir sobre la fidelitat de les seves esposes i Tarquini Col·latí va descriure la seva com la millor, la més maca i la més virtuosa i la que les superava a totes, així que van voler comprovar-ho. Viatgen tots junts i a l’ arribar d’imprevist troben a Lucrècia fen feines.
    Sext Tarquini, fill del rei, es sent atret i uns dies després torna a la casa menters el marit d’aquesta no es troba i abusa d’ ella aprofitant-se de la seva amabilitat. Ella es resisteix, però ell l’ amenaça; dient-li que si no es deixa la matarà, a ella i algun esclau i li dirà al seu marit que els ha trobat junts i els a matat.
    Al dia següent ella crida el seu pare i el seu espòs. Els hi explica la història i després se suïcida amb un punyal perquè ninguna dona romana posi la mateixa excusa en un futur.

  19. Chaima

    Salve!
    A questa pintura representa el suicidi de Lucrècia, el fe tque Tit Livi, explicar mostrant els fets de canvi que hi ha de la fallida del règim monàrquic al règim republicà romà. Tot començà, quan en el palau del rei Tarquini el Superb a la ciutat d’àrdea, els joces començen a parlar de les fidelitats de les seves esposes. Així doncs, Tarquino espòs de Lucrècia, al costat dels seus amics, lloa a la seva dona com la més fidel. Al escoltar el comentari del seus espòs tothom ho van anar a veure, però en aquell moment el fill del rei posa els ulls en la esposa de Tarquini.

    Ara , en el context ens trobarem en la casa de Lucrècia amb l’abscència del seu marit, i doncs aprofitar el fill del rei anar a la seva casa. La dona de tan bon cor, qeu tenia li ofereix hostalatge a casa seva , peròaquest incredul a mitjà nit la vol atemptar contra el dimoni i abusar d’ella. Lucrècia resistint-se no va poder fer res, contra les amenaçes del fill del rei dient, qeu si no feia l’ho obligat la mataria i després un dels criats, i demostraria una escena d’adulteri. Lucècia el dia següent corre a dir. S’ho el seu pare i màrit però la repudiant i ella en veure aquell deshonor, se suïcida punyalant-se en el pit.En mostrà de que cap dona roma , ofesa per la manca d’honor se la posi en dubte i repudiada dels seus actes.

    Una historia impactant, que ni la justicia pot fer el paper de vetllar per l’estabilitat del honor, ja que el agressor es el fill del rei. Quan un cor es bell, ve un altre persona i et portar a la teva destrucción, la mort com a vía de recolzament a les penúries d e la vida. ¿ Si tot home respetesi la seva ambició sexual amb moderacio? Potser, el món no n’hi haurien pederastres ni violadors, una cosa impossible devitar però si castigar.

  20. noradomingo

    Salve!!
    Aquesta pinutra representa el suicidi de Lucrècia, explciat per Tit Livi al Llibre I de Ab Urbe Condita.
    Segons la narració de Tito Livi, tenia fama de dona honesta i bella. Se sap que la seva bellesa i honestedat van impressionar vivament el fill de l’últim rei de Roma que va regnar entre 535 i el 510 aC, Tarquini el Superb. Aquest, per satisfer els desitjos que sentia per ella, va demanar hospitalitat a Lucrècia quan el seu espòs es trobava absent. Aprofitant la foscor de la nit, es va introduir a l’habitació de Lucrècia la va amenaçar i després d’aquesta amenaça Lucrècia no va gosar cridar ni resistir-se ja que creia que aixì perdía l’honor, tot i aixì la va violar.
    L’endemà Lucrècia va cridar al seu pare i al seu espòs, i els va explicar el que havia passat. Els va demanar venjança contra Tarquini i es va clavar un punyal en el pit després per què no podia seguir viva sabent el que havia succeït. Això va obligar que els Tarquinis deixessin la ciutat de Roma.

  21. Marta Verde

    Salve!
    Molt bon apunt !
    Justament la història de Lucrècia va sortir a l’exàmen PAU 2011 de llatí.
    Sext Tarquini es va dirigir a Col·làcia , allà va ser rebut amb hospitalitat. Entrada la nit, va anar cap a la cambra de Lucrècia amb l’espassa desembeinada, disposat a forçar-la. Amenaçada de mort, Lucrècia es va negar a cedir a les intencions de Sext Tarquini. Però finalment, va profanar el seu orgull. Una vegada va transcórrer aquest fet, Lucrècia va enviar un missatger per tal que avisés al seu pare i un altre per avisar al seu marit, per que anessin el més aviat possible. Una vegada es van reunir tots, Lucrècia va explicar l’intent de violació que havia estat a punt de patir per part de Sext Tarquini i que havia perdut la seva honra. La pena de Lucrècia era tan gran que va decidir acabar amb la seva vida clavant-se un ganivet que portava amagat al cor.
    Lucas Cranach, el Vell (1472-1553) va fer una pintura, on apareix Lucrècia nua a punt de suïcidar-se ja que Tarquini, després d’intentar seduir-la sense aconseguir-ho, va violar-la. Després, Lucrècia va reunir la seva família, els va explicar el que havia passat, i se suïcidà.

  22. Pingback: Anònim

  23. Judit

    Salve!
    Lucrècia, dona de Col·latí, sext Tarquini va seduïr-la forçosament una nit. Una nit es va presentar a l’habitació on ella dormia i la amenaçà dient “No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res”.
    Aquella nit va confessar-li l’amor tot intercalant-ne amenaces. Sext Traquini li va dir que la mataria i la deshonraria posant el cadàver d’un esclau al costat del de Lucrècia per què semblés adulteri, de manera que la va espantar i ella accedí. Ràpidament, va demanar al seu espós i al pare que vinguessin amb algú de confiança per confessar-ho tot i demanar justícia, venjança. Tot i que la van consolar, afectada pel pecat que havia comés i no es podia perdonar es va suicidar d’una punyalada. El poble, en saber-ho, liderats per Brutus, aniran i lluitaran en contra de la monarquia.
    La fidelitat de Lucrècia ha estat un tema que ha estat molt present en la literatura.
    Certament, Lucrècia va viure una situació molt difícil per la que moltes dones al llarg de la història, desafortunadament, han passat i seguiran passant. Si més no, matar-se per aquesta mena de pecats ja no és lògic en l’actualitat ja que ja no se li dona tanta importància a la castedat ni als pecats (en alguns casos)
    Molt bon apunt!

  24. Pingback: La violació de Lucrècia de Benjamin Britten | Òpera amb referents

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *